Lletra de batalla a Rafa Arnal en estil de cavalleria valenciana

El passat 18 de juliol, al Club d’Amics de la UNESCO d’Alcoi, hi va haver una presentació de la Sectorial de Memòria Històrica d’Esquerra Republicana del País Valencià. Fins aquí els fets, el cavaller Rafa Arnal n’ha fet una crònica fantasiosa i fal·laç. Fa una menció de la Primera República Espanyola (s. XIX), recorda Blasco Ibáñez i Azaña (s. XX) i passa llista de les associacions nacionals i regionals de memòria i reivindicació del republicanisme espanyol (s. XXI), entre les quals hi ha l’Associació Stanbrook, de l’autor de la crònica. Recorda el Pacte del Botànic, base del govern de la Generalitat Valenciana, amb la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València amb la diputada Rosa Pérez, entitats oficials. Faltava ERPV (ERC) a la foto del republicanisme espanyol, i això s’havia d’adobar.

Abans de continuar, haig de remarcar que em sorprèn el pur i dur estil franquista de Rafa: el “seny” és la lepra bonista dels discursos franquistes (Porcioles, Samaranch) i la xerrameca de “los pueblos”, quan sabem que, per als espanyols professionals, l‘únic que hi ha és “el pueblo español” segons l’art. 2 de la “Constitución”.

Acabat l’acte sobre la memòria històrica, hom preguntà a Tardà, diputat per ERC, pel Procés i el Referèndum. Tardà, segons el cronista, remarcà que: “la República Catalana —si l’aconsegueixen (diu)— és el primer pas i un intent per a aquells pobles que configuren l’actual estat espanyol i que aspiren a configurar les seues repúbliques i, que sap-lo, l’estructura federal o confederal (…), que es pot configurar en l’avenir”. Substitueix les paraules del diputat per la imaginació del cronista. Conec Tardà des de fa molts anys, Rafa el va conèixer aquell dia allà mateix i es va entusiasmar amb les pròpies paraules o idees.

ERC del PV potser en el pecat té la penitència: practica un doble discurs, d’una banda “Per la República del País Valencià” i de l’altra, fer d’escolanet del PSOE i EU-PCE. Això li pot portar contradiccions pràctiques amb ERC(C) perquè defensa la (III) República Espanyola, antagònica de la República Catalana.

Continuem amb els comptes de la lletera: “com a demòcrata sempre defensaré el dret a votar per decidir lliure i democràticament. Com a valencià i republicà, tot respectant la seua decisió, he de dir que no estic a favor de la independència de Catalunya perquè…” NO, i vénen les raons conegudes. És un discurs que vol semblar vàlid i lícit però que vehicula una mentida banal, ruïn. Si som demòcrates hem d’acceptar el Dret a Decidir o el Dret d’Autodeterminació entre els concernits, en aquest cas els catalans (ep!, i aquí el cavaller Rafa s’empatolla, diu que sempre ha defensat el Dret a Decidir, quan ha fet tot el que ha pogut per impedir l’expressió d’Euskadi i Catalunya, i es proposa fer-ho al País Valencià si en té l’oportunitat), els no catalans, siguin demòcrates o republicans, han de respectar-ne la voluntat, cosa que Rafa no fa.

Resumint, davant del Referèndum català els residents catalans poden fer dues coses: votar SÍ o votar NO, dues coses igualment plausibles com a participació ciutadana. Estar en contra del Referèndum vol dir no voler saber què pensen i què volen els teus ciutadans/veïns, potser perquè ja t’ho penses i no t’agrada. Rafa, no sigues nyeu-nyeu, abona el Referèndum català (on tu no pots votar) i, com un autèntic cavaller valencià, dóna una oportunitat a la República del País Valencià.

Full de Ruta:
Segons el vent, les veles
Cavallers, a cavall!
Joaquim Auladell