L’espanyol Ximo Puig, l’abanderat de l’Espanya de les Espanyes
Flanquejat per Rosa P. Garijo d’EUPV, Rubén M. Dalmau de Podemos , Mònica Oltra de Compromís, Vicent Marzà del BLOC, el tinent general Fernando García-Vaquero, de la caserna d’alta disponibilitat de Bétera i la delegada del gobierno de la Metròpoli Gloria Calero, el president de la Generalitat -colonial- Valenciana, Ximo Puig, va reclamar el diumenge, 6 de desembre, dia de la Constitució espanyola, “una reconexión emocional del todo con sus partes”, així com “sellar, de una vez, sus desgarros internos” i va defendre “una España de Españas”.
Declaracions de Ximo Puig, fetes a l’abric d’una esquerra espanyola, agitant el ventall de l’extrema dreta -de VOX i del darrer fixatge: la inefable Ayuso– fent xantatge amb allò del ‘Si tu no vienes con nosotros, vendrán ellos”.
Què bé s’ho tenen muntat els espanyols (1)!!!
Amb el seus ‘polis buenos‘ i el seus ‘polis malos’.
(1) Espanyols: les persones que voluntàriament –amb emoció o indiferència– s’adscriuen a la Nación española o Reino (o República) de España o ‘pueblo español’ o España o Estado español, un Estat que predica o intenta construir, no sense dificultats, una ‘identidad nacional española’. La resta de ciutadans d’aquest Estat ho són per imperatiu legal.
I davant de la pregunta que alguns, com el sobiraniste mallorquí Bernat Joan es feia la setmana passada en el seu article Eix València-Barcelona-Palma en el diari de Balears, quan es preguntava: “De manera que, quan la corda ja s’hagi estirat massa, Puig i Armengol hauran de triar entre Sánchez i Iglesias o la fidelitat als ciutadans del Pais Valencià i les Illes Balears.” Doncs amb el discurs del diumenge de Ximo Puig ja la té contestada. Però tant se val, la pregunta es continuarà fent-se ‘sine dia’.
Perquè encara l’evidència, fins i tot enragés abertzales de HBildu com Otegi, el 5 de març del 2016 ( https://player.vimeo.com/video/482385777 ), plantejava dos opcions: una, el pensar que es pot construir la democràcia a Espanya i que aquesta reconeixeria la sobirania dels pobles -opció que ell, en aquell moment, no ho veia factible- i una altra opció que ell considerava més ‘realista’, que és la que s’hauria de donar i en la que -dirigint-se Otegi a la nova esquerra espanyola- els demanava als espanyols d’esquerres honestedat perquè quan restés evident que la democratització d’Espanya és impossible, llavors Otegi els emplaçava a sumar-se amb les forces independentistes de les nacions de l’Estat per a posar en marxa processos constituents arreu. Doncs bé, es veu que -amb l’aprovació dels pressupostos de l’Estat imperial per part de forces sobiranistes i la pregunta que es feia el mallorquí, tant Bernat Joan com Otegi – i després de quatre anys- encara estan en l’etapa de comprovar si la primera opció plantejada per el basc, és possible.
Nosaltres, des de RV/PVE, entenem que la l’acció política dels independentistes catalans republicans per assolir la República Catalana de JxC que encapçala Puigdemont i que advoquen per una confrontació intel·ligent davant l’Estat, ha de comptar amb el suport i col·laboració de totes les organitzacions i persones que, fora de Catalunya, s’enfronten a l’Estat espanyol pel seu alliberament. Entenem que cal impulsar la col·laboració, la coordinació i les aliances entre les forces independentistes republicanes existents, per tal de formar un bloc antiimperialiste a l’Estat i impulsar estratègies de cooperació si, en els respectius territoris, s’aposta per esdevenir repúbliques independents.
Assemblea de República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 7 desembre del 2020