RV/PVE recull firmes per a poder presentar-se el 10-N

clica ACÍ per descarregar l’imprès


1) Descarrega’t i imprimeix el formulari per recollir avals.
2) Aconsegueix un mínim de 10 signatures: família, amics, veïnat, companys de feina…
3) Envia els avals per correu ordinari a l’Apartat 12096 VALÈNCIA 46020 .
4)) Si vols també podem posar-nos en contacte amb tu per whatsapp 650 527 213 per coordinar l’entrega i recollida d’avals i ajudar-te en tot allò que necessites.
Fes-te recollidor/a d’avals!
Gràcies per la teva atenció i esperem la teva participació i difusió!
Cordialment,
RV/PVE

Sempre han parlat per nosaltres. Feminisme i identitat. Un manifest valent i necessari. EL HACHMI, NAJAT

Poques veus tenen tanta autoritat per parlar de feminisme i identitat com Najat El Hachmi. Més enllà de la seua condició d’immigrant i de filla de família musulmana marroquina, el seu món narratiu és un món de dones. Amb aquest coneixement de primera mà, s’ha format una opinió sobre el que suposa ser feminista avui dia. Per això ha escrit aquest assaig, per exposar el seu punt de vista i denunciar les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones. La seua mirada, a més, s’enriqueix amb les particularitats amb què es troben les dones immigrades a Europa, que experimenten la següent paradoxa: viuen en una societat moderna i democràtica, on la igualtat de drets és una realitat legal i on existeix una consciència feminista creixent, i, en canvi, a les filles de procedència migratòria musulmana encara els costa treure la veu a l’esfera pública per denunciar el masclisme concret en el qual creixen.

 

Crònica ‘críptica’ de la reunió a Elx de la CPVR Nacional

ANNA notícies.
Ahir dissabte 21/09/2019, al Casal Jaume I d’Elx es va reunir la CPVR d’àmbit Nacional.
En el primer punt, anàlisi polític de la situació, es va constatar com la oligarquia que dirigeix, controla i mana a l’Estat espanyol ha aconseguit superar en gran part la crisi que tenia a finals del 2017, per motiu dels esdeveniments a Catalunya, i que va donar lloc a que la CPVR es tornés a posar en marxa i fera possible la Declaració Republicana de Sagunt, el 13 de maig del 2018.
Va quedar palès ahir, que la CPVR Nacional, ha encaixat el cop que l’oligarquia espanyola, a través dels seus partits dinàstics i els adlàters que negocien amb ells, ha donat als demòcrates de tot l’Estat, on els demòcrates valencians estem inclosos.
La perplexitat del moment va fer que la reunió entrara de ple en el punt quatre on s’anava a tractar la proposta política de  l’únic partit, al si de la CPVR, amb un discurs més elaborat i una política estratègica clara i definida, envers el poble valencià: el partit independentista/sobiranista  valencià i republicà RV/PVE.
Com era previsible per la correlació de forces en la CPVR, amb majoria de membres amb ideologia comunista espanyola i/o de l’esquerra espanyola en general, no és va aprovar res d’allò proposat pel partit republicà valencià RV/PVE. Varen prevaldre les consignes que, curiosament o tal vegada no, coincideixen amb les que van a plantejar la PdAD i SiR del PV i que va transmetre el representant  del PCPV-PCE en la CPVR i membre actiu d’eixes dos organitzacions. Consignes, a falta de propostes polítiques, més pensant en els espanyols i en els catalans (el problema real a resoldre pels comunistes i l’esquerra  espanyola és el català) i de cap manera pensant en els valencians (que per als comunistes i resta d’espanyols, no els suposem cap problema fora de reivindicacions per a un millor encaix autonòmic).
Amb tot RVPVE que va informar que es presenta a les eleccions del 10-N amb una candidatura rupturista i republicana valenciana com alternativa a les forces autonomistes i dinàstiques valencianes, en declaracions a ANNA notícies, a preguntes de com valoraven els acords presos en la CPVR van manifestar de manera ‘criptica’ que:
– Ens reservem la valoració a l’espera de la redacció que ha de fer REM, que han estat encarregats de redactar els acords i, també, a l’espera que la PdAD i SIR PV facen publiques cara a les eleccions i el 9 d’octubre les seues consignes. Consignes, a falta de propostes polítiques, que pel que s’ha vist hui ací, coincideixen prou.

Pel demés la reunió va tindre entre els seus components un bon ambient i bonhomia, lluny de les bronques que de vegades deriven les discussions d’aquesta mena entre persones tan ideologitzades.
Amb la reunió d’ahir, s’ha encetat un debat i d’alguna manera es va palpar en l’ambient que tots van eixir d’ella amb elements per a la reflexió.

ENV i Est. Val. es sumen al PCPV-PCE per a impedir que la CPVR es puga transformar en una organització susceptible de poder presentar-se a les eleccions. Davant això RV/PVE decideix presentar-se amb un programa rupturista i republicà.

En un document que es manifesta públic pels seus autors, el comitè d’enllaç d’Esquerra Nacionalista Valenciana, que presideix Josep Velasco i d’Estat Valencià (adscrita a Compromís) , que presideix Joan S. Sorribes, s’han posicionat en contra de la proposta que RV/PVE ha plantejat sobre la conversió de la CPVR en una organització de masses, susceptible de convertir-se en aparell electoral a manca d’ofertes rupturistes i republicanes, entenent aquestes ‘ofertes’ AMB CAPACITAT D’ENTRAR EN LES INSTITUCIONS.
D’aquesta manera ENV i EV es sumen al posicionament del representant del PCPV-PCE en la CPVR, Rafael Pla, que en declaracions a ANNA notícies va manifestar: “El PCPV forma part d’EUPV, participant en la confluència electoral i social Unides Podem EU. És clar que si CPVR es converteix en una plataforma electoral, a la mesura de RV/PVE, nosaltres es desvinculariem perquè hauria deixat de ser una plataforma republicana unitària.”
Estes coincidències deixen palès els interessos de les forces institucionals que recullen el vot republicà (Podemos- EUPV-Compromís), forces que malgrat definir-se republicanes, estan perfectament instal·lades en el regim dinàstic i neofranquista que representa la Constitució de 1978, forces que pensen que eixa Constitució encara té recorregut, malgrat el que està succeint a Catalunya i que no plantegen  electoralment cap ruptura democràtica.
Davant d’aquests posicionaments per mantenir l’estatu quo,  RV/PVE es va a presentar el 10-N amb un programa ‘Pel trencament democràtic, el reeiximent valencià i la República Valenciana’.

 

Calendari eleccions generals del 10 de novembre del 2019

23 de setembre: el rei signa el decret pel qual es dissolen les Corts després de consumir-se el termini de dos mesos per a designar un president del Govern.
24 de setembre: entra en vigor el decret de dissolució de les Corts després de publicar-se en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
29 de setembre: últim dia del termini de cinc dies després de la convocatòria d’eleccions perquè els partits, federacions i coalicions escriguen a la Junta Electoral Central (JEC) confirmant als seus representants generals i als de les candidatures de cadascuna de les circumscripcions o els canvis que hi haja si escau. En aquest termini també hauran de comunicar les coalicions els partits que vulguen acudir als comicis d’aquesta forma o mantenir-la en cas que concorregueren així el 28 d’abril.
1 d’octubre: la JEC comunica a les Juntes Electorals Provincials els representants o canvis en les candidatures, els representants de les quals hauran d’acceptar la seua designació.
2 d’octubre: els representants de partits o coalicions, tenen fins al 7 d’octubre per a escriure a la Junta Electoral Provincial competent confirmant que mantenen les seues candidatures, les modifiquen o presenten altres noves.
9 d’octubre: les candidatures presentades es publiquen en el BOE.
14 d’octubre: les Juntes Electorals Provincials proclamen als candidats.
15 d’octubre: les candidatures definitives són publicades en el BOE.
1 de novembre: comença la campanya electoral. Seguint la Llei Orgànica del Règim Electoral General durarà vuit dies en comptes dels 15 habituals per ser unes eleccions convocades després de fracassar una investidura.
4 de novembre: últim dia per a publicar sondejos electorals que incloguen intenció de vot.
10 de novembre: eleccions generals.

PCPV i RV/PVE discrepen sobre el caràcter de la CPVR. Dissabte, 21 setembre a Elx, es dilucidà el seu futur.

ANNA notícies.
La CPVR, en la seua segona època, va arrancar de manera prometedora amb la Declaració Republicana de Sagunt, on un centenar de càrrecs públics valencians (senadores, diputades del Congrés, diputades de les Corts valencianes, alcaldes i regidors) la van signar, i que el 13 de maig del 2018 es va fer públic en les Alquerietes, en el mateix lloc on Martínez Campos instaurà la primera restauració borbònica després de la I República.
Des de llavors i degut a les continues convocatòries electorals, la seua activitat ha quedat inèdita i la seua capacitat d’influir en els anomenats partits republicans per dur endavant una proposta rupturista i republicana ha estat nul·la.
Cal destacar que al si de la CPVR sols estan adherits oficialment el PCPV (membre d’EUPV), ENV, Est. Val i RV/PVE. La resta de persones la majoria de Podemos, EUPV, ERPV i Compromís, ho estan a títol individual sense que les seues respectives organitzacions tinguen interès en pertànyer a una coordinadora de caràcter rupturista amb el règim del 78/39, segons està escrit en el document ideològic amb que es va encetar esta segona etapa de la CPVR i que porta per títol PER LA RUPTURA I LA REPÚBLICA.

La darrera reunió de la CPVR va ser en febrer del 2019. Ara després de set mesos d’inactivitat, es torna a reunir.
En el punt 4 de l’ordre del dia apareix una proposta de RV/PVE que diu: Proposta de RV/PVE sobre la conversió de la CPVR en una organització de masses, susceptible de convertir-se en aparell electoral a manca d’ofertes rupturistes i republicanes. (entenent aquestes ‘ofertes’ AMB CAPACITAT D’ENTRAR EN LES INSTITUCIONS)

Esta proposta de RV/PVE entra en contradicció amb tots aquells membres de la CPVR que malgrat manifestar-se d’acord amb els principis rupturistes i republicans de la Coordinadora, es deuen també, en consciència,  a la disciplina de llurs partits, que consideren que la Constitució del 78 encara té recorregut i no plantegen en els seus programes  electorals una ruptura amb aquest regim dinàstic, com si ho fan -en la pràctica- els republicans catalans.

Davant d’esta proposta, Rafael Pla,  representant del PCPV-PCE en la  CPVR, partit membre d’EUPV que forma part del pacte i govern del Botànic II, al costat del PSOE, partit aferrissadament dinàstic i del 155,  ja ha manifestat el seu desacord dient: “convertir la CPVR en una plataforma electoral supondría que dejara de ser una plataforma republicana unitaria. No tiene sentido”

Al mateix temps  la petició del lider de Podemos, Pablo Iglesias, a Felipe Borbón perquè faça d’intermediari per assolir  un acord amb el partit del 155 i dinàstic, PSOE, no deixa de ser un escàndol i el moment més baix del suposat republicanisme d’alguns partits.

Davant d’este panorama decebedor i desmobilitzador, la proposta de RV/PVE ve a aguditzar les contradiccions en el si de la CPVR i a encarar als seus membres a decidir si volen que la Coordinadora esdevinga en una organització amb capacitat d’influir políticament al País Valencià  per a portar a les institucions a diputats i regidors rupturistes i republicans  per un procés constituent valencià o com fins ara ha estat, ser el cau nostàlgic i inoperant on les direccions dels partits de fet dinàstics, envien als seus afiliats republicans per tenir-los entretinguts i perquè no molesten massa en llurs organitzacions.

D’allò semblant a la utilització de la CPVR com a cau de dissidents molestos -en aquest cas republicans- per part dels partits institucionals amb comunió amb el regim del 78, es podria dir d’altres ‘organitzacions de la societat -dita- civil’ sensibles amb la destrucció de la identitat valenciana i/o preocupats per l’absència de democràcia i l’existència de presos polítics i exiliats al Reino de España.