Arxiu de la categoria: Cançons

“25 anys de vacances (Enric Casassús canta Ovidi Montllor)”

Des de dissabte, 22 de maig, està en marxa la campanya de micro-mecenatge que mitjançant Verkami hem encetat per a fer possible fabricar i fer visible “25 anys de vacances (Enric Casassús canta Ovidi Montllor)”, el projecte en què estem treballant des de fa quasi dos anys.
De bon començament, agrair-vos la ràpida resposta, la vostra acollida i la vostra generositat.
A l’enllaç que vos adjuntem podeu trobar tota la informació i una part de les il·lusions que ens han mogut i ens mouen.
M’agradaria molt que gastàreu uns minuts en mirar i llegir la pàgina, on he intentat aplegar tota la vida que m’ha donat aquest projecte i que vull compartir amb totes i tots. El reconeixement a la gent que m’acompanya de manera decisiva és tan fonamental com les vostres aportacions. O més.
Vkm.is/enriccasasus

Alacant independent…

LLETRA “Alacant”
Massa prop de Múrcia, cap persona il·lustre.
No té massa coses, no és molt especial.
Plan Rabasa i màfia, plouen quatre gotes.
Despreciada, sempre el segon plat.

Ja n’hi ha prou, pagareu el preu.
Ara és el moment, tindrem el poder.
Tabarca serà la tomba del feixisme…

Alacant serà capital.
Alacant la gran capital dels Països Alacants.

Les vostres falleres, nyenya pa Fogueres.
No teniu tardeo al Cap i Casal
Pa la independència no mos cal València
Tastareu la fúria de la Santa Faç

El Negre Lloma vencerà
Terra Mítica, Helados Alacant.
Ja hi ha prou de tanta opressió, ni que fórem Castelló

Alacant serà capital.
Alacant la gran capital dels Països Alacants.
Alacant serà capital.
Alacant la gran capital dels Països Alacants.

Països Alacants, independència o no

Perdre el nord per trobar el sud
Stanbruck, Ciutat de la Llum
Tornarem com el Tio Cuc, guanyem
Perdre el nord per guanyar el sud
Manta al coll, Ciutat de la llum
Tornarem com el Tio Cuc, guanyem, perquè som i serem
Alacant: la gran capital.

CRÈDITS:
Intèrpret – Ilion trebicka
Direcció i guió – Ricard ‘Tàpera’
Agraïments – Casal Popular Tio Cuc
Gravat a la ciutat d’Alacant i muntat als SarvatStudio, CA. baix la producció d’EAR Records.

BACORA
Doc: veu
McAvy: bateria
Keta: guitarra i veu
Troll: baix
Fenwich: guitarra

Àlbum enregistrat a SP Estudios
Producció: Bacora
Mescla i postproducció: Sergio Perió i Rubén del Clot
Producció i arranjaments: Bacora
Màstering: SP Estudios
Disseny gràfic: Natxo Sarvatxo

«FOLKmenc» nou CD de JUERIA (M)

Per escoltar cliqueu damunt
«FOLKmenc» nou CD de JUERIA
Rubén Cerisuelo és fill d’una de les famílies més flamenques del País Valencià. El seu pare Salvador, el Pono, és un dels referents del cant amb més gust del país i el seu germà, Salva del Real, guitarrista professional a Madrid des de fa dècades, és un músic reconegut internacionalment dintre del panorama musical flamenc. Sota el paraigües de JUERIA, que Rubén utilitza de nom artístic, es presenta ja sigui en solitari o acompanyat d’altres músics en diverses formacions, és ací on s’expressa cantant i tocant percussió, baix elèctric, mandola i guitarra, de manera que tot conviu en aquest call en llibertat.
Ara ens presenta “FOLKmenc” un cd amb un grapat de melodies tradicionals, el denominador comú del qual és la nostra música d’arrel, tot i que hi presenta tocs de flamenc, cant valencià, jazz i música mediterrània. En aquest treball revisa tot un seguit de temes del folklore dels països catalans, com cant de batre, seguidilles, petenera, jotes, fandangos, granaïna de Montaverner…
En aquesta aventura han col·laborat músics d’arreu com Albert Ferré al saxo i flauta, Ramón Jarque i Hèctor Delgado a les guitarres, però en cap moment ha perdut aquella mirada particular en la qual conviuen la música d’arrel i la contemporània, la riquesa rítmica heretada i els melismes delicats plens de sensualitat. És un treball ben mastegat i ben paït, que beu de la font plena de recursos que es troba a Vila-real, on ha crescut, i que ha covat on ha fet arrels, a Alcover.
Mescla i masterització: León Perez
Disseny Gràfic: Joan Martínez
Fotografia: @Jordi de Meritx
Assessorament lingüístic: Rosa Sanromà
Edició per Lemons Songs
@jueriaproduccions

JUERIA “FOLKmenc”
https://open.spotify.com/album/73TR2wBs0xYOSNRiknzo6p?si=- tiRtXjrRoeoCVeA4ay8oA
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lCum6DKYmgLehOCEcy8nskdI38Q6Gvxp0
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lCum6DKYmgLehOCEcy8nskdI38Q6Gvxp0
https://music.amazon.fr/albums/B08KL8RG6X

Dues cançons, de Brel i Piaf, sobre l’amor… i un article de Francesc Bayarri (M)

ARTICLE RELACIONAT
Censurar un himne a l’amor, article de Francesc Bayarri

Hymne A L’Amour

El cel blau damunt nostre pot ensorrar-se
Le ciel bleu sur nous peut s’effondrer
I la Terra pot bé desplomar-se
Et la Terre peut bien s’écrouler
Tant me fa si m’estimes
Peu m’importe si tu m’aimes
No m’importa (Passe de tot)
Je me fous du monde entier
Mentre l’amor inundi els meus matins
Tant qu’l’amour innondera mes matins
Sempre que el meu cos tremole sota les teues mans
Tant qu’mon corps frémira sous tes mains
No m’importen els problemes
Peu m’importe les problèmes
Amor meu, ja que tu m’estimes
Mon amour, puisque tu m’aimes
Aniria a la fi del món
J’irais jusqu’au bout du monde
Em faria tenyir de ros
Je me ferais teindre en blonde
Si m’ho demanares
Si tu me le demandais
Jo aniria a guanyar la lluna
J’irais décrocher la Lune
Aniria a robar la fortuna
J’irais voler la fortune
Si m’ho demanares
Si tu me le demandais
Jo negaria la meva pàtria
Je renierais ma patrie
Negaria els meus amics
Je renierais mes amis
Si m’ho demanares
Si tu me le demandais
Es pot riure de mi
On peut bien rire de moi
Faria qualsevol cosa
Je ferais n’importe quoi
Si m’ho demanares
Si tu me le demandais
Si un dia, la vida t’arrenca de mi
Si un jour, la vie t’arrache à moi
Si mors, allunya’t de mi
Si tu meurs, que tu sois loin de moi
Tant me fa si m’estimes
Peu m’importe si tu m’aimes
Perquè jo també moriria
Car moi je mourrais aussi
Tindrem l’eternitat per nosaltres
Nous aurons pour nous l’éternité
En el blau de tota la immensitat
Dans le bleu de toute l’immensité
Al cel, ja no hi ha problemes
Dans le ciel, plus de problème
Amor meu, creus que ens estimem?
Mon amour, crois-tu qu’on s’aime?
Déu uneix els qui s’estimen
Dieu réunit ceux qui s’aiment
Quand on n’a que l’amour -Jacques Brel
(lletra en català  i cantada per Mercè Madolell)
Quand on n’a que l’amour
À s’offrir en partage
Au jour du grand voyage
Qu’est notre grand amour
Quand on n’a que l’amour,
Mon amour toi et moi
Pour qu’éclatent de joie,
Chaque heure et chaque jour.
Quand on n’a que l’amour
Pour vivre nos promesses
Sans nulle autre richesse
Que d’y croire toujours
Quand on n’a que l’amour
Pour meubler de merveilles
Et couvrir de soleil
La laideur des faubourgs
Quand on n’a que l’amour
Pour unique raison
Pour unique chanson
Et unique secoursQuand on n’a que ‘amour
Pour habiller le matin
Pauvres et malandrins
De manteaux de velours
Quand on n’a que l’amour
À offrir en prière
Pour les maux de la terre,
En simple troubadour
Quand on n’a que l’amour
À offrir à ceux-là
Dont l’unique combat
Est de chercher le jour
Quand on n’a que l’amour
Pour tracer un chemin
Et forcer le destin
À chaque carrefour
Quand on n’a que l’amour
Pour parler aux canons
Et rien qu’une chanson
Pour convaincre un tambourAlors, sans avoir rien
Que la force d’aimer,
Nous aurons dans nos mains,
Amis, le monde entier

Si només tens l’amor

Mercè Madolell

Si només tens l’amor
per donar i compartir
quan l’adéu a aquest món
sigui l’hora de dir…Si només tens l’amor
i t’és prou abundant
per omplir alegrement
cada hora i cada instant…Si només tens l’amor
per viure de promeses
sense d’altra riquesa
que creure-hi de tot cor…Si només tens l’amor
per donar un raig de llum
al suburbi tant trist
sempre negre de fum…Si només tens l’amor
i cap altra raó
i cap altre company
i cap altra cançó…Si només tens l’amor
quan el fred és glacial
per cobrir els miserables
amb flassades com cal…

Si només tens l’amor
per fer córrer aquests mots,
fonda veu d’una terra
que és la terra de tots…

Si només tens l’amor
quan algú vol consol
que l’ajudi a lluitar
fins que neixi el nou sol…

Si només tens l’amor
per traçar un nou camí
i avançar pas a pas
i guanyar el teu destí…

Si només tens l’amor
per parlar amb els canons
i per vèncer els fusells
només tens les cançons…

I bé, només tenint
la força d’estimar,
el món que tots volem,
amics, nostre serà!

L’indià Raimon torna de les Amèriques convulses i post tripartits, al seu poble tranquil i sociata. Malgrat tot i sense cap mena de dubte, sempre serà el nostre millor cantant…


Notícies relacionades.
– Els germans valencians (Raimon&Albiach), ‘moderats’ i ‘no tremendistes’
– El periodista Antoni Batista ens explica la frase de Raimon: “qui perd els orígens / perd identitat”
– Joaquim Auladell comenta les revelacions del periodista Antoni Batista sobre Raimon (amb dos comentaris, d’Alexandre Pineda i d’Enric Borràs)

En homenatge a Aute, la seua cançó Al Alba interpretada per Julio Galcerà a la República Valenciana

Vídeo: Julio Galcerà canta Al Alba trenta-vuit anys després dels afusellaments del 27 setembre de 1975 a La República Valenciana -cau d’encontre-

Al alba de Luis Eduardo Aute

Si te dijera, amor mío,
que temo a la madrugada,
no sé qué estrellas son éstas
que hieren como amenazas
ni sé qué sangra la luna
al filo de su guadaña.

Presiento que tras la noche
vendrá la noche más larga,
quiero que no me abandones,
amor mío, al alba,
al alba, al alba.

Los hijos que no tuvimos
se esconden en las cloacas,
comen las últimas flores,
parece que adivinaran
que el día que se avecina
viene con hambre atrasada.

Miles de buitres callados
van extendiendo sus alas,
no te destroza, amor mío,
esta silenciosa danza,
maldito baile de muertos,
pólvora de la mañana.

Blank piece of paper de Luthea Salom (M)

He estat mirant fixament
aquest tros de paper en blanc durant una hora.
Intentant escriure una cançó d’amor sobre tu,
però totes les paraules boniques
que em vénen al cap, no rimen,
a més, fan que sone com un ximple.

I tu estàs a l’avió volant cap ací,
mentre jo estic lluitant amb aquesta cançó,
intentant no dir el que vull dir,
que és: t’estime.
Diré que m’alegres el dia,
i diré que no puc esperar a ficar-me al llit amb tu.

Cada situació és diferent a l’anterior,
ara, sóc jo el que espere a l’altre costat de la porta.
Tu estàs en un taxi que ve de tornada a casa,
oh, reorganitze els mobles altra vegada,
vaig pensar que també havia esmentat això.

Diré que m’alegres el dia,
i diré que no puc esperar a estar una altra vegada amb tu.
I diré que em fas estremir,
i diré que no puc esperar a ficar-me al llit amb tu.

Luthea Salom – Un tros de paper en blanc