NOTÍCIES RELACIONADES
>Vídeo documental sobre Ausiàs March. RTVV. Biblioteca d’Autor Ausiàs March.
> Vídeo. Ausiàs March en su contexto histórico y político | José María Micó
> Video Josep Piera sobre Ausiàs March i lectures
Arxiu de la categoria: Patrimoni valencià
El cantant d’albaes Jacint Hernández entrevistat hui a Ribera Televisió
Al començament del vídeo Jacint Hernàndez ens canta albaes republicanes i valencianistes
Divendres, 4 de desembre, sorteig d’acadèmics per a substituir a l’AVL
Proposta de RV/PVE per coadjuvar a fer possible el diari valencià LA VEU
PROPOSTA DE RV/PVE PER COADJUVAR A FER POSSIBLE EL DIARI VALENCIÀ LA VEU
Davant de la crida que l’advocat, mecenes i activista a favor del valencià, Moisès Vizcaino (Castelló-La Ribera Alta, 1968) ha fet, mitjançant la Fundació Cultural Jordi de Sant Jordi per a impulsar Nosaltres La Veu i amb l’objectiu de recuperar el Diari La Veu, per assolir l’objectiu del número de persones agermanades micromecenes, necessàries per a fer realitat aquest projecte, que recordem serien:
A hores d’ara els actuals agermanats han assolit ja el 85.18% per a l’objectiu del 2020. Falten , doncs, 74 micromecenes de 150€/any per aconseguir la fita d’enguany
Des de RV/PVE, partidaris de no desviar diners públics en subvencions ni en clienteles electorals, perquè entenem que els diners públics provinent dels nostres imposts són sagrats i ara, en mig de la pandèmia, encara més per a ser destinats als sectors més desfavorits de la societat i RV/PVE , en línia amb l’ideari dels promotors del projecte per a no dependre mai de la publicitat institucional ni d’empreses, per a exercir sobiranament el dret humà a la llibertat d’expressió i d’opinió (art. 19 DUDH) i per a poder fer lliureperiodisme i comunicació no dependents de l’administració de torn, ni de les grans corporacions, és per la qual cosa que RV/PVE fa la següent proposta:
RV/PVE es dirigeix a tots els valencians que, VIA LA POLÍTICA VIUEN DE L’ERARI PÚBLIC, és a dir diputats valencians (a Madrid, a València, a Brussel·les, a les Diputacions), senadors a Madrid, secretaris, subsecretaris, assessors… de les diverses Conselleries… Directors d’Institucions posats a dit… alcaldes, regidors… etc. etc. tots ells, de tot l’arc ideològic… des del senyor Puig a la senyora Bonig, passant per la senyora Oltra i els senyors Dalmau i Cantó, perquè coadjuven PERSONALMENT FENT-SE AGERMANATS per a fer possible un diari en valencià, el diari la VEU, i donant, amb la seua decisió, exemple a la resta de ciutadans perquè també s’agermanen. Entenem que tots ells volen fer realitat l’article sext de l’Estatut d’Autonomia i en especial l’apartat 5 d’este article que, de segur tots ells defenen i desitgen siga una realitat, que en el cas que ens ocupa es concretaria en fer possible un diari en valencià, que d’Oriola a Vinaròs i de Dénia a Ademús, vertebrara la Comunitat Valenciana/País Valencià i fora lloc d’encontre de les informacions de tots i per a tots, els valencians, homes i dones.
Estaria bé que els càrrecs públics desviaren 150 euros/any del seus ingressos per a fer possible un diari en valencià, inexistent en la nostra Comunitat i al costat dels ja existents en castellà.
Enllaç per agermanar-se: https://www.agermanatalaveu.com/
Per Sant Dionís no t’oblides de la mocaorà per al teu ser estimat… amb dolços de massapà en formes de fruites i hortalisses de l’horta de València, la piuleta i el tronador.
La Mocadorà (en valencià [mokaorá]) és una celebració popular de la ciutat de València i la rodalia, que té lloc cada 9 d’octubre, dia de Sant Dionís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià. La tradició és que els homes regalen a les seues parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l’horta de València, totes elles envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.
La tradició ve de quan, a l’edat mitjana, les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d’argent plena de viandes. A partir del segle XV la ciutat de València va començar a regalar vaixelles de ceràmica de Manises i Paterna que contenien una dolços de sucre que començaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducció del cultiu de la canya de sucre al Regne de València, com ara confits i massapans. Amb el temps, aquest costum es va popularitzar entre els valencians i va derivar en un regal pel 9 d’Octubre, ja que, segons diu la llegenda romàntica, els massapans representen els fruits de l’horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d’Hongria el 9 d’octubre del 1238, quan van entrar a València després de la conquesta.
Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, la celebració oficial que commemorava l’entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però es va continuar celebrant popularment. Sant Donís havia estat una festa molt arrelada, ja que eren tradicionals els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora en forma festiva. A la vespra, i durant el dia de Sant Donís, s’havien llançat sempre multitud de coets fins al punt que, segons les cròniques, un any es van arribar a llançar 13.000 coets des del terrat del Palau de la Generalitat. I la vesprada del 9 d’octubre de 1526 va haver-hi un accident en el qual van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat. Per tot això, l’origen de la piuleta i el tronador està en aquest segle, quan Carles III va prohibir fabricar pirotècnia. En resposta, els forners valencians van idear uns dolços de massapà que representaven els coets prohibits, i els van donar forma de petards, piules i trons; segons diuen molts, també representaven els òrgans sexuals masculins i femenins per la seua forma característica.
A partir del segle XIX els dolços s’embolicaven en un mocador afegit. Amb el temps, va formar part imprescindible del regal, i va donar nom a la festivitat. Per aquesta tradició, molts valencians consideren que Sant Donís és el Dia dels Enamorats valencians; i és tradició que les dones conserven tots els mocadors que la seua parella els ha regalat, any rere any, des que van començar a festejar.
Homenatge a Miquel Grau, esta vesprada a Alacant a les 19:00
Hui i sempre recordant a Guillem Agulló Salvador
ELS CINC GEGANTS de La Marina Alta, poema de Sergi Fornés Caselles, fill de Pedreguer.
L’indià Raimon torna de les Amèriques convulses i post tripartits, al seu poble tranquil i sociata. Malgrat tot i sense cap mena de dubte, sempre serà el nostre millor cantant…
Notícies relacionades.
– Els germans valencians (Raimon&Albiach), ‘moderats’ i ‘no tremendistes’
– El periodista Antoni Batista ens explica la frase de Raimon: “qui perd els orígens / perd identitat”
– Joaquim Auladell comenta les revelacions del periodista Antoni Batista sobre Raimon (amb dos comentaris, d’Alexandre Pineda i d’Enric Borràs)
Sobre la llengua dels valencians. ANNA notícies fa seu el contingut que va redactar Víctor Baeta en un desplegable arran d’un aplec de la nit de Sant Joan a Benimaclet en 1991 i afegim el reconeixement normatiu a l’AVL
A continuació el desplegable de 1991.
per a engrandir cliqueu damunt
Ara al 2020, ANNA notícies reconeix l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, sorgida del parlament valencià, per la Llei de la Generalitat Valenciana 7/1998, de 16 de setembre de 1998 i es va constituir el 23 de juliol de 2001, en un acte presidit pel llavors President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, en el Saló de les Corts del Palau de la Generalitat.
L’AVL té com a objecte determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià a partir de les denominades Normes de Castelló, i per a això compta amb una sèrie d’acadèmics, fixats en 21, que van ser nomenats per les Corts Valencianes per un període de quinze anys, els quals s’ocupen de la gramàtica, la lexicografia, l’onomàstica, el foment de l’ús de la llengua, la documentació lingüística i literària, l’assessorament lingüístic i les publicacions. Les vacants que es produïsquen entre els acadèmics es cobrixen per cooptació interna.
Les decisions de l’AVL, en l’exercici de les funcions que li corresponen, hauran de respectar-les totes les institucions de la Generalitat, així com el conjunt d’administracions públiques, el sistema educatiu, i els mitjans de comunicació, entitats, organismes i empreses de titularitat pública o que compten amb finançament públic amb seu a la Comunitat Valenciana.
El mateix model de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fa que la institució s’haja convertit en un lloc de trobada on conviuen les diverses sensibilitats lingüístiques que puguen representar els acadèmics, i on sempre s’ha buscat el consens més ampli possible a l’hora d’aprovar les qüestions importants que afecten el valencià.
Fins a la construcció de les seues noves instal·lacions, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua té la seua seu en el monestir de Sant Miquel dels Reis, seu també de la Biblioteca Valenciana, ubicat en el barri valencià dels Orriols, encara que pot tindre altres seus territorials o celebrar sessions en qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana.
Amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia del 2006 l’AVL va quedar reconeguda com l’únic organisme competent en la regulació del valencià, així com una de les institucions estatutàries valencianes, quedant adscrita a Presidència, per la qual cosa té personalitat jurídica pròpia i exercix les seues funcions amb autonomia orgànica, funcional i pressupostària per a garantir la seua objectivitat i independència.