NEM Sabadell porta la representació de 1.163.765 accions i 1.423 vots a la Junta d’accionistes del Banc de Sabadell

Valencians i Murcians mantenen el nivell accionarial representats per NEM Sabadell: 863.765 accions que juntament amb les 300.000 del sector català, sumen mes d’un milió d’accions representant un total de 1.423 vots. El prec, al final de la intervenció de Víctor Baeta, va generar els aplaudiments.

delegacio666

jjaa

jjaasab0001

Intervenció de Víctor Baeta, president del NEM SABADELL

Junta d’Accionistes del Banc de Sabadell, 27 març de 2014.

 Bona vesprada                                                               

Prenc la paraula en representació de  1.163.765 accions, en la seua majoria procedents de la Comunitat Valenciana i de la Comunitat Murciana, delegades al NEM Sabadell i que comptabilitzen un total de 1.423 vots.

D’acord amb el mandat que porte de l’assemblea celebrada el 15 de març a la ciutat d’Elx faré una sèrie de preguntes i finalitzaré amb una felicitació i un prec.

 

1. Tenim pendent, des de la Junta General d’ Accionistes de Març de 2013, la resposta de la mesa presidencial a la pregunta que va fer un membre de Nem Sabadell, del qual avui tinc la representació; i passat un any tornem a realitzar la pregunta:

Com és possible que en el Banc Sabadell existisca un nombre tan alt de contractes blindats; superen al conjunt de la resta del sistema financer? Quina explicació donen a açò? A data d’avui quants contractes blindats existeixen en Banc Sabadell i per què

2. El ràtio de morositat està en el 13,63% enfront del 9,33% de l’any passat. En aquesta xifra no estan inclosos els actius afectes a l’esquema de protecció d’actius (que són fonamentalment els que provenen de CAM). Per tant no consideren molt perillosa aquesta xifra, encara que hi haja una cobertura del 13,61? cobertura que per cert ha baixat proporcionalment en relació amb l’any anterior.

3. En les dades tècniques a 31-12-2013  publicats en el nostre Informatiu per a Accionistes número 56 del mes de gener de 2014, figura com a “benefici net atribuït per acció 0,06 euros”. No obstant això en la reunió del Consell d’Administració del 23 de gener de 2014 van acordar proposar a la Junta General la distribució d’un dividend de 0,01 euros per acció en efectiu més una retribució de 0,02 euros per acció en accions procedents de l’autocartera. La suma d’ambdós dividends és, igual que en el 21013 a 0,03 i no un 0,06 com publiquen en “dades tècniques”. Un 0,06 és el doble de 0,03. Podrien explicar aquesta diferència?

4. En l’any 2013 han cobrat o pensen cobrar a final de mes de Març o més endavant alguna quantitat provinent de les opcions sobre accions que es van concedir en l’any 2010?

No trobem aquesta dada en la documentació lliurada. 

 

5. Respecte a les aportacions del Banc de Sabadell a la societat, tant de tipus social, com a cultural així com d’ajuda de diferent índole a empreses, associacions, organitzacions, etc. quines quantitats d’aquestes aportacions han dedicat durant l’any 2013 a la Comunitat Valenciana, Comunitat Balear i a la Comunitat Murciana? No tenim la dada. Aquestes comunitats suposen un important percentatge del negoci del Banc de Sabadell. Com a exemple de la seua escassa aportació a aquestes comunitats, sembla ser que han tardat molt temps a col·laborar amb el MARQ d’Alacant, un dels millors museus de la zona, col·laboració que era important per part de la CAM. De moment tenim notícies d’una sola col·laboració amb aquest museu Hi ha hagut alguna una altra col·laboració d’algun tipus i amb alguna altra entitat en les zones Valenciana, Balear i Murciana?

 

SOBRE L’ORDRE DEL DIA

Punt 1

 En la distribució de beneficis figura una reserva per a inversions a Canàries: Veure si donen explicacions sobre aquesta inversió.

 Respecte als beneficis que han publicat de l’any 2013 ens agradaria conèixer:

            a. quin és la xifra comptable dels actius fiscals diferits de 2013?

            b. han compensat els actius fiscals diferits com a beneficis?

            c. Quin és la xifra actual total dels actius fiscals diferits pendent de pagament i en quina data cal efectuar aquest       pagament?

 

Punt 2

Respecte al dividend als accionistes:

Si enguany s’han triplicat realment, com diuen, els beneficis per què els accionistes seguim cobrant una quantitat ínfima, igual que l’any anterior, i no tripliquem o almenys dupliquem el dividend?

 No obstant això, els executius estan cobrant uns emoluments molt alts. Consideren vostès que amb els beneficis obtinguts poden adjudicar-se uns sous tan alts, plus per beneficis i el pagament d’altíssimes primes per a cobrar en el futur pensions milionàries que estem pagant els accionistes? Abans de cobrar aquests altíssims emoluments de tot tipus, haurien de demostrar que realment gràcies a vostès el banc guanya diners, i açò ho demostraran quan paguen als seus accionistes un dividend decent.

El Banc de Sabadell dóna aproximadament un 1,2% sobre el valor de l’acció com a dividend, un 0,8% en accions i un 0,4% en efectiu. Els bancs importants del país reparteixen un dividend que suposa aproximadament entre un 9 i 10% sobre el valor de l’acció i el pagament és en efectiu. La diferència és bastant notable. 

 

Punt 3

Respecte a la segona proposta d’aquest punt: Renovació de Na Sol Daurella com a consellera independent:

El nostre vot serà negatiu davant el comportament de les envasadores de Coca Cola que, malgrat tenir uns beneficis coneguts per tots, han decidit deixar a un munt de persones en el carrer. No creiem que una persona que actua així dóna bona imatge ni siga la més indicada per a formar part del consell del Banc de Sabadell.

 

Punt 4

1ª PROPOSTA.- Canvien l’article 81 dels Estatuts Socials.
En aquest canvi MODIFIQUEN EL SEGON  PARRAFO de l’article 81, pel qual cobraran els consellers els seus emoluments abans de la fixació de beneficis, amb la qual cosa els consellers ixen beneficiats, ja que la seua remuneració no es fixarà en funció dels beneficis. Parlen d’un límit màxim anual que es fixarà per la Junta, però abans hi havia un màxim LEGAL referit als beneficis.

Creiem que aquest canvi va a beneficiar als consellers i perjudicar importantment als accionistes, per la qual cosa el nostre vot va a ser lògicament negatiu.

 

Punt 5

 Sobre la política de remuneracions

Llegim un parell de notícies sobre la remuneració del Consell:

En el mitjà digital El Economista.es del 14-02-2014 podem llegir:

 “El consell de Banc Sabadell va guanyar 7,48 milions en 2013, un 26% més”

 Curiosament, en el mateix mitjà del 17 de febrer de 2014 (dies més tard) podem llegir:

 “El consell del Sabadell va reduir un 15% la retribució efectivament percebuda en 2013, fins a 1,88 milions. La remuneració global, incloent els nous criteris de meritació, va ser de 10,9 milions d’euros”.

 Quines són les xifres veritables?

 Respecte als nostres treballadors

 Segueixen tenint als empleats treballant hores extraordinàries sense pagar-los ni cotitzar per elles? Sabem  que no és una opció personal dels empleats sinó que són forçats a açò. Aquest tema és il·legal, i per tant deurien corregir-ho bé procurant que els empleats treballen la jornada legal solament o bé pagant i cotitzant per les hores extres realitzades. Han deixat constància d’açò en la memòria de Responsabilitat Social Corporativa? 

Per tot l’anterior el nostre vot serà negatiu a la seua política d’altíssimes retribucions mentre els accionistes no tinguem un dividend decent. 

 

 

Punt 7: 

 Autorització per a l’ampliació de capital. 

 L’any passat els vam donar el nostre vot positiu per a l’ampliació de capital “amb la condició que no fora per a comprar altres bancs”. El Sr. Oliu va assegurar que no anaven a comprar cap altre banc.

 Ens pot explicar què ha ocorregut sobre aquest tema? 

 

Punt 8.- 

 Sol·liciten es concedisca: 

 “…per un període de tres anys des de la data d’adopció d’aquest acord, la facultat d’emetre, en una o diverses vegades fins a un import màxim de seixanta mil milions d’euros (60.000.000.000.-) o el seu equivalent en una altra divisa, amb caràcter subordinat o no, obligacions no convertibles, sota aquesta denominació, participacions preferents, bons de caixa o uns altres similars, cèdules hipotecàries i qualsevol altre valor de renda fixa admissible en Dret.” 

 La possibilitat d’un endeutament de 60.000 milions ens sembla molt alt, donat el capital social del banc. L’any passat ja ho van sol·licitar per la mateixa quantitat. 

 Quina xifra és la utilitzada fins al moment actual? 

 Insistim que ens sembla una quantitat excessiva i volguérem informació sobre la xifra total actual d’endeutament del banc.

 

Punt 9 

 Demanen autorització para:

 “…emetre obligacions, participacions preferents i qualssevol altres valors representatius de part d’un emprèstit convertibles en accions de nova emissió de la Societat i/o canjeables en accions en circulació de la Societat, així com warrants o altres valors anàlegs que puguen donar dret directa o indirectament a la subscripció o adquisició d’accions de la Societat, bé de nova emissió o bé ja en circulació.

L’import màxim total de l’emissió o emissions dels valors que s’acorden a l’empara de la present delegació serà de dues mil milions d’euros (2.000.000.000) o el seu equivalent en una altra divisa.

L’endeutament del punt anterior ho considerem excessiu. Però el sol·licitat en aquest punt per import de 2.000 milions implica la possibilitat de la seua conversió en accions, amb la consegüent dilució de l’acció, tema molt perjudicial per als accionistes. Per açò votarem en sentit negatiu a aquesta proposta.


I finalment la felicitació i el prec.

La felicitació

Vostès,  la direcció, fan coses bé. I una cosa que està bé és la Campanya de Vinculació. Amb la campanya de vinculació i se perfectament que en aquestes Juntes no hi ha lloc per la justícia terrenal ni pels sentimentalismes romàntics, vostès compensen a aquells impositors aferrissadament conservadors de la CAM que amb martingales els van convertir en clients de risc. A aquets impositors, propietaris de la CAM,vendre-la, els ha suposat que els furtaren la cartera, per la voluntat d’ algú que, induït o no, això mai ho sabrem, va decidir una “operació acordeó” per poder vendre la CAM per un euro, el que de retruc va suposar que la quotes participatives esdevenien a un valor de zero euros. Tots ens felicitem per poder haver comprat la CAM per un euro i haver passat, el Banc de Sabadell, de ser susceptible per a ser engolit a passar a ser un dels quatre grans de l’Estat espanyol. I pense que malgrat la fredor de l’empresa cotitzada que avui rendeix comptes batega, ací, en algun lloc, aquell sentiment de la dita que diu “Es de bien nacidos ser agradecidos” i l’agraiment  per aquesta fusta de salvació, que ha representat la compra de la CAM,  es correspon  amb la Campanya de Vinculació. Endavant, doncs, amb la Campanya que serà la millor manera de conservar el fons de comerç que representen els clients de la CAM i serà la millor i més sincera publicitat que podrem fer per ala imatge del nostre Banc de Sabadell.

 

I per finalitzar un prec.

No fem política. Nosaltres estem pel negoci bancari. I de la mateixa manera que se’ns aconsella (1),  que no s’han d’instrumentalitzar els soterrats, ni els morts, llavors, de la mateixa manera no instrumentalitzem el nostre Banc en el contenciós que l’Estat espanyol té amb Catalunya. En aquest contencios, que ningú intente instrumentalitzar-lo.

 Si nosaltres som un Banc espanyol, ubicat a l’Estat espanyol, i Catalunya esdevé independent, cap problema, perquè si precisem  mantenir-nos en la Unió Europea sols caldria ubicar la nostra seu a Alacant o si el senyor Oliu, li agrada més, a Madrid.

Amb la independència de Catalunya, el Banc Sabadell, recordem un banc espanyol, esdevindria segurament un dels  que més oficines internacionals tindría. 

I això més que un problema seria un avantatge.

Perquè a la fi no s’ha dit sempre que pels bancs espanyols, el negoci esta fora i no dins d’Espanya?

Doncs, nosaltres en aquest tema, en aquest contencios, “muts i a la gàbia”

 

 


(1): Miquel Roca Junyent és el secretari de la Junta d’Accionistes del Banc de Sabadell

El TC aboca Catalunya a eleccions plebiscitàries i declaració unilateral d’independència

El TC aboca Catalunya a eleccions plebiscitàries i declaració unilateral d’independència

El Tribunal Constitucional tomba per unanimitat la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament
El TC aboca Catalunya a eleccions plebiscitàries i declaració unilateral d'independència

El Tribunal Constitucional ha tombat per unanimitat el nucli central de la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya . La declaració, aprovada a la cambra catalana el 23 de gener de 2013, era un dels principals arguments per justificar el dret a decidir sobre la sobirania de Catalunya i convocar la consulta del proper 9 de novembre . Precisament la part que ha anul·lat el TC és la que fa referencia a la sobirania i estableix Catalunya com un “subjecte polític i jurídic” sobirà.

Amb aquest pronunciament del TC -de to clarament polític i no pas jurídic-, la proclamació unilateral d’independència per part del Parlament de Catalunya -probablement després d’unes eleccions plebiscitàries- es configura com l’única via per a exercir el dret a decidir del poble català. La declaració unilateral d’independència és una via ja prevista en un dels informes emesos pel Consell Assessor per a la Transició Nacional.

El ple de l’Alt Tribunal ha acceptat parcialment la impugnació de la declaració presentada pel govern espanyol tot i que no estava inclosa en l’ordre del dia d’aquest dimarts. La decisió s’ha adoptat abans que arribin al Constitucional les recusacions que el Parlament té previst presentar contra tres dels seus magistrats , entre els quals hi ha el president, Francisco Pérez de los Cobos, per manca d’imparcialitat respecte a aquesta qüestió.

L’executiu de Mariano Rajoy va acordar impugnar davant el TC  la declaració aprovada amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i part de la CUP  perquè el seu contingut “no només no és compatible” amb la Carta Magna sinó que “produeix efectes” en plantejar l’inici d’un procés “per al qual mandata a poders públics i ciutadans”.

De fet, aquesta Declaració de Sobirania estava suspesa des del mes de maig pel mateix Constitucional .

Aprovada per 85 diputats

El 23 de gener de l’any passat, 85 dels 135 diputats del Parlament català van votar a favor del text que considera Catalunya un “subjecte polític i jurídic”. A més, cinc diputats del PSC van trencar la disciplina de vot  i, en comptes de votar-hi en contra, van abstenir-se, igual que dos dels diputats de la CUP. El PP, Ciutadans i la major part del PSC van votar-hi en contra.

Oliu sobre Suarez: “”Los españoles nunca le estaremos lo suficientemente agradecidos”

Oliu (Banco Sabadell) ensalza a “un símbolo destacado de la España democrática”

lainformacion.com    domingo, 23/03/14 – 18:11

El presidente de Banco Sabadell, Josep Oliu, se ha sumado este domingo a las condolencias por el fallecimiento del expresidente del Gobierno Adolfo Suárez y ha ensalzado su figura, “un símbolo destacado de la España democrática”.
MADRID, 23 (EUROPA PRESS)

El presidente de Banco Sabadell, Josep Oliu, se ha sumado este domingo a las condolencias por el fallecimiento del expresidente del Gobierno Adolfo Suárez y ha ensalzado su figura, “un símbolo destacado de la España democrática”.

“Por su talante y labor al frente del Gobierno de la nación en un momento excepcional para nuestro país, la figura de Adolfo Suárez ya es un símbolo destacado de la España democrática, y así permanecerá en la memoria de todos”, ha señalado en un comunicado.

“Los españoles nunca le estaremos lo suficientemente agradecidos por el coraje, la entrega y generosidad que mostró en una etapa tan decisiva de nuestra historia como fue la Transición”, ha concluido.

(EuropaPress)

 

Shakira canta Boig per tu (M)

Shakira canta en català

La cantant colombiana ha enregistrat en català ‘Boig per tu’, de Sau, “una de les cançons preferides de Gerard Piqué i una de les més boniques que he sentit mai”

 22 març 2014 Autor: Equip web RCat

 En la presentació a Barcelona del nou disc, que surt a la venda el 25 de març, la cantant va explicar que havia decidit enregistrar en català ‘Boig per tu’, de Sau, “una de les cançons preferides de Gerard [Piqué] i una de les més boniques que he sentit mai”. La cançó catalana apareixerà a l’edició ‘Deluxe’ de l’àlbum. Shakira Isabel Mebarak Ripoll , més coneguda pel nom artístic de Shakira , El seu segon cognom és d’origen català. La interpretació de Shakira del ‘Boig per tu’ en català que inclourà la versió de luxe del nou disc ja corre per les xarxes socials. Continua la lectura de Shakira canta Boig per tu (M)

Pobra Constitució ucraïnesa [espanyola]!

Pobra Constitució ucraïnesa!

Si hi ha alguna lliçó a aprendre de la crisi al mar Negre és que els 28 estats de la Unió Europea actuen estrictament en funció dels seus interessos immediats. Malauradament, no hi ha espai per a les consideracions ètiques ni jurídiques i l’annexió de Crimea s’ha acceptat com un fet inamovible en qüestió d’hores. Un referèndum d’estar per casa i les imatges d’eufòria de la majoria russòfona han estat suficients per justificar que Alemanya es garanteixi les exportacions a Rússia i que els antics països de l’est s’evitin problemes amb el principal subministrador d’energia.

El món podria ser d’una altra manera, però no deixa de ser lògic que cap país posi en perill la seva economia si el moviment de fronteres es fa d’acord amb la majoria de la població i sense vessar sang.

De fet, l’escandalosa inacció europea a l’antiga Iugoslàvia va ser una conseqüència directa de l’escassa importància dels fluxos econòmics entre els principals països de la Unió Europea i aquella regió del Mediterrani central.

Per tot plegat, qui ha de prendre nota de la crisi de Crimea no és Catalunya, sinó Espanya. Una independència pacífica a partir de la voluntat majoritària de la ciutadania deixaria Espanya en la mateixa posició que Ucraïna, protestant en solitari i brandant una Constitució que no interessa ningú.

Catalunya serà vista com una oportunitat de negoci, de la mateixa manera que ho van ser les antigues repúbliques bàltiques per als països escandinaus o l’Europa de l’est per a Alemanya.

En el cas català, inevitablement, acabarà essent França qui veurà una bona oportunitat per a les seves empreses, ja molt ben implantades a Catalunya. De l’Espanya ocupada, Napoleó només va voler annexionar-se Catalunya, amb Fraga, Mequinensa i Andorra. Dos segles més tard, l’honor ferit d’un tercer els mourà a perjudicar el seu primer client a la península?