Editorial: Amb Marzà guanya el valencianisme polític

Amb Marzà guanya el valencianisme polític

Si en comptes de Vicent Marzà, s’haguera escollit com a consellera d’Educació a l’activista del catalanisme cultural i dirigent del sindicat que va facilitar al partit català ERC, que es despengés des de la balconada de la seua seu a la plaça de l’Ajuntament de València, una bandera gegant dels Països Catalans, el 9 d’Octubre del 2008, al pas de la processó cívica que va ser interrompuda per aquest motiu, el valencianisme polític sols hagués comptat amb una sola i única persona en el nou Consell: Rafael Climent.

En aquest cas hem de reconèixer que Mònica Oltra ha mirat pels interessos del valencianisme polític al donar suport a Marzà i no a una persona no afiliada al BLOC ni a Compromís, perquè es fera càrrec de la Conselleria d’Educació. Com tants activistes ‘independents’ esquerrans del catalanisme cultural que voten de normal al País Valencià partits espanyols d’esquerra o catalans, el BLOC per a ells, el valencianisme polític,  és massa ‘blaver’ o de dretes.

Però tal vegada Oltra ho ha fet simplement per trellat polític. Per fer que el nou Consell s’assente, siga viable i es guanye políticament als valencians, perquè com Ximo Puig repeteix, ha de ser: “Un Consell que ha de governar per a tots, per als que l’han votat i per als que no, en defensa dels interessos dels valencians”. Entenem que esta defensa passa inexorablement per un finançament just. Sense una negociació amb l’Estat per superar la contradicció no pot haver polítiques de benestar a la Comunitat Valenciana. Carolina Punset si s’estima el poble valencià, si més no la part que l’ha votat,  ha de posar-se al costat del President per ajudar, entre tots, a obtenir els recursos per fer possible les polítiques de benestar, entre elles les d’educació. O això o caldrà anar pensant que, sense perdre la competència legislativa i de control, que siga Montoro, qui pague directament al professorat i els concerts de la privada.

Però hi ha més raons per les que una persona independent i dirigent del Sindicat  de Treballadors de l’Ensenyament del PV no era la persona més escaient. L’Escola Pública Valenciana ha d’estar al servei dels usuaris, dels alumnes, dels pares i de la societat valenciana, de tots els que paguen els impostos. Ells escullen el servei públic i l’Administració dirigida pel conseller, un polític, ha de garantir que aquest servei funcione amb qualitat. Serà a Marzà a qui els usuaris i la societat li demanaran responsabilitats. Ell i el BLOC-Compromís es presenten a les eleccions, el STE-PV, no. Com va dir un economista de les Caixes que a l’acollir-se a la Llei que va facilitar la seua expansió, al mateix temps acceptaven la corda amb la que s’anaven a penjar després; de la mateixa manera l’Escola Pública a l’acceptar allò que es va dir ‘la democràcia en els centres’, amb l’elecció dels directors pels treballadors i la responsabilitat compartida en un Consell del Centre, va ser la corda que ha fet que ella a soles es pengés. L’Administració anterior afavoridora del sector privat, va deixar que els centres públics s’enfonsaren ells mateixos amb la proliferació de directors ‘laissez faire, laissez passer’,  muts davant els treballadors sense control i obviant l’eficiència del centre.  A més la filosofia d’una certa esquerra mixorrera majoritària en els claustres, al·lèrgica a l’exercici de la autoritat en l’aula –coneixem centres on la paraula ‘autoritat’ referida al professor en l’aula, estava proscrita en els reglaments– ens ha donat els resultats que tenim a la vista. No és d’estranyar que el professor assassinat per un alumne en l’institut Joan Fuster de Barcelona fora un ‘substitut’ i, segurament, sense ‘autoritat’ i no el funcionari amb la plaça definitiva. El problema dels serveis públics, com el de les Caixes enfonsades, és que no tenen –digem-ne– ‘propietaris’ que esposen els seus diners, cap CNMV vigila els seus passos i els fa públics, cap junta d’accionistes els passa comptes, ni la seua eficiència es mesura en la Borsa. Marzà que no comptarà amb el mantra del PPCV com a origen de tots els mals, s’haurà d’omplir d’autoritat sense cap complex per reflotar l’empresa. Ha de pensar que ell és el depositari d’una ‘propietat’ que els electors l’han confiat, que els diners públics són sagrats i que té que treure d’ells la major rendibilitat pública. Com qualsevol ‘propietari’ no pot tenir vàlids ni favorits en aquesta empresa pública en dura competència amb la privada. Ell ha de ser l’autoritat i l’ha de transmetre de dalt a baix, no al contrari. La junta d’accionistes que li demanarà comptes serà la ciutadania.

‘Cóm canviar el model productiu valencià’
per Joan Ramon Sanchis

Ramon-Sanchis-Palacio2Cóm canviar el model productiu valencià

Tothom coincideix en assenyalar que el model productiu valencià ha segut el causant de la crisi econòmica i que es fa necessari canviar-lo. Les principals conseqüències de la crisi, com ara la destrucció d’ocupació i d’empreses, s’han produït amb major intensitat al País Valencià, precisament per l’existència d’un model productiu basat en el major pes de sectors, com la construcció i el turisme de masses, orientats a la baixa qualitat i reduït valor afegit, a la precarització i temporalitat de l’ocupació i a una productivitat enfocada cap als salaris baixos.

Es clar que el Govern del PP, després de 20 anys, no tenia intenció de fer cap canvi. Però, està el nou Govern PSPV – Compromís en condicions i disposat a iniciar el canvi cap a un nou model productiu?. Les declaracions dels seus dirigents assenyalen que s’ha de reconduir l’economia cap els sectors industrials tradicionals, s’ha de retornar al camí de les inversions en innovacions mitjançant els instituts tecnològics i s’ha de potenciar l’agro-indústria valenciana, entre d’altres polítiques. Però, hi ha un pla estratègic clar sobre cóm s’ha de fer açò?. I, és suficient amb aquestes mesures que estan plantejant o calen altres mesures diferents?.

Des del meu punt de vista, el procés de creació d’un nou model productiu hauria de centrar-se en quatre premisses claus: 1) la formulació i implementació d’una estratègia competitiva per a les empreses valencianes basada en la diferenciació amb enfocament front a les estratègies en costos i preus baixos que han seguit fins ara i que ha resultat un fracàs; 2) el disseny d’un pla de millora de la professionalització de la gestió de les empreses valencianes, amb un empresariat amb molt baix nivell de formació; 3) la potenciació i consolidació d’una estructura d’empreses socialment responsables, mitjançant les organitzacions de l’Economia Social i Cooperatives; i 4) la potenciació i consolidació d’un sistema bancari valencià al servei del finançament de les xicotetes i mitjanes empreses. A continuació analitzem cadascun d’aquests punts.

Continua la lectura de ‘Cóm canviar el model productiu valencià’
per Joan Ramon Sanchis

El nou consell

Qui és qui en el nou Consell de Ximo Puig  (LAS_PROVINCIAS)

consell-puiggovernAsí es el nuevo Consell de Ximo Puig

Vicent Marzà, profesor y dirigente de Escola Valenciana, será conseller de Educación, mientras que la ecologista independiente Elena Cebrián gestionará Medio Ambiente y Agricultura – Tomarán posesión mañana, mientras que el miércoles se celebrará la primera reunión del pleno del nuevo Consell

29.06.2015 | 15:10

El presidente de la Generalitat, Ximo Puig, ha dado a conocer oficialmente la composición de la totalidad del Consell, el primero paritario de la historia de la Comunitat.

Así queda el nuevo Consell:

Mònica Oltra Jarque, vicepresidencia, portavoz del Consell, Igualdad y Política Inclusiva

Manuel Alcaraz, conseller de Transparencia, responsabilidad Social y Participación

Rafael Climent,
conseller de Economía Sostenible, Industria, Ocupación y Turismo

Vicent Marzà , conseller Educación, Cultura y Deportes

Elena Cebrián, consellera de Medio Ambiente, Cambio Climático y Agricultura

Carmen Montón, consellera de Sanidad Universal y Salud Pública

Vicent Soler, conseller de Hacienda y Administraciones Públicas

Gabriela Bravo, consellera de Justicia, Gobernación y Reformas Democráticas

María José Salvador, consellera de Derecho a la Vivienda, Obras Públicas y Vertebración

Los nuevos miembros del Gobierno valenciano tomarán posesión mañana de sus cargos y a continuación se procederá al intercambio de carteras en las distintas Consellerias, mientras que el miércoles se celebrará la primera reunión del pleno del nuevo Consell.

Así lo ha anunciado hoy el president de la Generalitat, Ximo Puig, tras anunciar la relación de los consellers que formarán su Gobierno, en el que figuran miembros propuestos por el PSPV-PSOE y por Compromís.

El president de la Generalitat ha explicado que en ese pleno se harán nombramientos en el denominado segundo escalón de la Administración autonómica, y se adoptarán también medidas.

Puig ha nombrado un Gobierno valenciano paritario al que ha definido como “una alianza de la diversidad”, comprometido con las personas, “vanguardista” y que tendrá a la igualdad como elemento fundamental.

El Consell está formado por ocho Consellerias nombradas a propuesta del PSPV-PSOE y de Compromís, al frente de las cuales están cuatro hombres y cuatro mujeres, a las que se suma la vicepresidencia, que asume la dirigente de Compromís Mònica Oltra, quien llevará también la portavocía, Igualdad y Política Inclusiva.

A propuesta del PSPV-PSOE, el decano de la Facultad de Económicas de Valencia, Vicent Soler, ocupará la cartera de Hacienda, la exportavoz del Consejo General del Poder Judicial Gabriela Bravo se encargará de Justicia, la diputada autonómica María José Salvador de Vivienda y la diputada nacional Carmen Montón de Sanidad.

A propuesta de Compromís, Rafael Climent llevará Economía, el diputado autonómico y titulado en lenguas extranjeras Vicent Marzà Educación, la especialista en política agraria Elena Cebrián será la consellera de Agricultura y Manuel Alcaraz se encargará del área Transparencia.

Según ha explicado Puig en una comparecencia en el Palau de la Generalitat, tiene un sentimiento final de “alegría y satisfacción” por este Gobierno progresista, cuyos miembros tomarán posesión mañana y el miércoles celebrarán el primer pleno del Consell, en el que se harán nombramientos en el segundo escalón y se tomarán las primeras medidas.

Hui, 29 de juny, es recorda com en 1707, amb el Decreto de Nueva Planta el Regne de Castella va esborrar del mapa polític d’Europa al Regne de València

DNP29juny1707DECRETO DE NUEVA PLANTA DE 1707
Real Decreto del 29 de junio de 1707 de derogación de los Fueros de Aragón y Valencia y su reducción a las leyes y gobierno de Castilla, signat per Felipe V de Castilla
“Considerando haber perdido los Reinos de Aragón y de Valencia, y todos sus habitadores por la rebelión que cometieron, faltando enteramente al juramento de fidelidad que me hicieron como a su legítimo Rey y Señor, todos los fueros, privilegios, exenciones y libertades que gozaban, y que con tal liberal mano se les habían concedido, así por mí como por los Señores Reyes mis predecesores, particularizándolos en esto de los demás Reinos de esta Corona; y tocándome el dominio absoluto de los referidos dos Reinos de Aragón y de Valencia, pues a la circunstancia de ser comprendidos en los demás que tan legítimamente poseo en esta Monarquía, se añade ahora la del justo derecho de la conquista que de ellos han hecho últimamente mis Armas con el motivo de su rebelión: y considerando también, que uno de los principales atributos de la Soberanía es la imposición y derogación de leyes, las cuales con la variedad de los tiempos y mudanza de costumbres podría yo alterar, aun sin los graves y fundados motivos y circunstancias que hoy concurren para ello en lo tocante a los de Aragón y Valencia; he juzgado por conveniente, así por esto como por mi deseo de reducir todos mis Reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose todos igualmente por las leyes de Castilla tan loables y plausibles en todo el Universo, abolir y derogar enteramente, como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbres hasta aquí observadas en los referidos Reinos de Aragón y Valencia; siendo mi voluntad, que éstos se reduzcan a las leyes de Castilla, y al uso, práctica y forma de gobierno que se tiene y ha tenido en ella y en sus Tribunales sin diferencia alguna en nada; pudiendo obtener por esta razón igualmente mis fidelísimos vasallos los Castellanos oficios y empleos en Aragón y Valencia, de la misma manera que los aragoneses y valencianos han de poder en adelante gozarlos en Castilla sin ninguna distinción, facilitando yo por este medio a los Castellanos, motivos para que acrediten de nuevo los efectos de mi gratitud, dispensando en ellos los mayores premios, y gracias tan merecidas de su experimentada y acrisolada fidelidad, y dando a los Aragoneses y Valencianos recíproca e igualmente mayores pruebas de mi benignidad, habilitándolos para lo que no lo estaban, en medio de la gran libertad de los fueros que gozaban antes, y ahora quedan abolidos. En cuya consecuencia he resuelto, que la Audiencia de ministros que se ha formado para Valencia, y la que he mandado se forme para Aragón, se gobiernen y manejen en todo y por todo como las dos Chancillerías de Valladolid y Granada, observando literalmente las mismas regalías, leyes, práctica, ordenanzas y costumbres que se guardan en éstas, sin la menor distinción ni diferencia en nada, excepto en las controversias y puntos de Jurisdicción eclesiástica, y modo de tratarla, porque en esto se ha de observar la práctica y estilo que hubiere habido hasta aquí, en consecuencia de las concordias ajustadas con la Sede Apostólica, en que no se debe variar. Tendrase entendido en el Consejo de Aragón para su ejecución y cumplimiento.
En Buen Retiro a 29 de junio de 1707.
Al Conde de Frigiliana”

————————

Totes les constitucions espanyoles són hereves directes del ‘Decreto de Nueva Planta’

Als valencians, d’Oriola a Vinaròs, no ens aprofita la reforma de la Constitució espanyola. Encara més, als valencians no ens aprofita la Constitució espanyola de 1978. Però encara cal dir més, als valencians des del Decreto de Nueva Planta que va signar Felip V de Castella en el Buen Retiro, amb el nom de Real Decreto del 29 de junio de 1707 de Derogación de los fueros de Aragón y Valencia; y su reducción a las leyes y gobierno de Castilla, que té com a única base jurídica “el derecho de conquista”, amb que el decret justifica la desaparició del Regne de València del mapa polític d’Europa, diem que des de llavors cap carta magna vinguda de ponent no ens aprofita als valencians. Totes són hereves d’aquest decret de 1707. Totes. Des de la primera, la Constitución de Cádiz, de 19 de marzo de 1812 , on es va consagrar el nom de Reino de España com a ens polític, eufemisme que des de llavors substitueix el nom de Reino de Castilla i que els espanyols, tant els anomenats d’esquerres com els de dretes, ens la refreguen amb el seu castís nom de “la Pepa” per refermar el seu “derecho de conquista” sobre els valencians de 1707; així com la Constitución de 1876 de Cánovas del Castillo que instaurava la primera restauració monàrquica amb Alfonso XII i el caciquisme bipartidista que els valencians van aconseguir trencar amb el republicanisme de Blasco Ibáñez; així com també l’espanyola Constitución republicana del 9 de desembre de 1931, que per a res anul•la el decret de 1707, fins a la darrera, l’actual Constitución de 1978, que instaura la segona restauració monàrquica de la mà de la dictadura franquista. Totes aquestes constitucions són hereves directes del Decreto de Nueva Planta de 1707 i en conseqüència l’única condició d’espanyols que se’ns permet és la de españoles asimilados, súbdits d’una colònia útils només per a pagar i ser espoliats. Som espanyols assimilats per ser espoliats, perquè es beneficien els espanyols homologats de la resta de l’Estat.

Una alternativa: la Constitució valenciana i la República Valenciana

Llavors és inútil per als valencians esperar res del Reino de España , eufemisme del Reino de Castilla . Som una colònia on els empresaris, els autònoms i els treballadors som espoliats econòmicament de manera sistemàtica per l’Estat espanyol. Sols el silenci, la submissió i el col•laboracionisme dels polítics valencians amb representació institucional i també de la majoria que no tenen representació, fa que la Comunitat Valenciana no siga percebuda com una de les darreres colònies del terminal Imperi espanyol. A més l’esquerra espanyola valenciana contribueix a aquesta espoliació incidint exclusivament en la corrupció, en les contradiccions de classe i en l’espoli que els bancs i les lleis del capitalisme global realitzen als treballadors, però tot i ser certa aquesta qüestió, silencien que el conjunt dels valencians patim una espoliació per part de l’Estat espanyol molt més gran que la que fa la corrupció i el capitalisme financer. Els valencians anticapitalistes com ‘nosaltres’ podem contribuir amb la resta de la humanitat a lluitar per una altra forma de producció que la capitalista, però no està exclusivament en les nostres mans assolir aquest canvi global. El que sí està en les nostres mans és despenjar-nos del Reino de España i assolir la República Valenciana, un Estat valencià lliure i sobirà, amb una Constitució valenciana, per damunt la qual no n’hi pot haver una altra, on la riquesa que, d’Oriola a Vinaròs, les forces productives valencianes generem no siguen espoliades per un altre Estat.
Els valencians no podem perdre el temps en canviar una Constitució espanyola que mai renunciarà a espoliar legalment els valencians. Allà els espanyols amb els seus problemes actuals. El que hem de començar a redactar és la Constitució valenciana, unes noves regles del joc per un nou Estat d’Oriola a Vinaròs, lliure i sobirà, a Europa i el món. La redacció i discussió d’una Constitució valenciana, al voltant de la qual els valencians ens hauríem d’unir per assolir el poder polític i assolir democràticament la República Valenciana.

El BLOC, que mai ha passat del 4,77%, pretén cobrar dels seus amics espanyols d’esquerra

El BLOC des de les A-2003, darrera vegada que es va presentar a soles i va treure un 4,77%, des de llavors va renunciar a fer acció política valencianista i es va aixoplugar baix el mant de l’esquerra de l’Espanya plural que representa Compromís. Durant eixos anys, excusats de fer acció política en clau exclusiva valenciana, l’esquerra espanyola va dirigir l’acció política de Compromís al temps que, a un gran sector procedent del BLOC, els deixaven llibertat per a conrear, al seu si,  llur identitat cultural catalana. Políticament espanyols, culturalment catalans. Vivien en un món feliç, empassant-se l’ham que ells mateixos s’havien creat. Ara pretenen cobrar. Però quan arriba l’hora de governar, de fer política real i no fictícia, es troben que els seus companys espanyols d’esquerres els diuen que no.
Des del sobiranisme valencià republicà d’ANNA notícies pensem que la contradicció principal d’avanç és la que existeix entre l’Estat espanyol i la Comunitat Valenciana pel saqueig econòmic que patim els valencians. Pensem que aquesta contradicció sols es resoldrà amb l’assoliment d’un Estat valencià, lliure i sobirà.  Pensem que unir a l’acció política sobiranista front a l’Estat, una reivindicació cultural identitària (catalana o qualsevol altra) és del tot negatiu per l’alliberament dels valencians. Caldria recordar-li al BLOC, on majoritàriament els seus afiliats s’acosten a la política per qüestions culturals identitàries i no per reivindicacions sobiranistes,  que mai amb aquesta política ha passat del 4,77% .

malrotlloidentitatpinza

Adquireix la bandera de Dubon-Fuset, la senyera valenciana republicana

fusetbanderes

dubonxaviercasp
Germans al front, cartell de Lluís Dubón 1937; editat per Esquerra Valenciana. L’estrela roja suma l’intenció revolucionària al significat nacionaliste. En 1939, tancat en el camp de concentració de Torremolinos, Xavier Casp oponia les cinc fleches de l’emblema falangista a les cinc puntes de l’estrela: “Puix si ara nos vingué el bochí en cinc fleches / ve també una omnipotent coincidència / ¡s’apunyala l’ideal que obrí cinc breches / i els cinc brolls, sospirs de sanc, que faran blanquíssima l’estrela de la nostra independència!”.
fusetparlamentbanderes-gransvenda1a