Acords de RV/PVE sobre denominació i normativa del valencià

Acords de RV/PVE sobre denominació i normativa del valencià
1. Segons el principi de laïcisme i pluralisme intern de RV/PVE, definit en l’article 7 apartat 5 dels estatuts, el partit respecta la llibertat individual de l’afiliat per a denominar la llengua històrica i pròpia del nostre poble com trobe més adequat, així com utilitzar aquella normativa ortogràfica que millor s’adapte a la seua visió.
2. El partit, entitat amb personalitat jurídica pròpia, reconeix i accepta l’autoritat que les Corts valencianes han donat a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per a establir la denominació i normativa de la llengua històrica i pròpia dels valencians.
3. Seguint les recomanacions de l’AVL en el seu Dictamen de l’Acadèmia (2006), la denominació que RV/PVE utilitzarà per a anomenar la llengua històrica i pròpia del poble valencià, serà la següent:
– En la societat valenciana, valencià com a forma habitual.
Llengua valenciana com a forma solemne, sobretot per a dignificar-la davant del castellà.
– Externament i en els treballs de lingüística, el valencià-català.
[Eixes recomanacions han estat suggerides per l’acadèmic Abelard Saragossà, correligionari nostre, i estan vinculades al valencianisme històric, practicades per Josep Giner en els anys 50, i venen del valencianisme de la república, en el qual es formà Manuel Sanchis Guarner, que les va excel·lir.]
4. Els acords normatius de l’AVL http://www.avl.gva.es/web/acords/ que RV/PVE, com a entitat amb personalitat jurídica pròpia, accepta i reconeix per a ser utilitzats són:
– la seua gramàtica (Gramàtica Normativa Valenciana, 2006)
– el seu diccionari (Diccionari Normatiu Valencià, 2016),
– així com les preferències que contenen eixes obres i les idees exposades en el document: Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià (2006).
5. RV/PVE defensa que la Conselleria d’Educació, l’escola valenciana i les universitats valencianes haurien d’estar coordinades amb l’Acadèmia. Un poble que no està unit i cohesionat ni es recupera ni el respecten els de fora.

Assemblea de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu.
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, a quatre dies del 29 de juny del 2020.

La proposta de Jordi Turull, Josep Rull, Quim Form i Lluís Puig plantejada al PDeCAT i que la seua direcció ha rebutjat.

La proposta dels presos del PDeCAT per JxCat: un moviment sense quotes ni vetos

Marta Lasalas | Barcelona. Divendres, 26 de juny de 2020
Els presos polítics del PDeCAT, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn, junt amb el conseller Lluís Puig des de l’exili han fet arribar al president del partit, David Bonvehí, la seva proposta de confluència amb JxCat per constituir un “moviment polític sense quotes ni vetos“, tal  com ahir va avançar ElNacional.cat.
El text de la proposta, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, s’ha fet arribar a tots els membres de l’executiva i del consell nacional aquest matí, en què la cúpula del partit s’ha reunit per informar sobre l’estat de les converses amb la Crida de Jordi Sànchez i davant les crítiques d’una part de la direcció per la falta d’informació al respecte.

La proposta

La proposta que ha presentat l’anomenada comissió delegada, integrada per presos polítics i exili, planteja un full de ruta concret per a la confluència en l’espai de JxCat. Aquest full de ruta passaria per l’acceptació de la doble militància, amb la qual cosa, es podria aparcar temporalment el debat sobre la dissolució del PDeCAT que ha situat les converses al llindar del trencament.
La decisió sobre mantenir o dissoldre el PDeCAT quedarà, segons aquesta proposta, en mans d’un consell nacional que es convocarà sis mesos després de la creació de JxCat i al qual l’executiva presentarà  el seu plantejament sobre la continuïtat de la formació.
La proposta d’aquests dirigents recorda que JxCat va néixer davant la convocatòria de les eleccions del 21-D amb el 155 vigent, en les quals l’independentisme va aconseguir la majoria absoluta.
Subratlla la consolidació posterior en les eleccions municipals i europees. “L’espai institucional de JxCat ja existeix i té totes les dimensions possibles: grups parlamentaris a totes les cambres, grups municipals i govern. Té molt gruix. Té implantació territorial”, subratllen.
Consideren que la consolidació d’aquest espai és el que resultaria avui “més disruptiu en l’escena política catalana” i reclamen donar forma a aquesta realitat, sense magnificar el que descriu com a “soroll” en referència als conflictes interns.
La proposta que plantegen parteix de la formació d’un comitè d’organització d’una Assemblea Constituent de JxCat; que aquesta assemblea es convoqui i hi participin els càrrecs electes i totes aquelles persones “que han confiat en JxCat i el president Puigdemont”.
L’Assemblea haurà d’escollir la presidència de JxCat i una direcció executiva nacional que inclogui com a mínim persones responsables d’organització, d’estratègia política, de finances, comunicació, relacions internacionals, relació amb els cambres parlamentàries i mon municipal i sectorial.
En un termini de tres mesos, aquesta direcció proposarà definir la periodicitat amb què s’ha de reunir l’assemblea, la creació d’un consell nacional i els mecanismes de presa de decisions entre la militància. La direcció executiva s’encarregarà de proposar la metodologia per a l’elaboració de programes electorals i confecció de llistes electorals.
La proposta íntegra sota l’epígraf l’Aposta de Junts per Catalunya és la següent:
“El PDeCAT, davant de la necessitat d’articular la creació del nou espai polític de Junts x Catalunya, considera convenient que:
1. Es proposi la formació d’un comitè d’organització d’una Assemblea constituent de Junts x Catalunya.
2. Es convoqui una Assemblea constituent de Junts x Catalunya, en què hi participin tots els càrrecs electes de Junts x Catalunya i totes aquelles persones que han confiat en Junts x Catalunya i el president Puigdemont des del 21 de desembre del 2017 i que entenen l’1 d’octubre com a mandat polític a culminar, siguin associats d’organitzacions o persones sense filiació política, via la seva inscripció pels mitjans i la normativa facilitada pel comitè d’organització.
3. L’Assemblea constituent esculli la presidència de Junts x Catalunya i una direcció executiva nacional que inclogui com a mínim persones responsables d’organització, d’estratègia política, de les finances, de comunicació, de relacions internacionals, de les relacions amb les cambres parlamentàries, de les relacions amb el món municipal i de les polítiques sectorials.
4. La direcció executiva nacional proposi i aprovi en un termini no superior a 3 mesos un sistema organitzatiu que inclogui com a mínim la definició de la periodicitat amb la qual ha de reunir la seva Assemblea; la creació d’un Consell Nacional, i els mecanismes de presa de decisions per via plebiscitària per part del conjunt de la militància.
5. La direcció executiva nacional proposi i aprovi la metodologia per elaborar programes electorals i confeccionar llistes electorals a les quals es presenti Junts x Catalunya, a ratificar pel Consell Nacional anteriorment mencionat i, posteriorment, al conjunt de la militància.
6. En cas que es produeixi un avançament electoral previ a la celebració del seu primer Consell Nacional, la direcció executiva nacional de Junts proposi, aprovi i faci pública en un termini no superior a 1 mes una metodologia per elaborar programes electorals i confeccionar llistes electorals.
Passats 6 mesos des de la creació de Junts x Catalunya i per tant consolidat aquest nou espai polític, el Consell Nacional del PDeCAT, a proposta de la DEN, debatrà i decidirà la conveniència de mantenir o dissoldre l’organització, decisió que en darrera instància adoptarà l’Assemblea Nacional.
Durant aquest període transitori, el PDeCAT prendrà les decisions que corresponguin per encaixar la doble militància”.

Pensaments en llegir l’article de Carod Rovira sobre els Països Catalans, en estos moments que trontolla la unitat dels independentistes catalans.

Pensaments en veure l’article de Carod Rovira sobre els Països Catalans, en estos moments que trontolla la unitat dels independentistes catalans…

Primer pensament.
x·y=K    Proporció inversa…
Quan una variable disminueix, l’altra augmenta per mantenir la K constant.
Quan uns més s’allunyen de la Independència de Catalunya , de la República Catalana, és a dir quan disminueix eixa variable, per a compensar més parlen dels Països Catalans, més augmenta l’altra variable. Que no ens entabanen i ens desvien de l’objectiu prioritari ara: avançar cap la independència de Catalunya.

Segon pensament.
Si vols els Països Catalans sobirans, cadascú ha d’assumir la seua responsabilitat… els catalans la República Catalana, els valencians la República Valenciana.

Tercer pensament.
I entre republicans valencians i republicans catalans, suport mutu i aliança estratègica front a l’enemic: l’Estat espanyol, ja siga monàrquic o ja siga republicà.