Arxiu de la categoria: Comunicats

EL COSTANT INTENT GENOCIDA I INÚTIL CONTRA EL VALENCIÀ

EL COSTANT INTENT GENOCIDA I INÚTIL CONTRA EL VALENCIÀ
De genocida, miserable i patètica -per la seua inutilitat-  hem de qualificar l’intent constant del nacionalisme espanyol per a fer desaparéixer el valencià a la -ara- Comunitat Valenciana, la llengua romànica que hem parlat des de segles els valencians, que l’hem portada viva i ferma al segle XXI i que ha donat segles d’or en la seua producció literària.
Al País Valencià, la cínica defensa del castellà —la llengua imperial utilitzada per la Monarquia Hispànica per expandir el seu imperi arreu del món, considerada la tercera llengua després del xines i l’anglès i que la parlen prop de 600 milions de persones—  té un sol objectiu: l’eliminació del valencià i la seua substitució per la llengua imperial dels ocupants.
Eliminat políticament el Regne de València en 1707 i esdevingut colònia del Regne de Castellà —ara anomenat Espanya—  mitjançant la conquesta i l’ocupació militar, des de llavors els ocupants no han tingut un altre objectiu  que l’espoli econòmic i fer desaparèixer el valencià.
Per a ells la conquesta militar, la seua ocupació politico-civil-militar, el seu estat d’excepció permanent des de 1707, que té com objectiu que els valencians desapareguem – ja no sols políticament, sinó existencialment— i esdevinguem espanyols,  tot això per a ells no és definitiu fins que no acaben amb la llengua valenciana.
Doncs bé. En este intent han fracassat, estan fracassant i fracassaran en el futur perquè ja s’albira el fi del seu Imperi -ara ja definitivament terminal- i el retorn polític dels valencians per a ser lliures i sobirans.
Però la bestia imperial, en les seues raneres prop de la mort, encara dona urpades. I cal respondre amb contundència i sense plantejaments mixorrers.
El nacionalisme espanyol ens tenen als valencians com l’enemic a batre, el seu objectiu és fer-nos desaparèixer i cap raonament farà que canvien d’opinió. No podem continuar sent còmplices del seu estat d’excepció amagant-lo per més temps. Amb els nacionalistes espanyols no hi ha solució. Cal destapar amb claredat el seu objectiu anti-valencià i cal combatre’ls.
Davant de la pretensió de VOX demanant al plenari de l’ajuntament d’Alacant que la ciutat siga de predomini lingüístic oficial castellana i no valenciana, la resposta no poden ser les bones paraules, no podem argüir plantejaments sentimentals o crides a la bonhomia i comprensió per part de l’enemic. Estem en guerra davant un enemic despietat i que en terres d’Alacant pensa que pot fer-nos mal. Els valencians d’Oriola a Vinaròs, hem de respondre i plantar cara. Cal denunciar en els carrers, i en el plenari de l’ajuntament d’Alacant, la Constitució de 1978  i el seu Estatut d’Autonomia (LOE 5/1982) -hereva directa del decret de Nueva Planta del 29 de juny de 1707-  com una constitució imperialista que legisla -cínicament- que la llengua valenciana -contràriament al castellà- cap persona al País Valencià té l’obligació d’entendre-la.
Els polítics valencians amb una bri de dignitat no poden continuar amagant que amb aquesta Constitució, i dins d’Espanya, els valencians no deixarem de ser violentats. Hem de passar a l’atac polític. Pacífic, però ferm.
Les associacions que amb bona voluntat treballen per a defensar el valencià han de fugir dels plantejaments sentimentals mixorrers i senyalar sense ambigüitats on rau les agressions i els problemes que contínuament apareixen en contra del valencià. Cal que no es deixen portar pels plantejaments falsos que tot és un problema d’incompliment de lleis. La llei -la Constitució de 1978 i l’Estat espanyol- està dissenyada per eliminar la llengua valenciana. Els polítics valencians -els no col·laboracionistes- tenen que denunciar-lo i encapçalar la revolta pacífica contra el nacionalisme espanyol.  Cal convocar ja -amb ràbia-  manifestació a Alacant contra el nacionalisme espanyol i el seu atac al valencià.
 Assemblea de República Valenciana- Partit Valencianiste Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs i de Dénia a Ademús, 15 desembre del 2020

L’espanyol Ximo Puig, l’abanderat de l’Espanya de les Espanyes. Comunicat de RV/PVE

L’espanyol Ximo Puig, l’abanderat de l’Espanya de les Espanyes
Flanquejat per Rosa P. Garijo d’EUPV, Rubén M. Dalmau de Podemos , Mònica Oltra de Compromís, Vicent Marzà del BLOC, el tinent general Fernando García-Vaquero, de la caserna d’alta disponibilitat de Bétera i la delegada del gobierno de la Metròpoli Gloria Calero, el president de la Generalitat -colonial- Valenciana, Ximo Puig, va reclamar el diumenge, 6 de desembre, dia de la Constitució espanyola, “una reconexión emocional del todo con sus partes”, així com “sellar, de una vez, sus desgarros internos” i va defendre “una España de Españas”.
Declaracions de Ximo Puig, fetes a l’abric d’una esquerra espanyola, agitant el ventall de l’extrema dreta -de VOX i del darrer fixatge: la inefable Ayuso– fent xantatge amb allò del ‘Si tu no vienes con nosotros, vendrán ellos”.
Què bé s’ho tenen muntat els espanyols (1)!!!
Amb el seus ‘polis buenos‘ i el seus ‘polis malos’.
(1) Espanyols: les persones que voluntàriament –amb emoció o indiferència– s’adscriuen a la Nación española o Reino (o República) de España o ‘pueblo español’ o España o Estado español, un Estat que predica o intenta construir, no sense dificultats, una ‘identidad nacional española’. La resta de ciutadans d’aquest Estat ho són per imperatiu legal.
I davant de la pregunta que alguns, com el sobiraniste mallorquí Bernat Joan es feia la setmana passada en el seu article Eix València-Barcelona-Palma en el diari de Balears, quan es preguntava: De manera que, quan la corda ja s’hagi estirat massa, Puig i Armengol hauran de triar entre Sánchez i Iglesias o la fidelitat als ciutadans del Pais Valencià i les Illes Balears.” Doncs amb el discurs del diumenge de Ximo Puig ja la té contestada. Però tant se val, la pregunta es continuarà fent-se ‘sine dia’.
Perquè encara l’evidència, fins i tot enragés abertzales de HBildu com Otegi, el 5 de març del 2016 ( https://player.vimeo.com/video/482385777 ), plantejava dos opcions: una, el pensar que es pot construir la democràcia a Espanya i que aquesta reconeixeria la sobirania dels pobles -opció que ell, en aquell moment, no ho veia factible- i una altra opció que ell considerava més ‘realista’, que és la que s’hauria de donar i en la que -dirigint-se Otegi a la nova esquerra espanyola- els demanava als espanyols d’esquerres honestedat perquè quan restés evident que la democratització d’Espanya és impossible, llavors Otegi els emplaçava a sumar-se amb les forces independentistes de les nacions de l’Estat per a posar en marxa processos constituents arreu. Doncs bé, es veu que -amb l’aprovació dels pressupostos de l’Estat imperial per part de forces sobiranistes i la pregunta que es feia el mallorquí, tant Bernat Joan com Otegi – i després de quatre anys- encara estan en l’etapa de comprovar si la primera opció plantejada per el basc, és possible.
Nosaltres, des de RV/PVE, entenem que la l’acció política dels independentistes catalans republicans per assolir la República Catalana de JxC que encapçala Puigdemont i que advoquen per una confrontació intel·ligent davant l’Estat, ha de comptar amb el suport i col·laboració de totes les organitzacions i persones que, fora de Catalunya, s’enfronten a l’Estat espanyol pel seu alliberament. Entenem que cal impulsar la col·laboració, la coordinació i les aliances entre les forces independentistes republicanes existents, per tal de formar un bloc antiimperialiste a l’Estat i impulsar estratègies de cooperació si, en els respectius territoris, s’aposta per esdevenir repúbliques independents.
Assemblea de República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 7 desembre del 2020

Hui 25-N, ANNA notícies per la regulació de la prostitució per acabar amb les màfies, els proxenetes, l’explotació i el desempar de les dones treballadores del sexe. DIRIGIT AL GOVERN DEL BOTÀNIC. En defensa del treball sexual regulat.

HOMENATGE A LES ‘PAJARITAS’ DEL CARRER TROMPETES DE BARCELONA I EN CONTESTACIÓ AL GOVERN DEL BOTÀNIC

Eren els anys 50 del segle passat, anys de misèria a Barcelona. Però al carrer Trompetes, entre Consolat de Mar i el carrer dels Agullers, hi havia una activitat econòmica que irradiava riquesa a tot el barri de la Ribera. L’activitat es circumscrivia exactament a aquest carrer, sense traspassar els seus límits, entre les columnes gòtiques de l’antic port medieval de Jaume I i el carrer dels antics fabricants d’agulles. En aquest darrer hi era la perruqueria de ma mare on jo vaig passar tota la meua infantesa i part de la meua joventut. Jo era el fill de la perruquera del carrer Agullers i la perruqueria de ma mare va ser, per a mi, una universitat de la vida que em va donar uns coneixements que han anat en mi des de llavors.

L’activitat econòmica que s’exercia al carrer Trompetes corresponia a treballadores de l’ofici que diuen és el més antic de món. Eren meuques, és a dir dones que s’avenen a mantindre relacions sexuals amb altres persones a canvi de diners. Però les meuques del barri de la Ribera, cal deixar clar, que no tenien res a veure amb l’estil, ni amb les formes, ni amb l’oferta de les meuques dels carrers Robadors, o de les Tàpies, al barri del Rabal, a la dreta de la Rambla o a l’esquerra del Paral·lel, baixant cap el port. Cal dir de les nostres, que cap d’elles anava pintada, ni la seua vestimenta era extremada, ni portaven cap element de reclam. Eren totes elles d’un posat discret. Amb vestimentes de mestresses duent el cabàs de la compra al braç, semblava que estaven fent temps per anar al colmado  de queviures o al mercat de Santa Caterina a fer la compra del dia. Del veïnat, elles eren les més apreciades pels botiguers pel seu poder adquisitiu. Elles eren el motor econòmic del barri i una font de riquesa sense precedents en aquells anys i que recordem -els que encara vivim d’aquella època- en agraïment. Elles captaven, recollien, els ingressos dels sectors econòmics que ens envoltaven i feien possible reconduir-los per a tots. Ho feien dels pagesos que des dels seus pobles portaven les collites al Born i aprofitaven el seu pas pel cap i casal per desfogar-se; dels maquinistes de l’Estació de França que feien parada a Barcelona; dels portuaris, tan dels embarcats, com dels concessionaris, com dels militars de la Comandància de Marina i, finalment que jo em puga recordar, dels treballadors de la Companyia Transmediterrània, dels funcionaris d’Hisenda o els del Sindicat Vertical, tots ells treballant en edificis a la Via Laietana. Elles recaptaven la riquesa de l’exterior i elles eren les encarregades de fer la distribució i repartiment de la riquesa pel barri, en les tendes de queviures, en els forns, en les merceries, en la mongeteria de la tenda de llegums cuinats, en la lleteria, en la tenda dels ous… i com no, totes elles eren clientes de ma mare. La perruqueria de ma mare era el lloc d’encontre de les veïnes del barri i elles, les treballadores del carrer Trompetes, hi formaven part de forma natural i que jo percebia que hi eren sense cap discriminació ni problema. Jo com a fill de la perruquera hi era present i compartia, en silenci, els problemes familiars de les clientes, entre – ara una, ara l’altra- les nores i les sogres, entre les filles i les mares i de les diverses malalties i misèries que es prodigaven. Però també de les petites alegries que les clientes tenien i que les agradava compartir.

Elles -les treballadores del carrer Trompetes- eren veïnes, per aquesta raó i pel fet de ser-ho, la resta no podien anomenar-les com de normal la cultura popular les anomenen. Si ho hagueren fet no sols les hagueren denigrat a elles, sinó que  la resta de veïnes s’hagueren menyspreat  així mateixa; no ho podien fer-ho perquè elles hi formaven part. No se com va ser però jo sempre vaig escoltar un nom per a elles que jo vaig percebre com entranyable. Elles eren les ‘pajaritas’.
– Escolta, ha vingut Carme i ha dit que al migdia passarà.
– Quina Carme?
– Sí dona, la ‘pajarita’
– Ah! Val. D’acord.

Elles eren autònomes. Éssers lliures i sobirans que no treballaven per a ningú. Una altra dona més major era la que regentava en el mateix carrer Trompetes un pis on es feia la transacció econòmica i s’encarregava de proporcionar els estris necessaris, el canvi de llençols i mantenia polit el lloc de treball.

Un dia va aparèixer pel barri una en pinta de missionera, a l’estil de Teresa de Calcuta, que anava recollint signatures per foragitar-les.
– Araceli– ma mare es deia Araceli- no pensaràs firmar -li va dir una ‘pajarita’ a la que estaven pentinant.
– No et preocupis -li va tranquil·litzar ma mare- ja l’hem dit que no i que s’estalvie el treball de demanar res. Que no torni.
– Gràcies Araceli -va dir alleugerada la veïna- nosaltres no fem mal a ningú ni generem cap problema. Ningú ens obliga a treballar ni necessitem que ningú ens vingui a prohibir que treballem.

Aquests i més records, com el dia que una ‘pajarita’ em va comprar la col·lecció del ‘Capitán Trueno’ para el seu fill que amb orgull el va portar a la perruqueria perquè el coneguérem, s’amuntonen en la memòria. A mode de reconeixement sempre dic que gràcies, en part, a les veïnes ‘pajaritas’ del carrer Trompetes, la meua família va poder finançar que estudiés una carrera aristocràtica a Valencià com va ser l’enginyeria de l’ETSIAV, quan en els anys 60 els fills de perruqueres -i de segur d’alguna ‘pajarita’- ja arribaven a la Universitat i les carreres aristocràtiques van començar a deixar de ser-ho.

Víctor Baeta i Subias, el fill de la perruquera del carrer dels Agullers, cantonada amb el carrer Trompetes.

(…)

DIRIGIT AL GOVERN DEL BOTÀNIC
En defensa del treball sexual regulat

Ara sembla que Ximo Puig i altres Teresa’s de Calcuta, volen abolir la prostitució a la Comunitat Valenciana.

Per eliminar les màfies, l’explotació sexual de les dones i eliminar les prostitutes de carretera no cal l’abolició. El que cal és regular l’activitat econòmica de les treballadores del sexe. L’abolició el que faria, com a qualsevol altre tipus d’abolició, és el foment de les màfies, la irregularitat, la clandestinitat i el descontrol.

En aquest sentit defenem els plantejaments de La Plataforma Estatal pels Drets en el Treball Sexual que demana:

  • Que es reconeguen i es garantisquen els drets de totes les persones que exerceixen la prostitució, bé al carrer o en locals tancats, especialment el dret a emigrar, a la llibertat de moviments i a establir els seus propis negocis
  • Que es compte amb la veu de les persones treballadores del sexe en totes les mesures legislatives que es prenguen en relació a la prostitució
  • Que es reconega, com planteja una sentència dictada en 2001 pel Tribunal de Justícia de Luxemburg, que la prostitució és una activitat econòmica legítima.
  • Que no s’establisquen controls sanitaris obligatoris per a les treballadores del sexe, perquè, a més d’ineficaços, contribueixen a estigmatitzar a les prostitutes com a grups de risc.
  • Que, en cas d’impossibilitat real de l’ús compartit de l’espai públic, es creuen espais públics, a l’estil dels barris rojos d’algunes ciutats europees, on es puga exercir lliurement la prostitució, en bones condicions d’higiene, seguretat i tranquil·litat. La ubicació d’aquests barris ha de ser negociada amb les persones treballadores del sexe i els veïns en peus d’igualtat.
  • Que es perseguisca de manera fefaent a les màfies que obliguen i forcen a dones a prostituir-se i les exploten en règim d’esclavitud. És necessari acabar amb la hipocresia de les pomposes declaracions públiques de rebuig i anatema d’aquestes pràctiques inhumanes, internacionalment organitzades i posar els mitjans, que n’hi ha, per a acabar amb elles, per damunt de tot tipus d’interessos creats. Exigim que les accions que es realitzen posen en primer terme la protecció de les dones que denuncien i es prenguen de mutu acord amb ella des del respecte als drets humans, sense criminalitzar a les víctimes.
  • Que es destinen recursos econòmics i materials i alternatives d’ocupació reals i efectives, als quals puguen acollir-se voluntàriament aquelles persones que, pels motius que siga, decideixen abandonar l’exercici de la prostitució.
  • Que es reconega i respecte la dignitat de les prostitutes i la seua capacitat de decidir, sense coaccions, a què volen dedicar-se i com o amb qui volen establir acords comercials. Conseqüentment, rebutgem la “fustigació” a prostitutes i clients que s’està donant en algunes ciutats del País Valencià, ja que aquestes mesures no sols no redueix la demanda, sinó que afavoreixen els tractes ràpids i clandestins amb el consegüent empitjorament de les condicions de treball de les prostitutes.

La nació dels valencians. Comunicat de RV/PVE

Comunicat de RV/PVE sobre la nació dels valencians
1. RV/PVE fa seus els acords del tractat internacional de la Convenció de Montevideo de 1933 i de l’adhesió que fa a ells el Comité Badinter de la UE, en els que es conclou que és la voluntat dels habitants d’un territori allò que ha de prevaldre sobre qualsevol altre per a esdevindre Estat i que l’Estat com a subjecte de dret internacional ha de reunir els següents requisits: (a) una població permanent, (b) un territori definit, (c) un govern, i (d) la capacitat d’entrar en relacions amb els altres estats.
2. RV/PVE és un partit independentiste que aspira a que el País Valencià esdevinga un Estat lliure i sobirà en forma de República Valenciana i que la seua bandera onege en la seu de les Nacions Unides.
3. En aquest sentit i davant de la pregunta: quina és la nació dels valencians? la resposta de RV/PVE és: la nació dels valencians, la d’aquells que aspirem a que el País Valencià siga un Estat lliure i sobirà en forma de República Valenciana, és la Nació Valenciana.
4. RV/PVE, en conseqüència, rebutja que el País Valencià, lliure i sobirà, puga pertànyer o formar part de qualsevol altra nació que no siga la valenciana.

Assemblea de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 23 d’agost del 2020

DECÀLEG aprovat per l’Assemblea de RV/PVE, l’11 de maig del 2020

DECÀLEG DE RV/PVE (aprovat per l’Assemblea de RV/PVE l’11 de maig del 2020)

  1. RV/PVE és el partit-moviment que lluita per impulsar l’alliberament nacional i social del País Valencià i té el Poble valencià com únic subjecte de sobirania al qui ret lleialtat.
  2. RV/PVE lluita per assolir l’Estat valencià per a poder satisfer les necessitats del Poble valencià de manera sobirana, amb una Constitució valenciana per damunt la qual no pot haver una altra.
  3. RV/PVE lluita per assolir la República Valenciana independent, com un fi en si mateix sense estar condicionada a res i oberta a tot.
  4. RV/PVE treballa prioritàriament a favor dels interessos del poble treballador valencià i dels sectors populars valencians.
  5. RV/PVE lluita per derrocar el sistema patriarcal i construir una societat basada en relacions justes i igualitàries entre les persones.
  6. RV/PVE treballa per la llengua valenciana que compartim amb catalans, illencs i aragonesos. RV/PVE funciona en valencià i proposa que en la Constitució valenciana s’aprove que: “El valencià és la llengua oficial de la República Valenciana, tots els valencians tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la.”
  7. RV/PVE defensa la Nació valenciana com el territori que, d’Oriola a Vinaròs, ha d’esdevindre Estat i República. D’antic Regne a futura República.
  8. RV/PVE defensa la democràcia. Lluitem per la Revolució Democràtica mitjançant l’acumulació de forces i la ruptura democràtica. Per un canvi polític que faça respectar la paraula i la decisió de la gent en una democràcia participativa.
  9. RV/PVE es vol dins d’una Europa confederal, des de Gibraltar als Urals, de pobles lliures i sobirans, on cap home o dona no tinga la necessitat de demanar permís per poder viure. Una Europa unida i forta, basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat que impulse actuacions polítiques i econòmiques universals que asseguren la pau, la subsistència a tots els éssers humans i el respecte pels animals i la Natura.
  10. RV/PVE fonamenta la seua ètica i orientació política, per protegir el medi natural a partir de realitzar canvis a les activitats humanes per a poder mantenir l’ecosistema de la Terra.

Assemblea de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu.
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 11 de maig del 2020

República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu; inscrit el 3 de desembre del 2007 en el Registre de partits polítics; tom VI, foli 496 del llibre d’inscripcions. Apartat 12096–46020 València · Tel 650537213 · correu@republicavalenciana.org

Comunicat d’ENV

Tret de la seua pàgina oficial
A mesura que van passant les hores i se van coneguent les reaccions d’uns i atres, resulta més evident que la decisió de deixar al 70% de la població valenciana en la fase 0 ha sigut més política que técnica. De fet, l’explicació donada per Simón de no complir un dels paràmetres (el de passe dels test) que no estava entre els mesurables, sona a excusa i ho corrobora, aixina com la comparació de les nostres dades en les d’Euskadi, molt més dolentes.
I quines han sigut eixes raons polítiques? al nostre entendre, varies:
– A diferència dels bascos, els valencians no tenim cap pes polític a madrid, mane qui mane ací i en l’estat, i som vistos i tractats de manera colonial, fent en nosatres allò que li convé al govern central sin ni tan sols avisar.
– En un estat tan fortament “madridiste”, no se podia deixar a la comunitat de madrid, del pp, sancera en fase 0 sense “equilibrarho” en un atra autonomia “amiga”: la valenciana, evitant el victimisme madrileny basat en vendeta política.
– I perque no, aleshores, deixar tota Valéncia en fase 0? Ací intervé els rifirrafes interns del psoe. Hem de recordar que en l’equip de Sanchez està Leire Pajín, i en el seu govern, Ábalos; cap dels dos massa aliats de Puig. Aixina se pot entendre que passen a fase 1 determinades zones, i no unes atres en millors dades, i s’enten millor el cabreig mostrat este mateix mig dia pel President.
I quina solució ens queda, no per a esta situació, sino per al futur?. Evidentment, actuar com a valencians. Treballar, cadascú en el seu àmbit, per aconseguir la independència econòmica i social que necessitem per a poder desenrollarnos com a societat lliure. No podem continuar “posant l’atra galta” sense rebre res a canvi, “pel be d’espanya”, perque, a la fi, només es pel be d’una part d’eixe estat. Hem de triar polítics que anteposen els interessos dels valencians als privats, o als espanyols, que nos perjudiquen. I este és un bon moment per escomençar a demanar als que tenim (d’un signe i d’atre i, especialment als que s’autodenominen “valencianistes”), que ho facen.

Comunicat de RV/PVE davant la pandèmia.

RV/PVE, davant la pandèmia  plantejaria mesures de contenció socials

Si l’Estat valencià, lliure i sobirà, fora ja una realitat i RV/PVE tinguera responsabilitats de govern, plantejaríem l’adopció de mesures de contenció socials, que considerem realistes, d’acord amb les de la resta de països del nostre entorn europeu més responsables.
Pensem que si les mesures econòmiques no són fortes i contundents, s’afavorirà l’expansió del virus, a  causa de la recerca desesperada de les persones per assolir un treball pel seu sosteniment.
Les mesures generals i concretes per a les persones sense ingressos per manca de treball i empreses afectades, serien les següents.
– Eliminaríem el llindar del 70% de prestació fins al 100%;
– Augmentaríem la moratòria de la hipoteca per habitatge habitual a totes les hipoteques, lloguers i préstecs personals, sense importar la seua finalitat;
– Alliberaríem del pagament, nacionalitzant temporalment si cal les empreses subministradores, els rebuts d’aigua, llum i gas de les llars i PiMES;
– Eliminaríem la quota d’autònoms i de l’Impost de Societats, així com agilitzaríem tots els tràmits;
– Manaríem el tancament immediat i improrrogable de tots els comerços que no siguen de primera necessitat (incloses les bugaderies automàtiques com ha fet la República Txeca);
– Promulgaríem la gratuïtat de tots els párkings i transports urbans i interurbans per a sanitaris, personal de neteja, seguretat i alimentació;
– Així com el tancament de l’espai aeri tal com s’està gestionant en altres estats del nostre entorn.
– Crearíem una franja horària segura, com amb fet el xecs, perquè els nostres majors de 65 puguen efectuar les seues compres amb més seguretat i distància.

Si no tallem el problemes socials i econòmics només aconseguirem més contagis a causa de la desesperació de la gent. Entenem que el moment d’actuar és ara.
Però a l’estar supeditat el poble valencià al corrupte Reino de España,  no tenir els valencians, d’Oriola a Vinaròs, un Estat valencià lliure i sobirà i al no estar en el poder RV/PVE, pensem que difícilment aquestes mesures es portaran endavant, però llavors, que cal fer ara, urgentment, quina eixida ens queda?

Si els valencians esteu d’acord amb això que proposem el que podeu fer és reclamar o demanar, per tots els mitjans possibles, als que heu votat i que estan manant, que les posen en pràctica.

Ací cadascú ha d’assumir les seues responsabilitats.

Comité Executiu de RV/PVE.
País valencià, d’Oriola a Vinaròs, 19 març 2020

Comunicat de RV/PVE davant les declaracions de Ximo Puig

Comunicat de RV/PVE davant les declaracions de Ximo Puig

En referencia a les al·lusions al nostre partit per part del senyor Ximo Puig publicats en diferents mitjans de comunicació (ABC, ARA, Levante-EMV, etc.) per haver signat la “Declaració de la Llotja de Mar, del 25 d’octubre de 2019”, República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu vol informar que hem signat en nom i representació pròpia però, per damunt de tot, per la voluntat que tenim perquè els valencians estiguem presents de forma activa, i no com a mers espectadors, en la construcció de l’alternativa democràtica al regim del 78. En cap cas estem “contaminats” -segons les paraules del senyor Puig- pel senyor Torra. Som un partit sobiranista independent i independentista valencià que no depenem de ningú. Deu de ser que el senyor Puig no entén el que vol dir això.

Com a partit sobiranista que som, hem signat aquest document perquè no volem limitacions futures en el nostre sentir i en les nostres ànsies, en els nostres anhels, de llibertat, democràcia i benestar per als valencians.

Fent- li un resum al senyor Puig del citat document, allò que es defensa, i hem signat, en aquest acord és:

  • El dret a l’autodeterminació dels nostres pobles, [que es un dret internacional reconegut].
  • El caràcter plenament democràtic i pacífic de la nostra acció política, [en contraposició a les velles estructures i maneres de fer del règim concatenat amb els del 39 i del 1707].
  • La llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i exiliades, [per unes sentències contra els republicans catalans que afecten també a les llibertats futures, civils i polítiques, dels valencians i de tota la ciutadania de l’Estat].
  • Les polítiques socials i econòmiques que puguen permetre el progres dels nostres pobles, [front als interessos de les famílies oligàrquiques de l’Estat que ens espolia].

Punts tots ells que un socialista demòcrata i valencià, hauria de fer seus.

Comitè Executiu de RV/PVE.
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 26 d’octubre del 2019
República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu
Apartat 12096 · 46020 València. TEL 650 537 213. correu@republicavalenciana.org