Un valencià que va voler «Fer República…»:  …al 2003 amb Esquerra Valenciana-Entesa i més tard amb ER PV i  sempre més enllà de la UPV/BNV i que finalment, per la falta d’organitzacions per a crear les condicions subjectives dels valencians pel seu alliberament,  perquè d’objectives anem sobrats, no va tindre més remei que optar per «Fer País…»
“vaig optar -va dir en una entrevista- per la recuperació de les tradicions, del folklore musical i d’una música en perill d’extinció com és la música de tabal i xirimita”. Això i la seua activitat i contribució en el grup de dolçainers l’Estrela Roja i als Miquelets del Regne de València.
Pere, restes al record…

• Regidor d’Unides Podem Esquerra Unida Meliana
• Ex-membre del Comité Federal i del Grup de Treball d’Educació de la Secretaria Programàtica del PCE
• Membre del Nucli de Meliana, del Comité Nacional i responsable polític del Comité Comarcal de l’Horta Nord del PCPV
• Membre del Col·lectiu de Meliana i del Consell Polític Nacional d’EUPV, federat a IU
• Ex-membre de la Permanent del Área Federal de Educación de IU.
• Membre de la Junta Directiva de l’Associació de Professors Jubilats de la Universitat de València
• Membre de l’Assemblea 15M de Meliana
• Membre de la Mesa de la Plataforma Ciutadana de Meliana en Defensa dels Serveis Públics
• Membre del col.lectiu Solidaritat i República País Valencià
• Soci d’ATTAC-PV
• Soci d’Acció Cultural del País Valencià
• Soci d’Acció Ecologista-AGRÓ
• Soci de CEDSALA

TOTES LES COL·LABORACIONS DE RAFA PLA EN ANNA NOTÍCIES

EFE. 16 /10/2020
Julio Manuel Fernández López, més conegut pel seu nom de guerra, Raúl Marco, fundador i un dels màxims dirigents del Partit Comunista d’Espanya (marxista-leninista) i del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), ha mort aquest divendres de matinada als 84 anys.
Així ho han explicat a Efe fonts del seu entorn, després que una llarga malaltia l’haguera anat apartant de l’activitat pública. Raúl Marco, nascut en Casalarreina (La Rioja) en 1936 i que va passar la seua infància i joventut a Madrid, va emigrar a Suïssa a principis dels anys seixanta, on es va unir al PCE.
Va pertànyer al Comité de Suïssa del PCE, fins que a principis de 1964 va promoure una escissió prochina, «L’Espurna», crítica amb la línia impresa per Santiago Carrillo.
Al desembre de 1964 va participar en la reunió fundacional del PCE (ml) a Brussel·les al costat d’altres grups marxistes-leninistes espanyols que s’havien anat formant en l’emigració i en alguns punts de l’interior i que reivindicaven les figures de Stalin, Mao i l’albanés Enver Hoxha enfront del «revisionisme» soviètic.
Raúl Marco, establit a Ginebra al costat de la seua companya Elena Ódena, va formar part del Secretariat del PCE (ml), que a principis de 1971 va crear el Comité Coordinador pro FRAP, de la mà de l’exministre socialista de la II República Julio Álvarez del Vayo.
En els anys immediatament posteriors, en un context de creixent contestació al carrer a la dictadura, el FRAP va anar ampliant la seua base com a front que aglutinava diferents organitzacions, sempre sota el lideratge del PCE (ml), entre apel·lacions a la «violència revolucionària» i la «guerra popular» contra el règim.
A l’estiu de 1975, les sigles del FRAP van copar les portades dels periòdics quan grups armats van cometre diversos atemptats contra membres de les forces i cossos de seguretat, en ciutats com Madrid, Barcelona i València, amb el resultat de dos policies armats i un guàrdia civil morts.
El règim va respondre amb l’afusellament, el 27 de setembre d’aqueix mateix any, de tres militants del FRAP, que al costat de dos membres d’ETA van ser els últims condemnats a mort de la dictadura, a penes dos mesos abans de la mort de Franco.
Raúl Marco, que al costat d’Elena Ódena -morta en 1985- va tornar a Espanya a la fi dels anys 70, va seguir en el Secretariat del PCE (ml) fins que va ser apartat en 1991, fruit d’una disputa interna en el partit, que es va acabar dissolent en 1992.
En 2006, va impulsar la refundació del PCE (ml) i en 2018 va publicar les seues memòries, amb el títol «Ràfegues i retalls de la història del PCE (ml) i el FRAP».

En la foto, any 1988, sostenint una pancarta, donant suport als veïns de Benimaclet (ell vivia en Orriols) en la seua batalla pel soterrament de les vies del trenet a Benimaclet.

A continuació el cartell original i un altre més recent (octubre del 2016) a favor de la República Valenciana.