Arxiu de la categoria: 9 d’Ocubre ; plaça dels Furs a les 17:30

9 d'Ocubre ; plaça dels Furs a les 17:30, procés valencià republicà

Pensaments fets cant/D’este humil sembrador/Uns altres van sembrant flors/O llavors d’il·lusió/Jo vaig sembrant d’idees/ La ment de la meua nació. El sembrador de José de Molina. 9 d’Octubre a la Plaça dels Furs, 17:30

Deixa un comentari

EL SEMBRADOREL SEMBRADOR
Van escuchar estos versos,
Dedicados con amor,
Pensamientos hechos canto,
De este humilde sembrador.
Otros van sembrando flores,
O semillas de ilusión,
Yo voy sembrando de ideas,
La mente de mi nación.
A veces la cosecha,
Deja mucho que desear,
Pero hay que seguir sembrando,
Si la queremos lograr.
Por que tengo la esperanza,
De que mi pueblo ha de encontrar,
El sendero luminoso,
Que guié su libertad.
No puedo sembrar así,
Sembrar nomás por sembrar,
Debo preparar la tierra,
Si queremos cosechar.
Es fácil ir pregonando,
paz, amor y dignidad
Sentado cómodamente,
en un café de la ciudad.

Los discursos esos son,
palabras y nada más,
yo conozco camaleones,
que no se cansan de hablar.

Ahí caminos y veredas
para huir de la verdad,
políticos religiosos
que evaden la realidad.

Pero solo hay un sendero,
Que te dará la libertad,
El sendero luminoso,
De la guerra popular.

La historia hay que comprender,
Para poder comprobar,
Que solamente luchando,
Nos podemos liberar

No puedo sembrar así,
Sembrar nomás por sembrar,
Debo preparar la tierra
Si queremos cosechar.

Van escoltar aquests versos,
dedicats amb amor.
Pensaments fets cant,
d’aquest humil sembrador.
Uns altres van sembrant flors,
o llavors d’il·lusió,
Jo vaig sembrant d’idees,
la ment de la meua nació.
A vegades la collita,
deixa molt a desitjar.
Però cal continuar sembrant,
si la volem aconseguir.
Perquè tinc l’esperança,
que el meu poble ha de trobar,
la sendera lluminosa,
que vaig guiar la seua llibertat.
No puc sembrar així,
sembrar nomás per sembrar,
He de preparar la terra,
si volem collir.
És fàcil anar pregonant,
pau, amor i dignitat
assegut còmodament,
en un café de la ciutat. 

Els discursos aqueixos són,
paraules i res més,
jo conec camaleons,
que no es cansen de parlar.

Ací camins i corriols
per a fugir de la veritat,
polítics religiosos
que evadeixen la realitat.

Però només hi ha una sendera,
que et donarà la llibertat,
la sendera lluminosa,
de la guerra popular.

La història cal comprendre,
per a poder comprovar,
que solament lluitant,
ens podem alliberar

No puc sembrar així,
sembrar nomás per sembrar,
he de preparar la terra
si volem collir.