Arxiu de la categoria: procés valencià republicà

Hui fa 83 anys del bombardeig al Mercat d’Alacant per part de l’aviació feixista italiana.

Hui fa 83 anys del bombardeig al Mercat d’Alacant per part de l’aviació feixista italiana. Un esdeveniment que forma part de la memòria republicana i la historia del País.
Us envie una cançó que li fa menció per si alguna volta esteu a la meua estimada Alacant la porteu al cap. Bona nit
Josep C. d’Alacant, Junta Republicana del Vinalopó-Segura
(…)
Ma mare vivia al cantó del mercat que dóna al carrer Calderón i el de darrere, crec que Velázquez. Tant ma mare com mon pare ho van viure i van sobreviure. Ma mare tenia 8 anys i món pare 12. No coneixia la cançó. Gràcies
Dolors A. de Dénia, Junta Republicana de Diània/Xuquer

Música i Lletra: el Diluvi
Veu: Francesc Ribera ‘ Titot’, Xavi Sarrià, Marcel Pich, Cesk Freixas, Feliu Ventura.
Tornada extreta del Mural del País Valencià de Vicent Andrés i Estellés

T’he vist nàixer amb llum càlida
i amb la son d’estar despert,
deixant-me l’amargor i la boca seca
amb l’arena del teu desert.

Fer un cafè al balcó mirant la plaça
i els transeünts del mercat central,
gaudint del matí de la vila
amb el teu somriure i guirigall.

Et vaig conèixer passejant
pels carrers blancs de Sant Roc,
respirant tots junts la brisa dolça
pintada per les flors dels balcons.

Parlant d’història, parlant amb els vells arbres
que et donen l’encant,
allà on crema el sol cap al migdia,
pels vells carrers d’Alacant.

Matí de mar i més mar,
vent i més vent enramat,
Alacant, bandera clara foradada,
d’una alegre i viva sal,
Alacant de peix, horitzó de punys invictes,
Alacant de fermesa, bandera clara de la llibertat.

Anant de banda a banda de la costa,
amb un lent caminar,
t’he gaudit amb alegria,
oasi de palmeres abraçant la mar.

M’has donat frescor a la vesprada,
quan ella m’estava esperant,
compartint el sabor d’una cervesa,
amb les fosques nits d’Alacant.

Matí de mar i més mar (…)

He recolzat el cap, sense manies,
al caliu tou dels seus pits.
T’hem escoltat trista queixar-te
d’aquelles bombes, d’aquells crits.

He recorregut sense pressa el camí
del seu ventre al seus turmells.
T’hem pujat per les muralles
fins al més alt dels teus castells.

M’he notat l’arrapada esgarrifada
de les ungles del seu goig.
T’hem sentit plorar el maig del 38
amb els carrers pintats de roig.

He escoltat la veu suau del plaer
amb el seu crit ple d’espant
i el vol del Savoia embrutant
el clar cel d’Alacant.

Matí de mar i més mar (…)

Josep Barberà contesta des de Nosaltres LA VEU, a Amadeu Mezquida i advoca per la República Valenciana de dones i homes lliures.

Quosque tandem abutere patientia nostra?

per Josep Barberà a Nosaltres LA VEU |

Aquesta setmana passada, apareixia al diari Público un recomanable i interessant article d’Amadeu Mezquida titulat «La AlterEspaña»; en què l’autor reflexiona sobre la  necessitat de repensar l’Estat espanyol des de les esquerres perifèriques i d’oferir-hi una concepció diferent a la visió castellana imperant des de, com a mínim, Nova Planta.

La idea no és nova. Des de les renaixences, passant per les guerres carlines, el cantonalisme i els experiments més o menys federalitzants de la 2a República espanyola, les diferents nacions perifèriques de l’Estat han tractat d’oferir-li a l’Espanya carpetovetònica un acord que conjugue l’encaix propi amb la «Unidad de destino en lo universal». I no ens n’hem sortit.

Celebro, però, la clarificació d’espais polítics que eixe article representa. I que situe Compromís -paraules de l’autor, no meues- en eixe projecte de transformació d’Espanya, en eixa necessitat de «dar el salto […] desde lo autonómico a lo estatal», d’«una plataforma confederal y plurinacional que aúne a las izquierdas territoriales en pie de igualdad para tratar de ofrecer una alternativa capaz de multiplicar resultados en base a la transversalidad y el programa de mínimos». I li desitjo sort; segurament, la política espanyola necessita d’una esquerra confederal que tracte de transformar-la i que, a cops de cap contra un mur que no hem pogut ni tan sols clivellar en dos-cents anys, vaja fent més incontestable la necessitat d’un Estat propi per al País Valencià, d’una República Valenciana de dones i homes lliures. Li desitjo sort, però no és el meu projecte. El meu projecte de transformació política i social comença i acaba -en la mesura que qualsevol projecte pot començar i acabar dins de fronteres concretes en aquesta Europa del s XXI- al País Valencià.

Permeteu-me agafar unes línies més de l’article: «No se puede gobernar España si no se tiene un proyecto para España. No se puede transformar España si no se tiene un proyecto para España», i, sense negar la premissa en cap cas, transformar-les: No es pot governar el País Valencià si no es té un projecte per al País Valencià. No es pot transformar el País Valencià si no es té un projecte per al País Valencià.

Aquesta, crec, és la qüestió; quin és el subjecte polític sobre el qual un partit vol exercir la seua voluntat de transformació. No és el mateix gestionar que governar. No és el mateix una simple descentralització administrativa que un govern. No és el mateix pensar i situar-se en coordenades de submissió que d’apoderament.

I quin és el projecte de País Valencià que el Botànic ens presenta mentre la seua pota més valencianista mira de reüll Espanya i se la imagina transformada en qui sap què? Quin és el projecte més enllà de la gestió de les engrunes de sobirania que l’Estatut ens concedeix -amb el nihil obstat dels tribunals espanyols, per descomptat-? Existeix la voluntat de superar el marc autonòmic? De plantejar un embat seriós i transversal per aturar un espoli que ens empobreix? De federalitzar el País Valencià oferint al sud un marc on desenvolupar-se? De transformar la realitat? No.

L’article d’Amadeu Mezquida situa perfectament quines són les coordenades on es mourà Compromís en els propers anys -ja ho està fent de facto. La ponència política parla de moltes sobiranies, però s’oblida la sobirania política dels valencians i valencianes; l’horitzó de decisió últim, que no és més que decidir si volem construir una república independent.

En definitiva, l’article ens situa. Situa quin és -quin serà- el subjecte polític de sobirania per a Compromís -Espanya- i, per tant, nega que el subjecte polític de sobirania siga el País Valencià -com ho és per a Esquerra Republicana del País Valencià. Per tant, renunciant a eixe espai valencià de ruptura, Compromís clarifica l’espai. I, definint-se, ens defineix a altres. Els que no creiem que una AlterEspanya siga possible o que, com a mínim, no creiem en ella com a horitzó de benestar per a les valencianes i els valencians. Els que volem construir la ruptura amb un Estat que ens empobreix.

La 1ª CONVENCIÓ PER LA REPÚBLICA VALENCIANA aprova la Ponència estratègica i queda constituït el MOVIMENT PER LA REPÚBLICA VALENCIANA (MRV)

1ª CONVENCIÓ PER LA REPÚBLICA VALENCIANA
La Convenció aprova la Ponència estratègica i queda constituït el MOVIMENT PER LA REPÚBLICA VALENCIANA (MRV)

Ahir dijous 22 d’abril, es va votar i va ser aprovada, amb un 88% de suport, la Ponència estratègica de la 1ª CONVENCIÓ PER LA REPÚBLICA VALENCIANA amb el que va quedar constituït el MOVIMENT PER LA REPÚBLICA VALENCIANA (MRV). A continuació es va votar i aprovar el REGLAMENT de l’MVR que defineix l’estructura territorial, la representació i la presa de decisions. Este reglament desenvolupa l’Acord 11 de la Ponència estratègica i apareix anunciat en el punt 2.3 de la mateixa.
Ambdós documents es poden llegir en la secció ‘Documents Públics’ de la pàgina www.germanies.net
Tant la Ponència com el Reglament, defineixen la posada en marxa de manera autònoma de Juntes Republicanes al llarg del territori valencià; col·lectius per encetar processos participatius i unitaris, per anar agrupant a tots els republicans que reivindiquen l’Estat valencià, la República Valenciana, com un fi en si mateix, sols condicionada -segons es pot llegir en la Ponència estratègica- a:
– L’acceptació i defensa de la Declaració Universal dels Drets humans.
– La seua laïcitat, és a dir, no condicionada a cap ideologia, religió o teocràcia.
– la defensa de la democràcia oberta, la llibertat sense dominació, la igualtat sense privilegis i la fraternitat sense condicions. Una república on cap persona precise demanar permís a cap altra per a poder viure dignament.
La Ponència defineix l’MRV, com polític-cultural; es promou dues àrees d’actuació, la política i la cultural, que respondrien a les expressions ‘Fer República…’ i ‘Fer País…’ que tindrien en les Juntes republicanes, llurs motors per a generar l’acció polític-cultural republicana en poblacions i comarques de dalt a baix del País Valencià. La Ponència i el Reglament estructuren territorialment l’MRV en quatre RegionsHui divendres, 23 d’abril, en aplicació de la Ponència i del Reglament, s’està produint la votació en la Junta Nacional Republicana del País Valencià (JNR) per a elegir els CINC representants per a la Junta Agermanada Republicana dels Tretze (JAR13). La resta d’agermanats, VUIT, son elegits (2+2+2+2) en les respectives Regions.
Per a +INFO:  www.germanies.net
Equip de premsa de la Mesa de la  1ª CONVENCIÓ PER LA REPÚBLICA VALENCIANA
País Valencià, 23 d’abril del 2021

NOTA DE PREMSA ANTERIOR
22, 23 i 25 d’abril finalitza la 1ª CONVENCIÓ PER LA REPÚBLICA VALENCIANA