Hui fa 83 anys del bombardeig al Mercat d’Alacant per part de l’aviació feixista italiana. Un esdeveniment que forma part de la memòria republicana i la historia del País.
Us envie una cançó que li fa menció per si alguna volta esteu a la meua estimada Alacant la porteu al cap. Bona nit
Josep C. d’Alacant, Junta Republicana del Vinalopó-Segura
(…)
Ma mare vivia al cantó del mercat que dóna al carrer Calderón i el de darrere, crec que Velázquez. Tant ma mare com mon pare ho van viure i van sobreviure. Ma mare tenia 8 anys i món pare 12. No coneixia la cançó. Gràcies
Dolors A. de Dénia, Junta Republicana de Diània/Xuquer
Música i Lletra: el Diluvi
Veu: Francesc Ribera ‘ Titot’, Xavi Sarrià, Marcel Pich, Cesk Freixas, Feliu Ventura.
Tornada extreta del Mural del País Valencià de Vicent Andrés i Estellés
T’he vist nàixer amb llum càlida
i amb la son d’estar despert,
deixant-me l’amargor i la boca seca
amb l’arena del teu desert.
Fer un cafè al balcó mirant la plaça
i els transeünts del mercat central,
gaudint del matí de la vila
amb el teu somriure i guirigall.
Et vaig conèixer passejant
pels carrers blancs de Sant Roc,
respirant tots junts la brisa dolça
pintada per les flors dels balcons.
Parlant d’història, parlant amb els vells arbres
que et donen l’encant,
allà on crema el sol cap al migdia,
pels vells carrers d’Alacant.
Matí de mar i més mar,
vent i més vent enramat,
Alacant, bandera clara foradada,
d’una alegre i viva sal,
Alacant de peix, horitzó de punys invictes,
Alacant de fermesa, bandera clara de la llibertat.
Anant de banda a banda de la costa,
amb un lent caminar,
t’he gaudit amb alegria,
oasi de palmeres abraçant la mar.
M’has donat frescor a la vesprada,
quan ella m’estava esperant,
compartint el sabor d’una cervesa,
amb les fosques nits d’Alacant.
Matí de mar i més mar (…)
He recolzat el cap, sense manies,
al caliu tou dels seus pits.
T’hem escoltat trista queixar-te
d’aquelles bombes, d’aquells crits.
He recorregut sense pressa el camí
del seu ventre al seus turmells.
T’hem pujat per les muralles
fins al més alt dels teus castells.
M’he notat l’arrapada esgarrifada
de les ungles del seu goig.
T’hem sentit plorar el maig del 38
amb els carrers pintats de roig.
He escoltat la veu suau del plaer
amb el seu crit ple d’espant
i el vol del Savoia embrutant
el clar cel d’Alacant.
Matí de mar i més mar (…)