L’Estat espanyol del 78 consenteix al PP i PSOE, saltant-se la seua pròpia Constitució, on la circumscripció electoral és la ‘provincia’, que al País Valencià perquè una formació política puga entrar en el parlament valencià, l’exigeix, li cal el 5% de la totalitat de vots de la Comunitat Valenciana. Es donava la circumstància, abans que el BLOC decidira anar dins d’una coalició de l’esquerra espanyola com és Compromís, que la UPV (Unitat del Poble Valencià) a la província de Castelló treia més vots que EUPV i per no arribar al 5% de tota la CAV, no tenia representació i EUPV, malgrat tenir menys vots en esta demarcació, sí.
Arxiu mensual: desembre de 2017
Tots i totes contra Puigdemont: PP, PSOE, CS, Urkullu (PNB) Doménech (Podemos), Garzón (IU), Mónica Oltra (Compromís)
Dos articles d’actualitat
Els acudits de The Telegraph, New York Times i Kaleva de Finlàndia, sobre el ‘procés’
Trenta-tres acudits internacionals sobre el ‘procés’
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
Bravo per Mariya i Anna per fer front al fonamentalisme religiós contra les dones
Els tres Cap d’Estat del règim espanyol implantat el 24 de juliol de 1936 a Burgos
El tercer ‘Jefe de Estado’ de l’actual Regim en el seu discurs de Nadal, reitera que fora de los ‘principios fundamentales’ no hi ha cap possibilitat de canvi.
Ni esmena, ni rectificació
José Antich | Barcelona. Diumenge, 24 de desembre de 2017
El discurs del rei Felip VI amb motiu de Nadal ha estat una gerra d’aigua freda per a tots els catalans que esperaven -més aviat, que desitjaven com una mostra de distensió- un gest d’empatia del monarca després dels resultats de les eleccions de fa només 72 hores i la repetida majoria absoluta -70 escons de 135- de les formacions independentistes al Parlament.
Ni que fos un tarannà diferent que permetés començar a tancar les ferides obertes amb el seu discurs del 3 d’octubre passat, que va marcar un punt d’inflexió en les relacions de la monarquia amb Catalunya. No només del món independentista, ni només fonamentalment, sinó d’aquells catalans que des del constitucionalisme van viure amb horror la violència policial d’aquella jornada. No ha passat res d’això. En un discurs de gairebé dotze minuts i 1.431 paraules, i fent servir un llenguatge més suau que el de fa gairebé tres mesos, ha fet servir més el pal que la pastanaga.
Òbviament, no s’ha produït la rectificació que sol·licitava el president en funcions, Carles Puigdemont, des de l’exili a Brussel·les. Segurament, un exemple més que l’Estat no està disposat a donar treva a l’independentisme, ni a llegir els resultats de les eleccions del 21-D com un fracàs de la seva política repressiva. Aquesta frase del discurs de Felip VI ho resumeix tot: “El camí no pot portar de nou a l’enfrontament o a l’exclusió que -com ja sabem- només generen discòrdia, incertesa, desànim i empobriment moral, cívic i -per descomptat- econòmic de tota una societat”.
Si els discursos també són gestos, el quadre de Carles III que presideix el seu despatx i que havia tingut un paper protagonista en el discurs de l’octubre passat no apareix perquè s’ha gravat la intervenció en el saló d’audiències del palau. Però és perfectament visible un bust del monarca que va promoure l’espanyolització dels nens catalans amb una llei de prohibició d’ús de la llengua catalana a tots els nivells de l’ensenyament el 1768, fa ni més ni menys que 250 anys.
És ben clar que les parets mestres del conflicte entre Catalunya i Espanya continuen invariables.