Arxiu de la categoria: Història

Tal dia com avui de l’any 1766, el poble valencià es rebel·la contra el règim senyorial borbònic

El poble valencià es rebel·la contra el regim senyorial borbònic. Mapa del terç sud del País Valencià (segle XVIII). Font Cartoteca de Cataunya

Tal dia com avui de l’any 1766, fa 255 anys, en el context de la terrible crisi econòmica de les dècades centrals del segle XVIII, esclataven un seguit de revoltes arreu del País Valencià, amb epicentre a les viles i ciutats del sud del territori: Crevillent, Elx, Albatera, Catral i Almoradí. Segons les fonts documentals, l’inici de la revolta es va produir a la vila de Sant Joan del Raval, actualment situada al sud de la trama urbana de la ciutat d’Elx. Segons les mateixes fonts, els mil cinc-cents revoltats de Sant Joan del Raval (anomenats avalotats en la documentació de l’època) van ser dirigits per Baptista Blasco, anomenat popularment el Batiste, el venerable vell.

A Sant Joan del Raval, la protesta anava dirigida contra l’alcalde Ricardo Sánchez, un personatge imposat a dit per Pedro Pablo Abarca de Bolea, comte d’Aranda, capità general de València (és a dir, màxima autoritat política, militar i judicial del règim borbònic al País Valencià); i anys més tard secretari d’estat (equivalent a primer ministre) del rei Carles IV. L’alcalde i oligarca Ricardo Sánchez (com la resta d’alcaldes del País Valencià) pretenia arrendar als intermediaris la farina del blat acumulada als almodins senyorials i destinada als forns locals, que hauria posat en mans dels acaparadors i dels especuladors el subministrament i el preu del pa.

Segons les fonts documentals, els avalotats van assaltar l’edifici consistorial de Sant Joan del Raval, van destrossar tot el mobiliari i van arrencar els pals de les banderes situats a la façana. Tot seguit, es van dirigir a Elx, i amb el suport de la gent de la ciutat, van assaltar l’edifici consistorial i van obligar Tomás Andrés de Guseme, alcalde major, a publicar un ban que recollia les reivindicacions populars: abolició dels monopolis senyorials (principalment el monopoli de la farina dels cereals) i la restitució dels saladars (les finques productores de sal) als antics petits propietaris, que havien estat confiscats pel règim repressiu borbònic després de la Guerra de Successió (1705-1715).

Homenatge a les ‘pajaritas’ del carrer Trompetes de Barcelona i en contestació al retoret Ximo Puig

(…)

Ara sembla que Ximo Puig i altres Teresa’s de Calcuta, volen abolir la prostitució de la Comunitat Valenciana.

Per eliminar les màfies, l’explotació sexual de les dones i eliminar les prostitutes de carretera… no cal l’abolició. El que cal és regular l’activitat econòmica de les treballadores del sexe. L’abolició el que faria, com a qualsevol altre tipus d’abolició, és el foment de les màfies, la irregularitat, la clandestinitat i el descontrol.

En aquest sentit defenem els plantejaments de La Plataforma Estatal pels Drets en el Treball Sexual que demana:

  • Que es reconeguen i es garantisquen els drets de totes les persones que exerceixen la prostitució, bé al carrer o en locals tancats, especialment el dret a emigrar, a la llibertat de moviments i a establir els seus propis negocis
  • Que es compte amb la veu de les persones treballadores del sexe en totes les mesures legislatives que es prenguen en relació a la prostitució
  • Que es reconega, com planteja una sentència dictada en 2001 pel Tribunal de Justícia de Luxemburg, que la prostitució és una activitat econòmica legítima.
  • Que no s’establisquen controls sanitaris obligatoris per a les treballadores del sexe, perquè, a més d’ineficaços, contribueixen a estigmatitzar a les prostitutes com a grups de risc.
  • Que, en cas d’impossibilitat real de l’ús compartit de l’espai públic, es creuen espais públics, a l’estil dels barris rojos d’algunes ciutats europees, on es puga exercir lliurement la prostitució, en bones condicions d’higiene, seguretat i tranquil·litat. La ubicació d’aquests barris ha de ser negociada amb les persones treballadores del sexe i els veïns en peus d’igualtat.
  • Que es perseguisca de manera fefaent a les màfies que obliguen i forcen a dones a prostituir-se i les exploten en règim d’esclavitud. És necessari acabar amb la hipocresia de les pomposes declaracions públiques de rebuig i anatema d’aquestes pràctiques inhumanes, internacionalment organitzades i posar els mitjans, que n’hi ha, per a acabar amb elles, per damunt de tot tipus d’interessos creats. Exigim que les accions que es realitzen posen en primer terme la protecció de les dones que denuncien i es prenguen de mutu acord amb ella des del respecte als drets humans, sense criminalitzar a les víctimes.
  • Que es destinen recursos econòmics i materials i alternatives d’ocupació reals i efectives, als quals puguen acollir-se voluntàriament aquelles persones que, pels motius que siga, decideixen abandonar l’exercici de la prostitució.
  • Que es reconega i respecte la dignitat de les prostitutes i la seua capacitat de decidir, sense coaccions, a què volen dedicar-se i com o amb qui volen establir acords comercials. Conseqüentment, rebutgem la “fustigació” a prostitutes i clients que s’està donant en algunes ciutats del nostre país, ja que aquestes mesures no sols no redueix la demanda, sinó que afavoreixen els tractes ràpids i clandestins amb el consegüent empitjorament de les condicions de treball de les prostitutes.

ANNA notícies davant de la notícia apareguda hui al Levante es posiciona totalment en contra de la proposta abolicionista del govern del Botànic sobre la prostitució. ANNA notícies està per la regulació de l’activitat dels treballadors/es del sexe, per la seua legalitat, per la regulació i incorporació al règim laboral del sector. El model seria el de Nova Zelanda, Suïssa, Lituània o Alemanya, Països baixos, Àustria i Hongria. ANNA noticies dóna suport al Comité de Apoyo a las Trabajadoras del sexo http://www.asociacioncats.es/ La lluita contra l’explotació dels treballadors/es i les màfies de la trata de blanques amb l’abolicionisme que planteja el Botànic produiria l’efecte contrari. Estar per l’abolicionisme és estar a favor de les màfies.

 

Democràcia en Compromís. Els alcaldes d’Alzira, de Castelló i d’Alfarb haurien de plantejar en la coalició Compromís el mateix que van fer en 1999 els alcaldes de Muro d’Alcoi i d’Ondara que, amb Esquerra Valenciana, varen promoure el Congrés Constituent del BNV que es va celebrar en gener del 2000.

Els alcaldes d’Alzira, de Castelló (de la Ribera) i d’Alfarb haurien de plantejar en l’actual coalició Compromís el mateix que van fer en 1999 els alcaldes de Muro d’Alcoi i d’Ondara que, amb Esquerra Valenciana, varen promoure dins la coalició del BNV, la celebració del primer Congrés (Constituent) del BNV com a partit, que es va celebrar en gener del 2000.

Conèixer la història a vegades ens pot servir. En 1999 Esquerra Valenciana es trobava respecte a la coalició Bloc Nacionalista Valencià (UPV-PVN-Nacionalistes d’Alcoi) amb els mateixos problemes d’encaix i democràtics que en l’actualitat té Gent de Compromís amb la coalició Compromís (BLOC-IdPV-Verds).

La carta que els alcaldes d’Alzira, Castelló i Alfarb han dirigit a l’afiliació de Gent de Compromís (que podeu llegir clicant damunt), més que un posar-se a un costat, hauria d’haver estat un anada cap avant per promoure com vàrem fer en 1999 els alcaldes de Muro d’Alcoi (hui Conseller d’Economia) i d’Ondara, de la mà d’Esquerra Valenciana, el que va ser el primer Congrés del BNV de caràcter constituent. A continuació la carta/crida que es va fer per promoure el congrés constituent del BNV, per a passar de coalició a l’estructura organitzativa i partit polític que ara és:En el Capítol IV del llibre ‘Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’, entre les pàgines 66 a 76 (que podeu llegir clicant damunt), es conta com en 1999 es varen produir els fets que poden il·lustrar com abordar els actuals problemes en el 2019, ara fa vint anys. I també es conta de l’agressivitat virulenta com els contraris al Congrés Constituent varen reaccionar, però que finalment van d’haver d’acceptar. Encara que cal dir que en el primer Consell del BLOC on es tenia que aprovar l’entrada d’Esquerra Valenciana com a corrent/partit al sí de BLOC  i malgrat obtenir el vot favorable de la majoria absoluta dels assistents al Consell, Esquerra Valenciana no va ser acceptada per no arribar als dos terços que exigien els estatuts. En el Congrés Constituent del BLOC, els enemics de la societat oberta,  ens havien clavat el gol d’aquesta exigència.

Mitjà per la República Valenciana