ANNA notícies es solidaritza amb Mas, Rigau i Ortega imputats per l’Estat espanyol per la consulta del 9-N. Mas ha de presentar-se el mateix dia que es recorda l’afusellament de Companys

El TSJC imputa Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per la consulta del 9-N.La decisió del tribunal arriba només dos dies després de les eleccions del 27 de setembre. El president de la Generalitat en funcions haurà de declarar el 15 d’octubre mentre que la consellera d’Educació i l’exconsellera de Governació ho hauran de fer el 13. No podran fer-ho per videoconferència. Les defenses de Mas, Ortega i Rigau no tenen intenció de recórrer la imputació. CDC, ERC, la CUP, el PSC, ICV i UDC critiquen la decisió judicial.
Òmnium i l’ANC avisen que «donaran resposta» a la imputació de Mas
Redacció | 29/09/2015 a les 10:50h
Artur Mas, aquest dilluns al Born | Adrià Costa

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha imputat Artur Mas, president de la Generalitat en funcions, la consellera Irene Rigau i l’exconsellera i exvicepresidenta Joana Ortega per l’organització de la consulta del 9 de novembre. La decisió arriba només dos dies després de la celebració de les eleccions al Parlament.

Mas haurà de declarar el 15 d’octubre a les 10 del matí mentre que la consellera d’Ensenyament en funcions i l’exconsellera de Governació ho faran dos dies abans, a les 10 i a les 4 de la tarda respectivament. Ho hauran de fer en persona i no pas en videoconferència. Els tres polítics s’afronten a un delicte per desobediència.

La citació com a imputats arriba després que a mitjans de setembre les defenses demanessin que les declaracions dels testimonis demanats per la fiscalia es fessin després de la declaració com a imputats dels seus clients, i que aquestes es fessin, en tot cas, després de les eleccions del 27-S per no entorpir el procés electoral.

La notícia de la imputació de Mas s’ha fet públic mentre el Govern celebrava la primera reunió del consell executiu després dels comicis. En principi, la roda de premsa per valorar-ne els acords està prevista per a dos quarts de dues.

Els advocats no recorreran

Els tres advocats Mas, Ortega i Rigau no tenen intenció de recórrer la decisió del TSJC. Els lletrats recorden que ja es van oposar a l’admissió de les querelles presentades per la fiscalia, Manos Limpias i altres entitats, recursos que van ser rebutjats A més, en conversa amb l’ACN també recorden que fa pocs dies ja van demanar que abans de citar qualsevol altre testimoni del cas, el tribunal prengués declaració als tres querellats.

75 anys després de l’afusellament de Lluís Companys

La declaració d’Artur Mas com a imputat coincidirà amb el 75è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys per part del règim franquista, el 15 d’octubre de 1940 al castell de Montjuïc.

 Òmnium i l’ANC avisen que «donaran resposta» a la imputació de Mas.

Junqueras veu en la imputació de Mas la «millor demostració» que cal la independència.

Camats: «La imputació és un despropòsit més de l’Estat que li va bé a Mas»

El responsable logístic del 9-N denuncia que la imputació és «més política que jurídica»
Mas declararà com a imputat el 75è aniversari de l’afusellament de Companys
La CUP «rebutja de ple» la imputació contra Mas, Rigau i Ortega pel 9-N
Tardà diu que la imputació «demostra intolerància, incomprensió i estupidesa» del sistema polític espanyol
Baños se solidaritza amb Mas però reitera que no el votaran com a president
El PSC creu que la imputació de Mas és un «error» que dificulta el «clima de diàleg»
Per CDC, la imputació té lloc «amb la voluntat d’abatre el procés que s’ha iniciat»
UDC demana respecte per la «presumpció d’innocència» de Mas, Ortega i Rigau
Ciutadans proposa testimonis «per explicar què va passar el 9-N»
El PSOE respon a la imputació de Mas pel 9-N: cal resoldre «els problemes de fons»
Albiol reclama que Mas no es presenti com a president després de la imputació
El PP demana respecte pels tribunals arran de la imputació de Mas pel 9-N

QUERELLA-9Nab

Junts pel Sí tanca files contra el veto de la CUP a Mas

Junts pel Sí tanca files contra el veto de la CUP a Mas

Entre Junts pel Sí i la CUP han pogut convèncer 1,96 milions de catalans que el discurs de la por unionista estava injustificat i que la independència és el millor projecte polític, malgrat que l’Estat d’entrada es negui a negociar-la. Això els ha permès sumar 72 escons que han avalat el procés sobiranista. Aquests dots persuasius seran claus ara per convèncer-se entre ells i arribar a un acord per fer govern. JxSí aspira a seduir com a mínim dos diputats de la CUP perquè amb els seus vots a favor -i l’abstenció de la resta del grup- s’investeixi com a president Artur Mas, que durant tota la campanya ha quedat clar que era el candidat a liderar l’executiu. Al seu torn, la CUP intentarà convèncer JxSí que cal pactar un president de consens, ja que també en campanya ha deixat clar que no pensava cedir els seus vots a Mas. Les posicions estan ara enrocades, però ningú vol pensar en l’escenari del no acord.
“És irrenunciable que Mas sigui president”, defensava ahir a l’ARA un alt dirigent de Convergència. “És una línia vermella que no estem disposats a creuar”, apuntava una altra font consultada de la sala de màquines de CDC. El comitè de direcció del partit es va reunir a primera hora per analitzar els resultats -a la tarda ho va fer l’executiva- i en va sortir un missatge inequívoc: “Mas no farà cap pas enrere”. “Si mantenen el seu maximalisme, seran els responsables de fer descarrilar el procés”, afegia poc després un dirigent consultat. La defensa que Convergència fa de Mas es basa en tres eixos: la gent es podria sentir “estafada” en la mesura que era el candidat a la presidència i, si se’n proposa un altre, seria com “incomplir” el mandat; el seu paper com a “interlocutor” amb el món empresarial, i la possibilitat de “donar la raó a Madrid” si se’l desplaça en la formació del nou govern en la mesura que el president ha sigut demonitzat a l’Estat els últims anys. “¿Es pot tirar endavant el procés sense tenir en compte el primer partit independentista del país?”, es preguntaven ahir diversos dirigents, que recordaven la diferència de 52 escons entre JxSí i la CUP.
Per què CDC és tan reticent a renunciar a la figura de Mas? A banda del “prestigi internacional” que li atorguen, també hi ha una clau interna: el partit està en ple procés de refundació i a partir de les eleccions espanyoles haurà de triar nous lideratges que implicaran, en certa mesura, abordar la successió. De fet, hi ha alts dirigent que ni tan sols comparteixen que aquesta sigui l’última legislatura del president, com ell mateix ha deixat entreveure sovint.
Un historial a evitar
Les forces independentistes tenen molt present els episodis en què els desencontres estratègics -amb la data i la fórmula per encarar les eleccions plebiscitàries, sobretot- han minat la moral de la seva base social. “Correm el risc de tornar a cansar el país”, lamentava ahir un dirigent d’ERC, un partit que tanca files al voltant de la candidatura de Mas però que tampoc vol allargar les negociacions i fer embarrancar el procés durant mesos just quan calia prémer l’accelerador per proclamar la independència d’aquí un any i mig, segons el full de ruta.
Els republicans, de fet, van ser els més matiners a l’hora d’analitzar el 27-S. A les 8.30 del matí ja tenien reunida l’executiva, sense gaire marge per deixar reposar la contundent victòria de la nit anterior i amb una satisfacció continguda com la que traspuen totes les compareixences de JxSí des de la nit electoral. El resultat i el mandat per als independentistes són clars, però l’equilibri de forces ha quedat massa escorat cap a la CUP, a ulls de la coalició de CDC i ERC, i la seva amenaça de no investir Mas és força més que una catxa per guanyar múscul negociador o reticències per electoralisme (la CUP no es presenta a les estatals).
Tanmateix, la cúpula d’ERC va rebutjar posar sobre la taula algun candidat alternatiu a Mas per a la presidència. “Mas és un actiu i hi ha un compromís que ell és el candidat de JxSí”, explica un dirigent del partit. Per això el portaveu republicà, Sergi Sabrià, va reclamar “responsabilitat” i “diàleg” a la CUP per pactar un govern de concentració ampli on també podria tenir un lloc Catalunya Sí que es Pot -tot i que el seu cap de llista, Lluís Rabell, ja ho va refusar ahir mateix-.Tot seguit, la coalició va insistir que Mas és qui ha de liderar el govern “d’ampli espectre” on el nom del seu cap “no és el més rellevant”, en paraules del mateix president. El que toca ara, va insistir, és alinear brúixoles i assolir un acord per a un full de ruta compartit entre JxSí i la CUP.
“El més transcendental és pactar el full de ruta”, va defensar Mas en una roda de premsa conjunta amb Oriol Junqueras, Raül Romeva i els onze independents que han aconseguit escó al Parlament. El president va demanar “responsabilitat” a l’esquerra independentista per seguir amb el procés. Romeva va tancar files amb el president, a qui ha elogiat en campanya, i va voler deixar clar que és el líder de CDC qui es proposarà com a candidat a la reelecció. Les converses entre JxSí i la CUP poden arrencar avui mateix.

Dijous 1 d’octubre a les 19:30 a la Casa Santonja de l’Olleria

Vanessa Campos i Joan R. Sanchis presentaran a l’Olleria el seu llibre sobre Caixa Popular. La segona oficina de la cooperativa de crèdit es va obrir en aquesta localitat de la Vall d’Albaida
Caixa Popular

L’any 1978 va nàixer Caixa Popular, una cooperativa de crèdit amb oficines a vuit comarques del País Valencià que destaca per la condició de ser una cooperativa de treball associat. Això és, que els treballadors són alhora socis de la cooperativa (un 92% de la plantilla són socis) que prenen decisions. A més, en tant que cooperativa de segon grau, algunes de les cooperatives que també ho són estan associades a Caixa Popular. Continua la lectura de Dijous 1 d’octubre a les 19:30 a la Casa Santonja de l’Olleria