EMBOLICA QUE FA FORT [on diu Catalunya llegiu País Valencià] per Alfons Duran Pich

EMBOLICA QUE FA FORT / Remake

31/03/2021

Durante unos días el debate de investidura en el Parlament de Catalunya ha tenido ocupado al personal, ya que la liga de fútbol está de baja temporal y la pandemia limita otros eventos. Se trataba de comprobar si la mayoría independentista podía ponerse de acuerdo en la elección de un candidato de consenso. Dado que Esquerra Republicana de Catalunya tenía un parlamentario más que Junts per Catalunya, les correspondía a ellos proponerlo. Y así ha sido. El candidato nominado (Pere Aragonés García) no ha alcanzado los votos necesarios, ya que los parlamentarios de JuntsxCat se han abstenido.

Y ha sido entonces cuando se ha producido una explosión controlada, en la que los chicos y chicas de ERC, junto a su corte mediática, han expresado su triste amargura (siempre controlada) ante la “traición” de sus colegas independentistas. Dramas aparte, tendremos que esperar un par de meses para ver qué solución se alcanza.

En cualquier caso, el partido que lidera con mano férrea mossèn Junqueras tiene que hacer un análisis en profundidad (de aquellos que recomendaban en los “ejercicios espirituales”) si quiere comprender lo que está ocurriendo. Vamos a darles unas pistas, por si les sirve de ayuda:

  • Catalunya es un país ocupado política y militarmente. Lleva siglos en esta situación. Todo necesita el consentimiento del virrey de turno.
  • La “España de las autonomías” es un invento grosero en términos organizativos. Se creó para impedir la reclamación de los derechos históricos de Catalunya y Euzkadi.
  • Los parlamentos autonómicos son parlamentos de feria. Sus decisiones pueden ser revocadas por cualquiera de las múltiples instituciones del Estado, siempre prestas a intervenir.
  • El “poder ejecutivo” (el govern de la Generalitat) solo sirve para gestionar el día a día del territorio catalán, siempre y cuando no se aparte ni un ápice del guion escrito por la “autoridad competente” de la capital del reino.
  • Ese gobierno es responsable del gasto público pero no de los ingresos, ya que la máquina recaudadora del Estado se queda con los impuestos pagados por los contribuyentes catalanes y luego transfiere a la Generalitat lo que considera pertinente. Y a esto le llaman cínicamente sistema de “financiación”. Te “financian” con parte del dinero que antes te han hurtado.
  • Una notable mayoría de la población que vive y trabaja en Catalunya no es consciente de lo anterior y es por ello que presenta sus quejas a la Generalitat, como si ésta pudiera decidir algo para aliviarlas. Se reclama al interlocutor equivocado, con el auxilio de la “izquierda institucional” (Socialistas, Catalunya en Comú, Podem y otras especies menores), que conociendo la raíz del problema lo ocultan en beneficio propio, lo que pone de manifiesto su baja catadura moral.
  • En paralelo el Estado se hace el sordo, señalando a las comunidades como responsables de cualquier ineficiencia. En un hábil movimiento centrífugo y centrípeto, distribuye los fracasos y se queda los aciertos. Todo ello sin apenas sonrojarse y en nombre de “el gobierno de España”.
  • El señor Aragonés, si es elegido President de la Generalitat, ha de entender que su misión será administrar los recursos que le dejen administrar y poca cosa más.
  • Ha de olvidarse de la “mesa del diálogo” que es como el “cuento de la lechera” en versión cañí.
  • También ha de asumir que su forma de entender la independencia (versión “el día más largo”) no casa con la voluntad independentista de la sociedad civil, y que sus declaraciones en este sentido son pura retórica. Como lleva ya muchos años militando en Esquerra Republicana, le resultará fácil entenderlo, ya que su partido nunca ha hecho nada concreto para conseguir la independencia (aparte de repetir su sonsonete), en sus noventa años de existencia.
  • Todo lo que se pueda hacer en favor de una República independiente se ha de hacer desde el exterior, sea a través del Consell per la República o por cualquier otra organización que no tenga que responder ante el Estado español.
  • Él ha de gobernar la gestoría y seguir haciendo trámites. Son actuaciones a corto. Los planes a largo que suponen movimientos estratégicos hay que pensarlos e implementarlos fuera. Son funciones distintas realizadas por órganos distintos. Todo muy bien delimitado.

Si el señor Aragonés, sus muchachos y su padre espiritual no tienen en cuenta algunas de estas consideraciones, se equivocarán de lleno.

Yo recomendaría a Junts per Catalunya que dentro de un par de meses (no antes) apoye la candidatura de Pere Aragonés y acuerde con ERC un pacto “flexible” de legislatura, sin entrar en el gobierno. Será entonces cuando los “republicanos” aprenderán de verdad de qué va la película y dejarán en la sacristía las flores de lirio que acostumbran a llevar en la mano.

Porque sin el “contubernio independentista”  del Consell per la República (como lo califica la insidiosa señora Eva Granados) y su extraordinario trabajo en el exterior, el ejército de ocupación habría abierto de nuevo la Modelo y resucitado a la Brigada Político Social.

Comunicat del Consell per la República Catalana

Els membres del Govern del Consell per la República hem pogut constatar que, en els darrers dies i amb motiu de les negociacions per a assolir un acord de legislatura per part de la majoria independentista del 52% que conformen ERC, Junts i la CUP, el rol del Consell en l’actual etapa del procés d’independència està sent objecte d’un intens debat. En aquest context i amb la voluntat d’aportar elements que permetin fer avançar aquest debat de manera constructiva, volem fer públiques les següents reflexions polítiques i, per això, ens adrecem en primer lloc a totes les persones que s’han compromès amb el Consell mitjançant la seva inscripció al Registre ciutadà, així com als partits polítics independentistes i a les entitats de la societat civil, i als ciutadans de Catalunya en el seu conjunt:

  • 1. El Consell per la República va ser creat per defensar la decisió presa per les nostres institucions de constituir una república independent a partir del resultat del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Troba, doncs, la seva legitimitat fundacional en el mandat de l’1-O i la Declaració d’independència del dia 27-O i, en coherència amb això, té com a missió impulsar les estratègies que permetin fer-los plenament efectius. El Consell sorgeix, doncs, de la necessitat de vehicular a través d’una institució republicana l’acció unitària per continuar l’embat democràtic fins al reconeixement de la República catalana.
  • 2. És aquesta legitimitat originària del Consell i aquesta seva missió el que explica que el Consell, en la seva etapa fundacional, s’hagi construït al voltant dels membres del govern de la Generalitat a l’exili i del seu President, en tant que responsables últims d’aquell referèndum i d’aquella Declaració. Així es va determinar en el pacte entre Junts per Catalunya i ERC que va donar inici a la passada legislatura i en el qual es va acordar formalment la creació del Consell per la República.
  • 3. El Consell té encara una segona legitimitat complementària, que és aquella que es deriva de la seva transversalitat. Posar-lo en marxa no ha estat senzill, però avui el Consell és l’espai estable amb la presència més plural i transversal de l’independentisme. L’òrgan permanent de Govern del Consell està compost per 12 persones d’una pluralitat i d’una transversalitat indiscutibles: membres del govern a l’exili, representants de partits independentistes amb representació parlamentària, representants de les dues principals entitats de la societat civil i persones referents del moviment independentista a títol personal. També ho és la seva acció: la feina dels Consells locals n’és una mostra. Aquesta és la riquesa i un dels valors de la institució republicana que anem enfortint cada dia i que entenem que cal preservar.
  • 4. El Consell té encara una tercera legitimitat, que no és altra que la seva naturalesa democràtica. El desplegament institucional del Consell, que no ha deixat d’avançar des de la seva constitució, preveu l’elecció d’una Assemblea de Representants que -d’acord amb el que determina el Reglament del Consell aprovat per l’Assemblea Fundacional del passat 19 de desembre, formada pel conjunt dels diputats independentistes de l’anterior legislatura- és qui tindrà la potestat d’elegir la presidència del Consell, que és qui al seu torn nomena els membres de l’òrgan de Govern. És la voluntat de l’actual Govern del Consell que aquest procés electoral se celebri durant el pròxim mes de juny. A més, la voluntat que el Consell per la República sigui una institució construïda i participada des de la base es demostra també en la deliberació i validació del seu Pla de Govern per part de les persones inscrites al Registre ciutadà, en l’acció quotidiana dels Consells locals i també en l’exercici de la democràcia directa mitjançant les consultes -la norma reguladora de les quals ha de ser aprovada en les setmanes vinents.
  • 5. Entenem que el Consell, a aquestes tres legitimitats, hi afegeix encara dos avantatges pràctics que faciliten notablement l’eficàcia de la seva acció política:

a) és un ens que actua de manera sobirana i sense dependència de l’Estat espanyol ni de la seva política; com a institució autoconstituïda, no té cap limitació derivada de les lleis espanyoles i, pel fet que les seves persones jurídiques instrumentals estan a l’exili, està fora de l’abast de l’acció repressora de l’estat espanyol
b) pel fet de tenir caràcter institucional, disposa d’uns òrgans de govern i de representació dels seus inscrits, així com d’una estructura tècnica, que en garanteixen l’estabilitat.

  • 6. Avui el Consell és l’espai des d’on posen bases de la sobiranització de la societat catalana i sobretot on es parla, es debat i es treballa en la preparació de tot allò que considerem imprescindible per guanyar la confrontació inevitable amb l’estat espanyol. És a dir, per reprendre amb èxit el camí que ens van forçar a interrompre el dia 27 d’octubre de 2017.
  • 7. El Consell, en aquests dos anys des de la seva fundació, ha anat teixint una proposta estratègica que es basa en la idea que és imprescindible preparar les condicions per a culminar el procés d’independència per mitjà d’un desbordament democràtic, en la perspectiva més que probable que l’estat espanyol es mantingui en la seva negativa a respectar i reconèixer el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Un consens estratègic que parteix de la premissa que no podem condicionar indefinidament l’existència de la República a la voluntat de l’estat espanyol i que, per tant, és necessari assolir l’acumulació de forces necessària per guanyar el pols al qual aquest ens obliga, des de la convicció que tenim la força suficient per guanyar-lo pacíficament. El document estratègic “Preparem-nos“, presentat públicament el proppassat 19 de desembre, és l’exposició més detallada d’aquesta proposta.
  • 8. Creiem que aquest desbordament democràtic, per a ser exitós, requereix una direcció política, de la qual participin de manera col·legiada els principals partits i les principals entitats civils de l’independentisme. En aquest sentit, ens congratulem que totes les forces polítiques i socials del moviment independentista hagin expressat la necessitat que existeixi aquest espai de coordinació que les aplegui. Tanmateix, estem convençuts que aquesta direcció política col·legiada serà més legítima i més eficaç -és a dir, més forta- si s’insereix en un marc institucional legítim i eficaç. I entenem que el Consell, en virtut de les tres legitimitats i els dos avantatges operatives abans assenyalades, proporciona el millor marc institucional possible. Creiem, doncs, que el Consell per la República és la institució republicana des de la qual s’han d’acordar les estratègies per fer efectiu allò a què ens vam comprometre a partir del resultat del referèndum.
  • 9. Al mateix temps, considerem que per tal de fer possible aquesta inserció de la direcció política col·legiada en el marc institucional del Consell és necessari reformular la seva governança, per tal de definir de manera precisa i sense contradiccions les funcions específiques dels seus diferents òrgans. Manifestem doncs la nostra disponibilitat a debatre aquesta qüestió amb els actors cridats a formar part d’aquesta direcció política col·legiada i, a conseqüència d’aquest debat, modificar tot allò que convingui del que ara disposa el Reglament del Consell sobre la seva governança i la seva estructura institucional -amb el benentès que aquestes modificacions requeriran la corresponent validació democràtica que preveu el mateix Reglament.
  • 10. Amb aquest ànim, convidem el president i la secretària general d’ERC, el secretari general de Junts, els màxims dirigents de la CUP, així com els màxims dirigents d’Òmnium Cultural i de l’ANC, a un diàleg bilateral amb el mateix Consell –representat en aquest cas pel seu Vicepresident i dos membres més del seu òrgan de Govern- per tal debatre, des de la lleialtat i la confiança, aquesta reformulació de la governança del Consell, que ha de facilitar la inserció de l’esmentada direcció col·legiada en la seva estructura institucional. I ens oferim a iniciar aquest diàleg de manera immediata.

En conclusió, ens anima la convicció que és més important per al país l’existència d’un acord per culminar el procés d’independència de manera efectiva -un acord al servei de la majoria independentista del 52% dels vots que s’ha assolit per primera vegada en unes eleccions al Parlament de Catalunya- que no pas les persones i els càrrecs que ocupin. Tots aquells que participem dels òrgans de govern del Consell, així com tots aquells que treballen incansablement des dels Consells locals i els milers de ciutadans que s’han inscrit des de la seva fundació al Registre ciutadà, assumim la nostra responsabilitat amb una única motivació: l’aportació de cadascun de nosaltres no només és útil, sinó imprescindible per poder vèncer de manera democràtica i pacífica, però determinada, l’actual pols amb l’estat espanyol.

Al mateix temps, entenem que el Consell és un instrument necessari per fer possible el desbordament democràtic, i que aquest desbordament és una condició necessària per fer possible la República. Per això, creiem que el Consell ha estat des del seu naixement -i ha de continuar sent- part de la solució, mai una part del problema. I que, per tant, la seva existència no només no hauria de ser un obstacle, sinó que hauria de facilitar el consens estratègic de tots aquells actors que tenen la constitució de la República com a objectiu prioritari.

República Valenciana: Una “utopia necessària” per Josep-Lluís Navarro Lluch

República Valenciana: Una “utopia necessària”
(publicat en NOSALTRES LA VEU)
Les cometes al·ludeixen al llibre de Toni Mollà que alguns deveu conéixer i molts haurien de llegir: la nació com a societat civil, com a gent real, més enllà d’essències i d’identitats. Però ara i ací només vull centrar-me en un punt: necessitem la República. Punt.
No cal que repetisca el llistat de greuges, corrupcions i ignomínies d’aquesta monarquia borbònica i d’aquest règim (R-78), que arrossega tant de franquisme en tants llocs decisius. Necessitem la República. Punt.
Però quina república? L’espanyola? La catalana? Hi ha diverses opcions i sensibilitats entre la gent valenciana republicana. Però una cosa està clara:  se siga partidari d’una Federació Ibèrica o d’una Federació de PPCC,  el pas previ en tot cas seria la constitució d’una República Valenciana. Una volta instaurada, les majories i acords polítics posteriors ja decidirien si el nostre encaix a Europa serà directe o a través d’alguna altra estructura: ibèrica, espanyola, catalana o ja vorem.
Conclusió: tota la gent republicana valenciana s’hauria d’ajuntar, agermanar en un Moviment per la República Valenciana, al marge d’ideologies concretes, adscripció nacional, militància o simpatia política .
De fet, el MRV ja està naixent  i ho està fent des de  la punyetera base, a partir d’unes xerrades i reunions entre gent treballadora i molt diversa en edat, ofici, geografia i idees. N’hi ha qui milita o sintonitza en tal o tal partit o col·lectiu, n’hi ha qui va per lliure, n’hi ha qui tira més a l’activisme, o a la política, o a la cultura… I les llavors estan apareixent i germinant de dalt a baix de tot el País Valencià, i s’estan escampant.. però cal sembrar tot el territori.
Total, que vos faig una crida perquè vos hi agermaneu. Ara està en marxa la 1a Convenció per la República Valenciana, que culminarà el 25 d’abril d’aquest segon any de la pandèmia. Teniu tota la informació en germanies.net, germanies.eu i germanies.org –i agraïm a la Fundació Randa (Lluís Maria Xirinacs) la cessió d’aquest últim domini.
No cal dir que ens solidaritzem amb el procés català i la seua lluita per una República Catalana, però nosaltres hem de fer la nostra, la República Valenciana.
Joan Fuster va dir que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. Apliquem-nos-ho.
La Transició va sacrificar el País Valencià, començant pel mateix nom que ens furtaren i reemplaçaren per la claudicant “Comunidad”. A més, els demòcrates caiguérem en la trampa dels símbols, i vam regalar a feixistes i analfabets el nom “llengua valenciana”, encegats amb el mite del “nom científic”, i també la senyera amb blau, que els deixàrem en monopoli, ara feliçment trencat.
Ja hem après i hem desactivat eixes bombes simbòliques, onomàstiques, ortogràfiques i de colorets en un drap –o almenys en el MRV que estem constituint ho intentem. Fins ara la senyera de lluita preferida per reivindicar la República Valenciana, per exemple, té franja blava i estel roig. I què? O estel blanc. I què? Però dins del moviment hi ha altres republicans valencians que poden reivindicar-la amb altres senyals o banderes, quadribarrades, estelades, amb franja…, al costat de les llibertàries,  les antifeixistes, les feministes…
No tornarem a caure en essencialismes, ni simbòlics, ni nacionalistes. Ací cap tota la gent republicana valenciana, se senta només valenciana o valenciana i a més manxega, o murciana, o andalusa, o catalana, o romanesa, o argentina, o senegalesa, o xinesa… o simplement apàtrida: quina millor manera d’avançar en l’autogestió, la capacitat de decidir, el suport mutu, la sobirania real, l’ecologia, la igualtat, la llibertat, la fraternitat i la sororitat que la de lluitar per una República Valenciana? Una República de la gent, de persones lliures, d’un País Valencià lliure i sobirà.
I després ja que siga el que la Mare de Déu vulga, mitjançant referèndum, és clar.
Doncs bé, ja és hora, no? Au, republicans i republicanes, de Vinaròs a Oriola i d’Ademús a Dénia, a fer República Valenciana! Apunteu-vos a la Convenció i participeu en la nova germania del MRV: germanies.org

Josep-Lluís Navarro Lluch és catedràtic de valencià a l’IES Lluís Vives de València, i acaba de publicar el llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística, en voliana.cat

Si volem veure TV3 al País Valencià, cal fer agitació-propaganda als catalans perquè reivindiquen al carrer l’arribada d’ÀPUNT a Catalunya.

EL VOT A MADRID DE VINT-I-TRES DIPUTATS CATALANS (PDCAT, JXC, ERC, CUP) COMPTA MÉS QUE EL DE L’ÚNIC VALENCIÀ (BLOC), I ELS DIPUTATS CATALANS NO ES SENTEN PRESSIONATS DE CAP MANERA PELS SEUS VOTANTS, PER LA QUAL COSA SOLS PARLEN, ELS SEUS DIRIGENTS, DE ‘RECIPROCITAT’ DE ‘BOQUETA’.