República Valenciana: Una “utopia necessària”
(publicat en NOSALTRES LA VEU)
Les cometes al·ludeixen al llibre de Toni Mollà que alguns deveu conéixer i molts haurien de llegir: la nació com a societat civil, com a gent real, més enllà d’essències i d’identitats. Però ara i ací només vull centrar-me en un punt: necessitem la República. Punt.
No cal que repetisca el llistat de greuges, corrupcions i ignomínies d’aquesta monarquia borbònica i d’aquest règim (R-78), que arrossega tant de franquisme en tants llocs decisius. Necessitem la República. Punt.
Però quina república? L’espanyola? La catalana? Hi ha diverses opcions i sensibilitats entre la gent valenciana republicana. Però una cosa està clara:  se siga partidari d’una Federació Ibèrica o d’una Federació de PPCC,  el pas previ en tot cas seria la constitució d’una República Valenciana. Una volta instaurada, les majories i acords polítics posteriors ja decidirien si el nostre encaix a Europa serà directe o a través d’alguna altra estructura: ibèrica, espanyola, catalana o ja vorem.
Conclusió: tota la gent republicana valenciana s’hauria d’ajuntar, agermanar en un Moviment per la República Valenciana, al marge d’ideologies concretes, adscripció nacional, militància o simpatia política .
De fet, el MRV ja està naixent  i ho està fent des de  la punyetera base, a partir d’unes xerrades i reunions entre gent treballadora i molt diversa en edat, ofici, geografia i idees. N’hi ha qui milita o sintonitza en tal o tal partit o col·lectiu, n’hi ha qui va per lliure, n’hi ha qui tira més a l’activisme, o a la política, o a la cultura… I les llavors estan apareixent i germinant de dalt a baix de tot el País Valencià, i s’estan escampant.. però cal sembrar tot el territori.
Total, que vos faig una crida perquè vos hi agermaneu. Ara està en marxa la 1a Convenció per la República Valenciana, que culminarà el 25 d’abril d’aquest segon any de la pandèmia. Teniu tota la informació en germanies.net, germanies.eu i germanies.org –i agraïm a la Fundació Randa (Lluís Maria Xirinacs) la cessió d’aquest últim domini.
No cal dir que ens solidaritzem amb el procés català i la seua lluita per una República Catalana, però nosaltres hem de fer la nostra, la República Valenciana.
Joan Fuster va dir que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. Apliquem-nos-ho.
La Transició va sacrificar el País Valencià, començant pel mateix nom que ens furtaren i reemplaçaren per la claudicant “Comunidad”. A més, els demòcrates caiguérem en la trampa dels símbols, i vam regalar a feixistes i analfabets el nom “llengua valenciana”, encegats amb el mite del “nom científic”, i també la senyera amb blau, que els deixàrem en monopoli, ara feliçment trencat.
Ja hem après i hem desactivat eixes bombes simbòliques, onomàstiques, ortogràfiques i de colorets en un drap –o almenys en el MRV que estem constituint ho intentem. Fins ara la senyera de lluita preferida per reivindicar la República Valenciana, per exemple, té franja blava i estel roig. I què? O estel blanc. I què? Però dins del moviment hi ha altres republicans valencians que poden reivindicar-la amb altres senyals o banderes, quadribarrades, estelades, amb franja…, al costat de les llibertàries,  les antifeixistes, les feministes…
No tornarem a caure en essencialismes, ni simbòlics, ni nacionalistes. Ací cap tota la gent republicana valenciana, se senta només valenciana o valenciana i a més manxega, o murciana, o andalusa, o catalana, o romanesa, o argentina, o senegalesa, o xinesa… o simplement apàtrida: quina millor manera d’avançar en l’autogestió, la capacitat de decidir, el suport mutu, la sobirania real, l’ecologia, la igualtat, la llibertat, la fraternitat i la sororitat que la de lluitar per una República Valenciana? Una República de la gent, de persones lliures, d’un País Valencià lliure i sobirà.
I després ja que siga el que la Mare de Déu vulga, mitjançant referèndum, és clar.
Doncs bé, ja és hora, no? Au, republicans i republicanes, de Vinaròs a Oriola i d’Ademús a Dénia, a fer República Valenciana! Apunteu-vos a la Convenció i participeu en la nova germania del MRV: germanies.org

Josep-Lluís Navarro Lluch és catedràtic de valencià a l’IES Lluís Vives de València, i acaba de publicar el llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística, en voliana.cat