La renúncia del valencianisme cultural a una proposta política republicana
Un bon amic republicà, i valencià per damunt de tot, m’envia aquest cartell:    Vaig a intentar, de manera constructiva, aprofundir en el missatge polític que desprèn. Aquest cartell tan senzill  i benintencionat dels amics republicans de Castelló, ens pot servir com paradigma del perquè amb aquestes  dos senyals: bandera tricolor i quatre barres,  es troben tan a gust l’esquerra espanyola i el valencianisme cultural majoritari, també. Els primers veuen reflectir en el cartell la seua proposta política espanyola sense cap altra alternativa (política) republicana que els face nosa o ombra i el valencianisme cultural accepta agraït que el republicanisme espanyol tingué en compte la seua cultura representada per les quatre barres nues.
La política per a ells, la cultura per a nosaltres.
I tots contents, perquè el valencianisme cultural majoritari no aspira a més.
El senyal de les quatre barres és tan ben acceptat al País Valencià entre l’esquerra espanyola perquè no els suposa cap problema polític amb el que lidiar o negociar, simplement és un senyal cultural i políticament inofensiu. Darrera d’aquest senyal, de les quatre barres nues, no hi ha cap proposta o alternativa política.
A Catalunya aquest senyal té un altre significat. Representa políticament els partidaris de l’autonomisme espanyol, però ací al País Valencià és el senyal que representa, per a la majoria del valencianisme cultural, la llengua i història compartida amb Catalunya i que l’esquerra espanyola els assegura que en una altra Espanya aquesta cultura compartida estarà assegurada.
Una vegada li vaig preguntar a la diputada Marina Albiol, en un dels trens republicans que va organitzar la CPVR, que si es considerava valenciana i ella, copsant la intenció política de la pregunta que li feia un sobiranista republicà valencià, en va contestar amb un somriure sorneguer: “Jo sóc de Castelló i dels Països Catalans” . Apa, que t’ha paregut morrut -vaig pensar- admirat de l’eixida intel·ligent de la política espanyola. Políticament espanyols, culturalment valencians/catalans, aquesta és la fórmula d’èxit de l’esquerra espanyola: PSOE, Compromís, EUPV, Podemos… i que el valencianisme cultural accepta. El valencianisme majoritari ha renunciat a la política, al poder, i sols aspira a sobreviure culturalment, a allargar l’agonia de la seua cultura en el fumador d’opi que l’ofereix l’esquerra espanyola.
Sense un Estat darrera els valencians, i la nostra cultura, tenim els dies comptats.
Ja no és suficient per als valencians “Fer País”, ara ens cal ja, ens hi va la supervivència, “Fer República”.
I ens cal fer-la en tot moment i en tots els llocs.
El 9 de juliol del 2009 finalitzava a Barcelona  la sisena etapa del Tour de France. De tots és sabut que tots aquells que volen reivindicar les propostes polítiques dels seus països, el Tour és el lloc adient per a publicitar-se. Doncs, pensat i fet,  allí em vaig desplaçar amb el senyal que reivindica la proposta (POLÍTICA) republicana i sobirana dels valencians; la bandera històrica d’Esquerra Valenciana que l’artista Lluís Dubón va immortalitzar amb el seu cartell “Germans al front”. Allí estava jo, en el Pla del Palau de Barcelona, per a ser visualitzat, si tenia la sort que l’helicòpter em gravara, com a políticament valencià, sobirà i republicà. Per recordar el moment em vaig fer una foto amb una catalana amb una bandera política –no cultural– la bandera que reivindica la República Catalana i al seu costat jo, un valencià amb una altra bandera política –no cultural– que reivindica la República Valenciana, lliure i sobirana. Dues banderes polítiques i republicanes.
Dues banderes polítiques de lluita i combat contra el règim del 78/39.I un apunt final.
Els sobiranistes valencians republicans que reivindiquem l’Estat valencià, la República Valenciana, lliure i sobirana, per a poder, els valencians, fer o desfer, acceptar o rebutjar, per a poder ‘anar’ a on vullgam, o per a poder ‘tornar’ d’on vullgam; per a poder tenir la capacitat de pactar o negociar amb qui siga en pla d’igualtat, dic que hem escollit com senyal per a reivindicar la República Valenciana aquest senyal històric. I hem arribat a la conclusió que aquells que diuen no acceptar aquest senyal, en realitat el que no accepten és allò que representa, la reivindicació de la República Valenciana , lliure i sobirana. El valencianisme polític, el sobiranisme valencià republicà, té el seu senyal per a reivindicar la República Valenciana i sols els que no accepten que els valencians siguem lliures, sobirans i republicans, són els que la rebutgen i neguen.
Víctor Baeta, de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu