1er e Maig del 2018… Treballadors/es per la República Valenciana.
Article d’Alain Krivine

Per llegir l’article d’Alain Krivine cliqueu ACÍ

Destruir por destruir
Destruir por destruir
Igual que va ocórrer amb el trenta aniversari de la mort del Che, el de maig del 68 també va a disparar un cerimonial mediàtic que no es va engegar durant el vintè. Signe dels temps, evidentment, però també una mica més. I és que la revolució està de nou en l’aire. Es palpa en l’ambient. Continua la lectura de 1er e Maig del 2018… Treballadors/es per la República Valenciana.
Article d’Alain Krivine

Un corrent de la CUP demana un acord independentista en les municipals

El Nacional Foto: ACN Barcelona. Diumenge, 29 d’abril de 2018
poble lliure ACN
Poble Lliure, corrent de la CUP, proposa una estratègia per desplegar la república catalana que passa per un acord entre les forces republicanes independentistes de cara a les eleccions municipals. El document ‘Estratègia i Acció Republicana. Què podem fer ara?’ demana d’evitar “l’assalt a les institucions per part dels partits que serveixen a l’estratègia repressiva de l’Estat” a nivell municipal i autonòmic.
Demanen que, sempre que sigui possible, aquestes forces “assumeixin el Govern” desplegant polítiques públiques el més decent possibles dins de l’actual marc jurídic-polític, afirmen. “Necessitem un acord polític entre forces republicanes amb aquest doble objectiu: garantir alcaldies i governs republicans, i desplegar polítiques de cohesió i igualació social, aprofundiment democràtic”, entre altres coses, concreta el document.
La seva estratègia passa per crear una “institucionalitat republicana sobirana, més enllà de com s’acabi articulant l’òrgan de reconeixement del Govern efectiu en l’exili”.

Una assemblea i un consell

Aquestes estructures han de constar d’una Assemblea de Representants del Poble Català que seria l’òrgan de legitimitat democràtica i que hauria d’agrupar a representants electes dels parlaments català, espanyol i europeu, i a representants municipals.
A més, hauria d’existir un Consell per la República, que seria l’òrgan executiu de desplegament de la república catalana, que hauria d’agrupar a representants de partits i entitats compromesos amb el projecte republicà i que assumeixin la coordinació i l’impuls de campanyes i projectes.

Desgast, boicot i no-violència
Al capítol ‘Coordinació de l’acció dins de les institucions del règim en una perspectiva republicana’, a més dels pactes de govern, demanen de seguir una estratègia de “desgast, boicot i denúncia permanent, en el Congrés i el Senat.
Demanen de desplegar una política internacional “audaç i multilateral” buscant estratègies comunes amb altres pobles partidaris de la ruptura i buscant aliats polítics, econòmics i estratègics per al reconeixement de la república catalana.
Recullen una de les demandes que la CUP ha demanat durant els últims mesos -l’activació del procés constituent- i demanen de “desfer l’ocupació (de l’Estat) a través d’una lluita no-violenta, però activa” que destaquen que estan realitzant els Comitès en defensa del Referèndum (CDR), i que també animen a crear en altres parts del món.
Sobre aquesta ocupació, criden a la mobilització constant, a la resistència i desobediència a les decisions de l’ocupant i a l'”obstrucció al funcionament administratiu i econòmic del poder opressor”.

Places de l’1-O
Al capítol ‘Accions de propaganda: denúncia de l’ocupació i legitimació de la República’ demanen d’activar campanyes de denúncia davant del que consideren una ocupació de les forces militars, policials, del sistema judicial i dels partits “obertament implicats amb aquesta ocupació”.
Així, demanen mocions municipals on es declari persona non grata a tot el que s’hagi destacat per “accions repressives contra Catalunya”; accions de rebuig del règim monàrquic; i posar plaques en carrers i places amb el nom ‘1 d’octubre’.
“L’objectiu polític de la propaganda ha de ser el règim monàrquic espanyol corrupte i contrari a les classes populars de Catalunya”, exposen, i demanen de difondre eslògans com ‘Fos les forces d’ocupació’, ‘Fos els jutges franquistes’, ‘la monarquia contra el poble’, i ‘La monarquia contra l’escola’, entre d’altres.

La renúncia del valencianisme cultural a una proposta política VALENCIANA republicana, article de Víctor Baeta

La renúncia del valencianisme cultural a una proposta política republicana
Un bon amic republicà, i valencià per damunt de tot, m’envia aquest cartell:    Vaig a intentar, de manera constructiva, aprofundir en el missatge polític que desprèn. Aquest cartell tan senzill  i benintencionat dels amics republicans de Castelló, ens pot servir com paradigma del perquè amb aquestes  dos senyals: bandera tricolor i quatre barres,  es troben tan a gust l’esquerra espanyola i el valencianisme cultural majoritari, també. Els primers veuen reflectir en el cartell la seua proposta política espanyola sense cap altra alternativa (política) republicana que els face nosa o ombra i el valencianisme cultural accepta agraït que el republicanisme espanyol tingué en compte la seua cultura representada per les quatre barres nues.
La política per a ells, la cultura per a nosaltres.
I tots contents, perquè el valencianisme cultural majoritari no aspira a més.
El senyal de les quatre barres és tan ben acceptat al País Valencià entre l’esquerra espanyola perquè no els suposa cap problema polític amb el que lidiar o negociar, simplement és un senyal cultural i políticament inofensiu. Darrera d’aquest senyal, de les quatre barres nues, no hi ha cap proposta o alternativa política.
A Catalunya aquest senyal té un altre significat. Representa políticament els partidaris de l’autonomisme espanyol, però ací al País Valencià és el senyal que representa, per a la majoria del valencianisme cultural, la llengua i història compartida amb Catalunya i que l’esquerra espanyola els assegura que en una altra Espanya aquesta cultura compartida estarà assegurada.
Una vegada li vaig preguntar a la diputada Marina Albiol, en un dels trens republicans que va organitzar la CPVR, que si es considerava valenciana i ella, copsant la intenció política de la pregunta que li feia un sobiranista republicà valencià, en va contestar amb un somriure sorneguer: “Jo sóc de Castelló i dels Països Catalans” . Apa, que t’ha paregut morrut -vaig pensar- admirat de l’eixida intel·ligent de la política espanyola. Políticament espanyols, culturalment valencians/catalans, aquesta és la fórmula d’èxit de l’esquerra espanyola: PSOE, Compromís, EUPV, Podemos… i que el valencianisme cultural accepta. El valencianisme majoritari ha renunciat a la política, al poder, i sols aspira a sobreviure culturalment, a allargar l’agonia de la seua cultura en el fumador d’opi que l’ofereix l’esquerra espanyola.
Sense un Estat darrera els valencians, i la nostra cultura, tenim els dies comptats.
Ja no és suficient per als valencians “Fer País”, ara ens cal ja, ens hi va la supervivència, “Fer República”.
I ens cal fer-la en tot moment i en tots els llocs.
El 9 de juliol del 2009 finalitzava a Barcelona  la sisena etapa del Tour de France. De tots és sabut que tots aquells que volen reivindicar les propostes polítiques dels seus països, el Tour és el lloc adient per a publicitar-se. Doncs, pensat i fet,  allí em vaig desplaçar amb el senyal que reivindica la proposta (POLÍTICA) republicana i sobirana dels valencians; la bandera històrica d’Esquerra Valenciana que l’artista Lluís Dubón va immortalitzar amb el seu cartell “Germans al front”. Allí estava jo, en el Pla del Palau de Barcelona, per a ser visualitzat, si tenia la sort que l’helicòpter em gravara, com a políticament valencià, sobirà i republicà. Per recordar el moment em vaig fer una foto amb una catalana amb una bandera política –no cultural– la bandera que reivindica la República Catalana i al seu costat jo, un valencià amb una altra bandera política –no cultural– que reivindica la República Valenciana, lliure i sobirana. Dues banderes polítiques i republicanes.
Dues banderes polítiques de lluita i combat contra el règim del 78/39.I un apunt final.
Els sobiranistes valencians republicans que reivindiquem l’Estat valencià, la República Valenciana, lliure i sobirana, per a poder, els valencians, fer o desfer, acceptar o rebutjar, per a poder ‘anar’ a on vullgam, o per a poder ‘tornar’ d’on vullgam; per a poder tenir la capacitat de pactar o negociar amb qui siga en pla d’igualtat, dic que hem escollit com senyal per a reivindicar la República Valenciana aquest senyal històric. I hem arribat a la conclusió que aquells que diuen no acceptar aquest senyal, en realitat el que no accepten és allò que representa, la reivindicació de la República Valenciana , lliure i sobirana. El valencianisme polític, el sobiranisme valencià republicà, té el seu senyal per a reivindicar la República Valenciana i sols els que no accepten que els valencians siguem lliures, sobirans i republicans, són els que la rebutgen i neguen.
Víctor Baeta, de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu

El món del nacionalisme valencià… vist per un usuari (valencià) de Racó català

Sukhoi 271 👍 500

El món del nacionalisme valencià cada dia fa méees perea.
El valencianisme d’esquerres abandonat per un Bloc tocat de mort i eclipsat per Mó i Compromís, vagant desemparats sense rumb i consolant-se en l’única esperança del mal menor i de que no torne a governar la dreta espanyolista
El sector fusterià purità, preservador de les velles glòries, donant lliçons de nacionalisme i repartint carnets de catalanitat a tot Cristo
Els de República Valenciana començant la casa per la teulada
ERPV que no sap ni per on bufa l’aire
Els valencianistes de dreta mig perduts; uns callen i segueixen en Compromís perquè perdre la poltrona i el sou no és una opció, i els pocs amb un mínim de decència política s’agrupen en la nova DV, que dóna cada pas endavant amb por per a que no se’ls titlle de nacionalistes.
En fi, molta mandra.