Arxiu mensual: abril de 2018
Aquesta vesprada a València en una diada valenciana que any rere any es desvirtua la seua raó de ser, però que el fotògraf català Jordi Borràs ha sabut copsar
Hui dissabte 21, a la tradicional mani del 25 d’abril, per un bloc republicà valencià…
Les paraules de Víctor Baeta en la Junta d’Accionistes del Banc de Sabadell a Alacant: “Senyor Oliu, el senyor Rivera és una mala aposta” i “Sigue un agent estabilitzador: advoque per l’alliberament dels presos polítics”, reflectides als mitjans.
Víctor Baeta demana l’alliberament dels presos polítics en la Junta d’Accionistes del Banc Sabadell hui a Alacant, i és escridassat per una part del públic al crit de “viva españa”
Per a veure el telenotícies de TV3, cliqueu ACÍ
Intervenció de Víctor Baeta en la Junta d’Accionistes del Banc Sabadell – Alacant
Senyor Oliu, vostè sempre ha manifestat que les empreses i els negocis precisen d’estabilitat per desenvolupar la seua activitat. Estem d’acord. Però el panorama que ens envolta i del qual és responsable l’Estat espanyol és d’allò més preocupant, conflictiu, inestable i, a més, s’ha internacionalitzat. És tan preocupant que la política ja no es fa en els parlaments pels polítics, sinó pels jutges en els Tribunals.
I fins i tot, com és el cas hui, en les Juntes d’Accionistes dels Bancs.
L’actual edifici restaurat en 1978 sobre el de 1939, al que vosté dona suport, està corcat i en vies d’enderroc. La Constitució espanyola de 1978, concatenada amb el règim del 39 (“de la llei a la llei”: Torcuato Fdez. Miranda), es mantenia gràcies a l’anomenat ‘consens’ entre els que la van pactar: els franquistes, el PSOE, el PCE i Convergència Democràtica de Catalunya.
Des del mateix sistema es va acceptat que el procés va ser “singular, sui generis i heterodox” (P. Lucas Verdú), però van vaticinar que: “la irregularitat o heterodòxia del procés constituent espanyol pot jutjar-se segons els resultats als que arribe (…) La gènesi de la Constitució ha sigut heterodoxa; -però, van dir- els seus efectes, si aconsegueix consens i duració, ortodoxes“.
Doncs bé, l’any que ve el règim, que ja ha comptat amb tres ‘Jefes de Estado’, complirà vuitanta anys. Però ja no pot, com en el 78, ser restaurat de nou, perquè no sols està ja corcat per tota la seua estructura sinó que, a més, un dels pilars en que es sostenia s’ha trencat.
Els conservadors catalans, traïts per l’Estat en el 2010, mitjançant el Tribunal Constitucional, han trencat el ‘consens’ i l’edifici d’origen espuri i corcat ha començat a esquerdar-se.
La falta del ‘consens’ ens retrotrau a la heterodòxia democràtica de l’actual Constitució. Antonio Pedrol Rius, un dels arquitectes jurídics de l’edifici, en 1978 ja va detectar el punt dèbil en el Tribunal Constitucional, però no se’l va fer cas.
Veritat senyor Roca?
Ara ja és tard.
Senyor Oliu, vostè i el Banc que presideix, no poden –no podem- passar a la història com ho va fer Joan March i Ordina i la seu Banca. Encara com, ell va apostar pels vencedors, nosaltres no podem fer costat als, cada dia més, perdedors. Senyor Oliu, el senyor Ribera és una mala aposta. Tots ells són una mala aposta. Pose vostè al Banc a un costat de l’actual política espanyola i si de cas sigue vostè un agent estabilitzador. Li demanem que advoque per la llibertat dels presos polítics i per la instauració definitiva de la democràcia a l’Estat. La senyora Merkel i el Banc Central ho entendran i, en aquests moments, l’agrairan.
Manifest del 25-A de RV/PVE i República en Marxa-PV
Llaços grocs i clams de llibertat omplin l’Estació del Nord de València en suport als presos catalans
Centenars de persones s’ha reunit allí amb pancartes i cartells el mateix dia que se celebra una gran manifestació a Barcelona
Unes cent persones han acudit al voltant de les 13 hores a l’Estació del Nord de València per a mostrar el seu suport als presos polítics catalans. Els llaços grocs i els crits a favor dels empresonats han omplit els voltants de l’estació quan es compleixen 6 mesos de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, líders de l’ANC i Òmnium Cultural.
El concentrats han denunciat en un manifest la “degradació democràtica sense precedents des de la mort de Franco”, la “vulneració” de drets i la “manca de separació de poders”. El text fa una crida a la mobilització i organització de la ciutadania “des de la resistència pacifica, democràtica i no violenta”, a alçar-se “contra totes les formes de repressió i abús autoritari del poder”.
El manifest ha finalitzat reclamant “l’alliberament dels presos polítics i el lliure retorn d’exiliades i exiliats”. Moments abans de la convocatòria un dels portaveus de l’acte, Manel Rodríguez Castelló, ha explicat que la concentració s’ha organitzat per “afermar la solidaritat del País Valencià amb Catalunya en aquests moments de causa generalitzada i repressió contra l’independentisme”. Rodríguez ha afegit que “el mínim que podem fer és mostrar el nostre suport i demanar el retorn dels presos polítics, el lliure retorn dels exiliats i afermar els llaços que ens uneixen al país”
La concentració està organitzada per l’Espai Democràcia i Convivència, organització que agrupa diferents associacions polítiques, econòmiques i culturals. Aquesta mateixa associació ha organitzat una gran mobilització a Barcelona en què han participat milers de persones, inclosos familiars i amics dels empresonats.
A València, els crits d”El País Valencià serà republicà’, ‘Llibertat Presos Polítics’ i ‘Visca el País Valencià’ són els predominants en un acte d’ambient pacífic però també reivindicatiu. El to festiu de la jornada l’ha posat una muixeranga al final de l’acte.
Hui diumenge concentració en solidaritat amb els republicans catalans
L’acte republicà a València en el Nacional.cat
Concentració republicana a València per la sobirania dels pobles
Àngel Martínez Foto: AMG València. Dissabte, 14 d’abril de 2018
Acte republicà a la plaça de la Mare de Déu de València. Intervenció (completa) de Víctor Baeta.
INTERVENCIÓ (completa) DE VÍCTOR BAETA, 14 D’ABRIL DEL 2018 PLAÇA MARE DE DÉU A VALÈNCIA.
Bona vesprada, republicans valencians…
No vaig a parlar dels anys 30, vaig a parlar d’allò que va passar en els 70 i del que està passant ara, al 2018.
A l’agost de 1975 el policia de la brigada político social Benjamin Solsona, m’aplicava descarregues elèctriques per tot el cos en les dependències de Fernando el Catòlic. El 27 de setembre, un mes després, eren afusellats cinc joves antifeixistes. Pertanyien a organitzacions que estaven en contra de l’acord que el PSOE, el PCE i CDC estaven pactant amb els franquistes. Torcuato Fdez. Miranda, l’instructor de Juan Carlos, va dissenyar l’operació. “De la llei a la llei”, va dir, és a dir de les lleis franquistes a… la seua continuïtat de facto, amb una concatenació directa amb el règim del 39, però avalada pels col·laboracionistes del moment, els Gonzale’s, els Carrillo’s i els Pujol’s. Tots ells varen demanar votar sí al Constitució del 78 i una immensa majoria, menys els bascos, els hi varen fer cas. Des del mateix règim van reconèixer que el procés havia estat heterodox, però que esdevindria ortodox si es mantenia el ‘consens’, es a dir si l’oposició democràtica continuava callada i tancant els ulls a l’origen espuri del règim i a la immunitat dels franquistes.
Ens varen fer cridar ‘Llibertat – amnistia – estatut d’autonomia’ i ells, els franquistes, com s’han tingut que riure…
‘Llibertat’? Sí, perquè el neoliberalisme econòmic poguera desmantellar el sector públic i aprovar reformes laborals per poder contractar els treballadors ‘a la carta’.
‘Amnistia’? Però quina ingenuïtat la nostra! Si l’amnistia real (i reial!) era per a ells!. Com no havien d’estar-hi a favor els franquistes si eren ells els més beneficiats per poder amagar els seus crims. El meu conegut comissari Benjamin Solsona era nomenat cap de policia a Palma de Mallorca i un dia damunt li van fer un homenatge ací a València la resta dels companys torturadors.
Estatut d’Autonomia?… però que llestos que són… l’Estat del 78-39 ―ells recapten els impostos i són els que paguen― reforçant el funcionariat en la perifèria tenen ben amarrats als polítics valencians. Fixeu-vos, si no! Un dirigent de Compromís del sector de la MO em diu l’altre dia que la Constitució del 78 encara té recorregut… que està bé que reivindiquem els valors republicans, la memòria històrica, que anem als cementeris… però que no signarà la ‘Declaració republicana de Sagunt’ que promou la Coordinadora del País Valencià per la República perquè és rupturista. Vos heu enterat? Doncs ja ho sabeu.
Però ara que ha passat? Ara en el 2018 què està passant?
Pues està passant que el ‘consens’, la condició perquè allò heterodox esdevinguera ortodox, un dels col·laboracionistes l’ha trencat i ha dit que ja no vol continuar col·laborant més. Els conservadors catalans han trencat el ‘consens’ i l’edifici d’origen espuri i corcat ha començat a trontollar.
Cal seguir l’exemple dels republicans catalans. Els republicans valencians hem de coordinar-nos, ara ja no per celebrar aniversaris, sinó per encetar un moviment polític ―un procés constituent― per guanyar els parlaments, tan el valencià com l’estatal, per a la República.
La Coordinadora del País Valencià per la República, reconstituïda el passat 10 de febrer, en aquesta segona etapa va acordar encetar una decidida acció política per la Ruptura amb el règim del 78 concatenat amb el del 39, i per la República, amb l’impuls de processos constituents alliberadors al si de l’Estat, per a guanyar democràticament les institucions per a la República.
Amb la consigna:
PER LA RUPTURA I LA REPÚBLICA – per la llibertat, la democràcia i l’impuls de processos constituents alliberadors.
cridem a l’autoorganització en Comités per la Ruptura i la República a barris, pobles , ciutats i comarques valencianes, i a coordinar-nos de dalt a baix del País Valencià per a guanyar amb les forces rupturistes i republicanes els ajuntaments i els parlaments.
AL PAÍS VALENCIÀ: TRENCAMENT AMB EL 78-39, PROCÉS CONSTITUENT I REPÚBLICA.