Per a veure el telenotícies de TV3, cliqueu ACÍ

Intervenció de Víctor Baeta en la Junta d’Accionistes del Banc Sabadell – Alacant
Senyor Oliu, vostè sempre ha manifestat que les empreses i els negocis precisen d’estabilitat per desenvolupar la seua activitat. Estem d’acord. Però el panorama que ens envolta i del qual és responsable l’Estat espanyol és d’allò més preocupant, conflictiu, inestable i, a més, s’ha internacionalitzat. És tan preocupant que la política ja no es fa en els parlaments pels polítics, sinó pels jutges en els Tribunals.
I fins i tot, com és el cas hui, en les Juntes d’Accionistes dels Bancs.
L’actual edifici restaurat en 1978 sobre el de 1939, al que vosté dona suport, està corcat i en vies d’enderroc. La Constitució espanyola de 1978, concatenada amb el règim del 39 (“de la llei a la llei”: Torcuato Fdez. Miranda), es mantenia gràcies a l’anomenat ‘consens’ entre els que la van pactar: els franquistes, el PSOE, el PCE i Convergència Democràtica de Catalunya.
Des del mateix sistema es va  acceptat que el procés va ser “singular, sui generis i heterodox” (P. Lucas Verdú), però van vaticinar que: “la irregularitat o heterodòxia del procés constituent espanyol pot jutjar-se segons els resultats als que arribe (…) La gènesi de la Constitució ha sigut heterodoxa; -però, van dir- els seus efectes, si aconsegueix consens i duració, ortodoxes“.
Doncs bé, l’any que ve el règim, que ja ha comptat amb tres ‘Jefes de Estado’, complirà vuitanta anys. Però ja no pot, com en el 78, ser restaurat de nou, perquè no sols està ja corcat per tota la seua estructura sinó que, a més, un dels pilars en que es sostenia s’ha trencat.
Els conservadors catalans, traïts per l’Estat en el 2010, mitjançant el Tribunal Constitucional, han trencat el ‘consens’ i l’edifici d’origen espuri i corcat ha començat a esquerdar-se.
La falta del ‘consens’ ens retrotrau a la heterodòxia democràtica de l’actual Constitució. Antonio Pedrol Rius, un dels arquitectes jurídics  de l’edifici,  en 1978 ja va detectar el punt dèbil en el Tribunal Constitucional, però no se’l va fer cas.
Veritat senyor Roca?
Ara ja és tard.
Senyor Oliu, vostè i el Banc que presideix, no poden –no podem- passar a la història com ho va fer Joan March i Ordina i la seu Banca. Encara com, ell va apostar pels vencedors, nosaltres no podem fer costat als, cada dia més, perdedors. Senyor Oliu, el senyor Ribera és una mala aposta. Tots ells són una mala aposta. Pose vostè al Banc a un costat de l’actual política espanyola i si de cas sigue vostè un agent estabilitzador. Li demanem que advoque per la llibertat dels presos polítics i per la instauració definitiva de la democràcia a l’Estat. La senyora Merkel i el Banc Central ho entendran i, en aquests moments, l’agrairan.

Intervención de Víctor Baeta en la Junta de Accionistas del Banco Sabadell
         Señor Oliu, usted siempre ha manifestado que las empresas y los negocios precisan de estabilidad para desarrollar su actividad. Estamos de acuerdo. Pero el panorama que nos rodea y del cual es responsable el Estado español es de lo más preocupante, conflictivo, inestable y, además, se ha internacionalizado. Es tan preocupante que la política ya no se hace en los parlamentos por los políticos, sino por los jueces en los Tribunales, e incluso, como es el caso hoy, en las Juntas de Accionistas de los Bancos.
El actual edificio, al que usted públicamente da apoyo, restaurado en 1978 sobre el de 1939, está carcomido y en vías de derribo. La Constitución española de 1978, concatenada con el régimen del 39 (“de la ley a la ley”: Torcuato Fdez. Miranda) se mantenía gracias al llamado ‘consenso’ entre los que la pactaron: los franquistas, el PSOE, el PCE y Convergencia Democrática de Cataluña.
Desde el mismo sistema se ha  aceptado que el proceso fue “singular, sui generis y heterodoxo” (P. Lucas Verdú) pero vaticinaron que: “la irregularidad o heterodoxia del proceso constituyente español puede juzgarse según los resultados a los que llegue (…) La génesis de la Constitución ha sido heterodoxa; sus efectos, si consigue consenso y duración, ortodoxas“.   Dijeron.
Pues bien, el año que viene el régimen, que ya ha contado con tres ‘Jefes de Estado’, cumplirá ochenta años. Pero ya no puede, como en el 78, ser restaurado de nuevo, porque no sólo está ya carcomido por toda su estructura sino que, además, uno de los pilares en que se sostenía se ha roto. Los conservadores catalanes, traicionados por el Estado en el 2010, mediante el Tribunal Constitucional, han roto el ‘consenso’ y el edificio de origen espurio y carcomido ha empezado a agrietarse.  La falta del ‘consenso’ nos retrotrae a la heterodoxia democrática de la actual Constitución.
Antonio Pedrol Ríus, uno de los arquitectos jurídicos  del edificio,  en 1978 ya detectó el punto débil, pero no se lo hizo caso.
Verdad señor Roca ?
Ahora ya es tarde.
Señor Oliu, usted y el Banco que preside, no pueden –no podemos- pasar a la historia como lo hizo Joan March y Ordina y su Banca. Todavía como, él apostó por los vencedores, nosotros no podemos apoyar a los, cada día más, perdedores. Señor Oliu, el señor Ribera es una mala apuesta. Todos ellos son una mala apuesta. Ponga usted al Banco a un lado de la actual política española y si acaso sea usted un agente estabilizador. Le pedimos que abogue por la libertad de los presos políticos y por la instauración definitiva de la democracia al Estado español. La señora Merkel y el Banco Central lo entenderán y, en estos momentos, se lo agradecerán.