ANTONIO BAÑOS COMENTA EL LLIBRE D’ADA COLAU

Dret a no decidir-se

Estranyíssim pensament el de qui considera que el Procés és forçar la màquina i un referèndum dóna tranquil·litat a qui es troba “dividit”1859_ada_img

Del llibre d’en Joan Serra Ada, la rebel·lió democràtica (Ara Llibres) m’ha fet pensar un passatge en el qual parla d’això del dret a decidir i que, tot i que Colau està a favor, afirma que és una cosa fatal. ‘Ho visc tràgicament” diu. “És fotut per a molta gent com jo, la gent dels matisos, la gent republicana, que no entenem aquesta polarització”.

En primer lloc, crida força l’atenció que la gent de matisos sigui “la gent republicana”. Suposo que la gent de matisos són aquells republicans que no tenen cap pressa en proclamar la república i viuen confortablement sota el Borbó. Com diu més endavant: “El meu ideal és una república catalana federada amb una república espanyola, però no podem forçar la realitat, perquè això només són vots per a Ciutadans i el PP.” És fascinant pensar en la idea d’una rebel·lió que no vol forçar la realitat. Revolucionaris en el relat, prudents amb la realitat, bo i seguint aquell consell d’en Prim “Catalans, no correu tant que podríeu caure” (Per cert, Prim també va creure en la reforma d’Espanya i va morir escanyat).

És molt sorprenent que una de las Joana d’Arc de la inquisició que va separar “la gente” de la “casta”, pateixi ara pel frontisme: “Quan es tensen les coses, hi ha molta gent que se sent dividida, gent que té molts vincles a una banda i l’altra, i que no vol triar un bàndol” És obvi que això només passa si es tracta de catalans i si la tria és la independència. Tot i així resulta ser una frase irritant. Com si els independentistes no tinguéssim “vincles a una banda i l’altra”. Com si no ens hagués costat molt a molts arribar a aquesta conclusió. Com si prendre partit ens allunyés dels afectes i emocions.

Però anem al moll de l’os. El que sanciona el text de Colau és l’existència de moltíssima gent que, en realitat, defensa el dret a no decidir-se. Volen (com tots) solucions als problemes catalans i al desastre social. Volen (com tots) recuperar drets i llibertats. Volen (com tots) viure en una altra mena de país. Això sí, sense decidir quin ha de ser. Volen viure en una monarquia-republicana. Viure el canvi des de la continuïtat. Viure en l’Espanya de Lorca y Machado y en la Catalunya d’en Cobi. El sí que es pot, però ara no toca.

Tenen tot el dret i són sens dubte, un sector de la ciutadania que els independentistes hem d’atendre. Però el que resulta física, metafísica i ontològicament impossible del seu argument és demanar un referèndum i estar en contra de triar un bàndol. Què és un referèndum sinó una escenificació irreversible i contingent de l’existència de dos bàndols i d’un sol guanyador?

Estranyíssim pensament el de qui considera que el Procés (lent, madurat, en debat, popular, constituent) és forçar la màquina i un referèndum (tot o res en un sol dia) dóna tranquil·litat a qui es troba “dividit”. 

A no ser…Que s’entengui el referèndum com l’única possibilitat de cauteritzar la ferida catalana. Que es tingui el convenciment que, com a Escòcia i Quebec, ha de guanyar i guanyarà el no. Recordeu el que deia el “compañero valiente” de l’Ada, el Subpresidente Iglesias: “quando gobernemos, la mayoría de los catalanes no querrá irse” El referéndum de la nova política no és un acte de determinació. És doncs, la vacuna a l’autodeterminació. Els defensors del dret a no decidir-se trien, de facto, quedar-se. La monarquia i l’autonomia. Amb molts matisos, això sí.

RAFA CARBONELL REUNEIX DUES-CENTES PERSONES A XÀTIVA

per engrandir cliqueu damuntels200Xavier Pérez / València /La Veu del PV
Dimarts Sant, la Casa de la Cultura de Xàtiva es va omplir per a escoltar la proposta política de l’equip de Rafa Carbonell en una sessió de treball. A la sala, diputats com Jordi Juan o Tere Garcia, alcaldes com el d’Oliva, David González o la regidora de l’Ajuntament de València, Consol Castillo, junt amb aproximadament 200 persones més escoltaren l’argumentari de Carbonell amb dos idees molt clares. D’una banda, “fer un Bloc més fort per a fer més Compromís” i, de l’altra, la ferida oberta en l’organització després del pacte amb Podemos: “Volem que es respecte la voluntat dels militants”.
Aquest corrent ja refermat dins del Bloc, amb posicionaments més nacionalistes, inclús sobiranistes, vol arribar al Congrés després de fer “una gran tasca durant molt de temps. Hem recorregut el País i hem fugit de presentacions mediàtiques”, afirmava un dels membres de l’equip de Carbonell.
I és que aquest acte de Xàtiva no va ser publicitat a nivell mediàtic, “sols a nivell de comunicació amb els militants”, i encara que sorprenga la capacitat de convocatòria, l’equip del candidat afirma que “després del que ha passat l’últim any i dels desenganys i descontent generalitzat, estàvem segurs que les bases volien escoltar Rafa Carbonell”.
“Hem de preguntar-nos si el nacionalisme polític és necessari o no i, en cas que siga així, repensar el seu pes dins de Compromís”. “Democràcia a sang freda, gestió conjunta amb les bases i respecte escrupolós a les seues decisions, i construir un Bloc fort per a fer un Compromís millor”. “Compromís funciona bé a la majoria de pobles i comarques, però no per dalt”.
Aquestes són declaracions de Rafa Carbonell al setmanari El Temps en l’article publicat per Víctor Maceda, ‘De la confluència a la divergència’ i que reflecteix les idees principals que es van pronunciar a l’acte de Xàtiva.

Rafa Carbonell en la seua intervenció a l’acte de Xàtiva.
Carbonell, a l’acte de la capital de la Costera, deixà clar, i segons ha pogut saber La Veu, que el Bloc “ha d’augmentar la militància” i, per una altra part, “tindre unes excel·lents relacions en organitzacions sobiranistes i, com no, amb Iniciativa i Els Verds”. Però, sobretot, aquest equip vol “un respecte pulcre de les decisions de la militància, el que no està a favor del vot telemàtic, no està a favor del vot universal”, un dard enverinat que llancen a la candidatura d’Àgueda Micó.
Però l’aspecte organitzatiu del partit també preocupa, i molt, a aquest corrent. “Durant el mandat d’Àgueda Micó com a secretària d’Organització s’ha produït un afebliment del Bloc. Nosaltres no volem convertir-nos en un altre PSPV, inclús la seu de Sant Jacint pràcticament no té vida; han buidat de continguts el nostre partit”, assenyalen des de l’equip de Carbonell.
D’aquesta forma, comença una carrera cap al futur de Bloc amb dos candidats: Àgueda Micó i Rafa Carbonell. Els militants tindran l’última paraula.

LAS ‘TITULACIONES’ ARRIBEN A LA PREMSA…

Document presentat a tots els grups municipals  i al Il·lustríssim Alcalde de l’Ajuntament de València sobre TITULIZACIONES DE HIPOTECAS Y DESAHUCIOS QUE PROMUEVEN LOS BANCOS EJECUTANDO HIPOTECAS QUE FUERON TRANSFERIDAS A FONDOS DE TITULIZACIÓN i que la Coordinadora per la República Valenciana insta a que es lliure en altres ajuntaments des d’Oriola a Vinaròs. 

buitreLliurats a tots els grups polítics de les Corts valencianes i de l’Ajuntament de València les peticions de la Coordinadora per la República Valenciana