Arxiu de la categoria: Política catalana

Política catalana

Ha guanyat el SÍ en la consulta de JxC amb un 62,18% de participació

Deixa un comentari

Resultats de la consulta sobre l’acord de govern
Bon dia ANNA,
Gràcies a tots els que heu participat en la consulta interna en què les persones afiliades hem pogut expressar la nostra veu.
A la pregunta “Dones suport a la proposta de l’executiva de Junts d’avalar l’acord de legislatura i govern amb ERC per posar en valor el 52% del vot independentista?”
Han participat un total de 4.053 vots, amb el 62,18% de participació, i amb el resultat següent:
Sí: 3.364 vots i un 83%
No: 689 vots i un 17%
Per tant, amb aquests resultats, les persones afiliades a Junts per Catalunya ratifiquen l’acord de govern entre Junts per Catalunya i ERC.
Junts per Catalunya

NOTÍCIA RELACIONADA
Votació en ANNA notícies

Política catalana

Junqueras obvia en un article paraules com “independència” o “independentisme” per a referir-se als reptes del nou govern i al futur de Catalunya

1 comentari

A l’escrit, publicat a ‘El Periódico’, parla de “planificar els canvis necessaris a 10 i 20 anys vista per aconseguir una nova Catalunya millor
[notícia publicada en Racó català]

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha publicat un article d’opinió a ‘El Periódico’ on parla dels reptes a què s’enfronta Catalunya i el futur nou govern derivats de la gestió de l’escenari post-covid i dels fons europeus. Al text, en cap moment fa referència a la independència o l’assoliment d’una república com a palanca de canvi necessari per a garantir el futur i la viabilitat del projecte de país. Tampoc utilitza ni un sol cop els termes “independència”, “independentisme” o conceptes més neutres com “sobiranisme” o “dret a decidir”. Les referències a una futura República catalana també són absents. El més similar, una “republicana” al títol, “Reconstrucció republicana”, que llegit tot l’escrit sembla fer menció a les accions de govern que hauria de dur a terme una Generalitat amb un president d’Esquerra Republicana al capdavant, com ho serà amb Pere Aragonès, si les negociacions entre el seu partit i el de Puigdemont arriben a bon port abans del 26 de maig, data límit per haver tancat una investidura si no es vol anar a unes noves eleccions.

Política catalana

El cristianisme i ICV són els referents de la diputada de la CUP Eulàlia Reguant

Deixa un comentari

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant nascuda a finals dels anys 70 i sense cap pas previ per l’Esquerra Independentista, ni pel moviment independentista, té la seua base ideològica  anant de cristiana del “Regne de Déu” (sic, minut 3:30 del vídeo) i treballant a les ordres del sempre a l’òrbita del món ICV Arcadi Oliveres a Justicia i Pau (entitat de l’arquebisbat de Barcelona), com es pot veure en estos vídeos de  Catalunya Religió.

Política catalana, Política estatal

EMBOLICA QUE FA FORT [on diu Catalunya llegiu País Valencià] per Alfons Duran Pich

Deixa un comentari

EMBOLICA QUE FA FORT / Remake

31/03/2021

Durante unos días el debate de investidura en el Parlament de Catalunya ha tenido ocupado al personal, ya que la liga de fútbol está de baja temporal y la pandemia limita otros eventos. Se trataba de comprobar si la mayoría independentista podía ponerse de acuerdo en la elección de un candidato de consenso. Dado que Esquerra Republicana de Catalunya tenía un parlamentario más que Junts per Catalunya, les correspondía a ellos proponerlo. Y así ha sido. El candidato nominado (Pere Aragonés García) no ha alcanzado los votos necesarios, ya que los parlamentarios de JuntsxCat se han abstenido.

Y ha sido entonces cuando se ha producido una explosión controlada, en la que los chicos y chicas de ERC, junto a su corte mediática, han expresado su triste amargura (siempre controlada) ante la “traición” de sus colegas independentistas. Dramas aparte, tendremos que esperar un par de meses para ver qué solución se alcanza.

En cualquier caso, el partido que lidera con mano férrea mossèn Junqueras tiene que hacer un análisis en profundidad (de aquellos que recomendaban en los “ejercicios espirituales”) si quiere comprender lo que está ocurriendo. Vamos a darles unas pistas, por si les sirve de ayuda:

  • Catalunya es un país ocupado política y militarmente. Lleva siglos en esta situación. Todo necesita el consentimiento del virrey de turno.
  • La “España de las autonomías” es un invento grosero en términos organizativos. Se creó para impedir la reclamación de los derechos históricos de Catalunya y Euzkadi.
  • Los parlamentos autonómicos son parlamentos de feria. Sus decisiones pueden ser revocadas por cualquiera de las múltiples instituciones del Estado, siempre prestas a intervenir.
  • El “poder ejecutivo” (el govern de la Generalitat) solo sirve para gestionar el día a día del territorio catalán, siempre y cuando no se aparte ni un ápice del guion escrito por la “autoridad competente” de la capital del reino.
  • Ese gobierno es responsable del gasto público pero no de los ingresos, ya que la máquina recaudadora del Estado se queda con los impuestos pagados por los contribuyentes catalanes y luego transfiere a la Generalitat lo que considera pertinente. Y a esto le llaman cínicamente sistema de “financiación”. Te “financian” con parte del dinero que antes te han hurtado.
  • Una notable mayoría de la población que vive y trabaja en Catalunya no es consciente de lo anterior y es por ello que presenta sus quejas a la Generalitat, como si ésta pudiera decidir algo para aliviarlas. Se reclama al interlocutor equivocado, con el auxilio de la “izquierda institucional” (Socialistas, Catalunya en Comú, Podem y otras especies menores), que conociendo la raíz del problema lo ocultan en beneficio propio, lo que pone de manifiesto su baja catadura moral.
  • En paralelo el Estado se hace el sordo, señalando a las comunidades como responsables de cualquier ineficiencia. En un hábil movimiento centrífugo y centrípeto, distribuye los fracasos y se queda los aciertos. Todo ello sin apenas sonrojarse y en nombre de “el gobierno de España”.
  • El señor Aragonés, si es elegido President de la Generalitat, ha de entender que su misión será administrar los recursos que le dejen administrar y poca cosa más.
  • Ha de olvidarse de la “mesa del diálogo” que es como el “cuento de la lechera” en versión cañí.
  • También ha de asumir que su forma de entender la independencia (versión “el día más largo”) no casa con la voluntad independentista de la sociedad civil, y que sus declaraciones en este sentido son pura retórica. Como lleva ya muchos años militando en Esquerra Republicana, le resultará fácil entenderlo, ya que su partido nunca ha hecho nada concreto para conseguir la independencia (aparte de repetir su sonsonete), en sus noventa años de existencia.
  • Todo lo que se pueda hacer en favor de una República independiente se ha de hacer desde el exterior, sea a través del Consell per la República o por cualquier otra organización que no tenga que responder ante el Estado español.
  • Él ha de gobernar la gestoría y seguir haciendo trámites. Son actuaciones a corto. Los planes a largo que suponen movimientos estratégicos hay que pensarlos e implementarlos fuera. Son funciones distintas realizadas por órganos distintos. Todo muy bien delimitado.

Si el señor Aragonés, sus muchachos y su padre espiritual no tienen en cuenta algunas de estas consideraciones, se equivocarán de lleno.

Yo recomendaría a Junts per Catalunya que dentro de un par de meses (no antes) apoye la candidatura de Pere Aragonés y acuerde con ERC un pacto “flexible” de legislatura, sin entrar en el gobierno. Será entonces cuando los “republicanos” aprenderán de verdad de qué va la película y dejarán en la sacristía las flores de lirio que acostumbran a llevar en la mano.

Porque sin el “contubernio independentista”  del Consell per la República (como lo califica la insidiosa señora Eva Granados) y su extraordinario trabajo en el exterior, el ejército de ocupación habría abierto de nuevo la Modelo y resucitado a la Brigada Político Social.

Política catalana

Es retira Jordi Ferrés, candidat de JxC a les primàries, i demana el vot per a Laura Borràs

Deixa un comentari

PRIMÀRIES DE JUNTS A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT 2ª CARTA DE CAMPANYA
JORDI FERRÉS VALCARCE

“… VOTA LAURA BORRÀS”

Benvolgut/da company/a de JUNTS,

Primer de tot, vull dir-vos que ha estat un honor i un privilegi participar en aquesta campanya de primàries per escollir el millor candidat de JUNTS per ocupar la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

El simple fet que un militant de base com jo hagi participat en les primàries del partit ja parla de la democràcia, la participació i la transversalitat de JUNTS. Aquestes primàries ens demostren a tots nosaltres, i a la gent del país, que tenim un partit modern, nou, fresc i fort, preparat per guanyar aquestes eleccions i formar un govern capaç d´afrontar els moments històrics que venen.

En els diferents debats entre els tres candidats, he pogut comprovar que hi ha dos missatges molt diferenciats: per una banda, el missatge de la Laura Borràs i el meu propi, on queda clara la voluntat d´implementar el mandat de l’1 d’octubre de forma immediata… I per altra banda, el missatge d’en Damià Calvet que parla de ser la “generació” que proclami la independència de Catalunya.

En aquests debats, és evident que la Laura Borràs i jo mateix hem coincidit en gran mesura en com afrontar els reptes econòmics, culturals, ambientals i socials del país i la seva emergència sanitària.

Francament, en aquesta campanya he comprovat que la Laura, a qui jo no coneixia abans, és una dona amb claredat d’idees, enorme qualitat humana, capacitat d´escoltar, de posar-se al servei de la gent, de ser pròxima i empàtica i, a l´hora, treballadora, executiva i determinada.

Per tant, he arribat a la conclusió que la meva candidatura i la de la Laura Borràs són opcions que han de col·laborar i no han de competir, fent que JUNTS abandoni definitivament l’estratègia de peix al cove i la gestió de les engrunes de l’autonomisme.

Així doncs, per coherència amb els meus principis, per responsabilitat de país, i perquè la Laura ha assumint al llarg de la campanya el meu compromís de fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre en aquesta legislatura, us anuncio que en les properes hores renunciaré a la meva candidatura, per posar-me a la seva disposició i continuar treballant amb totes les meves forces perquè Catalunya esdevingui un país independent en forma de República (que era la pregunta que es va fer i va guanyar al referèndum de l’1 d’octubre).

Per acabar, us agraeixo moltíssim els ànims i el recolzament que fins ara he rebut i us demano que VOTEU A LA LAURA BORRÀS, perquè crec sincerament que és la millor candidata d´aquestes primàries i, amb el vostre suport, podrà ser la primera dona presidenta de la Generalitat de Catalunya.

Moltes gràcies,

Jordi Ferrés Valcarce

Política catalana

La proposta de Jordi Turull, Josep Rull, Quim Form i Lluís Puig plantejada al PDeCAT i que la seua direcció ha rebutjat.

Deixa un comentari

La proposta dels presos del PDeCAT per JxCat: un moviment sense quotes ni vetos

Marta Lasalas | Barcelona. Divendres, 26 de juny de 2020
Els presos polítics del PDeCAT, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn, junt amb el conseller Lluís Puig des de l’exili han fet arribar al president del partit, David Bonvehí, la seva proposta de confluència amb JxCat per constituir un “moviment polític sense quotes ni vetos“, tal  com ahir va avançar ElNacional.cat.
El text de la proposta, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, s’ha fet arribar a tots els membres de l’executiva i del consell nacional aquest matí, en què la cúpula del partit s’ha reunit per informar sobre l’estat de les converses amb la Crida de Jordi Sànchez i davant les crítiques d’una part de la direcció per la falta d’informació al respecte.

La proposta

La proposta que ha presentat l’anomenada comissió delegada, integrada per presos polítics i exili, planteja un full de ruta concret per a la confluència en l’espai de JxCat. Aquest full de ruta passaria per l’acceptació de la doble militància, amb la qual cosa, es podria aparcar temporalment el debat sobre la dissolució del PDeCAT que ha situat les converses al llindar del trencament.
La decisió sobre mantenir o dissoldre el PDeCAT quedarà, segons aquesta proposta, en mans d’un consell nacional que es convocarà sis mesos després de la creació de JxCat i al qual l’executiva presentarà  el seu plantejament sobre la continuïtat de la formació.
La proposta d’aquests dirigents recorda que JxCat va néixer davant la convocatòria de les eleccions del 21-D amb el 155 vigent, en les quals l’independentisme va aconseguir la majoria absoluta.
Subratlla la consolidació posterior en les eleccions municipals i europees. “L’espai institucional de JxCat ja existeix i té totes les dimensions possibles: grups parlamentaris a totes les cambres, grups municipals i govern. Té molt gruix. Té implantació territorial”, subratllen.
Consideren que la consolidació d’aquest espai és el que resultaria avui “més disruptiu en l’escena política catalana” i reclamen donar forma a aquesta realitat, sense magnificar el que descriu com a “soroll” en referència als conflictes interns.
La proposta que plantegen parteix de la formació d’un comitè d’organització d’una Assemblea Constituent de JxCat; que aquesta assemblea es convoqui i hi participin els càrrecs electes i totes aquelles persones “que han confiat en JxCat i el president Puigdemont”.
L’Assemblea haurà d’escollir la presidència de JxCat i una direcció executiva nacional que inclogui com a mínim persones responsables d’organització, d’estratègia política, de finances, comunicació, relacions internacionals, relació amb els cambres parlamentàries i mon municipal i sectorial.
En un termini de tres mesos, aquesta direcció proposarà definir la periodicitat amb què s’ha de reunir l’assemblea, la creació d’un consell nacional i els mecanismes de presa de decisions entre la militància. La direcció executiva s’encarregarà de proposar la metodologia per a l’elaboració de programes electorals i confecció de llistes electorals.
La proposta íntegra sota l’epígraf l’Aposta de Junts per Catalunya és la següent:
“El PDeCAT, davant de la necessitat d’articular la creació del nou espai polític de Junts x Catalunya, considera convenient que:
1. Es proposi la formació d’un comitè d’organització d’una Assemblea constituent de Junts x Catalunya.
2. Es convoqui una Assemblea constituent de Junts x Catalunya, en què hi participin tots els càrrecs electes de Junts x Catalunya i totes aquelles persones que han confiat en Junts x Catalunya i el president Puigdemont des del 21 de desembre del 2017 i que entenen l’1 d’octubre com a mandat polític a culminar, siguin associats d’organitzacions o persones sense filiació política, via la seva inscripció pels mitjans i la normativa facilitada pel comitè d’organització.
3. L’Assemblea constituent esculli la presidència de Junts x Catalunya i una direcció executiva nacional que inclogui com a mínim persones responsables d’organització, d’estratègia política, de les finances, de comunicació, de relacions internacionals, de les relacions amb les cambres parlamentàries, de les relacions amb el món municipal i de les polítiques sectorials.
4. La direcció executiva nacional proposi i aprovi en un termini no superior a 3 mesos un sistema organitzatiu que inclogui com a mínim la definició de la periodicitat amb la qual ha de reunir la seva Assemblea; la creació d’un Consell Nacional, i els mecanismes de presa de decisions per via plebiscitària per part del conjunt de la militància.
5. La direcció executiva nacional proposi i aprovi la metodologia per elaborar programes electorals i confeccionar llistes electorals a les quals es presenti Junts x Catalunya, a ratificar pel Consell Nacional anteriorment mencionat i, posteriorment, al conjunt de la militància.
6. En cas que es produeixi un avançament electoral previ a la celebració del seu primer Consell Nacional, la direcció executiva nacional de Junts proposi, aprovi i faci pública en un termini no superior a 1 mes una metodologia per elaborar programes electorals i confeccionar llistes electorals.
Passats 6 mesos des de la creació de Junts x Catalunya i per tant consolidat aquest nou espai polític, el Consell Nacional del PDeCAT, a proposta de la DEN, debatrà i decidirà la conveniència de mantenir o dissoldre l’organització, decisió que en darrera instància adoptarà l’Assemblea Nacional.
Durant aquest període transitori, el PDeCAT prendrà les decisions que corresponguin per encaixar la doble militància”.