Arxiu de la categoria: Eleccions 2019

Una veu valenciana per Joaquim Auladell

Una veu valenciana
per Joaquim Auladell
Passades les eleccions estatals, hi ha valencians decebuts i n’hi ha d’indignats pel bombardeigs per l’Estat amb tòpics que no els interessen, i hi ha valencians serenament conscients i actius, que no poden parlar i decidir les opcions centrades sobiranament.
Aquí va una història d’idees expressades amb imatges, no és un conte de fades, és pura realpolitik: hi havia tres presidents, que representaven i simbolitzaven, més o menys, tres Estats. Un era demòcrata, els altres dos no, i van sacrificar-lo (fer-lo màrtir) a la glòria i el benefici dels seus Estats. Un dels dos no demòcrates, al cap de cinc anys se suïcidà arrossegant el seu Estat (i els seus territoris) al desastre, amb grans esforços als Estats més o menys demòcrates, que el van execrar per sempre. L’altre va quedar arraconat però acceptat per fer el joc a les dictadures. Va morir trenta-cinc més tard i es va mantenir la seva essència pestífera, camuflada d’«Estat de dret».
Ara el nostre Estat ens va oferir el darrer espectacle: el canvi de lloc de la Mòmia amb tota pompa, amb helicòpter i corresponsals estrangers, mentre les seves víctimes, reduïdes a pols anònima a la glòria del Caudillo. Nosaltres, reduïts a espectadors obligats a aplaudir. La Memòria Històrica falsejada, els morts de les vores del camins i de les clapes dels boscos han de descansar en pau. Una apoteosi del franquisme.
L’Estat espanyol està en crisi, el seu joc de partits (el bipartidisme) ja no enganya la gent. El que sí funciona discretament és el món político-econòmic de les finances fantasmals de l’IBEX i de les Corporacions de la UE que estan dins i fora de la UE, portat per un equip de comediants que fan de «liberals», de «socialdemòcrates» i de «conservadors». Mireu què ha passat: hi havia els Ciudadanos liberals-centristes-franquistes, uns titelles, l’Amo els ha despatxat i ha posat un papu nou, Vox, disfressat de falangista, de nazi sud-europeu. A la República Francesa, per exemple, perquè no guanyi l’ultra dreta, la dreta aplica la política de l’ultra dreta. Al Regne d’Espanya, el PSOE vol restaurar el bipartidisme PSOE-PP, franquisme pur, en lloc d’intentar un reformisme ERC-Iglesias. D’aquí a un any i mig potser PSOE i PP intentaran reconstruir el pol bipartidista sense Compromís (quin nom!), sense Ciudadanos.
El dilluns va semblar que guanyava l’opció principal a base de carregar-se la seva gràcia, l’aparença d’oposició, base de la seva alternança. El dimecres vam saber que havia guanyat la Coalició Progressista (pròpiament Regeneracionista) amb forces provincials o neo-tribals (Euskadi, canaris, càntabres, asturs o asturians, terolencs (de ciutat, comarca o província), es pensen que són espanyols, però tenen voluntat d’arrelament a la terra.
Hi ha el Moviment Sobiranista català, que amb el Full de Ruta o sense, s’acosta a la majoria electoral i social. Que tingui sort.

Tornem als valencians. Els indignats que es palpin el cos a veure quants ossos tenen trencats, que reprenguin la consciència i el domini del seu cos i del paisatge, que es mirin els uns als altres i emprenguin una reflexió col·lectiva i comencin a caminar, a poc a poquet, sense genialitats. Només per ells podem tenir esperança.
Els que ja estan aclarits sobre Sobirania, República Valenciana, Estat valencià i bandera valenciana estan bé, tenen raó, però han de fer-se entendre pels seus conterranis, amb humilitat i, sobretot, fer-se entendre amb un llenguatge dels interlocutors.
Amb qui tindreu difícil d’entendre-us és amb els il·lusionats o il·lusos per decidir-ho tot (o gairebé tot, tot menys allò que importa). Són uns predicadors que volen vendre no sé quina salvació. Són els responsables de endarreriment polític del País Valencià. Refugiar-se el «mal menor» és autonegar-se.
I amb els valencians que se somien espanyols, federalistes d’una federació que no existeix (la passada setmana hi va haver eleccions generals, quants diputats, quants vots federalistes hi va haver?). Són més de fiar els regionalistes o localistes de la resta de territoris espanyols, es diuen espanyols però en el fons en dubten.
Després hi ha els que es confessen contraris a les coses valencianes. I els que ho demostren, són el PSOE i el PP i ara, VOX, de llarga tradició (Aznar). Hi ha els que baladregen i els que fan mal.  Fins i toto  a aquests valencians cal tractar-los amablement i clara. Si ells han renegat de qualsevol traça de valencianisme, si tots els punts de referència són Madrit, ells s’han exclòs. Jo sóc català (estrafaig la cançoneta «Yo soy español, español, español»). Discrepo, i molt, de Ciudadanos, però sempre estic disposat a parlar amb el Rivera o l’Arrimadas, perquè són catalans, viuen aquí i parlen català, però no estic disposat a aguantar les impertinències d’una Cayetana .
Els habitants dels territoris del Regne d’Espanya han d’acceptar la sobirania valenciana. Hi ha, demòcrates, «espanyols bons», però, ara com ara fan poca remor.
Se sent una veueta dels desperts i dels aclarits.
Sobirania i dues Repúbliques!

Resultats de les darreres eleccions i els requisits per a la constitució de grups parlamentaris al Congrés de la metròpoli.

TITULO II. De los Grupos Parlamentarios

Artículo 23
1. Los Diputados, en número no inferior a quince, podrán constituirse en Grupo Parlamentario. Podrán también constituirse en Grupo Parlamentario los Diputados de una o varias formaciones políticas que, aun sin reunir dicho mínimo, hubieren obtenido un número de escaños no inferior a cinco y, al menos, el quince por ciento de los votos correspondientes a las circunscripciones en que hubieren presentado candidatura o el cinco por ciento de los emitidos en el conjunto de la Nación.
2. En ningún caso pueden constituir Grupo Parlamentario separado Diputados que pertenezcan a un mismo partido. Tampoco podrán formar Grupo Parlamentario separado los Diputados que, al tiempo de las elecciones, pertenecieran a formaciones políticas que no se hayan enfrentado ante el electorado.

Puigdemont, Comín i Ponsatí proposen que ERC, JxCat i CUP formen un “Gran Grup Parlamentari de la República” al Congrés

Els dos eurodiputats electes i l’exconsellera secunden l’aposta de Borràs per un grup únic amb llibertat de vot

L’expresident Carles Puigdemont, l’exconseller Toni Comín i l’exconsellera Clara Ponsatí han proposat que ERC, JxCat i CUP formin un “gran grup” al Congrés sota el nom de Grup Parlamentari de la República Catalana, A través d’una carta a la qual ha tingut accés l’ACN, els dos eurodiputats electes i l’extitular d’Ensenyament han secundat l’aposta de la cap de llista de JxCat, Laura Borràs, de formar un grup únic de l’independentisme a la cambra baixa espanyola després del 10-N. Puigdemont, Comín i Ponsatí asseguren que així s’actuaria des de la diversitat de perfils i sensibilitats. Tots tres creuen que és una “oportunitat extraordinària” que es pugui formar aquest grup únic, amb llibertat de vot, on s’acordin els temps d’intervenció i de control, i tenir la visibilitat pròpia que es consideri.Puigdemont, Comín i Ponsatí dirigeixen la proposta als grups “que van fer possible l’1-O i la declaració d’independència”, perquè “considerin seriosament l’oportunitat que existeixi al Congrés, per primera vegada, una representació oficial en nom de la República Catalana”. Tots tres -a títol individual, segons el seu entorn- afirmen que la veu de la República pot “irrompre amb força” a Madrid i pot actuar políticament “des de la diversitat de perfils i sensibilitats” que hi haurà representades.

Els tres dirigents -que van concórrer plegats a les llistes de JxCat de les eleccions europees el 26-M-, aposten perquè aquest grup únic doni llibertat de vot als diferents col·lectius de representants, on s’acordin els temps d’intervenció i de control parlamentari en funció de la representativitat que cada candidatura obtingui, i on es permeti als representants de cada candidatura tenir la visibilitat pròpia que considerin.

Aquest grup parlamentari exerciria el control del govern espanyol, la iniciativa parlamentària i la interlocució política amb la resta de grups en nom de la República Catalana, segons conclou la carta.

Borràs va llençar aquesta idea durant el debat de dimarts a TV3. La cap de llista de la CUP, Mireia Vehí, va rebutjar de seguida la proposta en considerar que al Congrés no hi ha “res a fer”, i que l’estratègia dels anticapitalistes passa per desbordar l’Estat i interpel·lar la comunitat internacional. ERC continua sense donar cap resposta.

JxCat reivindica que no regalarà “cap vot” i que el seu objectiu és la independència

La cap de llista de JxCat al Congrés, Laura Borràs

EUROPA PRESS

Puigdemont i els presos independentistes participaran durant tota la campanya

BARCELONA, 29 Oct. (EUROPA PRESS) –

JxCat reivindicarà que no regalaran “cap vot” i que el seu objectiu és defensar la independència durant la campanya electoral que començarà la nit d’aquest dijous, que comptarà amb la participació diària de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont -mitjançant videoconferència-, dels presos independentistes -mitjançant els vídeos ja fets-, i dels exconsellers fora d’Espanya.

Amb el lema ‘Ni un vot enrere’, volen visibilitzar que si els ciutadans aposten per JxCat utilitzaran el vot “per fer política” i per dialogar, i que no l’entregaran a canvi de res.

“Els vots no es regalen”, ha destacat el cap de llista de JxCat a les generals, Laura Borràs, que ha apel·lat a persistir després de la sentència del Tribunal Suprem (TS) als líders independentistes empresonats.

Segons Borràs, JxCat es presenta a les eleccions per defensar la independència: “L’objectiu és la independència, d’això anava l’1-O. No neguem el dret a l’autodeterminació i volem la independència. Contra la sentència, independència. I per a la independència, ni un vot enrere”.

Per traslladar el seu missatge, han dissenyat diversos cartells electorals: els que mostren la imatge dels presos independentistes -Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn- comparteixen el lema ‘Per la llibertat, ni un vot enrere’; el de Puigdemont recull ‘Per Catalunya, ni un vot enrere’, i el de Borràs ‘Per la independència, ni un vot enrere’.

En tots els cartells es pot llegir també ‘Laura Borràs ens representa’, atès que JxCat vol fer valdre la “fermesa de diàleg” que ha tingut aquests mesos al Congrés.

Segons la candidata, els únics vots que van regalar van ser per treure de la Presidència del Govern central a Mariano Rajoy, però “no importa qui ocupi La Moncloa perquè els resultats per a Catalunya continuen sent privació i retallada de drets fonamentals”.

Malgrat que modularan la campanya en funció dels actes que s’organitzin contra la sentència del Suprem, dijous a la nit celebraran l’acte d’obertura al centre Traidicionàrius del barri de Gràcia de Barcelona a les 19.00 hores, perquè es pugui celebrar la ‘Castanyada’.

ACTE A LLEDONERS

Aquest divendres està previst celebrar un acte davant la presó de Lledoners “pels dos anys d’empresonament del Govern legítim de Catalunya”, i des de JxCat lamenten que no s’hagi pogut celebrar conjuntament amb ERC.

L’últim dia de campanya, la Junta Electoral Central (JEC) ha permès la celebració d’un acte electoral dins de la presó amb la intervenció dels presos, al qual els mitjans no podran accedir.

A més de visitar les quatre capitals de província, el diumenge es farà un acte a Brussel·les amb Puigdemont i una representació de candidats al Congrés i Senat, com Josep Maria ‘Jami’ Matamala i l’exconseller Lluís Puig.

Amb un pressupost total de 640.000 euros, que inclou l’enviament electoral, JxCat ha organitzat 365 actes a tot Catalunya, i tancarà la campanya a les Cotxeres de Sants de Barcelona.

També han explicat que han limitat l’enviament electoral als més grans de 54 anys per una qüestió econòmica, que han suprimit el plàstic i que s’ha fet amb paper ecològic.