Baldoví (Compromís) és el líder més valorat a Espanya
Arxiu mensual: gener de 2019
El Centre Octubre/ACPV/FAI contribueix a contrarestar els atacs del PP i Cs a Maduro
Amb la presència i participació de l’Ambaixador de Veneçuela a Espanya, de la sociòloga María Ángeles Díaz i dels representants del Front Antiimperialista Internacionalista a València, Manu Lezcano i Fernando Herrero, s’ha celebrat hui, dilluns 28 de gener l’acte de presentació del FAI en el Centre Octubre (ACPV), amb gran assistència de públic.
Reportatge fotogràfic d’Antonio Marín Segòvia
RV/PVE decideix presentar-se a les eleccions al parlament valencià previstes per al 26 de maig del 2019 amb la candidatura ‘Per la República i l’Estat valencià’
REPÚBLICA VALENCIANA / PARTIT VALENCIANISTE EUROPEU
partit inscrit en el Registre de Partits Polítics el 3 de desembre del 2007; tomo VI; folio 496 del Llibre de Inscripcions.
RV– PVE decideix presentar-se a les eleccions al parlament valencià previstes per al 26 de maig del 2019 amb una candidatura ‘PER LA REPÚBLICA I L’ESTAT VALENCIÀ’
L’assemblea de RV/PVE, reunida el dijous 24 de gener del 2019, ha aprovat el següent comunicat:
COMUNICAT
- Constatem que RV/PVE és un partit republicà valencià testimonial amb reduïda estructura organitzativa i que la seua acció política esdevé fonamentalment ideològica a favor de dotar al poble valencià (residents de l’actual Comunitat Valenciana) d’una personalitat política pròpia mitjançant la creació d’un Estat valencià, lliure i sobirà, per a poder, els valencians, fer o desfer; per a poder acceptar o rebutjar; per a poder anar en pla d’igualtat a les estructures federals o confederals que se’ns proposen, però per a poder eixir d’aquestes estructures si els valencians decidim que no ens convé estar.
Constatem que l’Estat espanyol manté un regim que, mitjançant lleis concatenades, té el seu origen en el Decreto 138/1936, de 29 de Septiembre, por el que se nombra Jefe del Estado Español a Francisco Franco, que assumia tots els poders de l’Estat i que de manera unilateral va nomenar el 22 de juny de 1969 successor a títol de rei a Juan Carlos de Borbón i que mitjançant l’heterodoxa Constitució de 1978 i el consens forçat pels poders fàctics i acceptat pel PSOE, PCE i CDC, este règim s’ha mantingut fins ara, amb el seu tercer cap d’Estat, Felipe de Borbón.
El trencament del consens amb el règim del 78/39 per part dels republicans catalans ha portat a l’Estat espanyol a una aguda crisi en el que s’albira una nova transició on la monarquia i l’organització territorial van a replantejar-se.
RV/PVE considera que els valencians hem de dotar-nos de veu i força política suficient per a poder negociar en esta nova etapa, per llevar-nos de damunt l’espoli econòmic i dependència que patim de l’Estat espanyol.
RV/PVE alerta dels cants de sirena, o presumible estafa, de l’esquerra i el republicanisme espanyol amb les seues ofertes federals, per la nul·la voluntat de negociar un veritable Pacte Federal, que hauria de comptar amb dos requisits:
El primer. L’existència prèvia de les PARTS, lliures i sobiranes.
El segon. Que el pacte entre les parts siga entre IGUALS.
Qüestions aquestes que ens manquen als valencians.RV/PVE, en conseqüència, decideix concórrer a les properes eleccions al Parlament valencià amb la candidatura ‘PER LA REPÚBLICA I L’ESTAT VALENCIÀ’ amb un únic punt programàtic: assolir una majoria sobiranista al parlament valencià per a poder negociar amb l’Estat espanyol, monàrquic o republicà, les nostres relacions en pla d’igualtat amb ell.
Amb aquest motiu RV/PVE fa una crida a tots els valencians, d’Oriola a Vinaròs, a donar suport i a incorporar-se a aquesta candidatura i formar part de les llistes (40+6 per la província de València; 35+5 per Alacant i 24+3 per Castelló).
De manera provisional pel fet que les eleccions encara no estan convocades, descarrega’t aquest PDF (tria una de les dues versions castellà o valencià) http://www.republicavalenciana.org/documents/acceptacio-2019.pdf
d’acceptació a la candidatura República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu, fes tres còpies, emplena-les i signa les tres còpies; fes una còpia del teu carnet d’identitat i envia els quatre documents a l’Apartat de Correus 12096 de València 46020 en un sobre dirigit a ACR Constantí llombart- Candidatura RV/PVE. (per a qualsevol aclariment podeu contactar amb la candidatura a l’ e-mail:correu@republicavalenciana.org o telefonant al 650 537 213).
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 25 gener 2019
http://www.republicavalenciana.org/
Ha de renunciar el sobiranisme valencià a reivindicar i lluitar per la República Valenciana perquè perjudica a l’esquerra dinàstica?
El recent acte en Alcoi de la CPVR on varen participar càrrecs d’EUPV, Compromís, Podemos i les Joventuts socialistes, organitzacions totes elles que a nivell de direcció no pertanyen a la CPVR ha estat motiu per a ser atacades per la dreta dinàstica, tan dinàstica com l’esquerra institucional. Fins ara el moviment republicà estava i encara està perfectament controlat per aquesta esquerra dinàstica que inverteix prou en ajudes per a organitzacions per a activitats com la memòria històrica, una memòria fonamentalment unida a la guerra civil, però lluny d’una acció política per portar la república a les institucions, com estan fent els republicans catalans. L’acte d’Alcoi, organitzat per una Coordinadora estrictament política i que la seua acció fonamentalment va per denunciar al regim del 78, ha agafat desprevinguts a alguns. La Coordinadora manté en el seu si a republicans amb distintes sensibilitats però tots ells contraris sense fissures al regim del 78. El fet que una de les sensibilitats amb més dinamisme dins de la CPVR siga la del sobiranisme valencià republicà ha centrat l’atac de la dreta dinàstica en la reivindicació de la República Valenciana per atacar a l’adversari electoral, a la seua esquerra institucional. Des del sobiranisme valencià republicà ens podem preguntar: Hem de renunciar a reivindicar i lluitar per la República Valenciana perquè perjudica a l’esquerra dinàstica? La resposta és evidentment que no.
La república no existe
per Ferran Garrido
Leo con estupor y con respeto, pero no sin cierto cachondeo, que algunos c argos públicos del PSPV, Esquerra Unida, Compromís y Podemos han decidido impulsar un proceso para la constitución de una república valenciana. ¿Qué no querías caldo? Pues toma dos tazas. Por si no fuera suficientemente cansino un “procés” ahora nos empeñaremos en tener dos. No podía ser de otra manera. Los valencianos somos así. “O tot, o res”. Qué le vamos a hacer.
De hecho, han constituido una coordinadora que, a mi parecer, les coloca en posturas anticonstitucionales. Pero tranquilos, que no esgrimo el 155 para reprimir el intento. Válgame Dios. Nada más lejos de mis intenciones. Antes al contrario, miro la maniobra con el más absoluto de los respetos desde el punto de vista del analista político, pero desde la pose boquiabierta del estupor del ciudadano de a pié.
Vaya por delante mi más absoluto respeto a cualquier postura y opción política que respete la legalidad democrática. Estoy en contra de los fascismos y de los totalitarismos excluyentes. A favor de la Democracia y del Estado de Derecho. Y, miren por dónde, soy partidario de la defensa del cumplimiento de la ley. Vamos, que respeto todos los valores que enmarca y ampara la Constitución Española. Lo normal, sin grandes aspavientos, pero con el convencimiento de que lo que dijo el otro día el ministro Ábalos en Valencia es cierto. Esta Constitución, de la mano de la Monarquía Parlamentaria, nos ha traído el periodo más largo de democracia de nuestra historia.
Pero hay que saber respetar las normas. No sé qué opinarán el Secretario de Organización del PSOE y el Secretario General del PSPV, a la sazón President de la Generalitat, después de reconocer el valor y la vigencia de la Monarquía durante la entrega del Premio Convivencia al Rey, al ver como algún que otro destacado miembro de Joves Socialistes organiza un comité para promover una república valenciana mirándose en el espejo de los republicanos catalanes. Con lo mal que le ha ido al PSC con los republicanos catalanes. Como les conozco bien, supongo que tanto el uno como el otro se situarán en posiciones de respeto y tolerancia democrática. Pero no creo que, a tres meses vista de unas elecciones, estén muy contentos con la maniobra.
Miren, esto de la república y la Monarquía no debería suscitar debates a estas alturas del partido. Las reformas constitucionales se hacen en el Parlamento y con la mayoría necesaria, y suficiente, para poder hacerlas. Lo demás son cantos de sirena. Empeñarse en hacer de la república una “causa política” es como politizar el uso de los símbolos nacionales. O sea, arrimar el ascua a la sardina propia. En el año 19 del siglo XXI ya deberíamos saber que ese debate solo nos lleva a discutir por un sistema de organización del Estado, y no a la discusión por un sistema político. Mientras la izquierda, o parte de la izquierda, española se arrogue la propiedad del republicanismo, una hipotética república tiene muy poco futuro por exclusión de aquellos que lo ven, dentro de la legalidad democrática, de otra manera. Vamos, que se puede ser socialista y monárquico y se puede ser conservador y republicano. Lo demás está caduco.
Mientras tanto… ¿cómo era aquello que le dijo el otro día un “mosso d’Esquadra” a un guardia forestal en una manifestación en Barcelona? “La república no existe” y, si les parece, me ahorro por mi parte el resto de la frase. Por respeto. Por puro respeto democrático.
Puigdemont: “Catalunya i Rússia són dues nacions europees amb una història comú”.
El político catalogó de ‘fake news’ (noticias falsas) las declaraciones de una serie de medios de comunicación de que el Kremlin intentase socavar a la UE mediante el 1-O.
“Nunca hubo pruebas de ello pero sí declaraciones indiscriminadas de varios medios españoles y políticos conservadores, tenga en cuenta también que en abril de 2018 el Parlamento británico publicó un informe que descarta la influencia secreta de Rusia en la crisis catalana. Ni siquiera quiero perder el tiempo en debatir semejantes tonterías”, dijo Puigdemont al periódico ruso Komsomolskaya Pravda.
© REUTERS / Albert Gea
Según el político, “casi todos los miembros de nuestro movimiento” coinciden en que el referendo del 1 de octubre llegó a celebrarse, pese a la violencia de la Policía española.”La independencia se proclamó el 27 de octubre del mismo año pero no se materializó por las represiones de Madrid. Ahora tenemos a presos y emigrantes políticos que, igual que yo, se vieron obligados a exiliarse debido a acusaciones falsas”, afirmó.
Temas relacionados: España y Rusia acuerdan crear un grupo de ciberseguridad sobre noticias falsas
Puigdemont declaró también que Bruselas, la capital de la Unión Europea y la ciudad donde se encuentra exiliado, rehúsa reaccionar al conflicto entre Madrid y Barcelona.
“Es una vergüenza y una completa destrucción de la autoridad moral de la UE, que aún así sigue enseñando al mundo el respeto de los derechos humanos”, apostilló.
El papel de Rusia en el mundo
“Su país es uno de los más influyentes del mundo, y la Cataluña independiente mantendrá unas relaciones cercanas y amistosas con ella, así como con todo el mundo”, dijo Carles Puigdemont al comentar posibles relaciones con Moscú si Barcelona logra independizarse.
Puigdemont señaló que Cataluña y Rusia son “dos naciones europeas con una historia común”.Según el político, el fundador de la ciudad de Odesa (ahora Ucrania), Josep de Ribas, era catalán y sirvió en la Flota del Mar Negro durante el reinado de la emperatriz rusa Catalina la Grande.
Recordó también a los “cientos de huérfanos catalanes que encontraron refugio en Rusia después de la Guerra Civil Española, a finales de los años 30”.
Derecho a la autodeterminación de Cataluña y Crimea
“Las personas de todo el mundo deben gozar de derechos iguales al reconocimiento por la comunidad internacional. Nosotros, los catalanes, no inventamos nada nuevo y solo llamamos, pacíficamente y democráticamente, conforme con el derecho internacional, a que se ejerza el derecho de los ciudadanos a la libre determinación, esto se refiere a la solución de la crisis catalana y a los acontecimientos que usted acaba de mencionar”, dijo Puigdemont al pregunatrale por los referendos de autodeterminación en Escocia, Cataluña, Crimea y en el este de Ucrania, Donbás.
Te puede interesar: Crimea se prepara para conquistar la Unión Europea
En cuanto a Cataluña, el político afirmó que “nunca rechazaremos el diálogo, las negociaciones y el referendo como herramientas para encontrar una solución política duradera a este conflicto”.”En los últimos años hemos visto cómo se celebraron los referendos de autodeterminación en Quebec o Escocia; en vez de la intransigencia española, proponemos que haya la misma flexibilidad que mostró Londres hacia Escocia. Un referendo nunca debería ser un problema”, expresó.
Desde 2017 Puigdemont, exiliado en Bélgica, es buscado por el Estado español por delitos de rebelión, sedición, malversación de fondos públicos, entre otros cargos, así como por la declaración de independencia unilateral de la comunidad autónoma española de Cataluña.
Walter Benjamin i l’eix València-Portbou. El sobiranista valencià republicà Josep Algarra, de gira per Catalunya, reivindicant la República Valenciana en Port Bou
Walter Benjamin i l’eix València-Portbou
Ens interessen les coses que ens afecten. Vaig intuir que Walter Benjamin m’incumbia quan vaig llegir que s’havia suïcidat un 27 de setembre a Portbou. Aquesta data, el dia i el mes, perquè l’any –el 1940– en principi no m’importava, va ser l’estreta porta per on em va entrar el pensador alemany en el meu cercle d’interessos vitals. En setembre del 2006, com vinc fent des de fa anys, sempre d’esquena al futur, era el passat el que m’interessava commemorar. No volia que el temps d’avui se buidés del temps passat en benefici, una vegada més, dels vencedors de sempre. Calia recordar, calia fer present per a les generacions actuals, que un 27 de setembre de 1975 havien estat afusellats pel règim franquista cinc joves de 21, 22, 24, 27 i 33 anys respectivament i que els vencedors de sempre, amb la complicitat de la socialdemocràcia còmodament instal·lada en la sala del bordell, a l’espera de les “condicions objectives”, havien aconseguit que, al llarg dels anys, els seus noms i aquell crim, esdevingueren ignorats. Els cinc joves, morts per la llibertat de tots, des del passat m’emetien la força messiànica necessària per contribuir a redimir-los, volia ajudar amb la meua humil aportació a redimir el passat de tots els vençuts. I Walter Benjamin, també des del passat i vençut, venia en la nostra ajuda i es sumava la tasca redemptora.
El primer llibre que em va acostar a la seua vida i obra va ser el de Michael Löwy ‘Walter Benjamin, aviso de incendio’ editat pel Fondo de Cultura Econòmica. Va ser tot un descobriment de constatacions de llocs compartits per l’experiència de la història viscuda. Amb el meu amic barceloní Joaquim Auladell, company de ‘Txiqui’ en els seus darrers moments a la Model de Barcelona, varem desbudellar, desprès de llargues converses per telèfon – quina gran contribució al debat filosòfic la tarifa plana de Telefònica! – el llibre de Löwy i varem redactar ensems l’article “27 de setembre de 1975: La mirada de l’Àngelus Novus”. Amb valentia Pedro Muelas, director d’EL MERCANTIL VALENCIANO, el va publicar el mateix 27 de setembre del 2006 i per contra, EL PUNT de Girona el va rebutjar: “…no el considerem del nostre interès”, va ser la resposta rebuda pel correu electrònic.
Enguany, en acostar-se setembre, volia tornar a recuperar el passat i fer d’ell un “temps-ara” [Jetztzeit]
“La història és objecte d’una construcció en un marc que no està constituït pel temps homogeni i buit, sinó per un temps ple, “temps-ara”. Així l’antiga Roma va ser per a Robespierre un passat carregat de “temps-ara” que ell feia saltar del continuum de la història (…) El mateix salt sota el cel buidat de la història és el salt dialèctic, que així és com Marx va entendre la revolució”. Tesi XIV Sobre la filosofia de la Història’ de W.B.
Eren Encarna Canet i Toni Infante els que ara aportaven el combustible amb el seu article: “43 morts i mortes i continua la impunitat”, publicat en ANNA notícies el 3 de setembre, i que ens recordava els morts del metro. Un eix Portbou–València acabava de nàixer. La ciutat de València es sumava a la mirada de l’Àngelus Novus. De nou la ‘classe dominant’, els vencedors de sempre, s’afanaven per soterrar el passat, per fer de la història un “temps homogeni i buit” que els valgués per mantenir el seu domini. Amb la mateixa dedicació que tenen per amagar les foses del Cementeri de València on jauen els republicans assassinats, ara s’esmeraven per fer oblidar els morts de l’estació de Jesús. Calia aturar el temps. Calia fer retornar els morts. Ells vindrien demanant als vius les seues/nostres, reivindicacions, reclamant una conjuntura revolucionària en la lluita en favor del passat oprimit.
D’aquesta manera tinguérem, Auladell, Algarra i jo, la idea de juntar València a Walter Benjamin. Traduiríem al català occidental les Tesis sobre filosofia de la Història i dedicaríem el llibre a: els quaranta-tres valencians, víctimes del progrés, morts el 3 de juliol de 2006, sobre les 13:03, pel descarrilament de les unitats 3736 i 3714 de la sèrie UTA 3700 de la Línia 1 del Metro dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, prop de l’estació de Jesús a la ciutat de València.
Pensat i fet. Vam requerir l’ajuda de l’amic i company de lluita Josep Algarra, a qui un amor de joventut va portar a conèixer la llengua de Goethe. Entre els tres traduirem al valencià, el nostre català, les Tesis de la filosofia de la Història de W.B. El resultat el tenim ja en la impremta de Russafa dels germans Àlex i Ruben Fernàdez Arizmendi. L’edició ha anat càrrec d’edicions l’Ateneu de Benimaclet per encàrrec de l’ACR Constantí Llombart, encetant amb aquest llibre la Col·lecció Quaderns Republicans de Teoria i Acció.
El 27 de setembre passat duguérem una prova d’impremta a Portbou. Des de València va eixir [27 setembre 2007] la delegació de l’ACR Constantí Llombart, a Barcelona es va incorporar la delegació de l’associació Mar Vella de dues ciutats i a Figueres, s’incorporà l’editor Costa-Pau.
Anàvem a la ciutat d’una frontera inventada per espanyols i francesos, en l’únic tren amb capacitat per fer el canvi a l’ample europeu que sembla sorgit del túnel del temps; a l’igual que la policia dels vencedors de sempre que demanaven – en el seu ‘estat d’excepció permanent ─ la documentació als viatgers. En l’estació internacional ens esperaven Santi Vancells (quanta coincidència amb ell i com va vibrar amb la lectura de l’article rebutjat per EL PUNT), coordinador de la Fundació Walter Benjamin i que l’actual Generalitat catalana té bandejada; també ens rebia el vital pintor benjaminià gironí Lluís Bosch.
El recorregut de la ciutat ─ de la qual Hanna Arendt va dir, des del cementiri on va anar a visitar la tomba de Benjamin, que era un dels llocs més bonics que havia vist ─ va cobrir les expectatives. Tal vegada l’Hanna ho va dir des del mateix lloc on Dani Karaban va alçar el seu Memorial “Passatges” en memòria de Walter Benjamin i dels exiliats europeus dels anys 1933 a 1945. En ella l’escultor recull les paraules de Benjamin: “És tasca més àrdua honrar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres. La construcció històrica està consagrada a la memòria dels que no tenen nom”. És un monument, una escala, que el pots travessar, tocar, sentir,…
A l’hora del dinar es van incorporar el prolífic periodista Josep M. Loste i el regidor d’ERC Joan Govern. Parlaments. Intercanvis. Comunió.
De tornada a l’agafar el tren, de nou la policia: “…ah! vostès són els que han vingut pel Memorial. No cal la documentació, són espanyols” Era nit i bufava la Tramuntana que s’escolava dins l’estació solitària.
L’eix Portbou–València s’havia encetat. De mica en mica, construïm les repúbliques.
Víctor Baeta i Subias
Des de Dénia republicans valencians en solidaritat amb els republicans catalans
L’ABC es fa ressò de la presentació de la CPVR de l’Alcoià-Comtat
Cargos del PSOE, Podemos y Compromís impulsan un «proceso constituyente de la república valenciana». La Coordinadora CPVR se propone seguir «el ejemplo de los catalanes, que han conseguido llevar la república a las instituciones»
ALICANTE Actualizado:
Dirigentes y concejales del PSPV-PSOE, Compromís, Podemos, Esquerra Unida han participado este jueves en Alcoy en la constitución de la «Coordinadora del País Valencià per la República CPVR L’Alcoià-El Comtat», cuya principal meta es el «proceso constituyente de la república valenciana», tal como ya se anunció recientemente en su presentación en Sagunto.
Entre los políticos que han intervenido en este acto con un espíritu inspirado en el independentismo catalán -tal como ha dejado patente Salvador Llinares, miembro de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDaD)- se encontraban Jordi Ortiz, secretario de Estratégia, Análisis, Ideas y Programas dels Joves Socialistes del País Valencià; los concejales alcoyanos Anna Climent (Compromís), Estefania Blanes (EU-Guanyar, marca Podemos), y Cristian Santiago (Podem).
Llinares se ha referido a la Comunidad Valenciana como «una región expoliada por la monarquía española» y en varias ocasiones, otros participantes han lamentado la «falta de libertades» que, a su juicio, sufren los ciudadanos en este territorio.
El movimiento germen de la CPVR se fundó en 2006 para coordinar a todas las plataformas que surgieron para conmemorar el 75 aniversario de la Segunda República, según sus impulsores, que reivindican sin ambages «el ejemplo de los republicanos catalanes que han conseguido de alguna manera llevar la República a las instituciones (Parlamento y ayuntamientos catalanes»
En esta «segunda etapa», un grupo de valencianos han revitalizado la CPVR para «como han hecho los catalanes, implicar a nuestros partidos republicanos» en este objetivo de llevar la República a las instituciones también. Y recuerdan la «Declaración republicana de Sagunto».
Su llamamiento desde la «Crida» republicana va más allá de la simple celebración de un aniversario: «Emprender un movimiento político -un proceso constituyente- para ganar los parlamentos, tanto el valenciano como el estatal, para la República». Asimismo, han «reconstituido» la CPVR con el epígrafe de «Ruptura y República».
Este sugundo acto de constitución de la coordinadora, en el centro de la Unesco en Alcoy, da continuidad a aquel celebrado en Sagunto con enseñas republicanas e independentistas y fotos del Rey Felipe VI y del Rey emérito boca abajo, también con cargos de los partidos que gobiernan la Generalitat Valenciana, en el que se había «escenificado el derribo de la Monarquía».
Intervenció del representant de RV/PVE, a l’acte de la CPVR d’Alcoià-Comtat
Intervenció de Víctor Baeta a l’acte de la CPVR d’Alcoià-Comtat
En primer lloc vaig a llegir un comunicat de l’Executiva de RV/PVE en solidaritat amb els republicans catalans represaliats…
I ara la meua intervenció…
República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu, és membre de la CPVR i forma part del moviment sobiranista valencià republicà. El senyal, la bandera que oneja aquest moviment és aquesta… la històrica bandera d’Esquerra Valenciana que el cartellista Lluís Dubón va fer famosa pel seu cartell ‘Germans al front’.
Aquesta bandera és una bandera de combat i reivindicativa.
No pretén ser la bandera d’un País.
Este senyal, aquesta bandera de combat, reivindica el País Valencià lliure i sobirà, reivindica l’Estat valencià lliure i sobirà, reivindica la República Valenciana lliure i sobirana. Reivindica la sobirania política dels valencians, d’Oriola a Vinaròs, per a poder, sempre, fer o desfer, per a poder, sempre, acceptar o rebutjar, per a poder anar allà on ens convinga però, també, per a poder tornar d’allà on no ens convinga estar. És a dir per a ser els valencians, sempre, lliures i sobirans, per a poder tenir, sempre, els valencians les claus de la caixa; per a poder tindre sempre, els valencians, les claus de la nostra casa.
Tot això reivindica aquesta bandera de combat.
I ara ens anem a dirigir als companys de la Coordinadora.
La Coordinadora és un lloc d’encontre de republicans valencians amb distintes sensibilitats, com el faldó que presideix aquesta acte ens demostra. Els hi ha republicans de nació espanyola que ens proposen una República Federal o Confederal espanyola. Els hi ha de nació catalana que ens proposen una República Federal o Confederal catalana o de Països Catalans. Ens dirigim fraternalment a estos valencians alhora i els diem. Per a fer possible una Federació o Confederació, cal prèviament un PACTE FEDERAL i este, si vol ser creïble i no ser una empassada atorgada des de les metròpolis, ha de comptar amb dos requisits.
El primer. L’existència prèvia de les PARTS, lliures i sobiranes.
El segon. Que el pacte entre les parts siga entre IGUALS.
Llavors, companys Federals o Confederals, espanyols o catalans, perquè vostra proposta Federal o Confederal, siga creïble no es suficient que ens reconegau als valencians el dret d’autodeterminació, el dret a decidir, el que reconegau al País Valencià com un subjecte de sobirania, això està bé, pot ser democràtic, però és insuficient si voleu ser Federals o Confederals. Si veritablement sou Federals o Confederals i no simplement unitaristes, demòcrates però unitaristes, de la Nació espanyola o de la Nació catalana, haureu de tenir en compte les dos condicions necessàries per el Pacte Federal: l’existència de les parts sobiranes i la igualtat entre elles per a poder pactar.
En conseqüència, sense demanar-vos que renuncieu al vostre ideari nacional, espanyol o català, os emplacem a que reivindiqueu i lluiteu amb nosaltres per a fer possible el País Valencià, lliure i sobirà, l’Estat valencià lliure i sobirà, la República Valenciana, lliure i sobirana, com un fi en si mateix que a tots ens ha d’unir; és a dir per a fer realitat l’existència de la ‘part’ perfectament estructurada i amb poder polític, sempre lliure i sobirana, condició necessària per a fer possible, si el poble valencià així ho vol, un Pacte Federal amb la respectiva proposta Federal o Confederal que plantegeu democràticament .
En la presentació de la CPVR de l’Alcoià – el Comtat, amb l’assistència de 70 persones, Angelina Ortíz la seua coordinadora ha ressaltat el caràcter polític de la Coordinadora i ha convidat als representants dels partits polítics a sumar-se.
