Imma Albó
From: Enric Borràs
Sent: Wednesday, July 29, 2015 10:42 PM
To: Undisclosed-Recipient:;
Subject: Imma Albó Vidal de Llobatera ha mort
He rebut aquesta mala nova de part de na Maria Montserrat Barenys:
“Amb tristesa us haig de fer saber que aquest migdia la nostra estimada amiga i fervent patriota, Imma, ens ha deixat. Per expressa voluntat seva no hi haurà cap mena d’acte especial de comiat, de cap mena. La família estaria d’ acord però, en assistir al que nosaltres li dediquéssim per l’estimació que li tenim, i en reconeixement a la seva lluita. Crec que tots tenim en el nostre pensament fer-li. Ara sols ens resta el sentiment de la seva partença i preparar aquest record quant ho creieu convenient. En pau reposi.” “Una abraçada a tothom i en nom d’ ella també” “Visca Catalunya Lliure”
A la Taula de lo Rat Penat just avui dimecres, dia de la nostra trobada setmanal, hem parlat de l’estimada Imma, una lluitadora com n’hi ha hagut poques. Sabíem de la precarietat del seu estat però no motivés un desenllaç tant imminent.
Ara per ara el millor homenatge que li podem fer és recordar-la tot llegint la seva autobiografia, Entre somnis i realitats, que vaig tenir l’honor de publicar al meu bloc; no ho deixeu per demà, és un relat d’una senzillesa i cruesa extraordinàries, i l’any 2008 meresqué el XII Premi Carles Muñoz Espinalt:
Esquerra Republicana leader Oriol Junqueras with Catalan President Artur Mas in Barcelona on December 2, 2014. Photographer: Lluis Gene/AFP via Getty Images
Catalan President Artur Mas’s most important ally said no risk from a clash with the Spanish government can be serious enough to deter him from fighting for independence.
Esquerra Republicana leader Oriol Junqueras said political and economic uncertainties created by the push for a breakaway are irrelevant compared with the losses that voters would suffer if they remain part of Spain.
“The idea of giving up on democracy and surrendering doesn’t generate much enthusiasm,” Junqueras said in an interview in the Catalan Parliament in Barcelona last week. “We won’t stop just for a hypothetical risk.”
Mas, 59, and Junqueras, 46, have forged an alliance ahead of regional elections on Sept. 27, that they are framing as a de-facto referendum on leaving Spain. Junqueras, whose party has traditionally been more radical than Mas’s, says they could declare independence within six months if they win.
Prime Minister Mariano Rajoy, who faces a Spanish national election just weeks later, says no discussion on sovereignty is possible under the country’s constitution.
Spanish Drag?
Junqueras said Catalonia risks being dragged down by another crisis in Spain. He predicted a return of financial distress when global interest rates start to rise.
Staying in Spain “without doubt leads to an economic and social breakdown,” said Junqueras. That’s because Spain won’t be able to service its debts, he said.
The Spanish government forecasts that public debt will start to fall this year, after reaching 98 percent in May, and it sees the economy growing 3.3 percent this year, more than double the euro-region average.
The government’s 10-year borrowing costs reached a record low in March and none of the 29 economists in a Bloomberg survey expected the European Central Bank to shift its record-low policy rates before the end of next year.
Pep’s Support
Mas, whose party is more pro-business, and Junqueras, who identifies himself as left wing, have set aside their political differences to run on a single list alongside a range of pro-independence figures from outside politics. They include Bayern Munich soccer coach Pep Guardiola, a Catalan.
Both sides are ramping up the rhetoric ahead of the election. Unlike in Scotland last year, a lot of the debate is centered simply on the right to hold a referendum rather than the relative merits of independence itself.
Spanish Justice Minister Rafael Catala said in a July 22 radio interview that the constitution gives the central government the authority to revoke some of the region’s powers.
“We will use all the democratic tools at our disposal to defend our right to vote,” said Junqueras. In September, he suggested that separatists should be prepared to use civil disobedience just as “Martin Luther King did.”
Third Ally
So far, the alliance between Mas and Junqueras has failed to mobilize a wide enough share of the Catalan voters to secure the mandate they’re seeking. The joint list was projected to win as many as 56 representatives, 12 short of a majority in the 135-seat parliament, according to polls released by La Vanguardia and La Razon this month.
That result could leave mainstream separatists reliant on the anti-capitalist Popular Unity Candidacy to get over the line. The party, known as the CUP, may win as many as 10 seats, according to the Feedback poll for La Vanguardia, though the survey in La Razon projected only three seats.
“The CUP is key in this process,” CUP lawmaker David Fernandez said in an interview last month. “We will never play the game of the Spanish state. So that means accepting contradictions such as anti-capitalists teaming up with neo-liberals.”
De petit, durant els terrorífics i oblidables anys vuitanta, vaig créixer en un barri i en una escola majoritàriament castellanoparlants dins d’una ciutat molt independentista i catalanoparlant. Amb aquest repartiment, hi havia diversos nivells d’excepcionalitat. Al carrer i a les aules, els catalanoparlants érem un gueto. Però pels castellanoparlants, nosaltres representàvem la majoria catalana en una ciutat en què se sentien minoria. I així, tenint en compte la necessitat d’acceptació social que tenen els infants i els preadolescents, ja us podeu imaginar que els grups d’amics es van formar seguint un criteri lingüístic –socialment, tots proveníem del mateix forat–. Fins i tot ens anomenàvem a nosaltres mateixos “els catalans” i “els castellans”. A l’autobús, ells seien al darrere i nosaltres al davant. A l’hora del pati, per jugar a futbol, no ens barrejàvem mai. Quan ens van sortir els primers pèls i les hormones es van començar a descontrolar, no ens hauria passat mai pel cap flirtejar amb algú de l’altre grup. Etcètera. Continua la lectura de Jo votava Iniciativa→
Companyes i companys:
Com bé sabeu, al mes de novembre o primera quinzena de desembre, tindrem eleccions al Congrés i Senat. Una cita que hauria de confirmar el canvi iniciat al mes de maig als ajuntaments i la Generalitat amb la fi del govern del PP i Rajoy. Són unes votacions dins d’un nou cicle polític multipartidista, sense majories clares, de cooperació de tres o més partits per constituir coalicions de govern, un moment polític on tots els escons són importants i necessaris.
Allò que representa Compromís després del 24M són persones i vots que en un sistema parlamentari es traduiran en escons. I per això és normal que hi haja forces que s’hagen dirigit a la nostra coalició per interessar-se o per plantejar fórmules de cooperació electoral. També és normal que Compromís siga el centre de l’atenció dels mitjans pel seu potencial i per la importància de les decisions que pren. Els nostres escons a les Generals podrien ser fonamentals per conformar un nou govern. O les nostres demandes, per investir-lo, determinants per canviar la vida de milers de persones, i especialment el futur dels valencians i valencianes.
El valencianisme polític, el BLOC, té un repte plantejat després del resultat del 24M vinculat amb Compromís, amb les persones i amb el País: liderar, en clau valenciana, la segona transició o la primera de veritat, si hi ha un canvi de govern. La mateixa reflexió que ens ha portat a participar al govern de la Generalitat. Els nostres vots traduïts en escons ho poden canviar tot. Per això i per més coses han vingut a parlar amb nosaltres i en parlen, de Compromís i les eleccions de la tardor. No anirem a autorepresentar-nos a Madrid, anem a totes també. A fer política per un nou finançament, un nou model territorial, constitucional, econòmic i social. I per aconseguir els nostres objectius també necessitem aliats, no ho oblidem tampoc, que compartisquen els nostres valors i respecten allò que som.
Al si de l’Executiva de Compromís vàrem decidir que liderar eixa voluntat de canvi significa escoltar a qui demana conversa, que et reconeix com a actor polític. També perquè qui demana parlar sap llegir el resultat del 24M i per tant, no pot exigir res que no estiga en consonància amb allò que representem: la primer força política d’estricta obediència valenciana amb un programa i valors clars a defensar, sense subordinacions de cap tipus, ni territorials ni polítiques. Una opció que vol un grup propi per fer visible un País i la seua gent. Però, el lideratge s’ha d’exercir escoltant també a partits amb qui hem signat acords importantíssims. Com el del Botànic, que va permetre la conformació del govern de canvi. No té sentit anar a la taula només quan ens convé per fer govern als ajuntaments o la Generalitat. Dialogar sempre, acordar si toca i pactar perquè té coherència.
Rebudes les primeres visites, amb les opcions que han manifestat voluntat de cooperació, els vàrem expressar quins són els nostres objectius: constituir una veu valenciana potent i determinant en clau de País. I no ha estat oberta cap negociació electoral ni s’obrirà fins que no ens diguen que reconeixen les nostres demandes. Que, a més, són lògiques amb allò que he expressat. Repetisc, perquè quede clar: no hi haurà cap negociació que no estiga en estes coordenades. I a més, encara que les accepten, ho sometrem a referèndum intern perquè ho legitime el màxim nombre de persones. Una exigència més ampla a allò que marquen els nostres estatuts (el Consell Nacional i Consell General de Compromís). Pensem que tampoc no seria just no deixar que s’expresse la militància. En un sentit o en un altre.
Subscric, paraula per paraula, un manifest que demana suport estos dies. És allò que pense i crec que també l’executiva del BLOC. Per això, vàrem proposar la celebració d’un referèndum intern que volem que siga de tota la coalició. “Donem suport a l’articulació d’una candidatura valenciana liderada per Compromís a les pròximes eleccions que aspire a ser una veu pròpia valenciana a les Corts Generals i que assumisca com a repte la constitució per primera vegada d’un grup parlamentari valencià” diu el seu text. Contesta la consulta que volem realitzar i amb allò que personalment votaria.
Estes són les nostres demandes que faig públiques, compartides també pels partits que conformem Compromís. Les que són prèvies a qualsevol negociació. Per damunt de qualsevol desig, interpretació, crònica o fins i tot, noms d’hipotètiques aliances.
Joaquim AuladellSobre la culminació o no de la refundació d’ERC
A partir de 1990 ERC va operar una mutació que va tocar aspectes d’ideologia, vagues i inconcrets, i del territori de referència on ha d’exercir la seva acció política. Els territoris són inerts, els republicans pensem que allò que actua són les persones, el poble i els militants.
Els dirigents Colom i Puigcercós van fer una bona tasca, adequant els Estatuts del partit a la realitat, però van deixar inacabada la refundació d’un partit que havia doblat el territori i ha d’adequar els seus plantejaments al servei del poble/població, començant pel nom, que actualment només expressa una part del territori.
La solució és ben fàcil, i ja s’ha posat en pràctica entre els republicans: Esquerra Republicana per a les coses generals, afegint si cal la llista de les parts, i afegir “de Catalunya”, “del País Valencià” o alguna altra especificació orgànica autoritzada, si es fa referència a quelcom concret. Els Estatuts (Art. 1) parla de “Nació Catalana” o de “Països Catalans”, queda solemne però els que no compareixen aquesta concepció no s’hi donen per al·ludits.
El que és una mica més difícil és fer política, política de poder, amb parlamentaris. En quinze anys només s’ha tret algun regidor a comarques i un diputat obtingut amb vots del Principat. El mal és que tot l’esforç s’abocava a l’esquerra espanyolista o al culturalisme català i contra el PP.
S’ha desplaçat el PP i continuem igual, políticament. Hi va haver un intent de fer política-política valenciana per valencians (“Per la República del País Valencià”) que va arribar a sortir a les publicacions centrals d’ERC, però va ser ofegat pels senyors i senyores de Barcelona, que confien a Compromís la gestió de l’activitat dels republicans valencians.
Estic molt il·lusionat perquè al Congrés podré saludar els delegats País Valencià.
Joaquim Auladell
Companyes i companys: