Esperem que Compromís encerte…
Arxiu mensual: juliol de 2015
Segon comunicat de RV/PVE sobre les eleccions estatals
Segon comunicat de RV/PVE sobre les eleccions estatals
Davant les eleccions estatals, en un comunicat anterior (06/07/2015) RV/PVE proposavem que PSPV, Compromís i Podemos haurien d’anar junts en una candidatura valenciana de progrés per a formar un grup propi a Madrid i al mateix temps que el PPCV i Ciudadanos haurien de fer el mateix pel seu costat amb un grup propi valencià de caire conservador i tots, conservadors valencians i progressistes valencians, defensar ensems els interessos de la Comunitat Valenciana. Evidentment la proposta era inversemblant, però a l’igual que els nostres objectius, l’assoliment de l’Estat valencià i de la República valenciana, que ara estan fora de tota expectativa, la vàrem voler fer perquè, per damunt d’ideologies, reals o fictícies, és allò que pensem interessa als valencians per defensar els nostres interessos allà on es ventilen les decisions que ens afecten.
Sembla que ni PSPV, ni PPCV, ni Ciudadanos, estan per la faena de trencar amb les seues direccions estatals. Les seues lleialtats queda clar que encara no són valencianes, les seues lleialtats –cadascú d’ells sabrà les seues raons- ara per ara, són unes altres.
L’única formació que té clar que els valencians necessitem un grup propi al parlament espanyol és Compromís.
En el cas de la formació neo-dinàstica Podemos estan pactant amb els unionistes-federals catalans d’ICV i EUiA, una candidatura que tindria un grup propi a Madrid. Aquesta concessió tal vegada la fa el grup regeneracionista espanyol per reforçar en Catalunya el front lerrouxista que defensa la unitat de la Comunitat de Catalunya amb l’Estat espanyol i que disfressen amb un atac esquerranista cap a Artur Mas i la defensa demagògica d’un inconcret ‘dret a decidir’ dels catalans.
Al si de Compromís s’ha encetat una polèmica sobre si cal o no pactar amb la delegació valenciana de Podemos per anar junts en una mateixa candidatura per fer un grup propi a Madrid.
[Una formació política, pot formar grup parlamentari a partir de 5 diputats i amb un 15% dels vots corresponents a las circumscripcions on s’hagen presentat, la qual cosa permet que si els valencians no arribem als 5 diputats o al 15%, podem rebre l’ajuda d’altres formacions per prestar-nos algun diputat i/o completar el percentatge necessari.]
Davant de la polèmica suscitada al si de Compromís, RV/PVE planteja el següent:
Cal saber abans que res els objectius polítics que els diputats valencians pensen defensar a Madrid, cal saber en qualitat de que demanen el vot.
– Si l’objectiu és coadjuvar a un “cambio emancipatorio que está fuera del bipartidismo tradicional” al si de l’Estat espanyol i els diputats de Compromís/Podemos o Podemos/Compromís, contemplen la solució dels problemes dels valencians dins d’un nou encaix en una futura Espanya regenerada, plural o federal, sense cap reivindicació sobiranista, llavors aquesta aliança pot ser positiva per assegurar un grup propi valencià .
– Sí l’objectiu és assolir un grup propi sense cap dependència a les estratègies de confrontació entre els dinàstics espanyols, entre els conservadors i els progressistes, i amb plena sobirania per defensar els interessos dels valencians per damunt de qualsevol altra consideració, llavors els suports parlamentaris per arribar a un grup propi, amb 5 diputats i/o el 15%, caldria cercar-los entre els grups sobiranistes (PNV, CDC, ERC, etc.) presents al parlament de la metròpoli.
Llavors la polèmica suscitada en Compromís pensem que està mal plantejada.
– Si Compromís no reivindica la sobirania política dels valencians, com és el cas, i la seua acció política és coadjuvar a una regeneració d’Espanya, aleshores el seu lloc està al costat de Podemos i fins i tot al costat d’EUPV, (que no oblidem a l’igual que Compromís, EUiA, ICV o CHA i altres, tenen la personalitat jurídica pròpia que exigeix Podemos, com a única força estatal, a les forces regionals per pactar amb elles. Aquesta aliança pot garantir assolir un grup propi valencià de caire progressista regional dins del parlament de l’Espanya, que desitgen i aspiren, plural. La polèmica del nom de la candidatura regional valenciana, de qui va davant o darrere, no deixa de ser secundària, una qüestió d’orgull.
– Ara, si els opositors de Compromís per anar al costat de Podemos plantejaran, cosa que no fan, que els diputats de Compromís al parlament de Madrid haurien de reivindicar la sobirania dels valencians per defensar els nostres interessos per damunt de qualsevol altre interés, sense estar lligat a cap estratègia, fora de l’estricta defensa dels interessos dels valencians, llavors tindria sentit la seua oposició. Tal vegada amb aquesta decisió les dificultats per formar grup propi serien molt més grans, però cara al futur les hipoteques no existirien. A més un grup reduït en el grup mixt i fins i tot una sola persona amb caràcter i empenta, recordem a González Lizondo parlant en defensa dels valencians i sols dels nostres interessos, coordinada amb el treball des de la Comunitat Valenciana en les Corts valencianes i amb el Consell, podria jugar un important paper.
La polèmica no hauria de ser si anar o no anar amb Podemos. Per als sobiranistes valencians republicans de RV/PVE, allò important és saber que pensen fer els valencians de Compromís elegits: si volen assegurar un grup regional per coadjuvar a la regeneració d’Espanya o ser més ambiciosos i promoure uns representants estrictament valencians amb clau sobiranista sense cap hipoteca que ens condicione el futur.
Assemblea de República Valenciana /Partit Valencianista Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 23 de juliol del 2015
Aquesta és la nostra Mónica! Endavant en la defensa dels interessos de TOTS els valencians d’Oriola a Vinaròs
Oltra: “En este momento solo tenemos financiación para cubrir el 85% de sanidad y educación”
La vicepresidenta y portavoz del gobierno valenciano, Mònica Oltra ha vuelto a reclamar al ministro de Hacienda y Administracines Públicas que solvente “ya” el problema de “infrafinanciación” y ha advertido que “en este momento solo tenemos financiación para cubrir el 85% de sanidad y educación.
La consellera ha desvelado que la Comunitat Valenciana tiene un saldo fiscal negativo con el resto del territorio nacional por valor de 1.453 millones, lo que equivale al 1,48% de su PIB. Estas balanzas fiscales, ha señalado Oltra, “vuelven a demostrar que somos una comunidad autónoma infrafinanciada y que nuestras necesidades están muy por encima de lo que recibimos”. De hecho, “en este momento solo tenemos financiación para cubrir el 85% de sanidad y educación, no cubrimos ni el cien por cien, y así no podemos seguir”, ha alertado.
“Nosotros pagamos a comunidades más ricas, cuando nosotros tendríamos que ser una comunidad que recibe”, ha reivindicado. En este sentido, ha recordado que hace unos días salió también el informe sobre la exclusión social en la Unión Europea que pone de relieve que la Comunitat Valenciana es una “de las regiones europeas con más exclusión social”. “Formamos parte de la Europa pobre y no puede ser que un territorio que forma parte de la Europa pobre esté pagando a territorios que forman parte de la Europa rica”, ha argumentado.
La consellera ha desvelado que la Comunitat Valenciana tiene un saldo fiscal negativo con el resto del territorio nacional por valor de 1.453 millones, lo que equivale al 1,48% de su PIB. Estas balanzas fiscales, ha señalado Oltra, “vuelven a demostrar que somos una comunidad autónoma infrafinanciada y que nuestras necesidades están muy por encima de lo que recibimos”. De hecho, “en este momento solo tenemos financiación para cubrir el 85% de sanidad y educación, no cubrimos ni el cien por cien, y así no podemos seguir”, ha alertado.
“Nosotros pagamos a comunidades más ricas, cuando nosotros tendríamos que ser una comunidad que recibe”, ha reivindicado. En este sentido, ha recordado que hace unos días salió también el informe sobre la exclusión social en la Unión Europea que pone de relieve que la Comunitat Valenciana es una “de las regiones europeas con más exclusión social”. “Formamos parte de la Europa pobre y no puede ser que un territorio que forma parte de la Europa pobre esté pagando a territorios que forman parte de la Europa rica”, ha argumentado.
L’Estat espanyol (Iglesias&Rajoy) contra
Artur Mas, l’enemic a batre
1.453 millones de razones para el crecimiento del nacionalismo valenciano (article de Valencia News no traduït per ANNA notícies)
1.453 millones de razones para el crecimiento del nacionalismo valenciano
Ayer teníamos noticia de la publicación del informe del Ministerio de Hacienda “Sistema de Cuentas Públicas Territorializadas” y el panorama no puede ser más desolador… El informe contempla datos de 2012, pero la situación a fecha de hoy no cambia demasiado. El titular de esta cartera no podía ser otro que el chulesco Montoro, aquel que amenazaba con hacer públicas las declaraciones de IRPF de la gente de la cultura, como si el ministerio fuera un chiringuito propio o como si le diera igual saltarse la ley de protección de datos en beneficio particular. Lo peor de todo y al margen de estos personajes que pasaran para tranquilidad de todos, es que el informe evidencia la infrafinanciación de los valencianos, y eso no es discutible, no es subjetivo, son número fríos. Las cuentas dicen que el Pueblo valenciano tiene un saldo fiscal negativo con el Estado de 1.453 millones de euros, o lo que es lo mismo, el 1,48% de nuestro PIB, es decir, la insoportable cifra es la diferencia entre lo que se nos recauda en impuestos a los valencianos y lo que las arcas públicas españolas aportan a nuestra economía. Para hacer los números más claros, España nos debe anualmente a cada valenciano 284€. Todavía resulta más sangrante la cosa si tenemos en cuenta que nuestra renta per capita está por debajo de la media española, por lo que constitucionalmente deberíamos recibir mayor inversión. Y luego dicen que las leyes están para cumplirse, serán las que al partido gobernante en Madrid le interesen. A todo esto, además, deberíamos añadir las infraestructuras que se realizan en otras CCAA y que paga el Estado, mientras que aquí lo hace la Generalitat, las aportaciones de Madrid a instituciones culturales que aquí solo pagamos los valencianos (el Palau de les Arts frente al Liceu de Barcelona, por ejemplo), las leyes estatales que favorecen la financiación de ciudades como Madrid o Barcelona en detrimento del Cap i casal (como es el caso del transporte público de las primeras que subvenciona el Estado) y así seguiríamos con una lista inmensa de agravios económicos, de los que pasaríamos a culturales o de infraestructuras para las que nos faltarían megas de almacenamiento en nuestros servidores.
La situación no es nueva, llevamos demasiado tiempo soportando el actual modelo de financiación que nos impide mantener con mayor esfuerzo que a otro ciudadano español el estado del bienestar. De ahí viene la reivindicación de un cambio de modelo de financiación y de la deuda histórica, es decir, multipliquen los 1.453 millones de euros desde el establecimiento de la autonomía valenciana, allá por 1982, por cada uno de estos 33 años y verán todo lo que podríamos hacer los valencianos con esa cantidad. Ahora el conseller Soler también se suma a la reivindicación, cuando su partido ha gobernado y ha podido remediar esta situación, pero ha mirado hacia otro lado. Tampoco el PP está legitimado; recordemos que el actual sistema de financiación lo pactó el telefónico Eduardo Zaplana. Es un juego del que han abusado demasiado tiempo PSOE y PP y además por intereses particulares a costa de los valencianos. ¿Cómo explicar que los valencianos recibamos 1.848€ por habitante frente a los 3.862 que perciben los vascos o los 4.326 de ceutíes y melillenses?
Luego algunos se espantan de que el presidente Puig afirme que está harto de ofrendar glorias a España. Otros buscan explicaciones para el crecimiento de Compromís (como anteriormente lo fue el de Unión Valenciana) cuando está bien claro: los valencianos se han cansado del “y tú más” y han optado por una fuerza nacionalista que ha tenido en las recientes elecciones a la Generalitat y locales un aumento de voto digno de tesis doctoral. Ese malestar social es canalizado como mandan los manuales de primero de teoría política: localizar un enemigo exterior para focalizar en él todo el descontento, como ya sucedió en los 90 con aquella exitosa campaña de Barcelona 92-Valencia 0. Pero esta es la España de las autonomías, la que enfrenta territorios, la que menosprecia toda cultura que no sea castellana (o su vertiente folclórica andaluza, como si las muñeiras gallegas fueran menos españolas por no ser de cultura castellana), la que crea palmarias desigualdades como las que arrojan el informe que aquí comentamos. Al remate, lo que consigue este injusto Estado es abonar el campo y ofrecer 1.453 millones de razones para el crecimiento del nacionalismo valenciano.
L’Estat espanyol es prepara per aturar la desmembració final del seu Imperi terminal de matriu castellana
Un debilitat Estat espanyol, compartint sobirania amb USA i UE, es prepara per aturar la desmembració final del seu Imperi terminal de matriu castellana. El Rei borbó de matriu franquista és el representat dels poders fàctics d’aquest Estat, hereu del decret de Nova Planta de 1707. En el cas de ‘Podemos’ la seua formació comunista de matriu ruso imperial-soviètica, basada en el reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles (d’aquells que siguen capaços d’exercir-ho dins de l’Imperi) i de llurs cultures identitàries, amb l’única finalitat d’impedir els moviments nacionals secessionistes, els fa aliats del nacionalisme espanyol en aquesta defensa per mantenir la unitat d’aquest Imperi, ara en fase terminal, en aquest o en un futur nou Estat espanyol. Per a ‘Podemos’, com per a IU, el miserable Imperi que pretenen heretar ha de mantenir-se unit i sencer.
Junts pel Sí
El nom de la candidatura conjunta de CDC, ERC i les entitats sobiranistes serà “Junts pel Sí”
La llista conjunta per la independència s’ha presentat aquest dilluns al vespre al Museu d’Història de Catalunya. Redacció
Els cinc primers de la candidatura “Junts pel Sí” (Anna Salicrú)
La candidatura conjunta independentista per al 27 de setembre ja té nom. La llista de Convergència Democràtica, Esquerra Republica i les entitats sobiranistes s’ha presentat aquest dilluns al vespre al Museu d’Història de Catalunya i el seu cap de llista, Raül Romeva, ha anunciat que es dirà “Junts pel Sí”.
Romeva ha dit que la llista conjunta és un projecte que reuneix sensibilitats molt diferents amb un objectiu comú: poder decidir el futur polític de Catalunya. En aquest sentit, ha dit que si la candidatura obté una majoria clara el 27 de setembre, demanarà immediatament al Parlament que s’iniciï el procés d’independència i es començarà el procés per fer efectiva la desconnexió amb l’estat espanyol.
Els cinc primers integrants de la llista i, fins ara, els noms que es coneixen, s’han repartit el torn de paraula per explicar els motius que els han dut a unir-se i han destacat que es tracta d’un moment excepcional, que estan preparats i que van a totes. En aquesta línia, Romeva ha explicat que si l’estat espanyol posa pals a les rodes, i bloqueja el govern que surti de les eleccions, procediran igualment a declarar la independència.
Mas: “Estem preparats per fer-ho i per fer-ho bé”
El president de la Generalitat i número cinc de la candidatura conjunta, Artur Mas, ha assegurat
La llista conjunta per la independència s’ha presentat aquest dilluns al vespre. Convergència, Esquerra i les entitats sobiranistes desvelaran les incògnites que encara queden en un acte a les 19.30. La presentació formal serà al Museu d’Història de Catalunya. El pacte rep el nom d'”Acord junts pel ‘sí’ a un estat independent per guanyar la Catalunya del futur“. Es preveu que hi assistiran les primeres files dels republicans i convergents i les figures de la societat civil que donen suport a la candidatura. La presentació arriba després que els partits han ratificat l’acord. Aquest diumenge, el consell nacional de Convergència ha aprovat la llista per aclamació.
La llista garanteix que l’endemà del 27-S el procés cap a la independència es farà amb plena seguretat. Ho ha explicat Josep Rull, coordinador general de Convergència, en declaracions a “El matí de Catalunya Ràdio”. Rull ha destacat que cal donar confiança a la població pel dia després de les eleccions: “Tenim clar com ha de ser aquest procés de transició. Ho farem bé. I ho farem bé des del punt de vista de viabilitat financera amb el nou estat, de reconeixement internacional i de seguretat jurídica. Farem que les infraestructures de transport funcionin i que també funcioni tot allò que fa referència als serveis bàsics.”
En tot cas, es coneixen poc detalls de la llista conjunta per al 27-S. No té nom, tot i que a les xarxes socials hi ha hagut una campanya a favor del lema “Junts per guanyar“. Tampoc se saben els noms que hi aniran més enllà del número cinc. El cap de llista serà Raül Romeva, seguit per Carme Forcadell i Muriel Casals, que ha deixat la presidència d’Òmnium. El quatre i el cinc són per a Artur Mas i Oriol Junqueras.
El número sis el podria ocupar una persona de Súmate, com Eduardo Reyes. Tothom ho dóna per fet, però ell encara no ho ha confirmat. S’especula que el número set seria un nom lligat als sindicats. A la llista també hi haurà gent de Demòcrates de Catalunya, segons va explicar el coordinador general de Convergència, Josep Rull. I falta la gent de la societat civil, com Lluís Llach, que diu que farà el que li manin.
