Arxiu mensual: juliol de 2015
Enric Juliana de LA VANGUARDIA augura la majoria absoluta del sobiranisme català el 27-S
Oltra i Fuset, batiendo el cobre
“… un final brutal” article de Víctor Baeta al Levante-EMV
Bravo per Fuset,
xiulets per Alabajos
La potenciació de la valencianitat en la #BatalladeFlors
Publicat Per: València News 15 juliol, 2015 (traduït per ANNA notícies)
Que els valencians no varem votar en clau nacionalista el passat 24 de maig és evident, però també és cert que sí ho vam fer en un clar sentit autòcton. Sense deixar-se influir per la pressió dels mitjans espanyols que li feien la campanya a Pablo Iglesias -per a desgastar clarament al PSOE- molts electors van cercar en Compromís una solució a la valenciana per als problemes dels valencians. Així, més enllà del 30% que puga suposar la Iniciativa del Poble Valencià de Mónica Oltra, els verds i els independents, el 70% de la coalició la forma el Bloc Nacionalista Valencià. I que cal esperar d’una formació nacionalista?, evidentment, polítiques nacionalistes, és a dir, entre altres coses, posar de rellevància la simbologia pròpia del poble al que representa, és a dir, potenciar la valencianitat tot el que siga possible. I açò és el que pretén el regidor del Cap i casal Pere Fuset per a les seues àrees de govern i que ja podrem apreciar en l’edició d’enguany de la Batalla de flors de la Fira de juliol, acte que per cert, serà la 125 edició el pròxim any. Segons sembla el regidor, suposem que com el mateix president de la Generalitat, Ximo Puig, va dir en el seu discurs d’investidura, “fart d’ofrendar glòries a Espanya”, farà més visible la bandera de tots els valencians, la Real Senyera, en detriment de la simbologia espanyola. Revertir la tendència que el PP ha imprès en els últims temps a tots els actes públics valencians des del punt de vista d’un altre nacionalisme, l’espanyol, irradiat des de Madrid, és lògic allí on es troben aquestes dues maneres diferents d’entendre la idiosincràsia del Poble valencià. Tan confirmada una postura com l’altra per la urnes i si ara qui governen són els nacionalistes, en coalició, però al cap i a la fi govern, ningú pot esquinçar-se les vestidures si porten a la pràctica els seus postulats.
Una altra cosa és la lamentable actuació dels tres regidors de Torrent per Compromís diumenge passat. Evidentment ens referim a la sentada dels tres edils mentre sonava l’himne oficial valencià (segons llei de la Generalitat 8/1984 que oficialitzava la música del mestre Serrano i la lletra de Thous). Aquests tres ciutadans David Baviera, Carmen Silla i Pau Alabajos (per cert, aquest últim i sense que intervinguera protesta, era presentat com a cantautor català per la premsa uruguaiana) han de recordar que són representants públics i han jurat o promès respectar el nostre estatut, així que ara, que apechuguen. (ANNA notícies deplora l’actitud d’aquests regidors perquè si les raons del ‘catalanista’ Alabajos era per l’estrofa de “Per ofrenar…”, com va dir, perfectament podia haver-la canviat com fan els valencianistes i com fem els sobiranistes valencians republicans, per aquesta:
“TOTS BAIX ELS PLECS DE LA NOSTRA SENYERA
JUNTS, I A UNA VEU, GERMANS VINGUEU”
que la cridem ben fort per ofegar a l’altra.)
Tornant a la qüestió de l’estira-i-arronsa entre el nacionalisme valencià i l’espanyol, cal recordar que aquesta tensió no és nova. Ja a principis dels 90, sent alcaldessa Rita Barberá, i tenint en compte les notòries xiulades que rebia l’himne espanyol després de la cremà de la falla de la plaça de l’Ajuntament, el tinent d’alcalde en aquell moment, Vicente González Lizondo, i per a notori empipament de la ex-alcaldesa, es va obstinar perquè aqueix any no sonaren dits acordes adduint que s’havia trencat la cinta de casset. Així que ara no s’espante ningú si no solament el govern del Cap i casal, també el de la Generalitat, engega polítiques nacionalistes, com diem és el que té l’alternança democràtica. Per tant i a l’espera de la segura nova diatriba de Carolina Punset amb l’argument importat de Catalunya “de la deriva nacionalista” -gens preocupant per aquests indrets- a compte de l’actuació del govern municipal, animen-se a compartir la seua opinió per xarxes socials, no solament d’això, també de la seua pròpia fruïció de la batalla de flors. Ah, i fem-li cas al regidor Fuset, utilitzem el hashtag o etiqueta #BatalladeFlors.
Bona entrada de Moragues (PPCV) que s’alia amb Puig (PSPV) per defensar el finançament valencià davant l’Estat espanyol
Ximo Puig, fidel a l’estil ‘sociata’, baveja davant el borbó Felipe VI
Puig li transmet al Rei la necessitat de reformar la Constitució
by València News (traduït per ANNA notícies)
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha mantingut aquest dilluns una trobada amb el Rei Felipe VI a La Zarzuela en el qual li ha transmès la necessitat de reforma de la Constitució espanyola i ha insistit que aquest treball s’ha de fer “entre tots”.
Després de la recepció i en declaracions als mitjans de comunicació, Puig ha assegurat que, si bé la Constitució de 1978 ha sigut “un gran èxit”, necessita “reformular-se en alguns aspectes” per a canviar “allò que ja no és útil” mantenint “l’esperit de la democràcia”.
Per al president de la Generalitat, de manera concreta s’han de modificar aspectes relatius a la igualtat entre homes i dones i altres relacionats amb “la garantia d’un Estat del benestar potent”.
Puig també defensa una visió territorial “basada en les persones més que en les institucions”, perquè hi haja uns “mecanismes de garantia de la prestació dels serveis públics en igualtat de condicions a tots els espanyols”, residisquen on residisquen.
A més, considera “fonamental” en aqueixa reforma tot el relacionat amb la regeneració democràtica, la transparència i la participació ciutadana. “Les reformes democràtiques han de millorar el sistema de legitimació de la política, amb obertures del propi sistema electoral”, ha explicat.
Però tots aqueixos elements s’han d’abordar, segons el president valencià, des d’una visió “oberta i compartida”, fomentant una “àmplia participació de tots els sectors polítics i socials”. “No va a haver-hi una reforma de la Constitució si no hi ha un espai de diàleg permanent, de consens i de capacitat de sumar”, ha subratllat.
EL REI
D’un altre costat, Puig ha indicat que la reunió amb el Rei, que ha durat quasi una hora i mitja, ha sigut “molt positiva i molt cordial”. Del seu interlocutor ha destacat la seua “qualitat humana” i que és un “perfecte coneixedor” de la situació política, institucional i econòmica d’Espanya i de la Comunitat Valenciana.
També ha elogiat el “esperit regenerador” de Felipe VI, en línia amb una “nova etapa” política a Espanya en la qual la Comunitat Valenciana pretén oferir “allò que volen els ciutadans, que són polítics honrats, polítiques al costat de les persones i creixement econòmic per a l’ocupació”.
PUIG LI HA REGALAT EL ‘TIRANT LO BLANC’
Durant la trobada a La Zarzuela, han abordat altres temes com la situació de Grècia, el deute i la importància que dóna el president de la Generalitat a la millora de la productivitat, segons ha detallat Puig, que li ha regalat al Rei la novel·la cavalleresca Tirant el Blanch de l’escriptor valencià Joanot Martorell. (Nota d’ANNA notícies, podia haver -li regalat el decret de Nova Planta de 1707)
Horreur!!! El dinàstic Ximo Puig facilita la visita del borbó de la dinastia restaurada per Franco i que va promoure el decret de Nueva Planta de 1707
Llibertat i independència per a Grècia (per què no se’n van?)
Libertad e independencia para Grecia
Los griegos deberían redefinir su noción de orgullo patrio, retirarse voluntariamente de lo que se ha vuelto para ellos la tiranía del euro y buscar su propio destino
Sísifo, personaje de la mitología griega, pecó de orgullo y lo pagó caro. Por engañar a los dioses fue condenado a cargar una roca hasta la cima de una montaña pero, al cumplir su misión, la roca rodaba cuesta abajo al lugar donde empezó. Sísifo descendía la montaña, recogía la roca y otra vez para arriba. Siempre, y para siempre, con el mismo resultado.
Hoy se repite la historia. Grecia es Sísifo. Los griegos engañaron a los dioses de la Unión Europea cuando falsificaron sus cuentas para poder cumplir los requisitos de admisión al euro; y Syriza, la coalición gobernante electa en enero, ha fracasado en su pretensión de negociar con los eurodioses como iguales. Ahora el pueblo griego se enfrenta a la condena de cargar la roca de sus deudas y sus errores per saecula saeculorum. Continua la lectura de Llibertat i independència per a Grècia (per què no se’n van?)
