Els seguidors de les Teocràcies ataquen la República laica.
Arxiu de la categoria: Atac Gihadista
EN DIRECT – Professeur décapité : neuf personnes ont été arrêtées, un hommage national sera rendu
Jean Castex : «C’est la République qui a été frappée en plein cœur par le terrorisme islamiste»
un professeur d’histoire a été décapité au cri d’« Allah akbar» devant son collège des Yvelines.
Un professeur d’histoire décapité par un islamiste près de Paris, le parquet antiterroriste saisi
INFOGRAPHIE – Les faits se sont déroulés vendredi vers 17h à Conflans Sainte-Honorine dans les Yvelines.
La folie islamiste vient de franchir un nouveau stade dans l’horreur. Pour, semble-t-il, avoir montré des caricatures de Mahomet en classe dans le cadre d’un cours sur la liberté d’expression, un professeur d’histoire a été décapité au cri d’« Allah akbar » devant son collège des Yvelines, vendredi 16 octobre, à la veille des vacances de la Toussaint.
Le parquet antiterroriste s’est saisi de l’affaire : l’enquête a été ouverte pour «assassinat en relation avec une entreprise terroriste» et «association de malfaiteurs terroriste criminelle».
À voir aussi – Le parquet antiterroriste saisi après la découverte d’un homme décapité en région parisienne
« Agressif et menaçant »
Selon les premiers éléments de l’enquête, la tragédie a éclaté en fin d’après midi à proximité d’un établissement scolaire. Vers 17 heures, à Éragny (Val-d’Oise), un équipage de la brigade anticriminalité de Conflans-Sainte-Honorine a été appelé pour un individu suspect rôdant autour d’un établissement scolaire et portant un couteau. Quand les policiers lui ont demandé de mettre à terre son arme, ce dernier a refusé. « Agressif et menaçant », il a été grièvement blessé par les policiers qui ont dégainé leur arme de service. Sur place, à 200 mètres du terroriste présumé, ils ont découvert le corps du professeur décapité.
Au départ, les fonctionnaires ne pouvaient pas s’approcher du terroriste, qui pourrait être un parent d’élève, car celui-ci serait porteur d’un gilet possiblement explosif. Peu avant 20 heures, une opération de déminage était toujours en cours. Un périmètre de sécurité a été installé. La police judiciaire a alors procédé aux premières constatations et identifications. Selon une source policière, le bourreau pourrait être un ressortissant russe de confession musulmane. Né en 2002 à Moscou, il ferait partie d’une bande d’Éragny, parmi laquelle figurerait un islamiste radical fiché « S ».
Après avoir montré dans son cours les caricatures, le professeur avait été menacé par des parents et avait même déposé plainte au commissariat. Par ailleurs, des familles ont demandé la démission de l’enseignant auprès de la principale du collège. Le bruit d’un «blasphème» se serait répandu dans les cités du secteur.
Sur Twitter, des photos d’une décapitation ont vite circulé. L’un des messages, se revendiquant d’al-Ansar sans que ce soit authentifié, se félicitait de ce crime au nom «d’Allah le Miséricordieux». avant de rajouter : «À Macron, le dirigeant des infidèles, j’ai exécuté un de tes chiens de l’enfer.»
Depuis Rabat, au Maroc, où il est en déplacement, le ministre de l’Intérieur, Gérald Darmanin, s’est entretenu d’urgence avec le président de la République et le premier ministre. Il a décidé de rentrer en urgence en France.
Menace «endogène»
Cet attentat est le 33e qui a visé la France depuis 2017. Une fois encore, cette scène de barbarie aux portes de Paris met en scène une menace « endogène » qui tenaille la France, émanant d’individus passant à l’action en suivant la propagande de Daech et en utilisant aussi des « tutoriels » diffusés sur internet, notamment sur la confection d’engins explosifs. Pierre de Bousquet de Florian a expliqué qu’une partie de ces terroristes étaient des « frustrés du djihad » n’ayant pu rejoindre Daech. Preuve de la menace, 800 individus avec ce profil sont aujourd’hui surveillés en France par les services de renseignement.
Une attaque similaire s’était déjà produite à Saint-Quentin-Fallavier dans l’Isère le 26 juin 2015. Employé d’une entreprise, Yassin Salhi, 35 ans, qui s’était emparé de drapeaux de Daech, avait décapité son patron, Hervé Cornara. La tête avait été retrouvée accrochée au grillage de l’usine. L’individu aurait ensuite ouvert des bonbonnes de gaz pour provoquer une explosion dans l’usine de gaz chimique Air Products, avant de se faire interpeller par un pompier. Arrêté sur place, l’homme se suicidera en prison le soir du 22 décembre 2015.
- Peut-on parler d’un «ensauvagement» de la société?
- François d’Orcival: «Contre le terrorisme, une guerre sans fin»
El diario PÚBLICO desvela que el CNI espanyol controlava els terroristes d’Alcanar, Cambrils i la Rambla de Barcelona i els mitjans espanyols no es fan ressò.
L’opinió de porisrael.com sobre la manifestació d’ahir a Barcelona
La manifestació de la por “No tinc por”
Agost 27, 2017 per: Eduard Yitzhak. Font: Porisrael.org
El dissabte 26 d’agost de 2017 es va complir a Barcelona rigorosament el significat ple del refrany castellà “Dis-me de què presumeixes i et diré de què manques” en la manifestació en rebuig de l’atemptat reivindicat per Estat Islàmic del 17-A en les Rambles i convocada per tots els partits de l’arc parlamentari espanyol.
Segons fonts de la policia local més de mig milió de persones es van manifestar sota el lema: “No tinc por” [en català], però sense la menor al·lusió a l’organització terrorista que va causar la mort de 15 persones a Barcelona i Cambrils.
En totes les manifestacions que s’han fet a Espanya contra el terrorisme d’ETA s’encapçalaven les marxes amb el lema: “Ja n’hi ha prou. ETA NO”. “Per la Llibertat. ETA no. Askatasuna. ETA EZ” (bilingüe en espanyol i en basc, quan es marxava a Euskadi). “Catalunya per la pau. ETA no” (així encapçalava la manifestació del milió de persones el 23 de novembre de 2000 per a condemnar l’assassinat de l’ex ministre socialista Ernest Lluch).
“No tinc por” A què? Tanta por al jihadisme que no sé té el més mínim valor de nomenar-ho ni condemnar-ho.
Els organitzadors col·loquen entre el Rei d’Espanya i el President de govern espanyol a una xiqueta musulmana amb hijab, quan precisament els jihadistes van assassinar atropellant a dos xiquets d’origen cristià en les Rambles, i a la resta de víctimes pel mer fet de ser “cristians i jueus”, com així va reivindicar Estat Islàmic. Si es volia representar a la infància víctima del jihadisme, el correcte i just haguera sigut posar un xiquet d’origen cristià.
En tota la manifestació no va haver-hi ni una sola pancarta contra el jihadisme, la Gihad, ni contra l’Estat Islàmic, ni de solidaritat amb les víctimes del terrorisme islàmic, ni de suport als familiars. Açò si! les dels pocs musulmans que es manifestaven amb el lema de “No a la islamofòbia”, però no contra el terrorisme en nom de l’Islam, així com algunes que resaven “El terrorisme no té religió”.
El terrorisme no té religió? resen les pancartes dels pocs musulmans presents. Però quina desvergonya, bajanada i mentida manifesten aqueixes pancartes portades per aqueixes dones musulmanes!
La Gihad, el jihadisme, és el fill predilecte de l’Islam, el mateix Muhammad va portar a terme en els seus anys de “profeta”, de l’any 622 fins a la seua defunció en el 632, més 80 guerres i assassinats d’aquells que no volien convertir-se a l’Islam. Diu el mateix Alcorà 8:12: Quan el vostre Senyor va inspirar als àngels: “Jo estic amb vosaltres. Confirmeu, doncs, als quals creuen! Infondré el terror en els cors d’els qui no creen. Talleu-los del coll, pegueu-los en tots els dits!”. Però aquest text no és únic, L’Alcorà conté quasi 124 aleies de pau, que pertanyen al període de la Meca, d’abans de l’hègira, que queden derogats, invalidats per les 255 aleies que criden als musulmans a la guerra contra els infidels i que pertanyen al període de Medina, de després de l’hègira. I aquests són els que s’imposen sota el principi hermenèutic “Al Nasij wa al Mansuj” (l’últim invalida l’anterior). En l’Alcorà hi ha 80 aleies sobre l’infern, 72 dedicats al paradís. 518 sobre els infidels, 370 sobre els suplicis –amb tot detall- per als infidels. Les paraules “matar”, “guerra” i “lluitar” vénen esmentats en l’Alcorà i en la Sunna 35.213 vegades. I la Yihad és el pinacle de la fe de l’Islam. Per ventura no assassinen i moren els muiahidins (jihadistes) per Al·là, l’Alcorà i l’Islam? [1]
Com es pot acceptar l’afirmació que el terrorisme no té religió? quan Barcelona, Espanya i Europa saben molt bé que el terrorisme religiós de la Inquisició s’aplicava contra els càtars, jueus, i que les Croades es van finançar amb els diners dels centenars de milers de jueus europeus assassinats per l’Església per a “recuperar” Terra Santa i que allí s’assassinava a jueus i musulmans en nom de Jesús, o que en la Nit de Sant Bartolomé a París van ser assassinats en la nit del 23 al 24 d’agost de 1572 més de 3.000 cristians hugonots a París i de 10.000 a 20.000 en tota França, per cristians catòlics, la qual cosa va ser celebrat pel Papa Gregori XIII encenent fogates al Vaticà i encunyant una moneda commemorativa. Desenes de milers de jueus van ser torturats, cremats, esquarterats, assassinats durant segles en terres europees en nom del cristianisme.
I a Barcelona han perdut la memòria, no recorden o no volen recordar que en 1391 la Ciutat Comtal comptava amb uns 25.000 habitants i més de sis mil eren jueus que gràcies a la labor religiosa i el fervor de l’Església Catòlica aquests jueus van ser convertits sota amenaça de mort en foguera al catolicisme i aquells que no van acceptar la conversió van ser cremats vius. No presumeix els historiadors de Barcelona que els catalans són com els jueus, treballadors, intel·ligents, eficients, estalviadors, etc. ja que procedeixen els catalans barcelonins d’aqueixos jueus torturats pel terror de l’Església.
Es calcula que la quantitat de dones cremades per bruixes, assassinades per l’Església Catòlica com per les protestants varia entre dos i cinc milions, segons diferents autors.
La naturalesa d’un conflicte, d’una agressió, del terror, del terrorisme, l’estableix l’agressor, el terrorista. I l’agressor, el terrorista, del 17-A, com tots els esdevinguts aquests últims anys, ha sigut, i és, l’Estat Islàmic, i aquest ha assassinat, com ell mateix ha reivindicat, en nom de la seua religió, l’Islam. Pel que aquest terrorisme és religiós musulmà. Així de simple, senzill i sense la falsedat de la màscara mentidera del políticament correcte.
Tan poca memòria hi ha a Europa, a Espanya, a Barcelona per a acceptar que “El terrorisme no té religió”.
Els últims Papes de l’Església Catòlica i líders religiosos protestants han demanat múltiples vegades perdó per aqueixos crims en nom de la religió cristiana.
Però han demanat perdó els líders musulmans per les guerres religioses musulmanes que van començar amb el mateix Muhammad fins avui? MAI. MAI. MAI. Tot el contrari, ho justifiquen acusant a la resta de la humanitat de les seues malifetes.
En el centre de Madrid, en el número 55 del carrer d’Atocha, la nit del 24 de gener de 1977 van ser assassinats 5 advocats laboralistes. Els assassins van ser militants d’extrema dreta amb la participació de neofeixistes italians. Pel que es va culpar al feixisme i a l’extrema dreta en les manifestacions de repulsa de l’època.
En les manifestacions contra el terrorisme el lema principal i la raó de la marxa és el rebuig a l’organització terrorista, però en la manifestació a Barcelona del dissabte 26 d’agost només va haver-hi pancartes de rebot contra el Cap de l’Estat espanyol, el Rei Felipe VI. Però no era una manifestació de no tenir por? se suposa que al terrorisme, però de tanta por que ni nomenen a l’agressor!
Els organitzadors, tots els partits polítics –espanyolistes i independentistes, de dretes i d’esquerres- i sense excepció, van tenir por i paüra de dir la veritat i van ser incapaços d’acusar a l’Estat Islàmic. I els portadors de pancartes dels grups independentistes, que van ser molt valents contra el Rei, van resultar ser tan covards i poregosos contra el jihadisme i l’Estat Islàmic que va ser tabú només nomenar-los. Tabú per a tots els partits espanyols i catalanistes.
La crítica dels pocs manifestants musulmans presents era la islamofòia, no l’ús de l’Islam ni de la Gihad, -el Sisè Pilar de l’Islam-, com a motor i substrat ideològic de l’atemptat. No van posar ni una pancarta contra els imants salafistes que inciten els assassinats de “infidels”, ni van exigir res als seus líders religiosos que condemnen el salafisme, res de res. Silenci.
Mentrestant, independentistes com a espanyolistes criticaven als seus oponents polítics, però en cap moment a l’organització terrorista que va segar la vida d’aquells “infidels” que transitaven les Rambles de Barcelona i Cambrils el dijous 17 d’agost.
És una falta de respecte per a les víctimes, passades i les que desgraciadament vindran, posar espelmetes, floretes i poemes en record d’elles i no elevar la menor crítica contra l’organització terrorista que els va assassinar, i assassinarà, ni contra la ideologia religiosa que subjau, ni exigir la més mínima justícia.
“No tinc por”, però tanta por van tenir el dissabte 26 d’agost que ni es van atrevir a citar als criminals, ni a la seua organització –Estat Islàmic- ni a la seua ideologia religiosa –l’Islam- i van acceptar com a correctes les afirmacions que “L’Islam és religió de pau”. Des de quan ha sigut religió de pau? Si el mateix Muhammad va dur a terme més de 80 guerres i una infinitat d’assassinats. I així van continuar les seues Califes fins al dia d’avui.
Açò recorda al xiquet que pateix bulling en l’escola que està tan desconsolat i atemorit que no ho diu ni als seus pares ni a mestres i que és incapaç de nomenar al pinxo que li fustiga, i només sap repetir de manera infantil i angoixada “no tinc por”/ “no tinc por”, de tanta por que té.
NOTES
[1] Els versicles de l’Alcorà que inspiren als terroristes de l’Estat Islàmic. Wiederholen. Religió en Llibertat. 21 juliol 2016
http://www.religionenlibertad.com/los-versiculos-del-coran-que-inspiran-los-terroristas-del-estado-51004.htm
http://www.religionenlibertad.com/este-es-el-islam-no-existen-musulmanes-moderados-24411.htm
https://es-la.facebook.com/notes/frente-ateo-libertario/orden-de-asesinar-es-una-sentencia-musulmana-es-orden-cor%C3%A1nica-no-es-invento-de-/784933194883108/
Raad Salam Naaman, catòlic iraquià: “El Califat Islàmic és la cara vertadera de l’Islam, aplicant el Corán. Libertad Digital. 2014-11-03
http://www.libertaddigital.com/internacional/oriente-medio/2014-11-03/raad-salam-naaman-catolico-iraqui-el-califato-islamico-es-la-cara-verdadera-del-islam-aplican-el-coran-1276532438/
Hui a Barcelona…
https://www.theguardian.com/world/2017/aug/26/spain-attacks-king-felipe-vi-to-join-barcelona-anti-terror-march
http://www.elnacional.cat/ca/politica/barcelona-caverna-irritada-manifestacio_185895_102.html
http://www.elnacional.cat/ca/politica/ciutadania-mossos-manifestacio-barcelona_185871_102.html
http://www.elnacional.cat/ca/politica/soraya-abandona-la-manifestacio-indisposicio_185910_102.html
http://elmon.cat/noticia/223162/sisena-xiulada-massiva-a-felip-de-borbo
http://fpif.org/is-spain-about-the-break-up/
Jo sí tinc por: “Sols a Catalunya prop de 100 mesquites salafistes” per Maria Amengual
Els ‘mossos’ no tenen accés a l’Europol
El ‘buenismo’ mixorrer cristià i homòfon fonamentalista del jutge de Castelló, Pablo de la Rossa, ha tingut tràgiques conseqüències
Al març de 2015, el jutge Pablo de la Rossa, titular del jutjat del Contenciós-Administratiu nombre 2 de Castelló, va deixar sense efecte l’ordre d’expulsió contra Albdelbaki és Satty per entendre que el delicte pel qual anava a ser expulsat, tràfic de drogues, era «un només fet delictiu llunyà en el temps», i perquè va acreditar un «evident arrelament laboral a Espanya».
Es dóna la circumstància que el jutge Pablo de la Rossa va adquirir rellevància pública en declarar-se insubmís a celebrar noces homosexuals en 2006. Quan era magistrat a Sagunt (València), el jutge es va negar a oficiar noces gais invocant una clàusula de consciència i consideracions de la Congregació de la Doctrina de la Fe de l’Església. El Suprem va rebutjar la seua pretensió al maig de 2009, i va establir que l’obligació de complir la llei està en aquest cas per sobre de la llibertat religiosa.
per a engrandir les tres imatges, cliqueu damunt de cadascuna d’elles
EL TERRORISME ISLAMISTA, CATALUNYA i L’ESTAT
EL TERRORISMO ISLAMISTA, CATALUNYA Y EL ESTADO
El peso de la emigración islámica sobre el conjunto de la población catalana es porcentualmente el mayor respecto al resto de los territorios españoles.
Ello no obedece sólo al flujo natural, sino al hecho probado de que durante mucho tiempo las autoridades del Estado han fomentado este flujo, hasta el extremo de financiar traslados en autocar desde el lugar al que llegan hasta Catalunya.
Sin pretender interpretar esta conducta, resulta llamativo el paralelo existente con el fomento histórico de la emigración castellana hacia Catalunya, en la época de la dictadura.
Ese flujo migratorio fue acompañado por la potenciación y financiación de las llamadas “casas regionales” en Catalunya, con el claro propósito de evitar la integración de los castellanoparlantes en la cultura catalana, no sólo en la lengua sino en su “Weltanschauung”, en su forma de interpretar la vida, muy distinta del patrón castellano.
Incluso en la mal llamada “transición” tenemos una prueba evidente de este enfoque político, cuando el presidente del gobierno señor Calvo Sotelo declaró: “Hay que fomentar la emigración castellana en Cataluña para asegurar el mantenimiento del sentimiento español”.
Ese “sentimiento español” explica que incluso una buena parte de los castellanoparlantes que han nacido en Catalunya se nutran de las informaciones de las radios y televisiones españolas y de su sesgada visión de lo que aquí ocurre.
Para completar el modelo, la administración catalana (tanto el govern de la Generalitat como los entes locales) han financiado eventos “españolistas”, como la Feria de Abril o la Fiesta del Rocío, en Catalunya.
Confundir esto con las fiestas puntuales que los ciudadanos norteamericanos de origen italiano, alemán o irlandés celebran cada año en Estados Unidos, por ejemplo, es un craso error. Saint Patrick Day no es más que un día de fiesta y divertimento para los irlandeses, pero no hay ninguna nostalgia. Son norteamericanos porque han querido integrarse desde el principio, hecho que no ha ocurrido en Catalunya.
Al margen de este fenómeno de no inserción y volviendo al flujo migratorio islamista, se ha producido un cierto relajo, sobre todo a nivel municipal, respecto al choque cultural entre ciudadanos educados en culturas teocráticas y ciudadanos educados en culturas democráticas. El buenismo ha dominado, sobre todo desde la izquierda, mientras que la derecha ha explotado sus líneas habituales: el racismo, la homofobia, etc. Todo ello aprovechando la ignorancia y el desconcierto de los ciudadanos.
Lo peor es que en el interior del islamismo existen escuelas fundamentalistas (como el salafismo), que promueven la guerra santa contra el infiel (como lo hizo la Inquisición Española en otros siglos), y resultan atractivas para las comunidades más jóvenes, que entienden que sus mayores son muy conservadores y tradicionales, y ya no pueden tomarlos como guías.
Y en Catalunya hay muchos lugares de culto islamista donde los imanes predican esos principios.
No es de extrañar pues que pequeñas células preparen atentados brutales (cualquier atentado a la vida lo es), máxime cuando apenas se requieren medios especiales para llevarlos a cabo.
Éste es el contexto sobre el que hay que reflexionar.
Otro hecho, éste también muy grave, es la irresponsabilidad del gobierno del Estado respecto a las medidas preventivas para evitar masacres como las vividas recientemente.
El gobierno del señor Rajoy, a través de sus sucesivos ministros del Interior, ha vetado a las fuerzas de seguridad catalana (los Mossos) para que pudieran acceder a los bancos de datos que la Europol (Oficina Europea de Policía) tiene establecidos sobre el yihadismo.Y los sigue vetando.
Los Mossos han tenido que construir su propio sistema de información y vigilia, que después de muchos años ha dado inmejorables frutos.
Estos hechos son conocidos en la unidad central de la Europol, que en cierta medida también es responsable de los fallos preventivos que han afectado a ciudadanos de muchos países, la mayoría europeos.
En el colmo de la malicia, la caverna mediática madrileña (con el especial protagonismo de El País, El Mundo, La Razón y el ABC) ha apuntado que los atentados tienen que ver con el independentismo catalán, y que el Govern de la Generalitat debería ocuparse de estas cosas y no perder el tiempo en sus “delirios”.
Después de los hechos, el gobierno del señor Rajoy y el monarca español se han desplazado a los lugares afectados para expresar su condolencia, en una muestra de cinismo imposible de ocultar.
El mensaje de los españolistas es que debemos estar “todos unidos”, expresión de una absoluta ambigüedad. Para estar unidos contra el terrorismo no deberían poner zancadillas a las fuerzas de seguridad catalanas. Respecto a la unidad en otros ámbitos, la voluntad de una mayoría de catalanes (a comprobar en el Referéndum del primero de octubre) es justamente de ruptura, no de unidad.
No confundamos al personal. El terrorismo es el terrorismo. La independencia de Catalunya es la independencia. El 11 de septiembre es nuestra Diada. El 1 de octubre es nuestra opción para acabar el proyecto iniciado.
Alf Durán