Arxiu mensual: desembre de 2014
Missatge d’Artur Mas als catalans
Primàries de Compromís embolica que fa fort: no és suficient votar al candidat, cal posar-li també un ordinal i calcular un algoritme
Llistat, fotos i curriculums dels candidats a les primàries de Compromís
PER VEURE LA PÀGINA ORIGINAL CLIQUEU EN AQUEST ENLLAÇ: https://compromis.net/primaries/candidatures
Presidència de la Generalitat
Cap de llista Alacant
Cap de llista València
Llista Alacant
Llista València
Xavier Casp, glossa la bandera que reivindica la República Valenciana
Tret de la pàgina SENYERA VALENCIANA
Germans al front. Lluís Dubón 1937
Editat per Esquerra Valenciana. L’estrela roja suma l’intenció revolucionària al significat nacionaliste. En 1939, tancat en el camp de concentració de Torremolinos, Xavier Casp oponia les cinc fleches de l’emblema falangista a les cinc puntes de l’estrela: “Puix si ara nos vingué el bochí en cinc fleches / ve també una omnipotent coincidència / ¡s’apunyala l’ideal que obrí cinc breches / i els cinc brolls, sospirs de sanc, que faran blanquíssima l’estrela de la nostra independència!”.
Editat per Esquerra Valenciana. L’estrela roja suma l’intenció revolucionària al significat nacionaliste. En 1939, tancat en el camp de concentració de Torremolinos, Xavier Casp oponia les cinc fleches de l’emblema falangista a les cinc puntes de l’estrela: “Puix si ara nos vingué el bochí en cinc fleches / ve també una omnipotent coincidència / ¡s’apunyala l’ideal que obrí cinc breches / i els cinc brolls, sospirs de sanc, que faran blanquíssima l’estrela de la nostra independència!”.
Proposta de Constitució Catalana
Text complet en PDF de la proposta de CONSTITUCIÓ CATALANA. Cliqueu ACÍ
Article 23.
Dels límits territorials
1. Catalunya no aspira a modificar els actuals límits territorials del país, tot i reconèixer els especials lligams amb les terres de parla catalana sota sobirania d’altres països.
La Constitució Catalana és una realitat
La nova República Catalana ja té tres propostes de Constitució
Segons informa El Punt Avui, el futur constitucional de la Catalunya lliure ja té tres propostes per començar a treballar. La Constitució elaborada per l’equip de Santiago Vidal, la proposta ciutadana que s’està construint virtualment a través de constitucio.cat, i la proposta dels juristes de l’ANC. El nou marc constitucional de la Catalunya lliure proposa un Estat que pacífic, sense privilegis i responsable davant dels ciutadans on el català i l’aranès siguin les llengues oficials i el castellà tingui una condició de cooficialitat.
Santiago Vidal 
Una República independent, lliure i pacífica
La proposta del grup de juristes encapçalat pel Jutge Vidal, que serà presentada el 7 de gener, presenta el nou país com una República Parlamentària, amb una sola cambra parlamentària (és a dir, sense Senat) i no presidencialista. Seguint el model dels països nòrdics el nou Estat Català tindrà un Parlament amb un màxim de 105 diputats que serà qui escollirà, pel quòrum d’una majoria de diputats, el Primer Ministre i cap de govern, mantenint el procediment actual a Catalunya. Tanmateix, la figura del President de la República serà escollit directament pel vot dels ciutadans. Així mateix els juristes proposen eleccions com a màxim cada 5 anys -un any més que ara- però introdueixen un límit als mandats electorals de dues legislatures. En el nou país, Santiago Vidal proposa limitar el sou dels càrrecs electes, que no podria superar en cap cas 10 vegades la renda bàsica de vida digna.
La Constitució redactada pel Jutge Vidal i el seu equip de juristes planteja una Catalunya sense forces armades, només amb una policia pública, i defineix el país com “una nació de pau, lliure d’exèrcit i forces armades”
La llengua i l’educació
L’ensenyament primari serà gratuït i obligatori per als menors de 16 anys i l’Estat tindrà el deure de proporcionar a l’escola pública els recursos necessaris per garantir el màxim nivell de qualitat. El català serà la llengua oficial del país, alhora que l’aranès serà la llengua oficial i pròpia de la Vall d’Aran en règim de cooficialitat amb el català. Tanmateix el castellà gaudirà d’un règim de cooficialitat.
Un país responsable davant la ciutadania
La Constitució de Santiago Vidal reconeix als electors la potestat de demanar a la justícia la celebració de referèndums per revocar alcaldes, regidors i diputats que “incompleixin sistemàticament el seu programa electoral”. Així s’eliminen els privilegis dels càrrecs electes amb l’eradicació dels aforats i s’estableix que la llei és igual per a tothom. El document, que pretén allunyar la politització de la justícia, determina que els jutges no podran pertànyer a cap partit polític.
La ciutadania haurà de participar en la construcció del nou marc constitucional
La proposta ciutadana, elaborada per un enginyer, un assessor de banca, un advocat i un professor de polítiques i que reb les aportacions de tothom a través del web constitucio.cat, difereix en alguns punts amb el text de Vidal i contempla un model en aquest cas sí presidencialista inspirant-se en el model d’Estats Units. Segons aquest document el President, amb funció executiva i representativa, també seria el comandant en cap de les forces armades catalanes, tot i que s’estableix que els ciutadans de Catalunya declaren que no són “enemics de ningú, i sí germans de tots els pobles”, amb qui busquen la fraternitat i el respecte. La iniciativa d’aquest grup de ciutadans que ha redactat també una proposta de Constitució és la de, segons els seus autors, “sumar-se i complementar les iniciatives de la societat civil que han brollat amb força a Catalunya en els darrers anys amb l’objectiu d’aconseguir per fi un Estat independent, democràtic i social”.
Santiago Vidal també ha fet referència a la necessitat de la contribució ciutadana en el procés de construcció del nou marc constitucional i ha dit que a partir del 7 de gener el text redactat pel seu equip estarà penjat a un web que recollirà les esmenes ciutadanes per incorporar les que creguin pertinents. Així mateix el magistrat s’ha mostrat partidari de què el Parlament de Catalunya no es limiti a sotmetre el text constitucional final a referèndum i obri un període públic de consulta.
A l’espera d’una nova proposta
Encara s’espera una nova proposta de Constitució Catalana, presentada en aquest cas pel grup de juristes de l’Assemblea Nacional Catalana.
Scarlett Johansson, cantant… (M)
Scarlett Johansson, hui a LA VANGUARDIA
Només Catalunya (i València) resisteixen i l’aragonés Echenique es despenja de la direcció espanyola de Podemos.
La pinça Felip VI-Pablo Iglesias contra la independència. Arriba el torn dels ‘polis bons’ de l’unionisme
Opinió
La pinça Felip VI-Pablo Iglesias contra la independència
Arriba el torn dels ‘polis bons’ de l’unionisme
El nou rei i el nou Felipe han engegat la neo-transició en què un dels seus principals objectius és evitar que Catalunya se’n vagi d’Espanya. Tant Felip VI com Pablo Iglesias II han entès que la reacció continuada de l’Estat al ‘problema’ català ha estat contraproduent als interessos espanyols. Ara toca canviar d’estratègia. I heus ací com s’ha passat d’ignorar la qüestió a que ocupi una part del discurs de Nadal del Rei. S’ha passat de tractar amb menyspreu la cosa catalana a fer veure que escolten la seva veu. S’ha passat de la llei Wert a fer tuits en català per mostrar simpatia cap a la nostra llengua.En resum, com que el sobiranisme no atenia a raons amb el ‘poli dolent’, ara arriba el torn dels ‘polis bons’ de l’unionisme. El problema és que potser ja arriba massa tard. El nou monarca ha entès que si hi ha alguna esperança de convèncer els catalans dubtosos de voler seguir sent membres de l’Estat no s’ha d’anar per la via testicular sinó per l’emotiva. Per això el discurs de Nadal va apel·lar directament a les emocions, a les famílies i als vincles personals entre catalans i espanyols. (Obro parèntesi: és evident que és un bon intent, però no crec que una família catalano-andalusa deixi de veure’s per Nadal si els Estats que els regeixen són diferents. El que trenca una família és que un dels fills se n’hagi d’anar a Berlin a guanyar-se la vida).
Com si s’haguessin posat d’acord, un i l’altre s’han adreçat amb pocs dies de diferència al poble de Catalunya. I, com si s’haguessin repartit els papers, tots dos s’adrecen bàsicament a dos sectors que seran cabdals per fer tombar el procés en un sentit o en un altre: El rei a l’empresariat català que no és independentista però que tampoc veu bé com Espanya ha tractat Catalunya els últims 39 anys (els del regnat del seu pare). I Podemos es dirigeix a aquells ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona, castellanoparlant, d’esquerres i que no es independentista però que tampoc veu bé com Espanya ha tractat Catalunya els últims 36 anys (els de la vigència de la Constitució). Per això Felip VI parlava tant del paper dels catalans a Espanya. Per això Pablo Iglesias deia que ell, que és de Vallecas, se sent a casa quan és a Cornellà.
Felip VI i Pablo Iglesias són el relleu generacional de l’espanyolisme amable. Encarnen al 2014 el que al 1975 va suposar Joan Carles I i al 1982 Felipe González. Igual que aleshores, tots dos es necessiten mutuament per tranquilitzar els públics respectius. Com serà que Pablo Iglesias va dir que no reconeix Artur Mas com a líder català perquè malgrat haver sortit de les urnes “és casta”. En canvi, tot i ser republicà, el líder de Podemos sí que reconeix Felip VI com a Cap de l’Estat malgrat que ho és per herència i no per elecció popular. I en el cas concret de la independència, són conscients que acabarà triomfant només que una part d’aquests dos importants sectors (la patronal upper i el cinturó vermell) prescindeixin d’Espanya com a Estat vàlid per dur a terme les seves aspiracions.
I evidentment el rei Felip i Pablo Iglesias no generen els anticossos que sí provoquen un Montoro, una Cospedal, un Wert o un Alfonso Guerra. Per tant, ni la reacció cutània ni la resposta política serà la mateixa. És d’esperar que a bones maneres s’hi contesti amb bones maneres. Però tampoc cal oblidar que la principal divisa de l’espanyolisme és que Espanya es mantingui unida. I per aconseguir-ho farà el que calgui: amenaçar amb querelles, predicar el discurs apocalíptic o inventar-se comptes falsos a Suïssa. I quan vegin que així no se n’han sortit ho intentaran tot de nou un altre cop. El que calgui: fins i tot aconseguir caure bé.