El PVE davant del 14 i el 25 d’Abril del 2016
El Partit Valencianiste Europeu, membre de la Coordinadora per la República Valenciana, davant de les significatives dates del 14 i del 25 d’abril vol transmetre als valencians, residents des d’Oriola a Vinaròs, el seu posicionament polític:
Davant el 14 d’Abril del 2016
El 14 d’Abril de 1931, dia en que es va proclamar pacíficament la II República espanyola, va ser per a la immensa majoria dels valencians un dia d’alegria i d’esperança. Culminava per als valencians un gran anhel. Des que el 18 de maig de 1869, José Franch en representació dels valencians del Partido Republicano Democrático Federal, va signar el Pacto de Tortosa  amb aragonesos i catalans, en la primera expressió pràctica de federalisme pactista entre els territoris de l’antiga Corona d’Aragó i de la mà de l’homenot que va ser el republicà federal Vicente Blasco Ibáñez, els valencians havíem aconseguit trencar des del 1892 el caciquisme de la primera restauració monàrquica i des de 1898 el republicanisme valencià ja era una realitat amb poder polític, tant a València com a Madrid.
El 9 de desembre de 1931 es va aprovar la Constitució republicana. Era la segona oportunitat que es presentava, la primera va ser en 1812, per a poder superar la ignomínia borbònica del decret de Nueva Planta del 29 de juny de 1707, pel qual el Regne de València era esborrat del mapa d’Europa i els valencians esdeveníem súbdits del Regne de Castella, amb l’única base jurídica del “derecho de conquista”. Aquesta Constitució republicana de 1931 va renunciar a superar aquest fet, va renunciar a l’Estat federal, va desaprofitar l’ocasió per refundar una Espanya lliurement acceptada i, com totes les demés constitucions anteriors i posteriors, era hereva directa del decret de 1707 i la unitat de la Nació espanyola que totes elles proclamen, tenia i té com a base jurídica un acte impositiu i violent, producte d’una conquesta, contra els valencians.
El caràcter caïnita i guerracivilista espanyol, que malauradament sovint aconsegueix arrossegar-nos als valencians, va fer que l’alegria i l’esperança de la benvinguda República, de mica en mica anara desapareixen fins avocar-nos, una vegada més, a una guerra civil que se prolonga fins a l’actualitat en les formes irreconciliables dels polítics espanyols. L’alçament franquiste de les dretes espanyoles  va tenir la seua contrarèplica en el poder anarquista primer i estaliniste després de les esquerres espanyoles que va ofegar i segrestar al republicanisme espanyol.
La II República va ser un nyap tant pels unitaristes espanyols com Azaña com per als valencianistes com a Marco Miranda i Bosch Morata als que se’ls va impedir, amb l’excusa de la guerra civil, aprovar l’Estatut d’Autonomia.
Davant d’aquest 14 d’Abril de 2016, el Partit Valencianiste Europeu, adscrit al sobiranisme valencià republicà, reitera allò dit pel manifest de la Coordinadora per la República Valenciana quan diu: “Considerem que l’alternativa és la REPÚBLICA VALENCIANA, la creació d’un marc de referència alternativa republicana i d’àmbit de País Valencià a nivell organitzatiu, polític, electoral i sense més subordinacions a Madrid”.  Un Estat valencià, afegim nosaltres, amb una Constitució valenciana que ens permeta tenir les claus de la caixa i de la casa, per a poder fer o desfer, per a poder acceptar o rebutjar, per a poder anar o per a poder tornar.
Així doncs proposem per aquest 14 d’Abril, el següent lema: “14 d’Abril 2016, NO HI HA MÉS ALTERNATIVA QUE LA REPÚBLICA VALENCIANA” Continua la lectura de El Partit Valencianiste Europeu davant el 14 i 25 d’Abril del 2016 →