| EL SEMBRADOR | EL SEMBRADOR |
|---|---|
| Van escuchar estos versos, Dedicados con amor, Pensamientos hechos canto, De este humilde sembrador. Otros van sembrando flores, O semillas de ilusión, Yo voy sembrando de ideas, La mente de mi nación. A veces la cosecha, Deja mucho que desear, Pero hay que seguir sembrando, Si la queremos lograr. Por que tengo la esperanza, De que mi pueblo ha de encontrar, El sendero luminoso, Que guié su libertad. No puedo sembrar así, Sembrar nomás por sembrar, Debo preparar la tierra, Si queremos cosechar. Es fácil ir pregonando, paz, amor y dignidad Sentado cómodamente, en un café de la ciudad. Los discursos esos son, Ahí caminos y veredas Pero solo hay un sendero, La historia hay que comprender, No puedo sembrar así, | Van escoltar aquests versos, dedicats amb amor. Pensaments fets cant, d’aquest humil sembrador. Uns altres van sembrant flors, o llavors d’il·lusió, Jo vaig sembrant d’idees, la ment de la meua nació. A vegades la collita, deixa molt a desitjar. Però cal continuar sembrant, si la volem aconseguir. Perquè tinc l’esperança, que el meu poble ha de trobar, la sendera lluminosa, que vaig guiar la seua llibertat. No puc sembrar així, sembrar nomás per sembrar, He de preparar la terra, si volem collir. És fàcil anar pregonant, pau, amor i dignitat assegut còmodament, en un café de la ciutat. Els discursos aqueixos són, Ací camins i corriols Però només hi ha una sendera, La història cal comprendre, No puc sembrar així, |
