EFE. 16 /10/2020
Julio Manuel Fernández López, més conegut pel seu nom de guerra, Raúl Marco, fundador i un dels màxims dirigents del Partit Comunista d’Espanya (marxista-leninista) i del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), ha mort aquest divendres de matinada als 84 anys.
Així ho han explicat a Efe fonts del seu entorn, després que una llarga malaltia l’haguera anat apartant de l’activitat pública. Raúl Marco, nascut en Casalarreina (La Rioja) en 1936 i que va passar la seua infància i joventut a Madrid, va emigrar a Suïssa a principis dels anys seixanta, on es va unir al PCE.
Va pertànyer al Comité de Suïssa del PCE, fins que a principis de 1964 va promoure una escissió prochina, «L’Espurna», crítica amb la línia impresa per Santiago Carrillo.
Al desembre de 1964 va participar en la reunió fundacional del PCE (ml) a Brussel·les al costat d’altres grups marxistes-leninistes espanyols que s’havien anat formant en l’emigració i en alguns punts de l’interior i que reivindicaven les figures de Stalin, Mao i l’albanés Enver Hoxha enfront del «revisionisme» soviètic.
Raúl Marco, establit a Ginebra al costat de la seua companya Elena Ódena, va formar part del Secretariat del PCE (ml), que a principis de 1971 va crear el Comité Coordinador pro FRAP, de la mà de l’exministre socialista de la II República Julio Álvarez del Vayo.
En els anys immediatament posteriors, en un context de creixent contestació al carrer a la dictadura, el FRAP va anar ampliant la seua base com a front que aglutinava diferents organitzacions, sempre sota el lideratge del PCE (ml), entre apel·lacions a la «violència revolucionària» i la «guerra popular» contra el règim.
A l’estiu de 1975, les sigles del FRAP van copar les portades dels periòdics quan grups armats van cometre diversos atemptats contra membres de les forces i cossos de seguretat, en ciutats com Madrid, Barcelona i València, amb el resultat de dos policies armats i un guàrdia civil morts.
El règim va respondre amb l’afusellament, el 27 de setembre d’aqueix mateix any, de tres militants del FRAP, que al costat de dos membres d’ETA van ser els últims condemnats a mort de la dictadura, a penes dos mesos abans de la mort de Franco.
Raúl Marco, que al costat d’Elena Ódena -morta en 1985- va tornar a Espanya a la fi dels anys 70, va seguir en el Secretariat del PCE (ml) fins que va ser apartat en 1991, fruit d’una disputa interna en el partit, que es va acabar dissolent en 1992.
En 2006, va impulsar la refundació del PCE (ml) i en 2018 va publicar les seues memòries, amb el títol «Ràfegues i retalls de la història del PCE (ml) i el FRAP».
