EL COSTANT INTENT GENOCIDA I INÚTIL CONTRA EL VALENCIÀ
De genocida, miserable i patètica -per la seua inutilitat- hem de qualificar l’intent constant del nacionalisme espanyol per a fer desaparéixer el valencià a la -ara- Comunitat Valenciana, la llengua romànica que hem parlat des de segles els valencians, que l’hem portada viva i ferma al segle XXI i que ha donat segles d’or en la seua producció literària.
Al País Valencià, la cínica defensa del castellà —la llengua imperial utilitzada per la Monarquia Hispànica per expandir el seu imperi arreu del món, considerada la tercera llengua després del xines i l’anglès i que la parlen prop de 600 milions de persones— té un sol objectiu: l’eliminació del valencià i la seua substitució per la llengua imperial dels ocupants.
Eliminat políticament el Regne de València en 1707 i esdevingut colònia del Regne de Castellà —ara anomenat Espanya— mitjançant la conquesta i l’ocupació militar, des de llavors els ocupants no han tingut un altre objectiu que l’espoli econòmic i fer desaparèixer el valencià.
Per a ells la conquesta militar, la seua ocupació politico-civil-militar, el seu estat d’excepció permanent des de 1707, que té com objectiu que els valencians desapareguem – ja no sols políticament, sinó existencialment— i esdevinguem espanyols, tot això per a ells no és definitiu fins que no acaben amb la llengua valenciana.
Doncs bé. En este intent han fracassat, estan fracassant i fracassaran en el futur perquè ja s’albira el fi del seu Imperi -ara ja definitivament terminal- i el retorn polític dels valencians per a ser lliures i sobirans.
Però la bestia imperial, en les seues raneres prop de la mort, encara dona urpades. I cal respondre amb contundència i sense plantejaments mixorrers.
El nacionalisme espanyol ens tenen als valencians com l’enemic a batre, el seu objectiu és fer-nos desaparèixer i cap raonament farà que canvien d’opinió. No podem continuar sent còmplices del seu estat d’excepció amagant-lo per més temps. Amb els nacionalistes espanyols no hi ha solució. Cal destapar amb claredat el seu objectiu anti-valencià i cal combatre’ls.
Davant de la pretensió de VOX demanant al plenari de l’ajuntament d’Alacant que la ciutat siga de predomini lingüístic oficial castellana i no valenciana, la resposta no poden ser les bones paraules, no podem argüir plantejaments sentimentals o crides a la bonhomia i comprensió per part de l’enemic. Estem en guerra davant un enemic despietat i que en terres d’Alacant pensa que pot fer-nos mal. Els valencians d’Oriola a Vinaròs, hem de respondre i plantar cara. Cal denunciar en els carrers, i en el plenari de l’ajuntament d’Alacant, la Constitució de 1978 i el seu Estatut d’Autonomia (LOE 5/1982) -hereva directa del decret de Nueva Planta del 29 de juny de 1707- com una constitució imperialista que legisla -cínicament- que la llengua valenciana -contràriament al castellà- cap persona al País Valencià té l’obligació d’entendre-la.
Els polítics valencians amb una bri de dignitat no poden continuar amagant que amb aquesta Constitució, i dins d’Espanya, els valencians no deixarem de ser violentats. Hem de passar a l’atac polític. Pacífic, però ferm.
Les associacions que amb bona voluntat treballen per a defensar el valencià han de fugir dels plantejaments sentimentals mixorrers i senyalar sense ambigüitats on rau les agressions i els problemes que contínuament apareixen en contra del valencià. Cal que no es deixen portar pels plantejaments falsos que tot és un problema d’incompliment de lleis. La llei -la Constitució de 1978 i l’Estat espanyol- està dissenyada per eliminar la llengua valenciana. Els polítics valencians -els no col·laboracionistes- tenen que denunciar-lo i encapçalar la revolta pacífica contra el nacionalisme espanyol. Cal convocar ja -amb ràbia- manifestació a Alacant contra el nacionalisme espanyol i el seu atac al valencià.
Assemblea de República Valenciana- Partit Valencianiste Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs i de Dénia a Ademús, 15 desembre del 2020
Comunicats d’Escola Valenciana i de la Plataforma per la Llengua, amb plantejaments emotius i no polítics.