Arxiu de la categoria: Comunicats
EL PARTIT VALENCIANISTE EUROPEU (RV/PVE) CREA DUES SECRETARIES…
MANIFEST DE FICCIÓ EN VALENCIÀ PER LA POLÈMICA SOBRE EL VÍDEO “ORGULL DE SER VALENCIANS”
Manifest de Ficció en Valencià per la polèmica sobre el vídeo “Orgull de ser valencians”
Diuen que la història és cíclica. També ho pareix en el cas de l’audiovisual valencià. Parlem del vídeo Orgull de ser valencians (que podeu vore ací).Com explicàvem fa temps, Televisió Valenciana va doblar Casablanca al valencià en 1989 en un estudi de Barcelona (Sonoblok) i usant actors catalans que havien de fingir un accent valencià. Curiosament, ací ja teníem l’estudi Tabalet (Alboraia), que estava doblant films al valencià amb actors de la terra des de, com a mínim, 1985. Aleshores, ¿per què?
Ara, en la proposició de llei de la nova RTVV, algú s’ompli la boca parlant de reviscolar la indústria audiovisual valenciana; però, quan mirem els fets, ens trobem que la Generalitat encarrega el dit vídeo Orgull de ser valencians a empreses de Madrid, Barcelona i Berlín. Una altra oportunitat perduda de potenciar eixe reviscolament i uns altres 34.000 euros que se’n van fora. De nou, ¿per què?
Actuant d’eixa manera, més que orgull, demostrem tindre poca confiança en nosaltres mateixos. I, per eixe camí, no podrem arribar massa lluny; tampoc esta volta. Per això, demanem que els nostres governants recapaciten i modifiquen el rumb, complint la promesa electoral de reobrir RTVV amb rapidesa i potenciar (amb fets) el sector audiovisual valencià.
Equip de Ficció en Valencià
ESQUERRA REPUBLICANA DEL PAÍS VALENCIÀ I ESQUERRA NACIONALISTA VALENCIANA ES REUNEIXEN A VALÈNCIA
NOTA OFICIAL D’ERPV
Divendres, 15 d’abril del 2016
Esquerra Republicana del País Valencià i Esquerra Nacionalista Valenciana van mantenir ahir una reunió de treball a València. A la reunió van participar per part d’Esquerra el seu president Josep Barberà i el seu vicesecretari de coordinació territorial, Francesc Sanxis, i per part d’ENV hi va participar el seu president Josep Velasco.
La trobada, a més de servir de presa en contacte de la nova direcció d’Esquerra Republicana del País Valencià amb Esquerra Nacionalista Valencia (sic), va servir per a valorar la situació política valenciana a més de continuar establint línies de treball conjuntes per als propers mesos.
ABELARD SARAGOSSÀ A LES BASES DEL VALENCIANISME DAVANT DEL NOMENAMENT COM A ACADÈMIC
Abelard Saragossà a les bases del valencianisme davant del nomenament com a acadèmic
Amics de les bases del valencianisme,
Pocs dies han sigut tan emotius per a mi com hui. I no és només pel fet d’haver sigut triat com a membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sens dubte, això ha influït. He estat a favor de l’Acadèmia des del moment de conéixer la llei de creació i des del moment de saber quins serien els primers membres (en el 2001). Però la flama que m’ha commogut són les mostres emotives d’adhesió que m’han arribat. Al cap de poques hores, són moltes les dotzenes d’escrits que he rebut. En destaque u d’un exalumne de Puçol, que adopta la posició adequada: debat racional i unitat entre els valencianistes:
Raül Hernàndez: «Moltíssimes vegades discrepe i discreparé d’Abelard. Però mai no l’he vist fer cap aportació que no vinga de la racionalitat, la capacitat d’argumentar en pau i llibertat, o la possibilitat de canviar de postura si algú el convenç o li demostra que ha fallat en algun punt. Una joia de persona i un gran valor com a lingüista, potser l’únic de tot el domini que no ha caigut mai en la comoditat mandrosa de les “escoles” i els lobbies epistemològics. Una de les millors notícies del dia.»
A tots els qui m’heu escrit, moltes gràcies. Jo sóc com tots vosaltres: un valencià identificat amb els carrers valencians que vol que els valencians tornem a dirigir el nostre futur amb decisió, amb justícia i amb solidaritat; i un valencià que creu que, per a arribar a eixe objectiu social i alhora ètic, és molt útil la defensa activa de l’ús públic del valencià. Des dels carrers valencians (a on m’he criat i format com a persona i com a valencià), espere fer un treball en l’Acadèmia que siga útil als carrers valencians, no debades els valencianoparlants són l’origen i el fonament del valencià i, alhora, els destinataris dels estudis i dels esforços dels professionals de la llengua: els sofrits docents (a qui tant devem) i els escriptors, els lingüistes i els correctors. En la dedicatòria de la meua gramàtica, dic que està destinada «al poble valencià, del qual vinc i al qual m’adrece».
Sé, amigues i amics, que com a valencianiste comença ara l’etapa més difícil de la meua vida. És aquella en què els milers de pàgines que he escrit mentres feia classes en la Universitat de Valéncia haurien d’aprofitar per a contribuir a elaborar un model lingüístic que, alhora que siga digne, també siga identificador, assimilable i practicable per als valencians de cultura mitjana. Com ara els meus pares, Abelard el Motxilla (que no em pot vore) i ma mare, Lola la Masera (que es manté vital als 88 anys). I tot això procurant coordinar-nos lingüísticament amb els balears i amb els catalans. Convé repetir-ho: els valencianoparlants són l’origen i el fonament del valencià i, alhora, els destinataris dels dels esforços dels lingüistes.
No seré ni d’estos ni d’aquells, ni d’este partit ni d’aquell. Només seré dels valencians que volen que el valencià siga una llengua normal i corrent en qualsevol àmbit de la societat valenciana. Siga quina siga la ideologia d’eixos valencians (d’esquerra, de centre o de dreta; dels anomenats «catalanistes» o dels qualificats com a «blavers»), si defenen l’ús públic del valencià em tindran al costat per a comunicar-nos en valencià i per a afavorir la identificació personal amb el valencià.
També sé que, quan u està en una institució, pot no vore moltes coses que des de fora veuen ulls reflexius. Quan això passe, vos demanaria que m’ho comuniqueu (Abelard.Saragossa@uv.es). De la mateixa manera que no recorde cap escrit de cap alumne a què no haja contestat, procuraré atendre les peticions argumentades que em faça qualsevol valencià. Gràcies a l’educació dels meus pares, sempre he sentit que no estic per damunt de ningú. Ara que estic en la maduresa com a persona, sé que sóc un servidor dels valencianoparlants. Excepte fidelitat al poble valencià, no he de demanar res a ningú. Ans al contrari: la meua obligació no és demanar, sinó donar. Sobretot donar als valencians: donar orgull i satisfacció per la nostra forma de ser, de viure, de conviure i de parlar; donar solucions a problemes lingüístics; i desplegar reflexions crítiques sobre la societat valenciana. En primer lloc, autoestima; i, dins de la matriu de l’autoestima, autocrítica.
A causa del contrast entre estar dins d’una institució i estar fora, demane la vostra ajuda, la vostra col•laboració. Jo procuraré estar al costat de vosaltres. Però també vos demane que vosaltres estigau al costat meu fent-me observacions, indicant-me problemes, assenyalant-me errors.
També voldria dir-vos que no escric com em pense que hauria d’escriure. Escric d’una manera que puga acceptar la major part dels valencianistes. Sé que a alguns no vos agradarà vore i, uns altres, estirareu l’orella davant de maduresa. Però, si hi han errors en la meua forma d’escriure o si hi han paraules que convé modificar (¿què és millor jo o io, què o qué?), això caldrà demostrar-ho amb estudis d’investigació publicats en revistes (i, sempre, tenint en compte com reaccionen els valencianoparlants davant del valencià escrit).
Una altra volta, done les gràcies a totes les mostres d’adhesió que he rebut, tan grans (grans en quantitat i en qualitat). Perdoneu que no puga contestar-vos d’u en u, com a mi m’agradaria (igual que m’agrada posar la dedicatòria a un llibre mirant als ulls de qui me la demana). Vosaltres sou la força més gran que tinc per a treballar i per a servir al poble valencià. Vos envie una salutació vibrant de commoció,
Abelard Saragossà
L’ACR CONSTANTÍ LLOMBART FELICITA AL NOU ACADÈMIC DE L’AVL
El president de Taula de Filologia Valenciana, Abelard Saragossà, ha sigut nomenat nou membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en la votació de hui. Saragossà és un estudiós de la llengua molt prolífic que, a més, destaca pels seus valors i pel seu compromís amb el valencià i amb la societat valenciana. En el nom de tota l’associació, volem donar-li l’enhorabona per este nomenament (que reconeix la seua faena i la seua vàlua) i tota la força per a encarar este nou repte.
MANIFEST DE LA CPLRV DAVANT EL 14 I 25 D’ABRIL 2016
MANIFEST DE LA CPLRV DAVANT EL 14 I EL 25 D’ABRIL DEL 2016
(Versió en castellà)
Ante el 14 y el 25 d’Abril del 2016
Manifiesto de la ‘Coordinadora per la República Valenciana’
(Texto base redactado por el partido ‘Canviem entre tots’ i enmendado ligeramente por el resto de organizaciones de la CplRV: RV/PVE, ACR Constantí Llombart i AIVCAM; pendiente de aprobación por Los Verdes Ecopacifistas)
NO HAY MÁS ALTERNATIVA QUE LA REPÚBLICA VALENCIANA
La situación política en el Estado español y especialmente en el País Valenciano, víctima del espolio, la infrafinanciación y la corrupción, es de un nivel tal de pudrimiento que no deja alternativa.
El abandono a que somete el Estado español a los valencianos y el bombardeo diario de noticias sobre la corrupción del PPCV es de tal calibre que no deja opción. Pero lo grave es que todo ello era sabido por miles de personas y funcionarios que callaban, asimismo es triste el papel de buena parte de los medios de comunicación y fuerzas políticas.
Además, las denuncias de los sectores implicados en la economía productiva sobre el abandono a que nos somete el Estado y las fases judiciales con el levantamiento del secreto de los procesos judiciales dejan en evidencia que tanto el espolio como la corrupción son endémicos y están enquistados hasta tal nivel que sin un cambio radical será imposible erradicarlos. Es urgente exigir ya la ilegalización del Partido Popular en la Comunitat Valenciana por organización criminal y reivindicar ya la soberanía política de los valencianos.
El Estado español está podrido, lo está desde las más altas instancias como la Monarquía, pasando por la Comunidades autónomas aprobadas en sendas LOE’s, hasta las unidades administrativas más pequeñas como los ayuntamientos con sus formas de financiación. La corrupción de este Estado es estructural y solo vemos la punta del iceberg. Pero todo ello tiene un origen: la segunda restauración monárquica de la mano de Franco en 1969 y su correlato la Constitución de 1978, que vino a dar garantías de impunidad a torturadores y asesinos y respetó a las fortunas acumuladas en base al robo, especulación, el mercado negro, etc., que dejo sin resolver el tema de las reparaciones a las víctimas del franquismo, olvido al que colaboró entusiásticamente el PSOE y el PCE. Hay que exigir una auditoria de la deuda pública en TODOS los ayuntamientos valencianos y exigencia de responsabilidades penales y civiles.
Tenemos una Casa Real española presuntamente implicada en el caso Noos- Aizon hasta las cejas, con una monarquía que ha pasado a ser una de las fortunas del mundo pese a que teóricamente iba a presupuestos. Cómo acumuló su fortuna sigue siendo un tema tabú que los ciudadanos, y mientras los valencianos dependamos de ese Estado, tenemos derecho a conocer caiga quien caiga. Debe investigarse y depurarse así como su verdadero papel en el golpe del 23 F. Todo ello presuntamente.
Pero es que la nueva reina y rey muestran sus simpatías por un corrupto presunto pero imputado en el tema de las tarjetas black y otras corruptelas calificando al país de “Merde”. Cabría decírselo en el mismo idioma: “MERDE C’EST TOI¨. Una vez más los Borbones demuestran su verdadera catadura siguiendo las tradiciones de sus antecesores.
El gobierno del PP, que se niega al control del Parlamento, que respalda un pacto sobre los refugiados que es la vergüenza del Reino de España. Que recorta libertades y derechos que es el máximo representante de lo más rancio y reaccionario de la sociedad.
Un PSOE que mira a otro lado cuando la corrupción estalla en sus filas; lo mismo en Ciudadanos, ambos se empeñan en presentarse como una alternativa de progreso. Será de SU PROGRESO, porque el PSOE no es ajeno al espolio, a la infrafinanciación, a la corrupción, a las puertas giratorias, a la privatización de lo público, etc.
Por el contrario Podemos, que intentó apropiarse de la imagen del 15M y de las banderas de la rebeldía, está demostrando su falta de talla, su centralismo e incapacidad de manejar la situación política. No en vano en realidad está al margen de la mayoría de movimientos sociales que simplemente intenta rentabilizar, todo su discurso sobre los círculos, la democracia de base, etc. se ha demostrado que esta vacío. Su centralismo españolista esta fuera de toda duda visto como ha ninguneado las coaliciones con fuerzas de ámbitos nacionales. Por lo demás pretender dar la imagen de que el PSOE es una organización progresista y los reyes borbones unos chicos simpáticos es mentir y engañar a la población. Un Gobierno PSOE-Podemos seguirá haciendo la política neoliberal de la UE, con matices, pero sin cuestionar lo esencial.
De EUPV, los Lara, Garzón etc. no vale la pena ni hablar. Su absoluta incapacidad para cambiar y adaptarse a la nueva realidad sociopolítica los ha dejado fuera de juego y sin capacidad de reacción, preocupados sólo por salvar las poltronas y los sueldos que mantienen la estructura organizativa o por agradar a los Podemitas a ver si les hacen un huequecito.
Por ello en estos momentos el debate ya no es tal o cual punto del programa social. Es la ineludible necesidad de romper con el actual sistema monárquico español capitalista centralista.
Por todo ello consideramos que la alternativa es la REPÚBLICA VALENCIANA, la creación de un marco de referencia alternativa republicana y de ámbito de País Valenciano a nivel organizativo, político, electoral y sin más subordinaciones a Madrid. Que los compas del resto del Estado se muevan. Aquí tenemos una realidad concreta y para lidiar con ella lo único que no necesitamos son directrices foráneas que nos digan lo que los valencianos, des de Orihuela a Vinaròs, tenemos que hacer.
País Valenciano, d’Orihuela a Vinaròs, 16 de marzo del 2016
PROPOSTA RESOLUCIÓ DEL CONSELL NACIONAL DEL BLOC SOBRE ELECCIONS GENERALS
PROPOSTA RESOLUCIÓ DEL CONSELL NACIONAL SOBRE ELECCIONS GENERALS
València, 24 d’octubre de 2015
Davant la incertesa que ha generat la situació en la que ens trobem, el BLOC ha de buscar camins que ens permeten, no sols continuar avançant, sinó conservar tot allò que hem aconseguit.
Compromís és l’instrument d’eixe canvi al nostre país, és responsabilitat nostra crear l ‘espai de ruptura i progrés que la gent espera. I és la nostra responsabilitat, més que cap, defendre els interessos dels valencians.
Per aquesta raó el valencianisme aspira a assolir un grup parlamentari propi. I hem de fer tots els esforços per assolir-lo, però no a qualsevol preu. O no al preu de la nostra identitat.
Per això, fem aquesta Proposta de resolució:
1- el Consell Nacional del BLOC reclama a Compromís i mandata a l’executiva nacional del BLOC que s’impulse una candidatura d’ampli espectre polític i social sense excloure cap component que incloga els valors del valencianisme, l’esquerra, l’ecologisme i el progrés amb una fórmula que garantisca legalment la constitució d’un grup parlamentari valencià i valencianista al Congrés de Diputats espanyol.
2- Aquesta candidatura tindrà una campanya pròpia, independent de qualsevol partit d’àmbit estatal que puga participar d’ella i donar suport.
3- Aquesta candidatura tindrà l’encàrrec de ser el gran espai de la ciutadania per dur el canvi valencià a les Corts Generals, convidant a totes les organitzacions ciutadanes i partits amb afinitat ideològica i d’estricta obediència valenciana.
