Per recuperar les imatges i notícies de l’antiga ANNA notícies cal afegir ‘blog.‘ a les antigues direccions davant de ‘annanoticies‘
Per exemple amb esta direcció dona error
http://annanoticies.com/arxius/25408
però amb esta es pot accedir
http://blog.annanoticies.com/arxius/25408
Mostra totes les entrades de NEM Sabadell
El PUNT entrevista a Víctor Baeta. 25 de febrer del 2007.
Entrevista en El Punt. Diumenge 25 de febrer del 2007.
Una setmana després de la reunió de la Coordinadora i a pocs dies de la celebració de la I Convenció per la República al País Valencià, el diumenge 25 de febrer del 2007, El Punt publicava una entrevista que m’havia fet el periodista Enric Orts i que reflecteix bastant bé la situació en aquells moments. Aquesta va ser l’entrevista:
Víctor Baeta. Pertany a la plataforma republicana Sobirania Valenciana, integrada en la coordinadora que ha convocat per al pròxim diumenge la Primera Convenció per la República al País Valencià.
— Sembla que la recuperació de la república com a forma de govern està més pròxima a l’ideari de l’esquerra espanyola que no del valencianisme. És així?
— El valencianisme modern no s’havia destacat fins ara per fer bandera de la república. No obstant això, a partir de l’aparició d’Esquerra Valenciana i de l’Associació Cultural i Republicana Constantí Llombart, i posteriorment de la creació de Sobirania Valenciana, que integra, a més de Constantí Llombart, Esquerra Nacionalista Valenciana, Estat Valencià i Valencianisme.com, les coses han canviat. També el BLOC, a través d’una esmena als estatuts que vam presentar en l’últim congrés, subratlla la revindicació d’una forma d’estat republicana.
— Hi havia algun tipus de tabú cap a la república?
— Tot el nacionalisme, fins i tot el català, el gallec i el basc, havia manifestat una mica de complex d’inferioritat davant la paraula “república”. Tots identifiquem, encara ara, la república amb la bandera tricolor, amb un projecte polític espanyol. Això ha començat a canviar. Sobirania Valenciana, per exemple, parla de “repúbliques” i ha introduït un símbol diferent a la tricolor espanyola. Es tracta de la històrica bandera d’Esquerra Valenciana. En les manifestacions la gent agafa amb naturalitat la bandera republicana espanyola, un símbol que respectem. També se sol veure la senyera amb triangle blau i estel blanc, que és el símbol de la república catalana, de l’Estat Català. Són dues senyeres molt respectables però alienes als sobiranistes valencians. Per què no utilitzar els nostres propis símbols republicans valencians quan sí que els tenim?
— Creu que el llegat polític d’Esquerra Valenciana i el Partit Valencianista d’Esquerra en els anys de la II República i la Guerra Civil ha sigut menyspreat pel valencianisme de la segona meitat del segle XX?
— En la transició els espanyols recuperen les sigles PSOE i PCE, els catalans ERC… Els valencians no recuperem cap partit històric. Si en el seu moment haguérem recuperat les sigles històriques, haguérem pogut reclamar el patrimoni històric: cal recordar que Esquerra Valenciana fou un partit de masses. Alguns valencianistes ens vam preocupar per recuperar les sigles, però ja en 1998.
— I Fuster, va tenir en compte el valencianisme dels anys 30?
— D’eixida cal dir que sense Fuster no estaríem on estem. Però ell va fer taula rasa de tot el que havia passat abans del 1931. I és que Fuster no era un estrateg, sinó un pensador. De Nosaltres, els valencians s’han fet moltes edicions però d’El valencianisme polític de Cucó se n’han fet poques. Això significa que els valencians no coneixem suficientment la nostra història anterior a la Guerra Civil, i el llibre de Cucó és fonamental en eixe sentit. Els valencianistes no vam aparéixer de sobte.
— Hi ha un component nostàlgic a l’hora de reivindicar la República?
— Hi ha certament qui ha rememorat la II República sense cap plantejament de futur, un punt de vista còmode per al PSOE. No oblidem que el PSOE, i també el PCE, van subscriure el pacte constitucional del 1978. Nosaltres no rebutgem l’aliança amb aquells que fan plantejaments de futur, als que donen suport a la III República, encara que aquesta no és la nostra. Nosaltres estem per una república valenciana sobirana i per coordinar-nos en l’àmbit estatal amb els republicans sobiranistes catalans, bascos, gallecs… per a poder parlar de tu a tu amb els republicans espanyols.
— Sí, però no tots els que han convocat la convenció comparteixen els seus plantejaments sobiranistes.
— És clar que no, però els nostres aliats els saben i reconeixen el dret d’autodeterminació. Això està bé i ho agraïm, però creiem que no és suficient. Cal omplir de sobiranistes les nostres institucions i cal que hi haja una majoria que vulga exercir de facto la nostra sobirania. Cal una república pròpia per a decidir les nostres dependències i independències. Per a nosaltres, el subjecte de sobirania és el poble valencià.
— Aquest objectiu encara és molt llunyà.
— Tot depén de la força que tinga un poble. Si una hipotètica república espanyola estiguera d’acord amb que els bascos exerciren la seua sobirania, aquests ja l’haurien exercida probablement. Tinc els meus dubtes que els catalans també ho pogueren fer ara i, en el cas dels valencians, la cosa estaria més verda encara. Recordem que encara no tenim cap sobiranista a les Corts. Bé, potser sí, un: Carles Arnal, l’únic diputat que va votar a favor del Pla Ibarretxe en una moció en contra que va promoure el PP i que PSOE i EU hi van donar suport. Per cert, que les Corts van ser l’únic parlament autonòmic de l’Estat que va tractar aquest assumpte. Potser tanta insistència del PP i de Camps en l’espanyolitat dels valencians palesa que hi ha alguna cosa que no és tan clara.
— Hi ha raons per a pensar que la monarquia espanyola està amenaçada i que la República està a prop?
— La monarquia està tocada de fons, però és clar que si les coses funcionen, si hi ha treball, no es qüestiona el sistema, encara que hi haja aspectes no democràtics en el seu funcionament. Les coses depenen de la seua utilitat. Tu no portes el cotxe al mecànic si funciona. El que cal és tenir un discurs alternatiu llest per a quan es produïsca el fracàs del sistema. Amb la corrupció i l’especulació estem veient que el sistema està deixant de funcionar.
— Amb la línia política estratègica seguida actualment pel PP, on és evident la manca d’una mínima lleialtat al govern de Zapatero, creu que el partit de Rajoy està dins del «sistema»?
— La Constitució en vigor no té unes bases democràtiques reals, recordem que l’actual rei va ser designat per Franco. Com els mateixos pensadors del sistema accepten, la seua gènesi va ser “heterodoxa”. Només subsisteix pel consens de les parts. De fet, no és gratuït que els missatges del rei apel·len sempre al consens. El consens és la peça fonamental que manté el sistema, que manté aquesta Constitució. Si desapareix el consens, allò s’afona. En la situació actual, la dreta espanyola està sent acusada de no donar suport a aquest consens i en part és lògic perquè aquesta dreta està liderada per gent que en els seu moment no va estar a favor de la Constitució. Tal vegada, i paradoxalment, la dreta està fent trontollar la monarquia. Però aquest és el seu problema.
— Què té de roí la monarquia?
— Cal recordar que amb la Constitució del 1978 a la mà, la sobirania no la té el poble espanyol, sinó que està compartida amb una persona que no és elegida, que és el cap de l’Estat, el rei. Cal llegir atentament l’amagat article 99 per a copsar això que estic dient. A més, tenim un sistema basat en la desigualtat. Contradicció entre els articles 14 i 56. Si tots els espanyols són iguals davant la llei, una de dues: o el rei no és espanyol o no hi ha igualtat. Estic convençut que d’aquesta desigualtat té origen la corrupció.
— Per què no està Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) en la coordinadora que organitza la convenció?
— Al principi, l’ACR Constantí Llombart es va posar en contacte amb tots els republicans no espanyols. Vam aconseguir que ERPV i MDT vingueren a una reunió de la coordinadora, però no hi han tornat des de llavors. Les raons d’ERPV no les entenc. En la Coordinadora convivim republicans amb distints subjectes de sobirania. El dia 4, en la convenció, estarà present un col·lectiu de l’esquerra independentista: Republicans dels Països Catalans. També ha anunciat la seua participació el Partit Republicà Català.
— Tots els partits que integren la coalició Compromís pel País Valencià han anunciat la seua participació en la convenció. Respondrà la convenció demanant el vot per Compromís?
— No. En la coordinadora hi ha de tot. Hi ha gent que milita en altres forces alienes a Compromís, com ara Esquerra Nacionalista Valenciana o el PCPE. La coordinadora ni s’ha plantejat aquesta qüestió. El seu únic objectiu és fer possible que les diverses sensibilitats republicanes puguen fer coses en comú en un moment determinat. No volem que això esdevinga en cap grup polític ni que tinga una direcció política.
— Vosté va ser un dels fundadors de la «nova» Esquerra Valenciana. Per què la va abandonar?
— Jo continue compartint totalment els idearis d’Esquerra Valenciana, però estic en política perquè vull transformar. Els partits polítics són eines. Si una eina política no funciona, no podem quedar-nos amb els braços plegats admirant les sigles. La vocació d’Esquerra Valenciana sempre ha sigut entrar en el BLOC, però no va ser possible entendre’ns amb ells, ni tampoc amb Esquerra Republicana. En 2003 vam fer allò que pensàvem que havia de fer el BLOC, crear, amb EU i Els Verds, l’Entesa. Allò va representar que ara Esquerra Valenciana té un estatus de partit parlamentari. En acostar-se el 2007, vaig optar per ingressar al BLOC i contribuir a fer possible allò que no es va poder fer en 2003.
— Ara, Esquerra Valenciana ha demanat de nou l’ingrés en el BLOC. Farà alguna gestió?
— No em correspon aquest paper. No hi vull interferir. Pense que Esquerra Valenciana ha d’estar dins del BLOC i desenvolupar la seua política, per a ser agents actius. Si hi ha una manca al BLOC, aquesta és la dels agents actius ideològics. No hi ha gent que es dedique a fer ideologia nacionalista o sobiranista.
Carta oberta del NEM Sabadell, al senyor Oliu, president del Banc de Sabadell,
NEM Sabadell
Nucli Estable d’Accionistes Minoritaris del Banc de Sabadell
CARTA OBERTA AL SENYOR OLIU, PRESIDENT DEL BANC DE SABADELL
1) VALOREM positivament la ruptura de les negociacions de la venda del nostre Banc Sabadell al BBVA.
2) RECORDEM que legalment una de les funcions mes importants d’un President d’un Consell d’Administració, és la defensa dels interessos dels petits accionistes.
3) VALOREM positivament la decisió de vendre la filial britànica TSB (Trustee Savings Bank)
4) RECORDEM que la nostra associació, NEM Sabadell, es va oposar per escrit i públicament, a la Junta d Accionistes del nostre banc, a la compra del TSB, perquè no era un banc de la zona euro, però encara mes per el preu de 2.300 milions d’euros (per sobre del preu actual de tot el Grup Banc Sabadell).
5) SOL·LICITEM que la pròxima Junta d Accionistes (a proposta del Consell d’Administració) aprove la possibilitat de fer les Juntes d’Accionistes, tant a Alacant com a Sabadell; sense necessitat de canviar la seu social, com fa, per exemple Catalana Occidente (a Madrid i a Sant Cugat, alternativament).
Signat:
Víctor Baeta (País Valencià)
Josep De Marfà (Catalunya)
Alacant/Sabadell, 4 desembre del 2020
NEM Sabadell (Núcleo Estable de accionistas Minoritarios del Banco de Sabadell) G98469083, inscrita en Madrid, en el Registro Nacional de asociaciones, en el grupo 1º, sección 1ª con número nacional: 601345, el 28 de noviembre de 2012. Apartat 12096 VALÈNCIA 46020 aivcam@nemsabadell.eu Tel 650 537 213
BREXIT: SANTANDER I SABADELL, ENTRE ELS QUATRE BANCS EUROPEUS MÉS AFECTATS
Brexit: Santander i Sabadell, entre els quatre bancs europeus més afectats per Alicia Crespo
Actualitzat: 18/06/201600:00 hores
La caiguda del PIB danyaria la qualitat dels seus actius i els seus beneficis per les seues activitats de banca minorista a Regne Unit.
Amb prou faenes queden dies perquè Regne Unit decidisca si vol romandre en la UE. Al ritme del compte arrere, el temor al fet que decidisca separar-se s’estén com a taca d’oli pels mercats i els sistemes financers, mentre se succeeixen les crides en contra del Brexit d’autoritats, polítics i empresaris, tant europeus com a britànics.
El fantasma de l’escissió es planeja sobre els bancs britànics en forma de majors costos de finançament, canvis estructurals en els bancs d’inversió i una deterioració de la qualitat dels actius per la caiguda del PIB, la qual cosa minvaria els seus beneficis. Però açò últim també suposa una amenaça per a les entitats europees amb negoci en l’illa.
Santander i Sabadell figuren, al costat d’HSBC i Bank of Ireland, entre els quatre bancs europeus que es veurien més perjudicats en les seues activitats de banca minorista per la deterioració de l’economia si Regne Unit decideix separar-se de la UE en el referèndum del pròxim 23 de juny, segons els càlculs de la signatura d’anàlisi JPMorgan.
A més curt termini, el Brexit impactaria sobre Santander i Sabadell a través de la depreciació de la lliura esterlina i de la caiguda de les seues accions en Borsa. Les seues valoracions «podrien veure’s significativament afectades» si els secessionistes s’imposen. La signatura nord-americana apunta, no obstant açò, que les entitats amb negocis a Regne Unit podrien eixir enfortides si ix vencedora la permanència.
A dia d’avui, el banc que presideix Ana Botí té el 29% dels seus actius a Regne Unit, que és la geografia que més aporta al benefici del grup, per davant de Brasil -motor dels seus resultats en els pitjors anys de la crisi financera- i d’Espanya. Els actius en el mercat britànic del banc que encapçala Josep Oliu suposen el 21% del total després de la compra de TSB.
L’exposició dels dos bancs espanyols a Regne Unit no aconsegueix la d’HSBC i Bank of Ireland, del 36% dels actius en tots dos casos, però supera amb escreix la de la resta de principals bancs europeus amb presència en el país, com Handelsbanken (9%), BNP (6%), Deutsche Bank (5%), Credit Suisse (5%), UBS (4%) i Danske (4%).
Quant al nombre d’empleats, Sabadell lidera el ránking amb el 31% de la seua plantilla en l’illa, mentre que Santander ocupa el cinquè lloc, amb el 13% del total: JPMorgan assenyala que el Brexit podria portar a les entitats a mobilitzar ocupacions fóra del país, la qual cosa obligaria a una reestructuració significativa en el cas dels bancs espanyols.
Les enquestes més recents reflecteixen un cada vegada major pes dels vots a favor de l’eixida de Regne Unit de la UE fins al punt de superar als partidaris de la permanència, però la signatura d’anàlisi aposta al fet que aquesta última s’imposarà en la votació gràcies a que els indecisos acabaran inclinant-se per ella.
El BCE es prepara
Amb aquest teló de fons, el BCE pren mesures per a mitigar els efectes d’una eventual ruptura. El Mecanisme Únic de Supervisió (*MUS) ja aborda plans de contingència amb cadascun dels bancs afectats, segons va confirmar dimarts passat la seua presidenta, Danièle Nouy, en la seua compareixença en el Parlament europeu.
El conseller delegat de Sabadell, Jaime Guardiola, ja va indicar a principis de març que el supervisor únic de l’eurozona estudiava amb les entitats les anàlisis d’impacte d’aquesta hipòtesi. El Brexit -va afirmar el banquer- no suposaria un gran risc a la seua estructura de negoci a Regne Unit.
«La nostra activitat és minorista pura. Passada el que passe, sempre hi haurà necessitat de servir a particulars i pimes», la qual cosa comporta «un risc menor» que el negoci majorista o de grans corporacions «davant un entorn negatiu», va dir Guardiola en presentar els resultats del primer trimestre.
Per la seua banda, el conseller delegat de Santander, José Antonio Álvarez, va explicar en la seua presentació que el *Brexit tindria un primer efecte negatiu sobre les divises, sobre la lliura esterlina i l’euro, per a impactar a més llarg termini sobre l’economia, tant de Regne Unit com de l’eurozona.
A més del pla de contingència pel *Brexit, Santander elabora altres plans de forma habitual, sobretot per a encarar tensions de liquiditat amb impacte en el negoci ordinari, va puntualitzar en al·lusió al full de ruta davant la secessió de Regne Unit i el possible trasllat de la plantilla en el país a Alemanya. La separació «afecta negativament a ambdues parts, espere que al final romanga», va fitar.
En paral·lel al *MUS, la institució que encapçala Mario Draghi es coordinarà amb el Banc d’Anglaterra per a injectar tota la liquiditat necessària el dia després del referèndum si Regne Unit s’independitza d’Europa, segons Reuters, que cita fonts de l’organisme amb seu a Frankfurt: serà un altre whatever it takes per a garantir l’estabilitat financera. Encara que aquesta, òbviament, no és l’única cosa que està en joc.
Menys creixement
«Sense Regne Unit, la UE serà més pobra, més xicoteta, menys influent i possiblement menys estable», resumeix l’agència de ráting DBRS. Si ix el Brexit, no descarta una revisió a la baixa de les qualificacions crediticies de diversos Estats europeus, especialment dels més endeutats, entre els quals esmenta a Espanya.
La secessió britànica -aventura- es traduirà en menys creixement en el conjunt d’Europa: la incertesa regulatòria deprimiria tant el comerç amb Regne Unit com la inversió del país en el continent i viceversa. A més, el *Brexit podria convertir-se en el detonant d’altres moviments separatistes a Europa i de nous referents.
AIVCAM ha presentat una Petició al Parlament Europeu sobre les quotes participatives de la CAM
L’advocat Antonio Montiel (dreta)
El president d’AIVCAN, Víctor Baeta (esquerra)
—————————————
DOCUMENT EN PDF ENVIAT A LA COMISSIÓ DE PETICIONS DEL PARLAMENT EUROPEU
La consulta de NEM Sabadell a la CNMV sobre el fixatge de Sol Daurella per Ana Botín del Santander, en EXPANSIÓN
Els consells dels bancs, una qüestió d’influència que la CNMV supervisa
L’empresària Sol Daurella va canviar al novembre de consell: del Banc Sabadell al Santander. / CÈLIA ATSET
A.M.V. Barcelona | ARA |Actualitzada el 18/01/2015
L’empresària Sol Daurella va protagonitzar a finals de novembre una polèmica en el sector financer català en passar del consell del Banc Sabadell al del Santander amb cinc dies de diferència. Les raons del canvi van ser poc explicades, perquè la nota amb què Daurella -la 19a fortuna espanyola segons el rànquing de la revista Forbes – es va acomiadar del Sabadell es referia de manera vaga a “canvis professionals”. La decisió va generar malestar entre els accionistes i, de fet, un grup de minoritaris del Sabadell van emetre una carta a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per protestar pel canvi, segons publicava ahir Expansión.
Al sector s’assumeix que el càrrec de conseller de banc és bàsicament una qüestió de reconeixement professional i una manera de guanyar influència. En el cas concret del Santander -el primer banc de la zona euro i un dels més importants del món-, el salt de categoria és evident.
La condició de conseller (que no té necessàriament relació amb la d’accionista) també comporta una millora del tracte de les entitats amb els consellers i les seves empreses, que es tradueix sovint en un increment de la relació financera. “No hi ha cap dubte que el Santander treballarà més amb Cobega que fins ara”, assumeixen fonts financeres en referència a l’embotelladora de Coca-Cola propietat de Daurella.
Malgrat que aquests llaços professionals puguin fer-se més sòlids, la CNMV posa límit a algunes operacions. Per exemple, en la pràctica impedeix que les entitats prestin als seus accionistes els diners que destinen a la compra d’accions, cosa que les obliga a deduir aquests préstecs dels seus fons propis. Per això, quan hi ha ampliacions de capital com la que la setmana passada va protagonitzar el Santander, els consellers han d’anar a altres bancs si els cal crèdit per comprar accions.
ACTA REUNIÓN NEM SABADELL Y CONSULTA A LA CNMV
NEM Sabadell informa
PARA VER LA COTIZACIÓN DE LA ACCIÓN DEL BSAB CLICAR AQUÍ
ACTA REUNIÓN NEM SABADELL Y CONSULTA A LA CNMV
ACTA DE LA REUNIÓN DE LA JUNTA DIRECTIVA DE NEM Sabadell CELEBRADA EN BARCELONA EL 23 DE DE DICIEMBRE 2014
Asistentes: Víctor Baeta Subias por las Comunidades valenciana, murciana y resto del Estado; Josep De Marfà, Joan Mas Marsellés, Josep Antoni Boada Gutierrez, Marc Ribaldi y Alfredo Martínez por la Comunidad catalana.
Los temas tratados y acuerdos fueron los siguientes:
1. Se informa que el Gobierno ha prorrogado dos años que las sociedades cotizadas puedan pagar los dividendos mediante la forma de ‘dividendo triple elección’ por lo que se acuerda:
• Solicitar oficialmente a Banco Sabadell la posibilidad de cobrar el dividendo con estas tres opciones.
• Colocar en la web www.nemsabadell.eu un vídeo explicativo
2. Se informa del Hecho Relevante publicado hoy mismo, 23 de diciembre de 2014 (número de registro 216.240), por el que Banco Sabadell informa que va a proceder a la amortización de diversas emisiones de participaciones preferentes y obligaciones en su mayoría procedentes de CAM i Caixa Torrent.
Se acuerda solicitar a Banco Sabadell en interés de los clientes conservadores la posibilidad/opción de alargar el periodo de amortización.
3. Se informa que en breve se procederá a la amortización final de los bonos convertibles con ISIN: ES0313860449. Dadas las circunstancias del mercado este hecho perjudicará de manera grave a los ‘bonistas’ que en su mayoría son clientes y accionistas del BSAB.
Se acuerda solicitar al Consejo de Administración del BSAB cambie la ecuación de canje (proporción) o bien alargue la vida de dichos valores, cosa que el BSAB ya ha realizado en otras ocasiones.
4. Se informa de los siguientes hechos:
• El 20 de noviembre de 2014, el Banco de Sabadell mediante comunicación de Hecho Relevante 214379 informa que Dª Sol Daurella Comadrán ha presentado su renuncia como miembro del Consejo de Administración de Banco Sabadell mediante una carta donde manifiesta el motivo de su decisión por “el momento profesional y empresarial” en el que se encuentra y que por este motivo considera que “no voy a poder atender a partir de ahora mi función en esta entidad en la manera que venía haciendo.”
• El 25 de noviembre de 2014, el Banco Santander mediante comunicación de Hecho Relevante 2144528 informa que su consejo de administración, en reunión celebrada ese mismo día, ha acordado nombrar a Dª Sol Daurella como consejera independiente y se informa que el nombramiento surtirá efectos el 1 de enero de 2015, estando sujetos a las autorizaciones regulatorias correspondientes.
Analizados estos hechos, como accionistas de BSAB, se considera que el negocio de Banco Sabadell puede salir perjudicado por la captación que Banco Santander ha efectuado de Dª Sol Daurella.
Se acuerda dirigirse a la CNMV por este motivo y solicitar consulta sobre la regulación del trasvase de miembros de un Consejo a otro e información por si ha sido autorizado este nombramiento. Y al BSAB preguntar la relación contractual entre la sociedad y los miembros del Consejo de Administración.
Sin más asuntos que tratar se levanta la reunión. Barcelona, 23 de diciembre 2014
———
NEM Sabadell solicita al BSAB el pago de dividendos con triple elección como otros bancos ya realizan. Para ver en que consiste clicar en el triángulo de este vídeo del Banco de Santander
NEM Sabadell porta la representació de 1.163.765 accions i 1.423 vots a la Junta d’accionistes del Banc de Sabadell
Valencians i Murcians mantenen el nivell accionarial representats per NEM Sabadell: 863.765 accions que juntament amb les 300.000 del sector català, sumen mes d’un milió d’accions representant un total de 1.423 vots. El prec, al final de la intervenció de Víctor Baeta, va generar els aplaudiments.
Intervenció de Víctor Baeta, president del NEM SABADELL
Junta d’Accionistes del Banc de Sabadell, 27 març de 2014.
Bona vesprada
Prenc la paraula en representació de 1.163.765 accions, en la seua majoria procedents de la Comunitat Valenciana i de la Comunitat Murciana, delegades al NEM Sabadell i que comptabilitzen un total de 1.423 vots.
D’acord amb el mandat que porte de l’assemblea celebrada el 15 de març a la ciutat d’Elx faré una sèrie de preguntes i finalitzaré amb una felicitació i un prec.
1. Tenim pendent, des de la Junta General d’ Accionistes de Març de 2013, la resposta de la mesa presidencial a la pregunta que va fer un membre de Nem Sabadell, del qual avui tinc la representació; i passat un any tornem a realitzar la pregunta:
Com és possible que en el Banc Sabadell existisca un nombre tan alt de contractes blindats; superen al conjunt de la resta del sistema financer? Quina explicació donen a açò? A data d’avui quants contractes blindats existeixen en Banc Sabadell i per què
2. El ràtio de morositat està en el 13,63% enfront del 9,33% de l’any passat. En aquesta xifra no estan inclosos els actius afectes a l’esquema de protecció d’actius (que són fonamentalment els que provenen de CAM). Per tant no consideren molt perillosa aquesta xifra, encara que hi haja una cobertura del 13,61? cobertura que per cert ha baixat proporcionalment en relació amb l’any anterior.
3. En les dades tècniques a 31-12-2013 publicats en el nostre Informatiu per a Accionistes número 56 del mes de gener de 2014, figura com a “benefici net atribuït per acció 0,06 euros”. No obstant això en la reunió del Consell d’Administració del 23 de gener de 2014 van acordar proposar a la Junta General la distribució d’un dividend de 0,01 euros per acció en efectiu més una retribució de 0,02 euros per acció en accions procedents de l’autocartera. La suma d’ambdós dividends és, igual que en el 21013 a 0,03 i no un 0,06 com publiquen en “dades tècniques”. Un 0,06 és el doble de 0,03. Podrien explicar aquesta diferència?
4. En l’any 2013 han cobrat o pensen cobrar a final de mes de Març o més endavant alguna quantitat provinent de les opcions sobre accions que es van concedir en l’any 2010?
No trobem aquesta dada en la documentació lliurada.
5. Respecte a les aportacions del Banc de Sabadell a la societat, tant de tipus social, com a cultural així com d’ajuda de diferent índole a empreses, associacions, organitzacions, etc. quines quantitats d’aquestes aportacions han dedicat durant l’any 2013 a la Comunitat Valenciana, Comunitat Balear i a la Comunitat Murciana? No tenim la dada. Aquestes comunitats suposen un important percentatge del negoci del Banc de Sabadell. Com a exemple de la seua escassa aportació a aquestes comunitats, sembla ser que han tardat molt temps a col·laborar amb el MARQ d’Alacant, un dels millors museus de la zona, col·laboració que era important per part de la CAM. De moment tenim notícies d’una sola col·laboració amb aquest museu Hi ha hagut alguna una altra col·laboració d’algun tipus i amb alguna altra entitat en les zones Valenciana, Balear i Murciana?
SOBRE L’ORDRE DEL DIA
Punt 1
En la distribució de beneficis figura una reserva per a inversions a Canàries: Veure si donen explicacions sobre aquesta inversió.
Respecte als beneficis que han publicat de l’any 2013 ens agradaria conèixer:
a. quin és la xifra comptable dels actius fiscals diferits de 2013?
b. han compensat els actius fiscals diferits com a beneficis?
c. Quin és la xifra actual total dels actius fiscals diferits pendent de pagament i en quina data cal efectuar aquest pagament?
Punt 2
Respecte al dividend als accionistes:
Si enguany s’han triplicat realment, com diuen, els beneficis per què els accionistes seguim cobrant una quantitat ínfima, igual que l’any anterior, i no tripliquem o almenys dupliquem el dividend?
No obstant això, els executius estan cobrant uns emoluments molt alts. Consideren vostès que amb els beneficis obtinguts poden adjudicar-se uns sous tan alts, plus per beneficis i el pagament d’altíssimes primes per a cobrar en el futur pensions milionàries que estem pagant els accionistes? Abans de cobrar aquests altíssims emoluments de tot tipus, haurien de demostrar que realment gràcies a vostès el banc guanya diners, i açò ho demostraran quan paguen als seus accionistes un dividend decent.
El Banc de Sabadell dóna aproximadament un 1,2% sobre el valor de l’acció com a dividend, un 0,8% en accions i un 0,4% en efectiu. Els bancs importants del país reparteixen un dividend que suposa aproximadament entre un 9 i 10% sobre el valor de l’acció i el pagament és en efectiu. La diferència és bastant notable.
Punt 3
Respecte a la segona proposta d’aquest punt: Renovació de Na Sol Daurella com a consellera independent:
El nostre vot serà negatiu davant el comportament de les envasadores de Coca Cola que, malgrat tenir uns beneficis coneguts per tots, han decidit deixar a un munt de persones en el carrer. No creiem que una persona que actua així dóna bona imatge ni siga la més indicada per a formar part del consell del Banc de Sabadell.
Punt 4
1ª PROPOSTA.- Canvien l’article 81 dels Estatuts Socials.
En aquest canvi MODIFIQUEN EL SEGON PARRAFO de l’article 81, pel qual cobraran els consellers els seus emoluments abans de la fixació de beneficis, amb la qual cosa els consellers ixen beneficiats, ja que la seua remuneració no es fixarà en funció dels beneficis. Parlen d’un límit màxim anual que es fixarà per la Junta, però abans hi havia un màxim LEGAL referit als beneficis.
Creiem que aquest canvi va a beneficiar als consellers i perjudicar importantment als accionistes, per la qual cosa el nostre vot va a ser lògicament negatiu.
Punt 5
Sobre la política de remuneracions
Llegim un parell de notícies sobre la remuneració del Consell:
En el mitjà digital El Economista.es del 14-02-2014 podem llegir:
“El consell de Banc Sabadell va guanyar 7,48 milions en 2013, un 26% més”
Curiosament, en el mateix mitjà del 17 de febrer de 2014 (dies més tard) podem llegir:
“El consell del Sabadell va reduir un 15% la retribució efectivament percebuda en 2013, fins a 1,88 milions. La remuneració global, incloent els nous criteris de meritació, va ser de 10,9 milions d’euros”.
Quines són les xifres veritables?
Respecte als nostres treballadors
Segueixen tenint als empleats treballant hores extraordinàries sense pagar-los ni cotitzar per elles? Sabem que no és una opció personal dels empleats sinó que són forçats a açò. Aquest tema és il·legal, i per tant deurien corregir-ho bé procurant que els empleats treballen la jornada legal solament o bé pagant i cotitzant per les hores extres realitzades. Han deixat constància d’açò en la memòria de Responsabilitat Social Corporativa?
Per tot l’anterior el nostre vot serà negatiu a la seua política d’altíssimes retribucions mentre els accionistes no tinguem un dividend decent.
Punt 7:
Autorització per a l’ampliació de capital.
L’any passat els vam donar el nostre vot positiu per a l’ampliació de capital “amb la condició que no fora per a comprar altres bancs”. El Sr. Oliu va assegurar que no anaven a comprar cap altre banc.
Ens pot explicar què ha ocorregut sobre aquest tema?
Punt 8.-
Sol·liciten es concedisca:
“…per un període de tres anys des de la data d’adopció d’aquest acord, la facultat d’emetre, en una o diverses vegades fins a un import màxim de seixanta mil milions d’euros (60.000.000.000.-) o el seu equivalent en una altra divisa, amb caràcter subordinat o no, obligacions no convertibles, sota aquesta denominació, participacions preferents, bons de caixa o uns altres similars, cèdules hipotecàries i qualsevol altre valor de renda fixa admissible en Dret.”
La possibilitat d’un endeutament de 60.000 milions ens sembla molt alt, donat el capital social del banc. L’any passat ja ho van sol·licitar per la mateixa quantitat.
Quina xifra és la utilitzada fins al moment actual?
Insistim que ens sembla una quantitat excessiva i volguérem informació sobre la xifra total actual d’endeutament del banc.
Punt 9
Demanen autorització para:
“…emetre obligacions, participacions preferents i qualssevol altres valors representatius de part d’un emprèstit convertibles en accions de nova emissió de la Societat i/o canjeables en accions en circulació de la Societat, així com warrants o altres valors anàlegs que puguen donar dret directa o indirectament a la subscripció o adquisició d’accions de la Societat, bé de nova emissió o bé ja en circulació.
L’import màxim total de l’emissió o emissions dels valors que s’acorden a l’empara de la present delegació serà de dues mil milions d’euros (2.000.000.000) o el seu equivalent en una altra divisa.
L’endeutament del punt anterior ho considerem excessiu. Però el sol·licitat en aquest punt per import de 2.000 milions implica la possibilitat de la seua conversió en accions, amb la consegüent dilució de l’acció, tema molt perjudicial per als accionistes. Per açò votarem en sentit negatiu a aquesta proposta.
I finalment la felicitació i el prec.
La felicitació
Vostès, la direcció, fan coses bé. I una cosa que està bé és la Campanya de Vinculació. Amb la campanya de vinculació i se perfectament que en aquestes Juntes no hi ha lloc per la justícia terrenal ni pels sentimentalismes romàntics, vostès compensen a aquells impositors aferrissadament conservadors de la CAM que amb martingales els van convertir en clients de risc. A aquets impositors, propietaris de la CAM,vendre-la, els ha suposat que els furtaren la cartera, per la voluntat d’ algú que, induït o no, això mai ho sabrem, va decidir una “operació acordeó” per poder vendre la CAM per un euro, el que de retruc va suposar que la quotes participatives esdevenien a un valor de zero euros. Tots ens felicitem per poder haver comprat la CAM per un euro i haver passat, el Banc de Sabadell, de ser susceptible per a ser engolit a passar a ser un dels quatre grans de l’Estat espanyol. I pense que malgrat la fredor de l’empresa cotitzada que avui rendeix comptes batega, ací, en algun lloc, aquell sentiment de la dita que diu “Es de bien nacidos ser agradecidos” i l’agraiment per aquesta fusta de salvació, que ha representat la compra de la CAM, es correspon amb la Campanya de Vinculació. Endavant, doncs, amb la Campanya que serà la millor manera de conservar el fons de comerç que representen els clients de la CAM i serà la millor i més sincera publicitat que podrem fer per ala imatge del nostre Banc de Sabadell.
I per finalitzar un prec.
No fem política. Nosaltres estem pel negoci bancari. I de la mateixa manera que se’ns aconsella (1), que no s’han d’instrumentalitzar els soterrats, ni els morts, llavors, de la mateixa manera no instrumentalitzem el nostre Banc en el contenciós que l’Estat espanyol té amb Catalunya. En aquest contencios, que ningú intente instrumentalitzar-lo.
Si nosaltres som un Banc espanyol, ubicat a l’Estat espanyol, i Catalunya esdevé independent, cap problema, perquè si precisem mantenir-nos en la Unió Europea sols caldria ubicar la nostra seu a Alacant o si el senyor Oliu, li agrada més, a Madrid.
Amb la independència de Catalunya, el Banc Sabadell, recordem un banc espanyol, esdevindria segurament un dels que més oficines internacionals tindría.
I això més que un problema seria un avantatge.
Perquè a la fi no s’ha dit sempre que pels bancs espanyols, el negoci esta fora i no dins d’Espanya?
Doncs, nosaltres en aquest tema, en aquest contencios, “muts i a la gàbia”
(1): Miquel Roca Junyent és el secretari de la Junta d’Accionistes del Banc de Sabadell
El Ministeri d’Economia espanyol va preparant el reglament del Registre de NEM’s a la CNMV
NOTA INFORMATIVA: Fuentes solventes del BSAB han informado a NEM Sabadell que el señor Oliu no ha realizado estas declaraciones que el medio Hispanidad ha divulgado por toda la red. ———————–Al “pla B” d’Oliu, NEM Sabadell proposa el “pla A”
Ante el “plan B” de Oliu, NEM Sabadell propone el “plan A”
Si se confirma la información del diario digital Hispanidad que atribuye al Presidente del Banco de Sabadell Josep Oliu unas declaraciones, durante una reunión con potenciales inversores, con motivo de la reciente ampliación de capital de la entidad, y en la que uno de los candidatos formuló la pregunta ineludible:
– ¿Y qué pasa si Cataluña se independiza de España?
– En ese caso -respondió Oliu, en presencia de su CEO, Jaume Guardiola– tenemos un ‘plan B’, que implica el traslado de la sede social a Madrid.
Ante esta noticia NEM Sabadell manifiesta:
- Banco Sabadell no tiene que posicionarse sobre el proceso sobiranista en marcha de Cataluña, ni para bien, ni para mal.
- El negocio del Banco de Sabadell, dependiente de los fondos europeos, tiene que preservarse de los avatares políticos que puedan producirse en el Estado español.
- La sede social ha de garantizar el cumplimiento de los acuerdos europeos.
- Disentimos de la propuesta del señor Oliu, su plan B, de trasladar la sede a Madrid en caso de la constitución del Estado catalán.
- NEM Sabadell propone un plan A más rentable: trasladar la sede social a Alacant, lo que supondría ahorro de costes, ya que existe sede, consolidaría la marca en su base territorial y los beneficios por la cesión por parte del Estado del impuesto de sociedades permanecería en nuestro territorio natural.
- Trasladar la sede social del Banco de Sabadell a Madrid supondría que el señor Oliu tendría el honor de facilitar a la capital de España, por fin, la ubicación de su primer banco sistémico, ya que el Banco de Santander tiene su sede social en Santander, el BBVA la tiene en el País Vasco, Bankia la tiene en Valencia y Caixabanc en Barcelona.
Publicado en: NEM Sabadell, Notas de prensa