[tret del seu llibre Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs
(…)
El 29 de juny de 2007, en l’acte d’homenatge als maulets, un mes després de les eleccions de maig, encara estava en el BLOC i la confiança en aquest encara no havia sigut violentada. Però ara, rellegint la meua intervenció d’eixe dia en el monument als maulets, m’adone que llavors vaig plantejar la contradicció que hi havia entre el rupturista punt 2 dels estatuts del BLOC i els primers articles de la Constitució espanyola del 1978; m’adone de les meues sospites perquè s’anava a obviar aquesta contradicció i que, de les meues paraules d’eixe dia, es deduïa que no estava disposat a baixar el llistó i que les línies roges del valencianisme polític no estava disposat a traspassar-les amb ells.
Aquesta va ser la intervenció que vaig fer en nom del BLOC de la ciutat de València i la darrera com a membre del BLOC:

La paella valenciana, mai madrilenya
En els estatuts del BLOC llegim:
Art. 2. Els objectius del BLOC són:
– L’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant l’aprovació d’una Constitució valenciana sobirana que preveja la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història.
I també
– La defensa de la república com a forma de govern, així com la defensa dels valors republicans.
Per la seua banda, la Constitució espanyola de 1978 diu:
Art. 1-2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.
Art. 1-3. La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria.
Art. 2 La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles… i continua.
Aquests dos pronunciaments són incompatibles. No es pot ser sobiranista valencià republicà i al mateix temps constitucionalista espanyol. O vols ser lliure i lluites per la llibertat per a assolir-la o et resignes a estar sotmés. Amb la Constitució de 1978, els valencians serem esclaus per sempre de les decisions d’un parlament a Madrid. Un parlament ple de forasters on es vota l’Estatut d’Autonomia valencià i on els valencians som minoria. Uns altres, no valencians, voten allò que diuen ens convé a nosaltres els valencians. Un parlament on els valencians estem presoners, perquè és un parlament sense llibertat per a poder-lo deixar.
Cal preguntar als nostres conciutadans, als nostres polítics, quin és el seu subjecte de sobirania. Cal preguntar si la nostra paella, les nostres institucions, les hem de tindre pel mànec els valencians o les han de tindre uns altres. A la paella, com sabeu, s’hi poden afegir distintes verdures i cal controlar molt bé el foc. O els valencians controlem la nostra paella o com ens està passant, ens l’empastaran.
Ser valencià i español hasta los tuétanos, com afirma el senyor Camps, és acceptar que la paella sempre te la facen els altres, és consentir que la paella, en comptes de valenciana, siga madrilenya. És consentir que et furten la paella.
Els sobiranistes valencians volem tindre la paella pel mànec i tindre’n sempre en última instància el control.
Tinc l’orgull de pertànyer al col·lectiu del BLOC de la ciutat de València (1), en nom del qual parle hui ací, en el qual, per damunt de distintes sensibilitats, hem actuat com una pinya en la defensa de la sobirania dels valencians i hem passejat la nostra senyera gegant, les nostres senyeres sobiranes, valencianes i republicanes, pels carrers de la nostra ciutat, però també de dalt a baix del País Valencià, a Alacant, amb el tren republicà i fins i tot les hem passejades en el cor de la metròpoli, reivindicant sempre la sobirania dels valencians, manifestant la nostra voluntat per no estar sotmesos, proclamant que: d’Oriola a Vinaròs, ningú per damunt dels valencians!
I cridant sense complexos: País Valencià lliure i sobirà!
Monument als maules de València
29 de juny de 2007

(1) Amb aquestes paraules volia reconéixer l’actitud de suport que la direcció comarcal del BLOC de la ciutat de València, amb Joan Mansanet al capdavant, havia tingut amb les propostes del sobiranisme valencià republicà que representava l’ACR Constantí Llombart i la plataforma republicana Sobirania Valenciana.