Raimon utilitzat

Les ànimes pusil·lànimes (i algunes hipòcrites) s’han escandalitzat perquè quan Raimon canta “qui perd els orígens, perd identitat” pensa en la classe obrera. La veritat és que ha esperat quaranta anys a desfer el malentès, però no té cap importància. Idees (més que conceptes) com “orígens” i “identitat” només tenen una interpretació concreta, exacta, per a un mateix. Els orígens existeixen abans que la psicologia del subjecte…
El concepte de “classe subalterna”, de Gramsci, està carregat d’ironia, per una part és subjectiu, psicològic, cultural, social, i per l’altra és tremendament “material”, econòmic, i, per una tercera part, pot ser insensible o il·lusori. Macià sabia què volia i el 17 d’abril què li va donar el món. “És el dia més trist de la meva vida” va dir. Se sentia —i se sabia— un dels damnats de la terra. Companys era ric i volia ajudar els pobres, tenia mala consciencia. La seva actuació al servei dels pobres, el 6 d’octubre, el 19 de juliol, va ser fatal.
Políticament només compta l’acció realitzada no les intencions, que poden ser molt variades i volàtils. No parlo d’intencions secretes sinó d’accions realitzades públicament. Charlot el 1940 va fer “El gran dictador”. Com a llepafils, la trobo una mica carrinclona. Però quina força, quin coratge, en la seva denúncia, quan les ONGs jueves estaven negociant salvar cent o mil jueus i van considerar contraproduent la seva acció! De Raimon m’interessen les seves cançons i les seves no-accions: és conegut al Japó i prohibit, censurat, inquisitorialitzat a la Comunitat Valenciana, perseguit per Rus, que sap català perquè sap dir “collons”, però que impedeix el contacte de Raimon amb el seu poble.
Des de la relativament tranquil·la Barcelona, Raimon va cultivant orígens i identitat. Que pugui i vulgui fer-ho des de Xàtiva. Les ànimes de la classe obrera de Xàtiva li ho agrairan.