Arxiu de la categoria: Cançons

La llibertat és el camí… cercant el país. (M)

Sèi un païs e ua flor
(E ua flor, e ua flor)
Que l’aperam la de l’amor
(La de l’amor, la de l’amor)
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
De cap tà l’immortèla
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
La païs vam cercar
Au som deu malh, que ia ua lutz
(Que ia ua lutz, que ia ua lutz)
Qu’i cau gurardar los uelhs dessus
(Los uelhs dessus, los uelhs dessus)
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
De cap tà l’immortèla
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
La païs vam cercar
Que’ns cau traucar tot lo segàs
(Tot lo segàs, tot lo segàs)
Tà ns’arrapar, sonque las mans
(Sonque las mans, sonque las mans)
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
De cap tà l’immortèla
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
La païs vam cercar
Lhèu veiram pas jamei la fin
(Jamei la fin, jamei la fin)
La libertat qu’ei lo camin
(Qu’ei lo camin, qu’ei lo camin)
Après lo malh, un aute malh
(Un aute malh, un aute malh)
Après la lutz, ua auta lutz
(Ua auta lutz, ua auta lutz)
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
De cap tà l’immortèla
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
La païs vam cercar
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
De cap tà l’immortèla
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
La païs vam cercar
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
De cap tà l’immortèla
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
La païs vam cercar
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
De cap tà l’immortèla
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
La païs vam cercar
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
De cap tà l’immortèla
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
La païs vam cercar

CANÇÓ ‘JA ARRIBA EL TREN DE LA REPÚBLICA VALENCIANA’ (M)

Cançó ‘JA ARRIBA EL TREN REPUBLICÀ’
Ja arriba el tren
Ja arriba el temps
Unim totes les forces d’un poble valent

Cançó ‘Ja arriba el tren republicà…’
Ací teniu un enllaç per sentir la cançó

Música: Carles LLinares
Lletra: Carles Llinares i Víctor Baeta
Producció musical i arranjaments:
Albert Ortega, Pau Miquel Soler i Carles Llinares
Producció: ACR Constantí Llombart

la lletra de la cançó

Ja es veu com s’acosta a l’estació
Un tren que viatja amb un rumb
Forjat d’història, fets i raó.

Traçant un camí per un país
que avui roman ocult als ulls,
Després de tres segles d’asfalt i oblit.

Buscant un lloc
on prendre alè.
Unint totes les forces d’un poble valent.

Poble republicà
Alçat en peu
Que vol refer la historia que li havien pres.

Trenquem els murs
I busquem tots junts la sortida
D’aquesta realitat mentida
Amb una resposta que arriba
Des de la plana al sud.

Ja arriba el tren
Ja arriba el temps
Unim totes les forces d’un poble valent.

Poble Valencià
Alçat en peu
Que vol refer la historia que li havien pres.

Trenquem els murs
I busquem tots junts la sortida
D’aquesta realitat mentida
Amb una resposta que arriba
Des de la plana al sud.

Ja arriba el tren
Ja arriba el temps
Unim totes les forces d’un poble valent.


Just in time (Nina Simone) translated to the Valencian. Video lovely-movie-moments montage / Julie Delpy “playing” Nina Simone (M)

(1960) Jule Styne, Adolph Verd, Betty Comden

Anem-nos!

Just a temps em vas trobar, just a temps
Abans de vindre el meu temps s’esgotava
Estava perdent. Els daus perdedors estaven llançats.
Els meus ponts, tots estaven creuats. Anava enlloc.
Ara ets aquí. Ara sé cap on vaig.
No més dubtes o pors. He trobat el meu camí.
Clic, clic, clic…
(piano)

El teu amor vingué just a temps, em vas trobar just a temps
I van canviar les meues nits solitàries. Quin dia de sort.
Just a temps
Abans de vindre el meu temps s’esgotava. Oh baby!
Estava perdent. Els daus perdedors estaven llançats.
Els meus ponts, tots estaven creuats. Anava enlloc.
Ara ets aquí. Ara sé cap on vaig.
No més dubtes o pors. He trobat el meu camí.
El teu amor vingué just a temps. M’he trobat just a temps
I he canviat les meues nits solitàries.
I he canviat les meues nits solitàries.

I he canviat les meues nits solitàries. Quin dia de sort! Continua la lectura de Just in time (Nina Simone) translated to the Valencian. Video lovely-movie-moments montage / Julie Delpy “playing” Nina Simone (M)

“És això el que ens fa grans” la cançó pel centenari del València que triomfa del grup Tardor

Amunt València! Amunt els valencians, d’Oriola a Vinaròs!

‘És això el que ens fa grans’ cançó del grup Tardor
per celebrar el centenari del València CF.

Pare, de qui és l’escut que té un rat penat?
Fill meu: és l’escut de l’equip que ens ha fet volar alt.
Amunt, ben amunt, tan amunt com pots imaginar
des de ja fa cent anys.
Des de ja fa cent anys.

Iaio, ahir em van dir que no podrem guanyar.
Filla: que ningú et diga mai on podràs arribar.
El nostre equip tomba gegants i ens ha fet somiar.
És això el que ens fa grans.
És això el que ens fa grans.

Però mare, per què els millors juguen amb els rivals?
Fill meu: en Mestalla hem vist cavalcar els més grans.
Els millors jugadors són aquells que saben on estan
i es deixen la pell en el camp.
Es deixen la pell en el camp.

Filla, este és el cant que has de recordar,
quan el vent vaja a favor i enmig del temporal:
el nostre equip és el València,
no hi ha res més gran.
Nosaltres som el València,
això mai canviarà.
Nosaltres som el València,
no hi ha res més gran.

Tot són homes no hi ha dones, que els hi fa vergonya entrar… (M)

La cançó de la taverna
(Miquel Porter)
La cançó de la taverna
és ben fàcil de cantar
dotze bótes, mil ampolles
i gent que les va a buidar.
Tot són homes, no hi ha dones,
que els hi fa vergonya entrar.

El que passa a la taverna
no és difícil d’explicar:
entre el dòmino i les cartes
massa gent que ve a jugar.
Tot són homes, no hi ha dones,
que els hi fa vergonya entrar.

La Maria, a la taverna,
vi i olives va a comprar;
les noies, si són ben fetes,
sempre fan de bon mirar.
Tot són homes, no hi ha dones,
Maria es va enrojolà.

Maria noia bonica,
no sé qui t’hi feia entrar;
els jugadors de taverna
saben massa de mirar.
Tot són homes, no hi ha dones,
Maria va contestar.

Un germà tinc policia,
i un altre municipal,
mon cosí és mosso d’esquadra
i l’avi fou general.
Tot són homes, no hi ha dones,
a mi res m’ha d’espantar.

La cançó de la taverna
és ben fàcil d’acabar:
Maria n’és generosa
i en pau es deixa mirar.
Tot són homes, no hi ha dones,
que els hi fa vergonya entrar.