La cançó de la taverna
(Miquel Porter)
La cançó de la taverna
és ben fàcil de cantar
dotze bótes, mil ampolles
i gent que les va a buidar.
Tot són homes, no hi ha dones,
que els hi fa vergonya entrar.

El que passa a la taverna
no és difícil d’explicar:
entre el dòmino i les cartes
massa gent que ve a jugar.
Tot són homes, no hi ha dones,
que els hi fa vergonya entrar.

La Maria, a la taverna,
vi i olives va a comprar;
les noies, si són ben fetes,
sempre fan de bon mirar.
Tot són homes, no hi ha dones,
Maria es va enrojolà.

Maria noia bonica,
no sé qui t’hi feia entrar;
els jugadors de taverna
saben massa de mirar.
Tot són homes, no hi ha dones,
Maria va contestar.

Un germà tinc policia,
i un altre municipal,
mon cosí és mosso d’esquadra
i l’avi fou general.
Tot són homes, no hi ha dones,
a mi res m’ha d’espantar.

La cançó de la taverna
és ben fàcil d’acabar:
Maria n’és generosa
i en pau es deixa mirar.
Tot són homes, no hi ha dones,
que els hi fa vergonya entrar.