En un document que es manifesta públic pels seus autors, el comitè d’enllaç d’Esquerra Nacionalista Valenciana, que presideix Josep Velasco i d’Estat Valencià (adscrita a Compromís) , que presideix Joan S. Sorribes, s’han posicionat en contra de la proposta que RV/PVE ha plantejat sobre la conversió de la CPVR en una organització de masses, susceptible de convertir-se en aparell electoral a manca d’ofertes rupturistes i republicanes, entenent aquestes ‘ofertes’ AMB CAPACITAT D’ENTRAR EN LES INSTITUCIONS.
D’aquesta manera ENV i EV es sumen al posicionament del representant del PCPV-PCE en la CPVR, Rafael Pla, que en declaracions a ANNA notícies va manifestar: “El PCPV forma part d’EUPV, participant en la confluència electoral i social Unides Podem EU. És clar que si CPVR es converteix en una plataforma electoral, a la mesura de RV/PVE, nosaltres es desvinculariem perquè hauria deixat de ser una plataforma republicana unitària.”
Estes coincidències deixen palès els interessos de les forces institucionals que recullen el vot republicà (Podemos- EUPV-Compromís), forces que malgrat definir-se republicanes, estan perfectament instal·lades en el regim dinàstic i neofranquista que representa la Constitució de 1978, forces que pensen que eixa Constitució encara té recorregut, malgrat el que està succeint a Catalunya i que no plantegen electoralment cap ruptura democràtica.
Davant d’aquests posicionaments per mantenir l’estatu quo, RV/PVE es va a presentar el 10-N amb un programa ‘Pel trencament democràtic, el reeiximent valencià i la República Valenciana’.
Al País Valencià, amb les retallades dels minsos pressupostos de la Generalitat, amb la pocavergonya del FLA i del deute injust què patim, més l’espoli econòmic, democràtic i cultural que patim i què va a accelerar-se encara més, tenim les condicions assegurades per a començar a mobilitzar a la ciutadania, de forma gradual, recordem la manifestació de València pel finançament què va aconseguir juntar a moltes organitzacions polítiques, sindicals i cíviques, aquesta manifestació era un primer pas per a seguir en la línia ascendent reivindicativa fins arribar a tindre una part important de la societat conscienciada de què la ruptura del règim del 1978 és l’única solució i aquesta ruptura només pot vindre pels processos independentistes dels territoris espoliats per l’estat monàrquic espanyol del 1978.
Ara mateix la realitat què tenim al País Valencià, i el full de ruta a seguir, segons la meva opinió és l’anar construïnt aquesta consciència col.lectiva i per a fer-ho encara són necessàries certes organitzacions cíviques, polítiques i sindicals, sobretot cíviques com una mena d’assemblea nacional valenciana, és el què intentem fer a la Plataforma Pel Dret a Decidir, crec què la Coordinadora del País Valencià per la República també hauria de jugar aquest paper de moment, i com què és necessari què hi haja un nucli politic netament independentista, doncs ja tenim a RV/PVE i a ERPV + la CUP, però ara mateix encara som testimonials, encara no tenim prou múscul i necessitem construïr aquest múscul per a fer capgirar a una part important de les bases dels partits espanyols, què seria semblant al què va passar al Principat de Catalunya, els Convergents no eren rupturistes, ERC es va reconvertir a independentista crec que sobre el 1987, les manifestacions de l’11 de setembre érem una minoria ínfima els independentistes fins que l’estat espanyol va derogar l’estatut i es començaren a fer les consultes populars a Arenys de Munt i després a més ajuntaments, l’ANC i Òmnium varen ser els moviments cívics on el petit nucli independentista va poder anar creant consciència fins a conseguir en pocs anys el passar del 5% ? al 80% a favor del dret a decidir.