per a engrandir cliqueu damunt
Lo darrer agermanat (1882): un «drama històric» de Constantí Llombart. VICENT JOSEP ESCARTÍ. Universitat de València/IIFV
Arxiu de la categoria: ‘españoleando’
Vilaweb desemmascara al francòfon i demagog Philippe Lamberts que utilitza els raonaments de la Sexta per a impedir que Puigdemont i Comín, s’incorporen al grup dels Verds-Ale
Casado fa el seu paper dinàstic, amb un discurs guerracivilista i nacionalista, justifica i fa bona la coalició que encapçala, el també dinàstic, proposat per Felipe de Borbón
Sánchez amb un discurs demagògic, enumera els problemes i proposa solucions ‘progressistes’ perquè l’Estat oligàrquic espanyol extractiu i la monarquia imperial hispànica sobrevisca.
Iratxe Garcia, la ‘sociata espanyola’ que va udolar i llençà papers a terra, amb ràbia i impotència, davant la decisió del socialista Sassoli per acceptar Puigdemont i Comin com a eurodiputats.
“La negociadora espanyola cridava i va tirar els papers a terra, amb ràbia”
El diari francès Libération descriu els moments previs a l’acreditació de Carles Puigdemont i Toni Comin quan els espanyols “van perdre els nervis”
El diari parisenc Libération ha reconstruit, minuciosament, la pressió -al límit- que van aplicar els representants de Madrid per evitar, in extremis, que Carles Puigdemont i Toni Comin fossin acreditats a l’Europarlament. Els fets es desencadenen un cop coneguda la sentència del Tribunal de Luxemburg. El corresponsal a Brussel·les del diari francès explica -en una crònica titulada “Crisi de nervis espanyola a Estrasburg”- que “una part de l’administració del Parlament Europeu, infiltrada per funcionaris espanyols a les ordres de Madrid, igual que a la Comissió, exigeix que la qüestió sigui d’entrada llargament, molt llargament estudiada pel servei jurídic abans de prendre posició i d’apllicar-se. No és pas perquè sí que el Parlament i la Comissió han donat suport a Espanya davant del Tribunal”.
Però la cosa es torça per als interessos espanyols. En realitat, la decisió de Luxemburg és una bona notícia per a l’Europarlament, que s’allibera de les possibles arbitrarietats dels estats, com és el cas del jurament a la Constitució espanyola. Així ho enten David Sassoli, president de la cambra. Aleshores la presidenta del Grup Socialista, l’espanyola Iratxe García, exigeix una reunió amb Sassoli. “Quan comprèn que Sassoli no canviarà de parer“, continua la crònica de Libération, “García perd el control dels seus nervis i es posa a udolar“. Segons el diari, García crida, literalment, “Tu no pots fer això a Espanya, te n’adones del que vas a fer?“. Acte seguit, el moment culminant: “…rabiosa, llança els dossiers a terra. Sassoli, gens alterat per la violència de l’espanyola, no cedeix“.
Libération descriu el naufragi espanyol, que també va fracassar immediatament després quan va intentar impedir la fotografia de Puigdemont i Comin dins de l’hemicicle del Parlament. En definitiva, crits, ràbia, actituds violentes… i derrota.
Baldoví (Compromís-BLOC) marca distàncies amb JxC dins del grup al Congreso. Diu que es constitueix amb criteris operatius i no ideològics amb els independentistes catalans republicans.
Celebrant el dia de la Constitució… que divertits.
Iglesias, parlant de la princesa Leonor, està convençut que els catalans són imbècils
El secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, va lloar aquest dijous que la Princesa Leonor es marcara el “detallazo” de pronunciar en català part del seu discurs en el lliurament dels Premis Princesa de Girona.
Ho va fer en un diàleg amb el periodista Enric Juliana que es va celebrar en el Congrés dels Diputats pel primer aniversari de la publicació del llibre ‘Nudo España’, que recollia altres xarrades entre tots dos.
Iglesias va assumir “com a republicà” que “la monarquia no està en crisi”, encara que va dir que el va sorprendre haver llegit sobre una suposada felicitació del Rei a l’escriptor Javier Cercas per un article en què defensava la Monarquia en respostes al propi líder de Podemos.
Va afegir que “va caure bé a Catalunya, encara que no tothom ho va reconèixer, escoltar a la infanta Leonor parlar en perfecte català” durant el lliurament dels premis Princesa de Girona, i que el que ho fera “és un detallazo cap a molta gent que pensa i parla en aqueixa llengua”.
Aquesta intervenció va demostrar, per a Iglesias, que “una xiqueta, sense ser adoctrinada, pot parlar en una de les llengües cooficials de l’Estat” i que “pot haver-hi una altra actitud, una altra manera d’afrontar la realitat plurinacional” que ell veu a Espanya “sense entendre-la com una amenaça”
(servimedia)