En aplicació de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de víctimes del franquisme, aprovada el 29 de juny pel Parlament de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya publica la relació de persones a les quals es va instruir un procediment judicial militar durant la Dictadura de Franco.
La Llei del Parlament, aprovada per unanimitat (129 vots a favor, cap en contra i cap abstenció), declara il·legals “els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.
La Dictadura va considerar enemigues les persones que, per raó de la seva afiliació política, sindical, associativa, per les seves idees o creences o per les seves opcions vitals, no eren afins al règim. I per anorrear i eradicar tota forma de pensament antagonista o dissident de la ideologia franquista, va crear institucions amb finalitats exclusivament repressives, com ara els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació (anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar), el Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de Catalunya, el Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d’Ordre Públic, entre d’altres. La repressió va ser sistemàtica i transversal: homes i dones de totes les edats, orígens, condició social, professions… van ser represaliats.
Des dels seus inicis, l’any 1980, l’Arxiu Nacional ha treballat per preservar testimonis documentals de la repressió, facilitar l’accés a les fonts i difondre’n el contingut. És el cas de la catalogació dels procediments judicials militars de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. Entre 2003 i 2013, arran d’un conveni de col·laboració amb el Tribunal Militar i el Memorial Democràtic, l’Arxiu Nacional va tractar els expedients instruïts amb finalitats repressives (consells de guerra, diligències prèvies, depuracions i d’altres). La Guia de la sèrie documental procediments judicials militars (sumaríssims) 1939-1980,publicada el 15 d’octubre de 2015, resumeix el treball fet, ofereix informació estadística, mostres de documents i la relació de les 3.358 persones executades entre 1938 i 1975.
Ara la Llei 11/2017, en la seva disposició final primera, autoritza i encomana a l’Arxiu Nacional de Catalunya a fer pública una relació de persones a les quals es va instruir procediments judicials militars (consells de guerra, diligències prèvies i similars). La Llei també autoritza a actualitzar la llista, si l’Arxiu Nacional té coneixement, per qualsevol causa, de l’existència de processos que per no haver-se’n conservat testimoni en l’arxiu dels tribunals militars a Catalunya no s’han inclòs en la relació inicial.
La llista presenta les víctimes ordenades alfabèticament. La majoria són persones físiques. La darrera pàgina inclou 15 persones jurídiques. Hi ha persones a les quals ess va instruir més d’un procediment.
La relació inclou cognoms i nom de la persona repressaliada, sexe, tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), número de causa, data d’inici de la causa, data d’aprovació de la sentència o altra resolució, pena imposada i commutació o l’indult demanat. S’hi indiquen les persones que van ser executades. Per facilitar la consulta de la documentació original que es conserva a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, s’hi inclou una referència numèrica.
La llista de reparació jurídica de les víctimes del franquisme es publica en format PDF i és recercable. Tanmateix, per a qualsevol dubte o aclariment adreceu-vos a anc.cultura@gencat.cat
Amb la publicació d’aquesta relació de víctimes, l’Arxiu Nacional contribueix a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició que, seguint l’informe del Relator Especial de la ONU Pablo de Greiff, du a terme el Parlament de Catalunya.
Informació relacionada:
