Mostra totes les entrades de josepalgarra

hemeroteca, Republicanisme, Sobiranisme, valencianisme

Història de la Marxa a peu de València al Puig del Darrer Diumenge d’Octubre

3 comentaris

Història de la Marxa a peu de València al Puig del Darrer Diumenge d’Octubre
Ara fa 56 anys del primer “darrer diumenge d’octubre”, que en realitat va ser un tercer diumenge. Els inicis vénen de la corporació de Lo Rat Penat, que com tots els anys, el diumenge següent al 9 d’octubre, realitzaven una processó cívic-cultural al Puig; el recorregut es feia des de l’ermita de Sant Jordi fins al Monestir. Però les joventuts d’aquesta corporació – entre els qui hi havia Enric Tàrrega, els germans Codonyer, Francesc Cueva, Alfons Bonafont, Antoni Bargues, Albert Thous, Eugeni Boscà i d’altres- volien trencar amb aquesta tradició exclusivament cultural i fer una convocatòria amb contingut polític. Va ser el 1960, al diumenge següent de l’acte cultural al Puig, que aquests joves van convocar el I Aplec de la Joventut del País Valencià a la Font de Sant Vicent de Llíria, encetant d’aquesta manera la tradició del valencianisme modern al fer una convocatòria política de reafirmació nacional.
A l’aplec de Llíria va seguir el d’Alcoi (1961), el de Castelló (1962) i el de Bocairent (1963), on la Guàrdia Civil va impedir-ne la celebració. A l’any següent (1964), convocat l’aplec a La Vall d’Uixó, tornaren les dificultats i per aquest motiu es va convocar al diumenge següent – el darrer diumenge d’octubre de 1964 – la primera Marxa a Peu des de València al Puig. Les marxes a peu al Puig, dels darrers diumenges d’octubre, van durar cinc anys, fins que, al 1968, el governador civil va tancar la població del Puig per a impedir l’entrada dels marxadors nacionalistes.
Ofegat el moviment polític en aquest mes d’octubre, el nacionalisme valencià es va refugiar en els actes culturals. La Societat Cultural El Micalet i la llibreria Concret van convocar els Premis d’Assaig Joan Fuster, que el 1970 lliurava el seu primer premi a Francesc Vallverdú. A l’any següent Eliseu Climent recollia la idea i convocava els Premis Octubre que amb el temps tant d’èxit cultural i repercussió social han esdevingut.
A l’any 1977, mort ja el dictador, el nacionalisme polític torna al Puig i en els anys successius els aplecs se celebren a les places de bous. Però legitimada la Monarquia per la Constitució de 1978 i reconduït el procés autonòmic valencià pels partits espanyols, els aplecs es van deixar de convocar i només el PSAN va mantenir-ne la convocatòria a la muntanyeta de la Patà i la Marxa a peu es va deixar de realitzar.
No va ser fins al 1991 que la Marxa a peu al Puig va ser recuperada i ho va fer l’Assemblea per l’Autodeterminació. Una altra vegada era Enric Tàrrega qui conjuntament amb Víctor Baeta, Rafael Sena, Màrius Fullana, Jesús March, Emili Villalba, pare i fill i Xelo Santandreu, entre d’altres, es vam decidir aquell any tornar a eixir a la carretera per aplegar-se al Puig.
A l’any següent (1992), Víctor Baeta en incorporar-se a la UPV, va fer la proposta que va ser recollida per Enric Capilla i Enric Morera, perquè la formació nacionalista organitzés la Marxa i convoqués a l’esplanada l’Aplec. UPV encetava així, des de l’any 1992, el seu acte partidari al Puig que ara el BLOC convoca.
Al llarg dels temps la Marxa ha tingut distints llocs d’arribada, segons els idearis polítics dels seus participants; així l’any passat (2016) els valencianistes institucionals i autonòmics del BLOC –Compromís, com sempre, fan la seua arribada en l’esplanada del Monestir i els sobiranistes valencians republicans finalitzen la Marxa, com fa ja uns anys, en l’ermita de Sant Jordi.

Josep Algarra, president de l’ACR Constantí Llombart

Ciutat de València, 19 octubre 2017

Republicanisme

Des de Sagunt, per la República! Intervencions de Sorribes i Baeta

Deixa un comentari

Companyes, companys:

Una salutació fraternal  i republicana a totes i a tots.

Una salutació especial, si m’ho permeteu, per als diputats, senadors, alcaldes i regidors que vos heu adherit hui a la Declaració Republicana del 13 de Maig de 2018. Sabem i reconeixem, especialment hui, el significat i la valentia del gest. 2018: enguany es compliran 40 anys de la vigent Constitució borbònica, continuitat històrica dels “Principios Fundamentales” i del “Fuero de los Españoles”, que es van promulgar per la dictadura franquista l’any 1939, com a resultat d’un colp d’estat feixista i militar contra una república que representava la legitimitat democràtica.

Hui estem ací, a les Alquerietes de Sagunt, per recordar un altre pronunciament militar, el del general Martínez Campos, que en 1874 ací mateix condemnava una altra república i restaurava també la Monàrquia dels Borbons.

Ja ho veieu com es de trist i miserable el periple històric de la Monarquia espanyola: pronunciaments militars, feixisme, sang i foc contra el poble. I això és així des de 1707 a casa nostra, al País Valencià.

Hui estem ací per fer neteja, per abstergir aquest espai de tanta putrefacció i misèria moral. Però no sols per això. Estem ací per confabular-nos. Per confabular-nos sí. Per comprometre’ns a no parar fins proclamar de nou la República a casa nostra.

Jo vull que hui ens reclamem fills dels “Intransigents” d’aquella I República del segle XIX, que tenien clar que només es podria fer república de baix a dalt, des de la llibertat de cada poble, perquè només els pobles lliures poden agermanar-se.

Hui me n’aniria amb l’ànima trencada si no dedicarà un record especial per als presos polítics i els exiliats catalans per haver gosat plantar cara al règim del 39-78 i haver obeit la voluntat expressada pel seu poble: fer república. Me n’aniria amb la consciència intranquil·la si no recordarà hui ací als ja centenars d’encausats per haver fet ús de la seua llibertat d’expressió, d’opinió, de manifestació, de vaga i de defensa dels seus drets socials i civils, i de votar i decidir en llibertat el seu futur. No esteu sols, vos retornarem a casa i vos retornarem la llibertat. Perquè la vostra llibertat és també la nostra.

No anem a parar fins que la bandera dels Borbons acabe en el museu de la Història, fins que la sobirania dels pobles i les llibertats i els drets dels ciutadans siguen de nou els principis rectors fonamentals de la República, fins recuperar la dignitat que ens correspon com a ciutadans i traure’ns de damunt les cadenes dels súbdits: aquest és el compromís que proclamem hui.

Visca el País Valencià lliure i sobirà!

Visca la República!

Paraules pronunciades per Joan S. Sorribes a l’Acte d’Afirmació Republicana i de la Declaració Republica del 13 de Maig a Sagunt

Víctor Baeta va acomiadar l’acte, aquestes són les seues paraules:

Bé, m’ha tocat fer l’acomiadament.

Però això no és el final de res.

Ben al contrari és el començament.

Aquesta ‘Declaració republicana de Sagunt’ a la que en pocs dies ja s’han adherit més de cinquanta càrrecs institucionals valencians, és el tret d’eixida d’un moviment democràtic per conquerir els parlaments i els ajuntaments per a la República, per superar democràticament el regim del 78/39.

Però això dit així no deixa de ser un brindis al sol

El company Velasco, sobiranista/independentista  valencià republicà com jo, em va fer l’observació.

Per a fer possible guanyar els parlaments, i el primer el nostre, el valencià, ens cal que els partits valencians que es reclamen republicans, que estan en el parlament amb els nostres vots, amb els vots dels republicans, esdevinguen de veritat políticament republicans o el que és el mateix que en el seu programa electoral aparega en primer lloc que en ser majoria les forces republicanes al parlament valencià proclamaran la República.

Hui ací a Sagunt ens hem conjurat perquè la ‘Declaració republicana de Sagunt’ s’estenga de dalt a baix del País Valencià, des d’Oriola a Vinaròs.

Valencianes i valencians; republicans i republicanes.

Cal eixir hui d’ací conjurats per anar a la conquesta democràtica de les institucions, dels Ajuntaments valencians, del Parlament valencià i, també,  a coadjuvar per a guanyar qualsevol altre parlament de l’Estat.

Cal guanyar-los tots per a la República.

Però ací, és la nostra responsabilitat, cal guanyar el nostre per a la República d’un País Valencià, lliure i sobirà.

HUI ACÍ , A LES ALQUERIETES HEM NETEJAT EL CAMP BOTIFLER.

HUI ACÍ EL LLOC ESDEVE JA PER SEMPRE TERRITORI MAULET I REPUBLICÀ. I darrera d’ell tot el país, perquè el

PAÍS VALENCIÀ, SERÀ REPUBLICÀ!!!

(Tothom)

PAÍS VALENCIÀ SERÀ REPUBLICÀ!!!

 

defensa de les llibertats

Va de Democràcia! Va de Llibertat!

Deixa un comentari

Per a eixa gent suposadament d’esquerres, suposadament demòcrata que demana posar-se de costat, mantenir-se callats, mirar cap altre costat…, jo ja no els demane que reflexione i anem junts, ja no…, senzillament els demane que no molesten, que de veritat es posen de costat i se’n tornen a casa a vore sèries nord-americanes i escoltar regaton, que s’asseguren de ser tan dòcils al règim que mai ningú no els distorbe les seues tertúlies de cafè ni els vaja mai a buscar a casa, que es retiren de fer cap pas polític (compte, que tot pas polític, vertaderament polític, acabarà molestant algun poderós), que parlen la llengua del poble però molt en la intimitat no siga que els puguen confondre amb cap poble, que tornen els diumenges a sentir als bisbes, que canten públicament la Marcha Real i que redueixen la memòria i la dignitat a una mera referència de llibre i tres dates conmemoratives a l’any (discretament, conmemorades, si és possible en cementiris)… Una i mil vegades preferisc vore l’enemic cara a cara, que el suposadament amic d’aquesta mena guardant-me les espatlles… Sí, poseu-vos de costat, gireu l’esquena i aneu-vos a casa en silenci…

(Joan S. Sorribes)

Vindrà l’abril i vindrà el maig / i vindrà després l’octubre / i jo et miraré de fronts als ulls / buscant la dignitat que no tingueres / i no et diré amic, ni et diré company / ni et donaré l’esquena en cap moment / conscient que series tu qui em lliuraries a l’enemic / i li assenyalaries la casa on visc / perquè em vingués a buscar / qualsevol nit / Vindra l’abril i vindrà el maig / i vindrà després l’octubre / i pots estar segur que jo / em mantindré ferm junt a molts altres / defensant l’última barricada que quede en peu / la llibertat de tots / també la teua (Shac).

Comunicats, Republicanisme, Sobiranisme

Pel Concert Ecònomìc! Cap a la Sobirania Valenciana!

Deixa un comentari

COMUNICAT D’ESTAT VALENCIA SOBRE LA MANIFESTACIÓ DEL PRÒXIM DIA 18 DE NOVEMBRE A FAVOR D’UN FINANÇAMENT JUST PER AL PAÍS VALENCIÀ

ESTAT VALENCIÀ ha assumit la participació en la manifestació convocada el pròxim dia 18 de Novembre a València a favor d’un Finançament Just, i ens hem adherit al Manifest i convocatòria oficial dels organitzadors de la mateixa.

La nostra adhesió i participació en els termes en què s’ha realitzat la convocatòria, però, ha de ser crítica, perquè d’una banda entenem que la reivindicació que pertoca posar dempeus passa pel CONCERT ECONÒMIC, que garantisca la plena recuperació de les “Claus de la Caixa” per als valencians, que ens van ser robades “Por justo derecho de conquista” en 1707, és a dir per avançar d’una forma clara cap a la Sobirania Fiscal i Financera, base fonamental de la recuperació de la plena Sobirania Valenciana sobre la que poder exercir el nostre inalienable Dret a Decidir i autodeterminar-nos, proclamant i construint, d’una altra banda, un Estat valencià en forma de República Valenciana sobirana, que entenem és l’únic horitzó d’aspiració que ens pot garantir als valencians i valencianes un futur de llibertat, d’igualtat, de justícia, de progrés i desenvolupament, i en definitiva la nostra pròpia supervivència com a poble.

La consecució de les reivindicacions econòmiques i de finançament no són només unes justes aspiracions dels valencians, pel tracte colonial a que ens condemna l’Estat espanyol i l’espoli infamat i històric que patim, sinò que, a més, assolir-les és fonamental per a poder recuperar els drets socials i el benestar de la nostra població, especialment de les persones que més han patit la regressió, les retallades i el preu de l’últma gran crisi-estafa sòcio-econòmica. Sense recuperar les claus de la caixa tota proposta de vertader autogovern i progrés social és un simple miratge.

De forma especial volem assenyalar la greu responsabilitat dels representants electes valencians a les institucions espanyoles, al Parlament Valencià i al Consell de la Generalitat Valenciana, en el sentit de cridar-los a exercir de valencians per damunt de les estratègies estatals i dels interessos partidistes, a fer valdre la màxima de “Per damunt dels valencians, ningú” i a mostrar una actitud unitària, ferma i insubmissa en defensa dels interessos valencians, convertint la seua acció política a les institucions en una eina útil per als valencians i valencianes.

Quan la situació que es viu a Catalunya hui, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució del 78 continuitat del franquisme, que mostra de nou hui (com fa uns anys ho mostrava també l’intent basc impulsat pel Lendakari Ibarretxe) la impossibiitat d’un camí de regeneració de l’Estat espanyol inclussiu i respectuós amb els drets i aspiracions dels pobles, quan l’ofensiva recentralitzadora de l’Estat espanyol es mostra cada dia més amb més virulència i caigudes les caretes el bloc del PP, PSOE i C’s es mostra nítidament amb la seua visió de l’Espanya uninacional, és fonamental que els valencians tinguem una mirada autocentrada i autoconscient.

Com a organització independentista valenciana republicana i d’esquerres, Estat Valencià considera que tots els valencians i valencianes estem concernits per a participar en les mobilitzacions unitàries en favor d’aquestes reivindicacions del dia 18 de Novembre, i a fer-ho ampliant el marc referencial de les mateixes en el sentit esmentat. En eixe sentit saludem i ens sumem a les crides a la participació realitzades des de la Plataforma Republica Sobirania Valenciana i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, conformant blocs participatius crítics i rupturistes.

Finalment, des d’Estat Valencià volem fer una crida especial a tots i totes les sobiranistes valencianes per establir marcs de col·laboració que convertisquen el sobiranisme valencià en un pol de referència social, cívil i polític, capaç de marcar l’agenda valenciana en els pròxims any, exercir una acció cívica de gran transversabilitat i de masses que es traduisca en el termini més breu possible en la configuració d’un Parlament Valencià en què el Sobiranisme Valencià tinga una presència cabdal, així com en el conjunt de les institucions electes en què els valencians estem presents, des dels àmbits locals als europeus. Sense sobiranistes valencians a les institucions i sense exercir de sobiranistes, els valencians com a poble sempre estarem condemnats a viure sotmesos.

València, a 15 de Novembre de 2017.

General

Sorribes (Secretari Nacional d’Estat Valencià): “Posar punt i final al règim del 78 és una urgència democràtica. L’empresonament de Sànchez i Cuixart és l’última constatació de la impossibilitat de reformar l’Estat espanyol en un sentit democràtic i nacionament plural”

Deixa un comentari

 

El Secretari Nacional d’Estat Valencià, s’ha pronunciat en el sentit de fer una crida als demòcrates valencians per “acabar amb el règim del 78”. Sorribes (secretari nacional d’Estat Valencià), ha expressat que cal: “Posar punt i final al règim del 78 és una urgència democràtica. L’empresonament de Sànchez i Cuixart és l’última constatació de la impossibilitat de reformar l’Estat espanyol en un sentit democràtic i nacionament plural”. I ha conformat que l’organització donarà suport a les concentracions convocades hui al País Valencià en favor de la democràcia i de la llibertat de Sànchez i Cuixart, presidents respectivament d’ANC i Òmnium.

A més, el portaveu d’Estat Valencià ha expressat la seua conviccio de què: “La millor contribució a aquesta ruptura democràtica que podem fer els valencians a dia de hui, la més alta solidaritat amb la lluita del poble català per la seua llibertat i la seua República Catalana, és lluitar per la nostra pròpia República Valenciana, per poder proclamar-la des del Parlament Valencià, per exercir la nostra pròpia sobirania”. Finalment ha fet una crida “A totes i tots el demòcrates, però molt especialment als valencianistes amb representació política al Parlament Valencià i a les institucions espanyoles, per exercir la fermesa democràtica, posar-se del costat del Dret a Decidir i mostrar la seua lleialtat a la llibertat, a la democràcia i a la sobirania política dels valencians, de forma insubornable”.