[Rafa Pla (comentari 19) contesta a la proposta de VBS]
Lletra de batalla a Rafa Arnal en estil de cavalleria valenciana, article de Joaquim Auladell

Joaquim Auladell

Lletra de batalla a Rafa Arnal en estil de cavalleria valenciana

El passat 18 de juliol, al Club d’Amics de la UNESCO d’Alcoi, hi va haver una presentació de la Sectorial de Memòria Històrica d’Esquerra Republicana del País Valencià. Fins aquí els fets, el cavaller Rafa Arnal n’ha fet una crònica fantasiosa i fal·laç. Fa una menció de la Primera República Espanyola (s. XIX), recorda Blasco Ibáñez i Azaña (s. XX) i passa llista de les associacions nacionals i regionals de memòria i reivindicació del republicanisme espanyol (s. XXI), entre les quals hi ha l’Associació Stanbrook, de l’autor de la crònica. Recorda el Pacte del Botànic, base del govern de la Generalitat Valenciana, amb la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València amb la diputada Rosa Pérez, entitats oficials. Faltava ERPV (ERC) a la foto del republicanisme espanyol, i això s’havia d’adobar.

Abans de continuar, haig de remarcar que em sorprèn el pur i dur estil franquista de Rafa: el “seny” és la lepra bonista dels discursos franquistes (Porcioles, Samaranch) i la xerrameca de “los pueblos”, quan sabem que, per als espanyols professionals, l‘únic que hi ha és “el pueblo español” segons l’art. 2 de la “Constitución”.

Acabat l’acte sobre la memòria històrica, hom preguntà a Tardà, diputat per ERC, pel Procés i el Referèndum. Tardà, segons el cronista, remarcà que: “la República Catalana —si l’aconsegueixen (diu)— és el primer pas i un intent per a aquells pobles que configuren l’actual estat espanyol i que aspiren a configurar les seues repúbliques i, que sap-lo, l’estructura federal o confederal (…), que es pot configurar en l’avenir”. Substitueix les paraules del diputat per la imaginació del cronista. Conec Tardà des de fa molts anys, Rafa el va conèixer aquell dia allà mateix i es va entusiasmar amb les pròpies paraules o idees.

ERC del PV potser en el pecat té la penitència: practica un doble discurs, d’una banda “Per la República del País Valencià” i de l’altra, fer d’escolanet del PSOE i EU-PCE. Això li pot portar contradiccions pràctiques amb ERC(C) perquè defensa la (III) República Espanyola, antagònica de la República Catalana.

Continuem amb els comptes de la lletera: “com a demòcrata sempre defensaré el dret a votar per decidir lliure i democràticament. Com a valencià i republicà, tot respectant la seua decisió, he de dir que no estic a favor de la independència de Catalunya perquè…” NO, i vénen les raons conegudes. És un discurs que vol semblar vàlid i lícit però que vehicula una mentida banal, ruïn. Si som demòcrates hem d’acceptar el Dret a Decidir o el Dret d’Autodeterminació entre els concernits, en aquest cas els catalans (ep!, i aquí el cavaller Rafa s’empatolla, diu que sempre ha defensat el Dret a Decidir, quan ha fet tot el que ha pogut per impedir l’expressió d’Euskadi i Catalunya, i es proposa fer-ho al País Valencià si en té l’oportunitat), els no catalans, siguin demòcrates o republicans, han de respectar-ne la voluntat, cosa que Rafa no fa.

Resumint, davant del Referèndum català els residents catalans poden fer dues coses: votar SÍ o votar NO, dues coses igualment plausibles com a participació ciutadana. Estar en contra del Referèndum vol dir no voler saber què pensen i què volen els teus ciutadans/veïns, potser perquè ja t’ho penses i no t’agrada. Rafa, no sigues nyeu-nyeu, abona el Referèndum català (on tu no pots votar) i, com un autèntic cavaller valencià, dóna una oportunitat a la República del País Valencià.

Full de Ruta:
Segons el vent, les veles
Cavallers, a cavall!

Joaquim Auladell

19 pensaments a “
[Rafa Pla (comentari 19) contesta a la proposta de VBS]
Lletra de batalla a Rafa Arnal en estil de cavalleria valenciana, article de Joaquim Auladell”

  1. Joaquim, damunt el pobre Rafa no sap on va, perque creure en la possibilitat de la III República Espanyola es ser un pixorret, si realment la volgurera defensaria la catalana com a unica manera d’afeblir el règim postfranquiste dels Borbons.
    Salut i republica valenciana.

  2. Entendre la república catalana com un fet antagònic de la catalana és entendre al revés la dinàmica politica de l’estat sorgit el 1978. No hi ha cap possibilitat d’una república espanyola sense el sotrac previ d’una república catalana i l’estat de shock que es produirà en el Reino de Espanya.

    1. Per a RM.
      Al País Valencià/Comunitat Valenciana els ‘republicans’ que, si pogueren votar a Catalunya, votarien NO a la República Catalana o farien tots els esforços per a que no es poguera votar res i, si es donés el cas ací, estarien i estan en contra de la República Valenciana, és a dir els que neguen la sobirania política de FACTO dels catalans (residents de l’actual CAC) i neguen la sobirania política de FACTO dels valencians (residents de l’actual CAV) són els que defensen la III República espanyola amb UN ÚNIC SUBJECTE DE SOBIRANIA: la del ‘pueblo espanyol’, eufemisme per a amagar la sobirania imperial de Castella.
      Qualsevol aliança amb els partidaris de la III República FEDERAL/CONFEDERAL (espanyola???) ha de passar pel reconeixement i REIVINDICACIÓ de la SOBIRANIA POLÍTICA, en el nostre cas, DELS VALENCIANS, sobirania política valenciana reflectida al Parlament valencià, per a poder fer i desfer, per a poder acceptar o rebutjar, per a poder ‘anar’ o per a poder ‘tornar’. Sense acceptar la sobirania política dels valencians, aquest republicans espanyols són tan enemics del valencians (o dels catalans) com ho son els monàrquics espanyols ‘unitaristes’. Qui NEGA la SOBIRANIA POLÍTICA DELS VALENCIANS, O LA SUPEDITA a una altra de superior sense capacitat de rectificació o de retorn, és, POLÍTICAMENT UN ANTIVALENCIÀ.

  3. JOAQUIM, CONFIRMEM EL QUE TINC A LA MEMÒRIA DE LA DITA D’AZAÑA A L’EXILI AMB LES PARAULES : “PREFIERO ANTES A FRANCO QUE ESPANYA DESMEMBRADA”, CLARA NEGACIÓ, REFERMANT QUE LA REPÚBLICA ESPANYOLA, POC TINGUÉ DE DEMOCRÀTICA I POC D’ESQUERRA. SI ESTIGUÉ FARCIDA DE NACIONALISME ESPANYOL QUE EL 2017 LLUEIX ENCARA.

    1. Per APF
      Benvolgut amic…
      La condició d’ESQUERRA no és sinònim de DEMOCRÀCIA.
      És més, per als esquerrans el seu Absolut de la ‘lluita de classes’ està per damunt de la República catalana (o valenciana), de la Independència o Sobirania dels catalans (o dels valencians).

  4. L’article de Joaquim Auladell té unes quantes incoherències, lògiques en una “lletra de batalla”, per tal com la belicositat no s’avé amb la racionalitat.

    En primer lloc, l’acusa de “estil franquista” per parlar de “els pobles”, quan a continuació remarca que per al franquisme (que supose inclou entre els “espanyols professionals”) hi havia un únic “pueblo español”.

    En segon lloc, acusa a Arnal de “no respectar la voluntat” dels catalunyesos per dir la seua opinió contrària a la independència després d’afirmar el seu respecte del dret a decidir. Amb això confondeix opinar i no respectar la voluntat, confusió especialmente perillosa des d’un punt de vista democràtic: és característic de les dictadures negar el dret a discrepar.

    En tercer lloc, qualifica a la III República (espanyola) com antagònica a la República Catalana, quan una III República Federal que reconega el dret d’autodeterminació dels diferents pobles, i que molts federalistes defensem, és també una via democràtica per als que volen la República Catalana (estiga o no federada).

    En quart lloc, qualifica a Arnal com a “no català” sense haver-li demanat quina és la seua identitat nacional. Sembla no adonar-se que hi ha molts valencians que ens considerem nacionalment catalans, cosa fa que ens desagrade especialment la divisió, no ja d’Espanya, sinó de la nació catalana amb una independència aillada de Catalunya, tot i que respectem el dret a decidir de la ciutadania de Catalunya (o de Batea, posem per cas).

    Seria bó que reservés les seues “lletres de batalla” per als antidemòcrates que neguen el dret d’autodeterminació i el dret a votar de qualsevol poble, i acceptés un debat racional entre els demòcrates que tenim posicions diferents sobre l’avenir dels nostres pobles.

  5. Dirigit a Rafa Pla…
    Ja sabem que tu, valencià de nació catalana, estàs (!!!) per una República espanyola federal i que -dius- reconeixes el dret d’autodeterminació dels pobles…
    A partir d’aquestes premisses, te preguntem…
    Fins que no aconseguiu els espanyols republicans guanyar el Parlament espanyol per a instaurar la vostra República… Mentre arriba eixe moment:
    1. Podem comptar amb tu per guanyar el parlament valencià per a l’ideal republicà com estan fent els catalans republicans ja majoritaris en el seu parlament, per a proclamar nosaltres la República Valenciana?
    2. Podem comptar amb tu per assolir amb la República Valenciana, la sobirania política dels valencians, per a poder fer i desfer, per a poder acceptar o rebutjar, per a poder ‘anar’ (a federar-nos o confederar-nos amb la teua República espanyola) o per a poder ‘tornar’ (desfederar-nos o desconfederar-nos).
    3. O faries com els teus companys d’ICV que sols fan que posar pals a les rodes per impedir exercir el dret d’autodeterminació que mentre no s’aguditzen les contradiccions ens l’arrossegueu per la cara, però quan arriba el moment feu allò impossible per intentar que no se exercisca i si no podeu evitar el seu exercici, feu tot el possible perquè la sobirania reste sols en el ‘pueblo español’ i mai en un altre poble ?
    Amb els catalans ja sabem com actueu. Amb els valencians faríeu igual?
    Tu també te posaries al costat del nacionalisme espanyol per a impedir que els valencians esdevinguérem sobirans?

  6. No es pot ser “tesi” i “antítesi” alhora. Perquè el problema fonamental és que fora de la República Catalana Independent, tan sols hi ha la Monarquia Borbònica i el Règim del 78.
    Al menú no figura República espanyola o República catalana, i encara menys República Valenciana.
    Al. moment històric que vivim l’alternativa és la que es, la resta cabòries.

    1. A RM
      Fa deu anys a la CAC reivindicar la República Catalana era ‘també’ cabòries…
      (…)
      Als valencians de nació catalana com RM (Compromís) o RP (EUPV-PCPV/PCE), qualsevol excusa és bona per no assumir la reivindicació de la sobirania política dels valencians que sols té una concreció: reivindicar l’Estat valencià / la República Valenciana, lliure i sobirana.

      1. He revisat el que he dit i no he vist per enlloc la meua “no assumpció de la República Valenciana”. No poseu doncs en la meua boca coses que no he dit ni pense.
        Dic i reitere que en aquests moments la elecció està entre donar suport a la República Catalana independent o a la Monarquia borbònica del 78..
        I a ser posible aprofitar la dinàmica politica desfermada.
        I si jo sóc dels que fa seua la proposta de Joan Fuster d’esborrar les fronteres mentals entre catalans valencians i illencs.

  7. Quan es diu que l’opció està entre A i B, es fa trampa. Vaja, com una nova forma de “bipartidisme”. El que volem C tenim tot el dret a defensar-ho (per exemple, una República Valenciana o una República Catalana federades en una Unió de Repúbliques Ibèriques).

    Com sabem, he fet la meua proposta en http://www.uv.es/pla/referendum.htm , o es planteja, a més d’una forma viable de realitzar un referèndum en front dels antidemòcrates que intenten impedir-ho, la possibilitat de plantejar diferents opcions. Per exemple, i com assenyalava dalt, “una República Valenciana federada en una Unió de Repúbliques Ibèriques”.

    Sabeu, per altra banda, que al País Valencià som molts més els que defensem l’opció federal que els que defenseu l’opció independentista. Per tant, sou els independentistes els que haveu de contestar si esteu disposat a defensar l’opció federal amb el compromís de que inclouria del dret d’autodeterminació del poble valencià.

    1. Per a RP.
      Sembla que anem avançant però al final tornes a fer ‘trampa’.
      Pregunta:
      A la ‘teua’ Federació ANEM o ENS PORTEN?
      Jo vull, si el contracte ens interessa, ANAR, vull ser lliure, no vull que me porten… i per ANAR he de ser SOBIRÀ (o independent per decidir les meues DEPENDÈNCIES) però sempre amb la llibertat per a ANAR però sense perdre la possibilitat de poder TORNAR.
      Si la República Valenciana que tu vols no és SOBIRANA PER A FEDERAR-SE LLIUREMENT, te la pots menjar en confitura… és una autonomia, és una LOE centralista qualsevol.
      Podem acceptar la Federació/Confederació, però sempre des de la LLIBERTAT des de la SOBIRANIA.
      Si la República Valenciana de bestreta no és SOBIRANA m’estàs contant la milonga espanyola imperial de sempre…
      PROPOSTA:
      Els sobiranistes valencians republicans estaríem per la FEDERACIÓ (neutral) si vosaltres estiguéreu també perquè la nostra (de tots els valencians d’Oriola a Vinaròs) República Valenciana fora SOBIRANA i mai perguera aquesta qualitat.
      De fet aquesta és ja la’estratègia que portem i que pots veure en http://www.coordinadorarepublicana.org/
      APUNT FINAL
      Si la FEDERACIÓ/CONFEDERACIÓ no la fem, no es construeix, a partir d’ESTATS LLIURES, SOBIRANS I IGUALS… llavors ens pots dir QUI COLLONS ÉS EL QUE -des de quina oficina de Madrid- CONSTRUEIX AQUESTA FEDERACIÓ / CONFEDERACIÓ??? Una altra vegada el ‘PUEBLO ESPAÑOL’??? NO GRÀCIES!!!

      1. Naturalmente, en la República Federal de lliure adhesió que propugnem, reconoguent el dret d’autodeterminació de les parts, aquestes són sobiranes per a federar-se o desfederar-se.

        Però per aconseguir-la cal lluitar junts per un trencament democràtic que pose fi a la monarquia borbònica heretada del franquisme.

        1. Contestació al comentari de Rafael Pla núm.13, de 3 d’agost de 2017 a les 15:11
          Com és allò de “Torna-li la trompa al xic”.
          Dius:
          Naturalmente, en la República Federal de lliure adhesió que propugnem, (…)
          És a dir que, abans de ser sobirans els valencians, aquesta república ja estarà constituïda… qui l’haurà constituïda, el ‘pueblo español’? No gràcies, aquesta milonga ja la coneixem. Els sobiranistes valencians republicans sols acceptem una República Federal si som co-partíceps com Estat valencià sobirà per a la seua construcció, mai ser-hi en aquesta República espanyola abans de ser sobirans. No volem que ‘ens porten’; si de cas ‘volem anar’ COM A CONSTRUCTORS I COM A IGUALS.

          (…) reconoguent el dret d’autodeterminació de les parts,(…)
          “Torna-li la trompa al xic”.
          QUE NO VOLEM QUE S’ENS RECONEGA RES!!!
          Que volem assolir la nostra sobirania guanyant democràticament el nostre parlament valencià I PROCLAMAR LA NOSTRA SOBIRANIA VALENCIANA, LA NOSTRA REPÚBLICA VALENCIANA I LA NOSTRA CONSTITUCIÓ VALENCIANA, per damunt la qual no ha de manar cap altra… per a poder fer o desfer, per a poder acceptar o rebutjar per a poder ‘anar’ (a la teua ‘República federal’ o a qualsevol altra, si els valencians sobirans ho volen) o per a poder tornar o anar-se’n (de la teua República o de qualsevol altra, perquè la nostra sobirania la volem sempre mantenir).

          (…)aquestes són sobiranes per a federar-se o desfederar-se.(…)
          Dius: “són sobiranes”.
          Seran ‘sobiranes’ si HO SÓN, si han guanyat els seus parlaments i han proclamat la seua SOBIRANIA. Però a tu no te veiem reivindicant la SOBIRANIA DELS VALENCIANS, més bé et veiem intentant vendre’s l’Estat espanyol de sempre amb els valencians diluïts, amb la milonga per a bobos del ‘dret a decidir’, però fent tot el possible per ofegar el moviment sobiranista valencià per a continuar sent súbdits de l’Imperi espanyol, això sí en aquest cas d’un Imperi espanyol republicà..

          (…) Però per aconseguir-la cal lluitar junts per un trencament democràtic que pose fi a la monarquia borbònica heretada del franquisme. (…)
          Junts sí, però junts per a guanyar el Parlament valencià sobirà i A PARTIR D’AIXÒ, junts per a construir una FEDERACIÓ/CONFEDERACIÓ NEUTRAL A PARTIR D’ESTATS SOBIRANS LLIURES I IGUALS. El ‘trencament democràtic’ per als valencians ha de passar per guanyar el nostre parlament i proclamar la nostra SOBIRANIA i si la resta de pobles ibèrics també ho han fet i el ‘contracte’ ens convé CONFEDERAR-NOS.

          1. La construcció d’una República Federal requereix un trencament democràtic per a l’obertura d’un procés constituent de baix cap a dalt. Naturalment, en aquest procés constituent les parts hauran de decidir sobiranament si es federen (o no).

            I si s’estableix finalment una República Federal (per acord de les parts que es federen), la seua Constitució haurà de reconèixer el dret d’autodeterminació de les parts federades (que vols, que no el reconega impedint tornar-se endarrere en la decisió de federar-se?).

            I no sembles entendre la necessitat d’un trencament democràtic de l’Estat Espanyol. No es tracta simplement d’aconseguir una eventual majoria en un parlament valencià (i si hem d’esperar a que hi haja majoria independentista, podem esperar asseguts…), sinó de trencar el jou de la monarquia borbònica obrint un procés constituent.

  8. A RP del 4 d’agost 2017 a les 13:52.
    No cal que la majoria siga ‘independentista’ amb ser simplement republicana, sobiranista i confederal ja estaria bé.
    (…)
    Pense que ja hem parlat massa.
    Cal passar als fets.
    Propose a EUPV i al PCPV que tinguem una reunió amb la Coordinadora Valenciana de Partits Republicans (Unión Republicana, ARDE, ENV i RV/PVE) per anar configurant una estratègia rupturista al País Valencià/ Comunitat Valenciana.
    (…)
    VBS

    1. Li he enviat la teua proposta als responsable de relacions unitàries i de moviment republicà del PCPV. Et recorde, per altra banda, que el PCPV i el PCE recolzen com a plataformes unitàries republicanes la Junta Estatal Republicana i la Junta Valenciana per la República.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.