De la mà de Bonig i Betoret (que imposen a Elena Bastidas i Belen Hoyo) , el PPCV menys delegació espanyola que ahir
Arxiu mensual: novembre de 2015
Cal protegir l’actiu més important del valencianisme i dotar-lo d’una visió d’Estat, d’Estat valencià
PSOE felicita Consol Castillo
Les recents declaracions afirmant que en el PSPV hi havia més valencianistes que en Podemos, de la regidora de Compromís a València, Consol Castillo, en el moment que annunciava que dimitia de l’executiva del BLOC, han tingut ràpid ressò en forma de “reconeixement i suport” per “la seua coherència” per part del PSPV-PSOE en una carta publicada hui al Levante -EMV.
Les declaracions de la regidora i la seua dimisió van ser recollides per ANNA notícies en aquesta entrada.
El camí de l’infern està ple de rajoles de bones intencions: la divisió del valencianisme treballa, una vegada més, a favor del vot útil al PSOE, partit dinàstic i negador del dret a decidir dels catalans.
Els tacticismes dins del BLOC, explicitats públicament en aquests moments, a pocs dies d’unes eleccions històriques per a l’advenir de l’Estat centraliste, esdevenen criminals per als interessos dels valencians i del valencianisme. Alguns, no tots -altres no són gens innocents-, faciliten el camí cap l’infern aportant les seues rajoles carregades de bones intencions. En l’actual partida d’escacs que està jugant el BLOC (obviem les legítimes partides, però intranscendents, de parxís d’altres): la divisió del valencianisme treballa, una vegada més, a favor del vot útil al PSOE, un partit, no ho oblidem, dinàstic i negador del dret a decidir dels catalans.
Que distints sectors crítics, fins ara amb Enric Morera, defenguen en aquesta tesitura la seua lleialtat i responsabilitat davant els atacs tacticistes, hauria de fer pensar al conjunt d’aquesta organització de la necessitat per a tancar files davant el 20-D.
La monstruosa traïció en la història de Catalunya
La monstruosa traïció en la història de Catalunya
Francesc Xavier Hernàndez
La derrota que s’albira pot ser terrible: la més dura, per més inesperada i per pròpia, per haver estat provocada per la nostra gent. La CUP és l’espill fosc que reflexa la misèria de la nostra historia, la historia d’un poble vençut, degradat, colonitzat, un poble venut, un país amb una classe política patètica i ignorant, un poble caïnita que amb prou feines manté un mínim de dignitat. Un poble incapaç de sumar, una gent que aplaudeix el botxí abans de fer costat als germans.
En breu el gran protagonista serà la CUP. El programa principal esta clar: “Abans espanyols que avançar al costat d’en Mas i els convergents. Que visquin les cadenes!”. Un programa que lluny de debatir propostes i idees s’ha centrat en tallar el pas al presidenciable de la coalició més votada. L’actitud de la CUP, i la monstruosa traïció que prepara, no tenen precedent a la història del país. Infiltrats fins les orelles per serveis de seguretat diversos, exercint les pitjors maneres de la enginyeria holística-utòpica (en el sentit popperià), incapaços de llegir el present i de sumar cara al futur exhibeixen amb desvergonya la seva brutal prepotència ignorant. Ni un bri de cultura democràtica, just com pertoca a la nostra covarda, pobra, bruta i tan salvatge terra.
Avui, com lleons, i acaronats pel poder, bramen contra allò possible i demà, consumada la victòria de l’Estat mantindran amb justificatius miolets de gat la necessitat de continuar la lluita (just com la FAI al 33). Rajoy, l’Estat, ha guanyat amb sublim mestratge, utilitzant la CUP per destrossar el procés i mantenir Catalunya dins la lògica estatal. En fi les coses són com són i el país es el que és (i que aviat deixarà de ser). No tingueu cap dubte la derrota pot ser terrible i voldria equivocar-me. Sembla que aviat començarem una etapa d’exili interior.
Estat Valencià i Esquerra Valenciana donaran suport a Ara, País Valencià el pròxim 20 de desembre
Estat Valencià i Esquerra Valenciana donaran suport a Ara, País Valencià el pròxim 20 de desembre en les eleccions al Parlament espanyol, i es mantindran en COMPROMÍS, reivindicant un Congrés constituent de la encara hui coalició, la plena democràcia interna, participació i horitzontalitat, així com l’obertura de la mateixa a les organitzacions que han demanat la seua incorporació i es mantenen a l’espera d’una resolució favorable. El Comité d’Enllaç d’Estat Valencià i Esquerra Valenciana, reunit ahir 8 de novembre a Alfafar, va emetre un comunicat que, pel seu interés reproduïm íntegrament.
Alfafar, País Valencià, 8 de novembre de 2015
COMUNICAT DEL COMITÉ D’ENLLAÇ D’ESTAT VALENCIÀ I D’ESQUERRA VALENCIANA (COMPROMÍS)
El Comité d’Enllaç d’Esquerra Valenciana i Estat Valencià, ambdues organitzacions membres de COMPROMÍS, reunit hui, 8 de novembre, a Alfafar, ha acordat:
Primer – Ampliar el vigent Acord d’Agermanament d’ambdues organitzacions amb el criteri de la doble militància, és a dir que els militants i simpatitzants en qualsevol d’ambdues organitzacions gaudeixen de la mateixa condició en l’altra.
Segon – Comunicada oficialment en les passades setmanes al Bloc Nacionalista Valencià l’eixida d’aquest partit d’Esquerra Valenciana, demanada oficialment l’acceptació de la condició de partit adherit a la COALICIÓ COMPROMÍS i complits tots els tràmits jurídics i polítics preceptius, ESQUERRA VALENCIANA queda orgànicament desvinculada del Bloc Nacionalista Valencià, recupera a tots els efectes la seua pròpia sobirania partidària, i en aplicació d’allò previst en el Conveni d’Agermanament que unix Estat Valencià i Esquerra Valenciana, és, provissionalment fins l’acceptació per part de la COALICIÓ COMPROMÍS de l’adhesió d’Esquerra Valenciana, a través d’Estat Valencià que es vehicula la representació comuna en la COALICIÓ COMPROMÍS.
Tercer – A la resta d’efectes, i en aplicació de l’Acord d’Agermanament vigent, ambdues organitzacions conserven la seua plena sobirania, es ratifiquen les accions presses pel seu Comité d’Enllàç i es reafirmen en el camí encetat de plena cooperació política. Igualment, el Comité d’Enllaç fa pròpia la demanda de convocatòria de Consell General Extraordinari de la coalició COMPROMÍS i la demanda d’intervenció de la Comissió de Garanties de la coalició COMPROMÍS, realitzades per Estat Valencià en les últimes setmanes amb motiu del procés de negociacions per a la conformació d’una aliança electoral en les vinents eleccions al Parlament espanyol, motivades ambdues demandes en la conculcació dels drets dels militants i partits de la coalició i en la conculcació de les Normes i Bases que regeixen en la coalició.
Quart – Estat Valencià i Esquerra Valenciana es reafirmen en la necessitat de potenciar i construir el POL INDEPENDENTISTA VALENCIÀ D’ESQUERRES de COMPROMÍS, com una eina de treball, punt de confluència i adhesió, i d’elaboració estratègica dels independentistes valencians d’esquerres, obert a totes i a tots més enllà de la seua adscripció partidària a qualsevol de les organitzacions que hui conformen la COALICIÓ COMPROMÍS, sent Estat Valencià i Esquerra Valenciana mers dinamitzadors del procés assembleari de la seua constitució i construcció.
A tal fi, acordem convocar l’ASSEMBLEA DE CONSTITUCIÓ DEL POL INDEPENDEN-TISTA VALENCIÀ D’ESQUERRES el pròxim diumenge 22 de novembre de 2015, a les 11 hores, amb el següent Ordre del Dia: 1) Aprovació del Manifest Fundacional i les Bases Polítiques del POL, 2) Declaració a favor de la convocatòria d’un CONGRÉS CONSTITUENT DE COMPROMÍS, obert, participatiu, radicalment democràtic, de baix dalt, amb plena transparència i des de la base, 3) Proposta d’Organització del POL, i 4) Resolucions que es presenten.
El lloc de l’Assemblea es comunicarà en els pròxims dies.
Cinqué – El Comité d’Enllaç aprova la següent DECLARACIÓ POLÍTICA:
Esquerra Valenciana i Estat Valencià davant del procés negociador de l’aliança electoral que implicarà la coalició COMPROMÍS en les vinents eleccions al Parlament espanyol, el 20 de desembre pròxim, hem mantingut una actitud crítica, tant pel que fa a les formes com al fons, conculcant-se els drets dels militants i partits que conformen la coalició i conculcant-se les Normes i Bases que regeixen teòricament en la coalició, que s’han transgredit i vulnerat per a involucrar-nos en una coalició bilateral amb Podemos, impedint el pronunciament de les bases de COMPROMÍS en conjunt i del màxim òrgan polític, el Consell General, en un vertader segrest de la voluntat de tot COMPROMIS per part d’una minoria cupular dirigent, d’una banda, i desobeint i retorcent la voluntat majoritària de les bases de part dels partits membres i corrents, d’una altra banda.
Considerem a més que la falta de respecte a les bases de COMPROMÍS ha tingut extensió en la falta de respecte i de vertadera voluntat d’integració d’altres organitzacions, com ara EUPV (Unitat Popular) i ERPV-ENV-EV (Ara, País Valencià).
Finalment, la falta de democràcia interna, de lleialtat a la voluntat d’horitzontalitat, de plena participació de totes i tots en les decisions, de fidelitat al discurs públic que ha fet que COMPROMÍS concitarà fa a penes uns mesos les àmplies simpaties i adhesions per a convertir-se en l’instrument del valencianisme d’esquerra i motor de la regeneració i construcció política del País Valencià, que ha dut la coalició a una posició rellevant de govern en la Generalitat Valenciana i en els municipis del país, ha produït un pacte electoral que de cap manera és la plataforma àmplia de l’esquerra valenciana, que no pot garantir la constitució d’un Grup Parlamentari Valencianista en el Parlament espanyol, que difumina el significat de COMPROMÍS en un projecte estatalista i dificulta la construcció d’un COMPROMÍS de totes i tots, horitzontal, participatiu, radicalment democràtic, valencianista i d’esquerres.
Per totes eixes raons, Estat Valencià i Esquerra Valenciana no podem avalar la coalició Compromís-Podemos-És el moment i de forma conseqüent no som partíceps de la mateixa. No volem ser còmplices d’això.
Tant Estat Valencià com Esquerra Valenciana ens mantenim, però, fermament lligats a allò que significa i volem que siga COMPROMÍS, mantenim els nostres compromisos en els àmbits locals dins de COMPROMÍS, mantenim els nostres compromisos en l’àmbit del País Valencià dins de COMPROMÍS, i declarem la nostra voluntat de participar activament en el procés de construcció d’un COMPROMÍS que acabe sent una Federació amb organització unitària, fet de baix a dalt de veritat, amb plena participació en les decisions de tota l’àmplia base de militants i simpatitzants que constituixen hui ja COMPROMÍS en tots els seus col·lectius locals, amb plena transparència, pluralitat, igualtat, i per això ens posicionem a favor de la convocatòria d’un Congrés Constituent de COMPROMÍS. I en conseqüència, tant Esquerra Valenciana com Estat Valencià ens mantenim dins de les estructures unitàries i els òrgans polítics de COMPROMÍS.
Fem una crida a tota la militància i simpatitzants de COMPROMÍS per tal de fer possible la convocatòria d’eixe Congrés Constituent, que volem plural, participatiu, obert i radicalment democràtic, i fem una crida als òrgans polítics de COMPROMÍS per a la seua convocatòria i a obrir la participació en el mateix a totes les organitzacions que ja han demanat poder ampliar COMPROMÍS i estan a l’espera d’una resposta favorable.
Davant les pròximes eleccions al Parlament espanyol convocades per al pròxim 20 de desembre, que entenem són cabdals per als valencians, en tant que s’obren expectatives d’importància estratègica per al nostre poble, Estat Valencià i Esquerra Valenciana considerem que la millor opció per a representar els interessos dels valencians, el nostre dret a decidir i un programa plenament reivindicatiu de valencianisme d’esquerres, és la que presenten ERPV-ENV-Els Verds amb la coalició “Ara, País Valencià”, i és aquesta coalició la que comptarà amb el nostre ple suport en les vinents eleccions al Parlament espanyol.
Visca València Lliure!
Visca COMPROMÍS!
Ara (i sempre), País Valencià.
Després de quatre mesos s’ha rebut un comentari a l’article d’Abelard Saragossà El nou govern i el valencià
El nou govern i el valencià
per Abelard Saragossà
escrit el 13 juliol 2015
Entre els valencians que volem potenciar l’ús del valencià, hi ha esperança pels aires que vibren en la Generalitat i en tants ajuntaments. Els qui desitgem que hi haja més identificació entre el poble valencià i la seua llengua pròpia tenim molta il•lusió per un futur que volem més favorable a l’ús del valencià i a la identitat valenciana.
Siga quina siga la ideologia política de cada membre de Taula de Filologia Valenciana, estem convençuts que l’ús del valencià augmentarà en les Corts Valencianes. Volem que el nou govern valencià estiga al costat del valencià per a tractar-lo com es mereix: una llengua que, per la marginació social que ha patit des de la destrucció del Regne de València, els valencians no parlem amb seguretat. Per això necessitem mitjans audiovisuals en què els valencians pugam identificar-nos com a parlants i com a valencians. La futura radiotelevisió pública i la societat valenciana haurien de ser carn i ungla.
També necessitem que l’escola valenciana continue practicant cada dia una estima immensa cap als alumnes i cap a la societat. I necessitem que els pares valencians miren l’escola amb adhesió i amb confiança. Els valencians necessitem augmentar la cohesió de la nostra societat, necessitem incrementar la nostra autoestima. L’escola valenciana i els pares dels alumnes s’han d’ajudar mútuament per a que els valencians sigam més solidaris entre nosaltres i tingam una vida més plena i més satisfactòria.
En Taula de Filologia, pensem que la millora material i la formació en valors ètics deuen anar unides. La societat valenciana està preocupada per la indústria, per la desocupació, pels salaris, per la corrupció, per la contaminació. Si la superació de les necessitats econòmiques va unida a la dignificació del poble valencià, hi haurà més solidaritat interna, serà més factible que les necessitats personals i les comunitàries es conjuminen i es reforcen mútuament.
Els valencians hem de recuperar la confiança en nosaltres com a poble. Caldrà dialogar, caldrà tindre confiança en els qui no pensen com nosaltres, sense sectarismes. Taula de Filologia intuïx que en el govern valencià hi ha il•lusió i voluntat de regeneració social, ètica, econòmica… I esperem que potenciarà amb decisió l’ús social del valencià. Eixes actituds ens omplirien de satisfacció. Ens trobem davant d’un canvi històric, encara que només serà efectiu si debatem molt, si ens coordinem molt, si reflexionem molt sobre els efectes positius i els negatius de les nostres accions.
Taula de Filologia s’oferix a col•laborar amb el govern valencià, sobretot per una docència constructiva (mai negativa, repressora), la qual ha de potenciar el model lingüístic que els valencians necessitem. Un model que no volem elitiste (actitud incompatible amb l’esquerra), sinó elaborat pensant en totes aquelles dones i aquells hòmens que cada dia treballen, conviuen i s’estimen en el territori que va de Vinaròs a Oriola. Un model identificador com a valencians, humaniste, democràtic. I, justament per això, assimilable i practicable per a la immensa majoria de valencians.
Abelard Saragossà
———————
COMENTARI
Xavier Ribera, en aquestes hores de confusió, un maulet en el Levante-EMV
“La provocació per a desencadenar la insurgència valenciana no pot ser més evident
ni estar més justificada”
Vicent Partal reconeix que es va equivocar al demanar el vot per la CUP
Contundents critiques a la CUP per part de Vicent Partal a partir de la mitat del vídeo 52:45 i al final.
Nomdedéu fa autocrítica i diu que torna…
LA CULPA ÉS MEUA
Enric Nomdedéu
07 de novembre, 2015
Estic profundament decebut, estabornit fins i tot. Feia temps que una decisió política grupal, no em disgustava tant. I mira que porte anys manifestant alguns disgustos. Alguna gent ja ha explicat millor del que jo seria capaç de fer-ho què és el que ens ha dut fins ací. Modestament d’alguns dels mals estructurals d’este edifici que ara sembla en ruïnes, jo ja n’havia parlat, escrit, advertit… Però tant se li val això ara.
Torne a llegir l’escrit que vaig publicar fa algunes hores. Jo volia que ens presentarem com a Compromís, i com això era impossible perquè Iniciativa i Verds van bloquejar la possibilitat de que les bases de tot Compromís ho decidiren, davant la disjuntiva que se’ns plantejava vaig apostar a contracor per una gran coalició. Tampoc no ha estat possible. Algú ha fet que no siga possible? Probablement. S’ha fet impossible perquè hi havia qui volia que es complís un full de ruta pensat de fa temps? Probablement.
Quan parlem d’una EU suïcidant-se, puc compartir-ho, però…li demanàvem pactar amb els que vam rebentar el grup parlamentari, i amb la formació que els porta ignorant i insultant des de fa any i mig. Tampoc no resulta sorprenent que esta gent tinguen un rampell d’amor propi. (No dic que siga políticament intel·ligent, dic que és humanament més que comprensible).
Veig a companyes i companys gesticular estos dies de tensions i decepcions. Sobreactuar. He vist coses terribles publicades a les xarxes per part de càrrecs públics de la nostra coalició. I també del BLOC, que són els que més em dolen, perquè és el meu primer cercle (ui, perdó!) de fidelitat grupal. He vist irresponsabilitat. I sobretot, he vist cinismes.
Alguns dels que bramen ara, com diuen que brama la tonyina mar enllà, eren la guarda pretoriana de les renuncies del BLOC quan qui bramava era jo. He vist a gent que defensava protocols incompressibles, criticant els actuals protocols que, és cert, tampoc no resulten gaire comprensibles. He vist a gent que m’ha amenaçat i insultat greument en Consells Nacionals o fins i tot en l’Executiva, dient que jo volia trencar Compromís, fent tot el possible per trencar Compromís i titllant de traïdors a gent que ha fet possible la seua nòmina.
Els “cristians vells”, alguns dels quals no passen de conversos de fa quatre dies, no sé si passarien la prova de “tirar de la manta”. Hi ha càrrecs públics que ho són, gràcies al treball dels seus companys/adversaris interns. Perquè les seues aportacions en campanya van ser nul·les. I des del primer moment quedà clar, que enfocaven les primàries no com una lícita competència per tindre la millor llista electoral possible, sinó pensant en com controlar el partit i la coalició. Pensant en clau de congrés. De poder. I la seua campanya es va fonamentar en la difamació, i els atacs, més que en fer propostes programàtiques i xafar carrer per buscar la complicitat de la gent a qui volem representar. Trist.
Els “joves turcs” que han demostrat una enorme capacitat il·lusionadora i estratègica en rebentar tots els pronòstics de les primàries, formen part d’una generació feta d’èxits polítics. I em tem, que no han valorat prou que els seus èxits són fills de la nostra persistència en el fracàs. Mai no ens vam rendir, per això ara ells triomfen. I crec que això els porta a ignorar una cosa molt obvia. És cert que cal fer un pas endavant i buscar un nou model organitzatiu, però no es pot donar la sensació de renunciar a tot el que ens ha dut fins ací, perquè a molta gent, massa gent, ens ha costat anys d’esforços. Si algú sap de la necessitat de créixer i sumar, som precisament la gent que venim d’on venim (ja ho vaig dir l’altre dia i no ho repetiré), i sabem que en cada bugada ens hem deixat un llençol. Però no es pot declarar inútil el passat, sense pensar amb el mal que això fa a les persones. I el primer, sempre ho hem dit, són les persones. I no és només romanticisme, esta lloa al passat, és també estratègia!
Els qui tiren la culpa de tot a Iniciativa i a l’ambició de Mónica Oltra (ambició certa) no fan altra cosa que minimitzar-se. Que reconéixer la seua incapacitat. De veres que una sola persona per valuosa que siga (valua certa) pot passar per sobre d’organitzacions amb quasi tres milers de militants com és el BLOC? De veres que el BLOC no té cap capacitat de lideratge dins de la coalició? De ser així, el que queda palès no és un potencial homèric d’Oltra, sinó la kunderica insuportable lleugeresa dels nostres lideratges interns.
Jo crec que Consol Castillo s’estima este país per sobre de sigles i escenaris. I Enric Morera també. I Àgueda Micó. I Vicent Marzà. I Fran Ferri. I Baldo. I molta, moltíssima gent d’este partit, i d’algun altre. Ho fan també gent jove recent arribada, i gent que retorna de l’exili interior, sembla que a passar comptes. No crec que al BLOC hi hagen traïdors, perquè si ho cregués, aleshores hauria de dir que ho eren els que van munyir abans d’ara, pactes amb partits d’àmbit espanyol, i en condicions indecents per al valencianisme. Perquè això ja ho hem viscut. Portem una dècada llarga instal·lats en el dia de la marmota. De fet, crec que el Consell Nacional del BLOC l’hauria de presidir Bill Murray, que ho faria infinitament millor que el que hi ha ara.
Si creguera que hi ha traïdors, fa anys que n’hagués assenyalat amb el dit. Aquells que es reunien abans de les Executives per portar-ho tot pastat, al marge de les Executives, al marge del Consell Nacional. Res del que vivim en estos dies convulsos, és nou.
Jo no vull confluir. Jo no tinc res a vore amb Podemos. Possiblement amb alguna gent de Podemos sí, però no amb la seua estructura política. Res. Però vull ser honest amb mi mateix i reconéixer que si hem arribat fins ací, és culpa meua.
És culpa meua perquè vaig deixar de participar en debats del Consell Nacional, perquè vaig deixar d’assistir a l’Executiva Nacional, pel fàstic que em produïa vore com aquelles reunions eren una batalla constant entre bàndols. Els atacs despietats dels uns contra els altres, i de molts contra una. La mala educació. Les mentides. Els crits. El BLOC no s’ha trencat ara. No. El BLOC està trencant-se des de fa anys. Tot això que ens passa ara té que vore amb este protocol electoral, en les formes, en els terminis (tot absolutament impresentable, tot i que probablement amb estes cartes que juguem no podíem lligar una escala de color); però té a vore amb la situació d’impotència interna al BLOC. De cainísme. I és ací on reitere que és culpa meua.
Per molt que durant temps em sentís en el mig de la diana de grups i persones d’una enorme virulència discursiva i política, no havia d’haver fet un pas enrere. Havia d’haver seguit defensant allò en el que crec. Havia d’haver seguit assumint riscos personals i desgasts emocionals. M’ho vaig posar fàcil, vaig decidir dedicar el meu treball polític a la part institucional i apartar-me la vida de partit. Ara sé que és un error. Si algun traïdor hi ha, sóc jo, per fer això.
En el meu descàrrec diré que mai he tingut ambició en eixe sentit. Ho sap Pere Mayor que ja fa 25 o 30 anys va pensar en mi per a ser Secretari d’Organització, i no ho vaig ser. Ho sap Pepa Chesa que amablement, ja fa 20 anys em va dir que lamentava eixe desinterés meu pel poder intern, perquè creia que jo podia aportar. Ho sap Enric Morera al que mai he demanat estar en cap càrrec, i a qui només he dit que sí a formar part d’un parell d’Executives per allò de “la unitat i tal”.
Però prou. Una de les raons que ens ha dut fins ací, és la manca de lideratge al BLOC. I eixa manca de lideratge ha configurat com únic lideratge possible de Compromís, el que ja coneixem. I una cosa és reconéixer que hem coincidit en el temps i l’espai amb una persona amb un enorme magnetisme que l’ha configurat com líder natural de les llistes electorals, i l’altra, és el punible abandó de la democràcia interna a Compromís, per manca de lideratges. De contrapés.
Jo no plegue. Jo torne. A disposició del BLOC. A disposició de fer més Compromís. Demanant disculpes per haver-me rendit. Demanant disculpes per no haver estat a l’alçada. Demanant disculpes per no haver seguit el dia a dia.
Vull més Compromís. I vull un Compromís profundament valencià i valencianista i això és el que aporta el BLOC. Jo sí que sóc un nacionalista. Perquè em preocupa la gent del meu país, i els països, som les persones.
La culpa és meua. Ves que no siga també un poc teua.
Benvolgut professor:
Sóc traductor de la Generalitat des de fa 30 anys en la Conselleria d’Educació i n’he vistes de tots colors. Però en qüestió de normativa lingüística el nou govern, per desgràcia, fa més o menys igual que l’anterior i que el d’abans. Han passat de “prohibir” unes formes a prohibir-ne unes altres per la via dels fets. Donant instruccions verbals, no siga que…, i sense arguments. Només heu de mirar el diari oficial. Per exemple, en la morfologia dels incoatius. De la flexió en i+s o i+x que havia deixat el PP, hem passat a la vella proposta de Lacreu que mescla i/e i s/x, avalada per l’IEC i per l’Acadèmia i que prompte introduiran en el SALT. En els demostratius ara escrivim els reforçats, excepte eixe, que alguns deixen tal qual i altres canvien per aquest o aqueix. Etcètera. Tot això és certament frustrant a nivell professional i lingüísticament ens porta al caos. És com si haguérem tornat una altra volta als anys 80. No sé si rebotar-me i que em diguen “blavero” (com ja feia algú) i em facen a part o passar de tot i no crear-me problemes.
Moltes gràcies per la claror de les vostres aportacions, encara que siga predicar en el desert.
Manuel Planells Castelló.