El nou govern i el valencià
per Abelard Saragossà
escrit el 13 juliol 2015
Entre els valencians que volem potenciar l’ús del valencià, hi ha esperança pels aires que vibren en la Generalitat i en tants ajuntaments. Els qui desitgem que hi haja més identificació entre el poble valencià i la seua llengua pròpia tenim molta il•lusió per un futur que volem més favorable a l’ús del valencià i a la identitat valenciana.
Siga quina siga la ideologia política de cada membre de Taula de Filologia Valenciana, estem convençuts que l’ús del valencià augmentarà en les Corts Valencianes. Volem que el nou govern valencià estiga al costat del valencià per a tractar-lo com es mereix: una llengua que, per la marginació social que ha patit des de la destrucció del Regne de València, els valencians no parlem amb seguretat. Per això necessitem mitjans audiovisuals en què els valencians pugam identificar-nos com a parlants i com a valencians. La futura radiotelevisió pública i la societat valenciana haurien de ser carn i ungla.
També necessitem que l’escola valenciana continue practicant cada dia una estima immensa cap als alumnes i cap a la societat. I necessitem que els pares valencians miren l’escola amb adhesió i amb confiança. Els valencians necessitem augmentar la cohesió de la nostra societat, necessitem incrementar la nostra autoestima. L’escola valenciana i els pares dels alumnes s’han d’ajudar mútuament per a que els valencians sigam més solidaris entre nosaltres i tingam una vida més plena i més satisfactòria.
En Taula de Filologia, pensem que la millora material i la formació en valors ètics deuen anar unides. La societat valenciana està preocupada per la indústria, per la desocupació, pels salaris, per la corrupció, per la contaminació. Si la superació de les necessitats econòmiques va unida a la dignificació del poble valencià, hi haurà més solidaritat interna, serà més factible que les necessitats personals i les comunitàries es conjuminen i es reforcen mútuament.
Els valencians hem de recuperar la confiança en nosaltres com a poble. Caldrà dialogar, caldrà tindre confiança en els qui no pensen com nosaltres, sense sectarismes. Taula de Filologia intuïx que en el govern valencià hi ha il•lusió i voluntat de regeneració social, ètica, econòmica… I esperem que potenciarà amb decisió l’ús social del valencià. Eixes actituds ens omplirien de satisfacció. Ens trobem davant d’un canvi històric, encara que només serà efectiu si debatem molt, si ens coordinem molt, si reflexionem molt sobre els efectes positius i els negatius de les nostres accions.
Taula de Filologia s’oferix a col•laborar amb el govern valencià, sobretot per una docència constructiva (mai negativa, repressora), la qual ha de potenciar el model lingüístic que els valencians necessitem. Un model que no volem elitiste (actitud incompatible amb l’esquerra), sinó elaborat pensant en totes aquelles dones i aquells hòmens que cada dia treballen, conviuen i s’estimen en el territori que va de Vinaròs a Oriola. Un model identificador com a valencians, humaniste, democràtic. I, justament per això, assimilable i practicable per a la immensa majoria de valencians.
Abelard Saragossà
———————
COMENTARI
Benvolgut professor:
Sóc traductor de la Generalitat des de fa 30 anys en la Conselleria d’Educació i n’he vistes de tots colors. Però en qüestió de normativa lingüística el nou govern, per desgràcia, fa més o menys igual que l’anterior i que el d’abans. Han passat de “prohibir” unes formes a prohibir-ne unes altres per la via dels fets. Donant instruccions verbals, no siga que…, i sense arguments. Només heu de mirar el diari oficial. Per exemple, en la morfologia dels incoatius. De la flexió en i+s o i+x que havia deixat el PP, hem passat a la vella proposta de Lacreu que mescla i/e i s/x, avalada per l’IEC i per l’Acadèmia i que prompte introduiran en el SALT. En els demostratius ara escrivim els reforçats, excepte eixe, que alguns deixen tal qual i altres canvien per aquest o aqueix. Etcètera. Tot això és certament frustrant a nivell professional i lingüísticament ens porta al caos. És com si haguérem tornat una altra volta als anys 80. No sé si rebotar-me i que em diguen “blavero” (com ja feia algú) i em facen a part o passar de tot i no crear-me problemes.
Moltes gràcies per la claror de les vostres aportacions, encara que siga predicar en el desert.
Manuel Planells Castelló.
Benvolgut professor:
Sóc traductor de la Generalitat des de fa 30 anys en la Conselleria d’Educació i n’he vistes de tots colors. Però en qüestió de normativa lingüística el nou govern, per desgràcia, fa més o menys igual que l’anterior i que el d’abans. Han passat de “prohibir” unes formes a prohibir-ne unes altres per la via dels fets. Donant instruccions verbals, no siga que…, i sense arguments. Només heu de mirar el diari oficial. Per exemple, en la morfologia dels incoatius. De la flexió en i+s o i+x que havia deixat el PP, hem passat a la vella proposta de Lacreu que mescla i/e i s/x, avalada per l’IEC i per l’Acadèmia i que prompte introduiran en el SALT. En els demostratius ara escrivim els reforçats, excepte eixe, que alguns deixen tal qual i altres canvien per aquest o aqueix. Etcètera. Tot això és certament frustrant a nivell professional i lingüísticament ens porta al caos. És com si haguérem tornat una altra volta als anys 80. No sé si rebotar-me i que em diguen “blavero” (com ja feia algú) i em facen a part o passar de tot i no crear-me problemes.
Moltes gràcies per la claror de les vostres aportacions, encara que siga predicar en el desert.
Manuel Planells Castelló.