Joaquim Auladell amb el Canigó al fons. (Foto ANNA notícies)
——————-
Tres comunicats d’Esquerra Republicana del País Valencià i alguns comentaris
Esquerra Republicana del País Valencià [part orgànica d’ERC] el 9 de novembre de 2013 va celebrar la Conferència de País.
“S’hi va fixar el full de ruta per als propers anys (…) S’hi van posar les bases per a la construcció de la República del País Valencià”.
Esquerra Republicana del País Valencià el 12 el juliol de 2014 va celebrar el Consell de País amb les eleccions autonòmiques i municipals i va acordar: “esbrinar les possibilitats d’acord amb les forces polítiques que compartesquen els objectius compartits de la denúncia de l’espoli fiscal, la defensa de l’Estat del Benestar, el dret a decidir, la defensa de la llengua i la denominació País Valencià, tant el que fa a establir acords estables i a llarg termini de col·laboració, integració i/o adhesió en projectes polítics valencianistes i d’esquerres”,
“la creació d’una comissió negociadora que mantinga les trobades pertinents amb les diverses forces polítiques i trameta les possibilitats d’acord a la direcció d’Esquerra Republicana del País Valencià per al posterior debat del conjunt de la militància” i “qualsevol dels acords esmentats haurà de mantenir l’estructura d’Esquerra Republicana del País Valencià, així com la seua identitat política”.

“Comentaris (de l’1 de desembre)

1. S’oblida el full de ruta per als propers anys i la construcció de la República del País Valencià amb els republicans sobiranistes valencians.
2. Només s’esbrinen les possibilitats d’acord amb l’Espanya Plural, els “valencianistes i d’esquerres”, com si el País Valencià no fos capaç d’assolir la República i estigués condemnat a la dependència espanyola.
3. La Comissió negociadora presentarà els resultats de les seves gestions a la Direcció i als militants. Quan es va fer la Conferència hi havia 150 militants. Quants n’hi ha ara? Quants n’hi haurà el 31 de desembre?
4. El manteniment de l’estructura orgànica i de la identitat política, sense militants i sense presència política (intervenció electoral) és un rètol en un desert.
5. ERC, el partit del qual forma part ER del PV serà afectat en la seva autopresentació. Agustí Cerdà s’exclou de la “comissió de negociacions”.

Tot això m’agradaria comentar-ho.

Joaquim Auladell
————-
Passa el 31 de desembre i no passa res, la comissió no informa com havia de fer. Es revalida o se’n munta una de nova a que publica aquesta notícia sorprenent:

“Esquerra Republicana del País Valencià ha fet públic l’inici d’una negociació amb Compromís per tal d’arribar a un acord cara a les eleccions valencianes i municipals del mes de maig. Una comissió de l’executiva republicana es reunirà amb Compromís per a explorar les possibilitats de l’acord, que ha estat negociat fins ara de forma informal en reunions prèvies.
L’acord permetria presentar candidatures conjuntes a les eleccions municipals en els municipis on ERPV té presència i significaria també el suport d’ERPV a Compromís en les eleccions valencianes. L’acord seria especialment important en les poblacions on Esquerra té regidors (Crevillent, Xixona, Sellent, Vinaròs, Simat de la Valldigna, Benifairó de les Valls, Alzira i Faura). En algunes d’aquestes poblacions i també en Algemesí Compromís i ERPV ja havien pactat de forma local.”
Dissabte passat va aparèixer a VilaWeb aquesta notícia (ja n’havia aparegut una altra, preparatòria, a La Veu del País Valencià).

• Sobre les municipals diu que ERPV “ha fet públic l’inici d’una negociació amb Compromís per tal d’arribar a un acord”. L’agost passat ja es va parlar d’aquestes negociacions i es va dir que el 31 de desembre se’n retrien comptes. Ara la “comissió executiva” (qui?, de qui?), diu que està preparada per a “l’inici d’una negociació”, però si Compromís està immers ja en ple procés de primàries! ERPV ha fet públic l’inici d’unes negociacions, però Compromís no. Negociacions que es referirien a poblacions, que sumades no arriben al 5% de la població del País Valencià! Negociacions que serien amb entitats municipals, locals, perquè ERPV no és un nom d’un partit registrat (PSPV i EUPV sí, i tan fàcil que hauria estat!).
• Sobre les eleccions autonòmiques: “L’acord, (…/…) significaria també el suport d’ERPV a Compromís en les eleccions valencianes”. Els republicans del País Valencià van veure que no tenien forces per anar a les eleccions. Podien dedicar-se a “acumular forces”, a establir relacions amb els sobiranistes valencians o a treballar en els moviments socials. ERC, per insignificant que fos al País Valencià, feia nosa a Compromís i potser a algú més. “Menys gent a repartir”. El regal del suport electoral s’ignora, no s’accepta. “Que porteu un regal? Deixeu-lo a la porta, a terra”.

L’actitud de Compromís em sembla coherent. No hi ha lloc per a ERC (ni falsament disfressada d’ERPV). Els republicans valencians són independentistes i Compromís (i EUPV, Podemos o PSOE són de l’Espanya Plural, mireu els seus Estatuts).
A mi em sembla que s’hauria d’haver una conferència, assemblea o congrés dels republicans valencians que quedin, enraonin i que, tant de bo, refermin la seva opció per la República del País Valencià i que Esquerra Republicana del País Valencià fos un nom de debò per fer política valenciana entre valencians.

Joaquim Auladell    (25-1-15)

Vanessa Campos, candidata a les primaries de Compromís, per al primer lloc en la llista de la circumscripció de la província de València, ha presentat hui la seua proposta econòmico-política  a Benimaclet, en el restaurant la República Valenciana –cau d’encontre–.  Les seues primeres paraules han estat per dir que “no sols amb amor”  aniríem a eixir del pou on ens trobem els valencians, que la seua proposta era valenciana i valencianista i que l’objectiu era tenir en les nostres mans les claus de la caixa,  moment que ha rebut els aplaudiments dels presents.

En la seua intervenció, amb exposicions detallades i riguroses, on ha unit la política a l’economia,  ha destacat:

• La solució al futur econòmic del País Valencià passa pel valencianisme polític.
• La recuperació ha d’anar dirigida a recuperar el sector privat amb polítiques d’innovació social que utilitzen els recursos del País per a solucionar els problemes d’exclusió social dels valencians.
• Les hortes, d’Oriola a Vinaros, haurien de donar lloc a una industria agro-alimentària. Sense deixar els canals exportadors, necessitem crear mercats de proximitat que posen en valor el producte agrari.
• Cal re-industrialitzar el País Valencià amb empreses de l’economia social, com les cooperatives i les societats laborals, per recuperar el sector tèxtil, de la joguina, del calçat…
• La lluita contra els oligopolis de les companyies elèctriques cal fer-la amb propostes de tradició valenciana com les Cooperatives elèctriques.
• Els fons europeus per a polítiques d’innovació social són part de la solució, però necessitem, ens cal tenir en les nostres mans les claus de la caixa.

Els funcionaris tenen tots els motius per estar contents: SYRIZA ha promès 300.000 nous llocs de treball per a ells.Aplaudiments pel canvi a l’oficina de la festa Syriza- Alegria sense eufòria. “És l’hora d’un tall de monyo” (Der Spiegel)

RESULTATS EN DIRECTE

Comentaris de Gonçal Tena Gómez sobre el llibre:
PER LA REPÚBLICA VALENCIANA, d’Oriola a Vinaròs
D’entrada em presente i intente definir-me ideològicament. Sóc un mestre jubilat, amb cert grau de compromís i activitat social (Associació de Veïns del Parque Alcosa, Plataforma per l’Ensenyament Públic de L’Horta Sud, Colectivo Sollavientos –Terol), un xic individualista i bastant escèptic, amb inclinacions llibertàries, ecologista, pacifista antimilitarista, anticonsumista, entre agnòstic i ateu, apòstata del catolicisme, amant de la cultura en general i de la valenciana i catalana en particular (i de totes les cultures minoritàries), també de les llengües, en especial, la nostra catalana. Simpatitze amb els valors republicans i no accepte les monarquies. També amb uns Països Catalans independents i igualitaris, que no incloguen a cap dels seus components en contra de la seua voluntat general.
Sóc soci d’Escola Valenciana i d’Acció Cultural del PV (malgrat algunes discrepàncies), del Consello d’a Fabla Aragonesa, del Centro de Estudios del Maestrazgo (CEMAT). També d’ONGs mediambientals i de drets humans (Greenpeace, Acció Ecologista-Agró, Amnistia Internacional i Metges Sense Fronteres). Estic subscrit a la revista Saó. M’agrada i practique la fotografia, la lectura i la escriptura. Sóc usuari de la banca ètica (Triodos, Enclau).
Mai he militat en cap partit ni ho desitge. Continue afiliat, després de molts anys a l’STE-PV.
Em considere de “doble nacionalitat”: aragonesa (per naixement i 20 anys més) i valenciana (per arrelament).
A nivell professional (educador) he intentat ser coherent, anant contra corrent quasi sempre. He experimentat dificultats i també èxits, amb freqüència l’estima del meu alumnat.

Ara van els comentaris:
A través de la lectura de Per la República Valenciana he descobert una persona capaç, tenaç, vehement, idealista, amb algun toc d’ingenuïtat; un “Quixot valencià”, el banderer de la RV. És clar que em referisc a l’autor, Víctor Baeta.
Trobe el contingut del llibre coherent, però massa reiteratiu, amb molta repetició d’enunciats i paràgrafs (tal volta amb intenció didàctica?). Per suposat que seria molt més abordable un volum menys voluminós, més breu.
Confesse que “el pardalot”, l’oriol, de l’escut de la R. V., enarborant l’espasa amb la pota, em fa riure (tinc certa tendència cap a la irreverència).
Em pareix massa la condescendència cap als votants i polítics del PP: Camps, Rita B., Pepa Ferrando. Per altra part he detectat certa acritud contra Amparo/Empar Salvador, que no m’ha semblat justa.
En l’intent de no associar la proposta de una república amb les desgràcies de la II R Espanyola, la Memòria Històrica queda malparada. Pense que cal preservar la memòria per molt amarga que siga, és una mesura d’higiene social necessària, el contrari del que desitgen els franquistes i els seus hereus polítics. Una altra cosa es partir de zero per a construir una república nova, però els nous republicans i noves republicanes han de conéixer el que els ha ocorregut als seus avantpassats.
Considere ingenuïtats el “suport dels pobles democràtics de la resta del món” al “nostre alliberament” (p 48, 1r paràg) i també l’entesa entre els països (convertits en repúbliques) de la conca Mediterrània en assumptes hídrics, que per altra banda és necessària. I, fins i tot la consecució de la RV.
Hi ha una errada en la p. 300, quan s’afirma que “l’oriol, […], apareix amb la pota esquerra posada sobre un tronc …”, quan en realitat la pota descansa en una branqueta.
En la pàg. 359 hi ha un article en què Paco Cerdà afirma que la RV heretarà la pertinença a l’OTAN. A mi açò em sona molt malament.
En l’apartat de PROPOSTA DE CONSTITUCIÓ DE LA REPÚBLICA VALENCIANA, en l’article 20 (pàg. 376) es fa esment del “deure i el dret de defensar la RV”. Cal explicar com s’ha d’entendre aquesta defensa.
No veig tan clar que Intersindical V. siga el sindicat del sector catalanista del PSOE.
M’ha sorprés no haver trobat cap crítica per part de l’autor a la gestió dels directius de la CAM abans de la seua annexió al B. Sabadell. També la petició del vot per a Artur Mas.
Considere que la “guerra de les banderes” la va promoure la UCD; no veig la seua promoció per part del PSOE.
De la sobirania no es menja. Ho dic perquè en aquests moments molta gent té greus problemes quotidians i necessitats materials massa apressants per a plantejar-se’n la solució mitjançant la consecució de la sobirania nacional.
República Valenciana, sense “marketing electoral”, no pot collir vots.

Els blanquinegres guanyen en joc i classificació

Tret de vilaweb

Fan fora de l’acte de Podem a València un home que comparava Pablo Iglesias amb Felipe González.
Duia una pancarta que deia: ‘Sr. Iglesias, espero no haver-li de cantar “Cuervo ingenuo’

En l’acte multitudinari de Pablo Iglesias al pavelló de La Fonteta de Sant Lluís de València hi ha hagut un petit incident quan parlava la secretària de coordinació de Podem, la valenciana Àngela Ballester. De cop i volta la gentada que s’aplegava al pavelló ha començat a xiular, perquè un dels assistents s’ha alçat i ha cridat, i ha ensenyat una pancarta que deia: ‘Senyor Iglesias, espero no haver-li de cantar “Cuervo ingenuo’. La pancarta fa referència a la cançó popularitzada als anys vuitanta amb què Javier Krahe retreia a Felipe González l’incompliment de les seves promeses.
Els xiuelts i els crits de ‘fora, fora’ al pavelló han desconcertat Ballester, que ha interromput un moment el seu discurs. Al cap de pocs moments, enmig de la cridòria, l’individu ha marxat. Vegeu el vídeo del moment:

La cançó retreu a González haver incomplert la promesa de treure Espanya de l’OTAN, entre més coses, i es pregunta si el PSOE era realment un partit socialista i obrer.
La referència a aquesta cançó té a veure també amb el fet que Iglesias mateix la va cantar, amb alguns retocs a la lletra, amb Krahe mateix dalt d’un escenari fa uns quants mesos.
Vegeu-ho:

En aquest vídeo Krahe i Joaquín Sabina cantaven la cançó. Inclou subtítols amb la lletra:

per engrandir cliqueu damunt

De Salonique à Benisaf, combien de routes ont-ils croisé? nos grands parents, leurs fiancés? combien de doutes de sacrifier? pour qu’un jour notre amour…
Combien de « non », de « on ne veut pas de vous », ma mère mon père, par terre, cachés.
L’avenir rêvé, liberté sacrée de rendez-vous dans les soirs d’été, pour qu’un jour notre amour… se doutait-il qu’à Ménilmontant, ce soir d’avril, ma bouche sur mes dents, un bar louche, nous dedans, la pluie à torrent mélangea nos bassins impatient.
De Benisaf à Salonique, une autre ville, la mer attend, Paris par cœur, vieillards en turbans, accent d’ailleurs se disaient_ils, qu’un jour notre amour, combien de lieux, de « vos papiers monsieur », la nuit, dehors, des regards méfiant, et puis maman et ses cheveux d’or, tu dors doucement, il fait chaud dedans, un beau jour notre amour… se doutait il qu’à Ménilmontant, ce soir d’avril, ma bouche, sur mes dents, un bar louche , nous dedans la pluie à torrent, mélangea nos bassins, impatient. De Benisaf à Salonique, combien de temps sera-t-il passé pour que la peur tout au fond cachée de qui notre bébé sera l’étranger, jusqu’ au jour ou l’amour…