Arxiu de la categoria: procés valencià republicà

Crida als republicans del BLOC, que fa Víctor Baeta, perquè acudisquen a les concentracions d’este diumenge a Alacant i València

CRIDA ALS REPUBLICANS DEL BLOC

Este diumenge, 18 d’octubre, a tot l’Estat els republicans espanyols han convocat en diverses comunitats concentracions en contra del rei emèrit i per la república. Són republicans lligats al moviment comunista espanyol que ja hem vist com se les gasten  amb els catalans que volen exercir el seu dret d’autodeterminació. De  fet eixe dret, en el seu document per a esta mobilització, ha desaparegut i ha estat substituït per l’eufemisme ‘autogobierno’ . “una salida -diuen- que garantice el autogobierno de los pueblos en una  España  solidaria y plurinacional ” 

Ací al País Valencià, la Coordinadora del PV per la República, s’ha adherit a esta convocatòria estatal. Coordinadora que molts companys de BLOC recordareu per haver participat en els trens republicans i en les manifestacions d’Alacant al 2007 i a València amb el Bloc Jove el 2008 i en una expedició a Madrid al 2006, on vàrem passejar els símbols republicans del BLOC i fins i tot vàrem cremar una traca en la mateixa Puerta del Sol.

Este diumenge el valencianisme polític republicà ha de tornar a estar, tant a Alacant a les 12:00 en l’estació de RENFE-ADIF, com a València a les 11:00 en la plaça de l’Ajuntament.

Vos propose tornar eixir al carrer i transformar les nostres senyeres valencianes en senyals republicans i perquè  sonen les nostres consignes:

País valencià, lliure i sobirà!      País valencià, serà republicà!

Víctor Baeta i Subias, de l’ACR Constantí Llombart, de RV/PVE i ex BLOC

 

LA CPVR (Coordinadora del País Valencià per la República) i altres plataformes valencianes i organitzacions republicanes convoquen diumenge concentracions a Alacant i València

www.coordinadorarepublicana.org
DIUMENGE, 18 D’OCTUBRE 2020, CONCENTRACIONS REPUBLICANES UNITÀRIES A ALACANT I VALÈNCIA, QUE CONVOQUEN CONJUNTAMENT LA CPVR (Coordinadora del País Valencià per la República) i altres plataformes valencianes i organitzacions republicanes.

Cantarem la vida… de poble que no vol morir… el divendres 9 d’Octubre a la plaça dels Furs a les 17:30

Cantarem la vida (1964)
(Raimon)
Cantarem la vida,
cantarem la nostra vida
de poble que no vol morir.Lluitarem amb forca,
lluitarem amb tota la força
per l’única possible,
perseguida, vida nostra.I guanyarem l’esperança,
sí, pujarem al camp de l’esperança,
temps i temps negada,
arrancada i trencada.Sí, guanyarem l’esperança,
l’esperança de viure
lliures i en pau.

Cantarem la vida,
cantarem la nostra vida
de poble que no vol morir.
Cantarem.

 

Pensaments fets cant/D’este humil sembrador/Uns altres van sembrant flors/O llavors d’il·lusió/Jo vaig sembrant d’idees/ La ment de la meua nació. El sembrador de José de Molina. 9 d’Octubre a la Plaça dels Furs, 17:30

EL SEMBRADOREL SEMBRADOR
Van escuchar estos versos,
Dedicados con amor,
Pensamientos hechos canto,
De este humilde sembrador.
Otros van sembrando flores,
O semillas de ilusión,
Yo voy sembrando de ideas,
La mente de mi nación.
A veces la cosecha,
Deja mucho que desear,
Pero hay que seguir sembrando,
Si la queremos lograr.
Por que tengo la esperanza,
De que mi pueblo ha de encontrar,
El sendero luminoso,
Que guié su libertad.
No puedo sembrar así,
Sembrar nomás por sembrar,
Debo preparar la tierra,
Si queremos cosechar.
Es fácil ir pregonando,
paz, amor y dignidad
Sentado cómodamente,
en un café de la ciudad.

Los discursos esos son,
palabras y nada más,
yo conozco camaleones,
que no se cansan de hablar.

Ahí caminos y veredas
para huir de la verdad,
políticos religiosos
que evaden la realidad.

Pero solo hay un sendero,
Que te dará la libertad,
El sendero luminoso,
De la guerra popular.

La historia hay que comprender,
Para poder comprobar,
Que solamente luchando,
Nos podemos liberar

No puedo sembrar así,
Sembrar nomás por sembrar,
Debo preparar la tierra
Si queremos cosechar.

Van escoltar aquests versos,
dedicats amb amor.
Pensaments fets cant,
d’aquest humil sembrador.
Uns altres van sembrant flors,
o llavors d’il·lusió,
Jo vaig sembrant d’idees,
la ment de la meua nació.
A vegades la collita,
deixa molt a desitjar.
Però cal continuar sembrant,
si la volem aconseguir.
Perquè tinc l’esperança,
que el meu poble ha de trobar,
la sendera lluminosa,
que vaig guiar la seua llibertat.
No puc sembrar així,
sembrar nomás per sembrar,
He de preparar la terra,
si volem collir.
És fàcil anar pregonant,
pau, amor i dignitat
assegut còmodament,
en un café de la ciutat. 

Els discursos aqueixos són,
paraules i res més,
jo conec camaleons,
que no es cansen de parlar.

Ací camins i corriols
per a fugir de la veritat,
polítics religiosos
que evadeixen la realitat.

Però només hi ha una sendera,
que et donarà la llibertat,
la sendera lluminosa,
de la guerra popular.

La història cal comprendre,
per a poder comprovar,
que solament lluitant,
ens podem alliberar

No puc sembrar així,
sembrar nomás per sembrar,
he de preparar la terra
si volem collir.

Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer… El 9 d’Octubre a la plaça dels Furs, a les 17:30

Tot explota pel cap o per la pota
Lletra de la cançó Tot explota pel cap o per la pota, que aparegué per primera volta al LP A Alcoi (1974)

Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra esforça, creixent.
Les molles volen al vent,
diuen: “si no et donen, pren”.
No és de lladres dir amén,
quan la suor del que fem,
no l’eixuga el que rebem.
Mullem d’hora al qui ens la pren.
És qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar
per al sou que ens fan guanyar
per al sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.

Conscients de l’explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l’ocasió
i, allò que es diu amb passió,
fer valer la nostra raó.

Perquè… ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra esforça, creixent.
Les molles volen al vent,
les molles volen al vent,
les molles volen al vent.