Continua la presa de pèl de l’Estat espanyol als valencians
Arxiu de la categoria: Politica
Otegi impulsa la Declaració de la Llotja de Mar [article de Moncloa.com]
El PNB dinamita el pla d’Otegi: crear un Podem independentista
• Arnaldo Otegi no va aconseguir que el PNB o Compromís se sumaren a la Declaració de Llotja de Mar.
• El líder abertzale vol crear una espècie de Podem independentista.
• Aquest nou projecte podria tenir referents en nou comunitats autònomes.
Per Andoni Fernández| Moncloa
8 de novembre de 2019
Arnaldo Otegi segueix perfilant un projecte que va prenent cos des de fa tres anys. El líder de l’esquerra abertzale vol eixamplar l’espai d’Euskal Herria Bildu amb una espècie de plataforma que podria tenir referents en nou comunitats autònomes.
En les últimes eleccions generals del mes d’abril EH Bildu va fer campanya al costat d’ERC, encara que en aquesta breu legislatura tots dos han tingut les seues posicions pròpies. Ambdues forces també es van posar d’acord per a posar en peus Ara Repúbliques, coalició amb picada d’ullet a l’esquerra espanyola.
En aquest projecte també va estar el Bloc Nacionalista Galego, però Otegi no va aconseguir que el PNB, els postconvergentes i les CUP se sumaren a aquest projecte sobiranista que beu dels ressons de les europees de 1987, any en el qual HB va aconseguir més de 100.000 vots fora d’Euskadi i Navarra.
Aquesta fita ho va aconseguir l’esquerra abertzale gràcies a suports de partits madrilenys, la Lliga Comunista Revolucionària o el Moviment Comunista, o i una força catalana, el Moviment de Defensa de la Terra.
OTEGI IMPULSA LA DECLARACIÓ DE LLOTJA
El procés va enxampar a contrapié a l’independentisme basc. La resolució del conflicte a Navarra i Euskadi desinflamó al soberanisme i des de llavors Arnaldo Otegi ha tingut molts dubtes sobre com llançar picades d’ullet a l’independentisme català sense renunciar al seu propi projecte.
Però el full de ruta més ambiciós, les votacions populars de Gure Esku Dago, van naufragar per la freda rebuda de la societat basca i per l’empipament d’EH Bildu davant la control de la plataforma de sectors lligats al PNB.
Otegi ha apostat ara per la Declaració de Llotja, que ha unit a EH Bildu amb BNG, Crida Nacional, CUP, Demòcrates de Catalunya, ERC, Esquerra Valenciana, JxCat, Més per Mallorca, Més per Menorca, PDeCAT i República Valenciana/ Partit Valencianista Europeu.
SONORES ABSÈNCIES
El Partit Nacionalista Basc i Compromís han evidenciat que els seus respectius èxits electorals es deuen al fet que anteposen el pragmatisme sobre el nacionalisme. Els jeltzales s’han negat a sumar-se amb EH Bildu, que els assota des de l’oposició en el Parlament basc, i amb Junts per Catalunya, evidència de l’empipament d’Urkullu amb Puigdemont.
EH Bildu tampoc ha aconseguit sumar al seu projecte, una espècie de Podem independentista, a forces nacionalista com la Chunta Aragonesista o tres petits partits que van estar en el projecte d’Ara Repúbliques: Andecha Astur (Principat d’Astúries), Puyalón de Cuchas (Aragó) i Ara Canàries.
L’OBJECTIU D’OTEGI
Arnaldo Otegi diu que a partir del 10-N el seu objectiu és “traure als presos, defensar l’autodeterminació i una agenda social de progrés”. El líder d’EH Bildu creu que un pes important de l’independentisme dificultarà un possible pacte entre PSOE i PP.
“Si guanya Sánchez, la qual cosa farà és la investidura amb l’abstenció del PP, no una coalició però sí la investidura, i el preu que pagarà serà més llenya contra Catalunya i contra l’independentisme, més retallades de drets socials dels treballadors i més retallades dels drets de totes les nacions de l’Estat. Aqueix va a ser el preu, i ho sabem”, assegura.
El de Elgoibar no es talla contra tots dos partits: “Com si no ens acordàrem que ací Patxi López i Antonio Basagoiti van governar junts gràcies a la il·legalització de l’esquerra abertzale!”.
GALEUSCA I ELS ANTICAPIS
El projecte d’Otegi no és nou: nacionalistes bascos, catalans i gallecs van posar en peus el pacte de Galeusca en 1923 per a demanar la independència. El projecte va tenir continuació en l’exili i fins i tot amb la deriva centralista d’Aznar, que va promoure indirectament un pacte entre CiU, PNB i BNG per a les europees de 1999.
Un dels problemes que té este Podem independentista és que no compten amb un referent a Madrid, Anticapis segueix dins del partit que lidera Pablo Iglesias i Izquierda Castellana està pràcticament extingit per la mort de Doris Benegas.
OTEGI CONTRA EL PNB
El líder abertzale desvetla les raons per les quals el PNB no s’ha sumat al nou pacte: “El PNB, que coneixia la iniciativa des de feia molt temps, ara diu que no està d’acord amb els continguts d’aqueixa declaració. Jo estic convençut que les seues bases sí la comparteixen”.
“El més a llarg termini que mira el PNB són les següents eleccions. Segurament estan pensant que si són decisius, posaran açò que ells criden agenda del país sobre la taula i que consisteix bàsicament en trens d’alta velocitat. No obstant açò, nosaltres creiem que el model d’acció política del PNB es va esgotar”, va afegir.
Otegi diu que “si el PSOE cerca la companyia de la dreta, el PP posarà sobre la taula tres ingredients: Navarra, mà dura amb Catalunya i amb els independentistes i probablement una reforma de la llei electoral que faça que els governs d’Espanya no depenguen de les forces nacionalistes. Si açò ocorre, l’estratègia del PNB tindrà serioses dificultats”.
A quatre setmanes de la cimera de l’OTAN Europa assumeix la desvinculació d’USA i Turquia, i es planteja tornar a la force de frappe de Charles de Gaulle i encetar diàleg amb la Federació de Rússia
RV/PVE recull firmes per a poder presentar-se el 10-N
clica ACÍ per descarregar l’imprès
1) Descarrega’t i imprimeix el formulari per recollir avals.
2) Aconsegueix un mínim de 10 signatures: família, amics, veïnat, companys de feina…
3) Envia els avals per correu ordinari a l’Apartat 12096 VALÈNCIA 46020 .
4)) Si vols també podem posar-nos en contacte amb tu per whatsapp 650 527 213 per coordinar l’entrega i recollida d’avals i ajudar-te en tot allò que necessites.
Fes-te recollidor/a d’avals!
Gràcies per la teva atenció i esperem la teva participació i difusió!
Cordialment,
RV/PVE
Els afusellats el 27-S del 1975 i l’1-O del 2017. La mirada de l’Àngelus Novus. Articles de Víctor Baeta al Levante-EMV
Crònica ‘críptica’ de la reunió a Elx de la CPVR Nacional
ANNA notícies.
Ahir dissabte 21/09/2019, al Casal Jaume I d’Elx es va reunir la CPVR d’àmbit Nacional.
En el primer punt, anàlisi polític de la situació, es va constatar com la oligarquia que dirigeix, controla i mana a l’Estat espanyol ha aconseguit superar en gran part la crisi que tenia a finals del 2017, per motiu dels esdeveniments a Catalunya, i que va donar lloc a que la CPVR es tornés a posar en marxa i fera possible la Declaració Republicana de Sagunt, el 13 de maig del 2018.
Va quedar palès ahir, que la CPVR Nacional, ha encaixat el cop que l’oligarquia espanyola, a través dels seus partits dinàstics i els adlàters que negocien amb ells, ha donat als demòcrates de tot l’Estat, on els demòcrates valencians estem inclosos.
La perplexitat del moment va fer que la reunió entrara de ple en el punt quatre on s’anava a tractar la proposta política de l’únic partit, al si de la CPVR, amb un discurs més elaborat i una política estratègica clara i definida, envers el poble valencià: el partit independentista/sobiranista valencià i republicà RV/PVE.
Com era previsible per la correlació de forces en la CPVR, amb majoria de membres amb ideologia comunista espanyola i/o de l’esquerra espanyola en general, no és va aprovar res d’allò proposat pel partit republicà valencià RV/PVE. Varen prevaldre les consignes que, curiosament o tal vegada no, coincideixen amb les que van a plantejar la PdAD i SiR del PV i que va transmetre el representant del PCPV-PCE en la CPVR i membre actiu d’eixes dos organitzacions. Consignes, a falta de propostes polítiques, més pensant en els espanyols i en els catalans (el problema real a resoldre pels comunistes i l’esquerra espanyola és el català) i de cap manera pensant en els valencians (que per als comunistes i resta d’espanyols, no els suposem cap problema fora de reivindicacions per a un millor encaix autonòmic).
Amb tot RVPVE que va informar que es presenta a les eleccions del 10-N amb una candidatura rupturista i republicana valenciana com alternativa a les forces autonomistes i dinàstiques valencianes, en declaracions a ANNA notícies, a preguntes de com valoraven els acords presos en la CPVR van manifestar de manera ‘criptica’ que:
– Ens reservem la valoració a l’espera de la redacció que ha de fer REM, que han estat encarregats de redactar els acords i, també, a l’espera que la PdAD i SIR PV facen publiques cara a les eleccions i el 9 d’octubre les seues consignes. Consignes, a falta de propostes polítiques, que pel que s’ha vist hui ací, coincideixen prou.
Pel demés la reunió va tindre entre els seus components un bon ambient i bonhomia, lluny de les bronques que de vegades deriven les discussions d’aquesta mena entre persones tan ideologitzades.
Amb la reunió d’ahir, s’ha encetat un debat i d’alguna manera es va palpar en l’ambient que tots van eixir d’ella amb elements per a la reflexió.
ENV i Est. Val. es sumen al PCPV-PCE per a impedir que la CPVR es puga transformar en una organització susceptible de poder presentar-se a les eleccions. Davant això RV/PVE decideix presentar-se amb un programa rupturista i republicà.
En un document que es manifesta públic pels seus autors, el comitè d’enllaç d’Esquerra Nacionalista Valenciana, que presideix Josep Velasco i d’Estat Valencià (adscrita a Compromís) , que presideix Joan S. Sorribes, s’han posicionat en contra de la proposta que RV/PVE ha plantejat sobre la conversió de la CPVR en una organització de masses, susceptible de convertir-se en aparell electoral a manca d’ofertes rupturistes i republicanes, entenent aquestes ‘ofertes’ AMB CAPACITAT D’ENTRAR EN LES INSTITUCIONS.
D’aquesta manera ENV i EV es sumen al posicionament del representant del PCPV-PCE en la CPVR, Rafael Pla, que en declaracions a ANNA notícies va manifestar: “El PCPV forma part d’EUPV, participant en la confluència electoral i social Unides Podem EU. És clar que si CPVR es converteix en una plataforma electoral, a la mesura de RV/PVE, nosaltres es desvinculariem perquè hauria deixat de ser una plataforma republicana unitària.”
Estes coincidències deixen palès els interessos de les forces institucionals que recullen el vot republicà (Podemos- EUPV-Compromís), forces que malgrat definir-se republicanes, estan perfectament instal·lades en el regim dinàstic i neofranquista que representa la Constitució de 1978, forces que pensen que eixa Constitució encara té recorregut, malgrat el que està succeint a Catalunya i que no plantegen electoralment cap ruptura democràtica.
Davant d’aquests posicionaments per mantenir l’estatu quo, RV/PVE es va a presentar el 10-N amb un programa ‘Pel trencament democràtic, el reeiximent valencià i la República Valenciana’.
VBS reflexiona sobre el contingut d’una pancarta
VBS reflexiona sobre el contingut d’una pancarta
Faig estes reflexions partint de la meua llibertat, com una afirmació de la meua independència front a tot poder alié, inclòs el del meu partit.
(…)
He rebut per una plataforma de missatgeria instantània una informació del grup Solidaritat i República que deia:
COMPANYES I COMPANYS,
HEM PENSAT AQUEST TEXT PER A LA PANCARTA DE L’11S:
“EL PAÍS VALENCIÀ AMB CATALUNYA PER L’AUTODETERMINACIÓ I LA REPÚBLICA.
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS”.
UNS 10 METRES DE LLARGA I SENSE SIGNAR, UNITÀRIA.
En llegir-ho no he pogut resistir-me a escriure el que segueix:
- Les persones que proposen aquest text, són molt agosarades en voler aparèixer com representants de tot el País Valencià. Pot ser estiga errat i que no siguen agosarades i pensen en un terme acotat de manera que sols els valencians de nació catalana formen part d’eixe País Valencià que proposen isca en la pancarta. Llavors estarien, si és així, contribuint a engronsar la col·lecció de paraules polisèmiques o termes polisèmics que tan dificulten que els valencians ens aclarim i avancem cap un alliberament de tot el poble valencià front a la tirania carpetovetònica.
- En segon lloc. La pancarta es suma a la reivindicació-trampa que ens refreguen les esquerres espanyoles que volen passar per demòcrates. L’anomenat dret a l’autodeterminació és l’estafa més gran amb la que els partits d’esquerres espanyols ens tenen apardalats. Reivindiquen i ens fan perdre el temps a nosaltres, els independentistes, també en reivindicar-lo al seu costat. Mentre nosaltres no utilitzem el nostre temps per portar independentistes als parlaments, que és allò que els espanyols volen evitar, en la mesura que ens desvien perquè no fem una acció política per portar independentistes als nostres parlaments, eixe dret mai serà exercit. L’esquerra espanyola han fet, fan i faran el possible perquè no tinguem mai ocasió de exercir-ho. Sense portar independentistes al parlament perquè pressionen, eixe ‘dret’ mai s’exercirà. Anar al costat dels espanyols reivindicant eixe dret, després del que ha passat a Catalunya, és una pèrdua de temps patètica. És entrar en el seu joc.
- La pancarta reivindica ‘la República’. En aquest cas he de reconèixer que tinc un dubte. Coneixent la catalanitat dels valencians que proposen la pancarta, adscrits a la Nació catalana on inclouen al País Valencià, esta ‘República’ pot tenir dos significats:
a)Que la seua catalanitat siga política i aspiren a una Nació política de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, llavors el que estarien reivindicant és la República Catalana de la que els valencians formaríem part.
b) Que la seua catalanitat siga nacional-cultural i que simplement aspiren a que esta ‘Nacio’ -els PPCC- siga reconeguda en una altra Espanya possible; llavors el que estarien reivindicant seria la República espanyola, una ‘República’ que les esquerres espanyoles els venen amb la ‘milonga’ de que dins d’eixa República, la Nació catalana sencera, els facilitarien que tinguera el seu lloc.
El que sí tinc clar és que per als que proposen la pancarta, eixa República per a ells no és la República Valenciana. Una pancarta valenciana, de valencians independentistes republicans, que es solidaritzen amb els republicans catalans hauria de posar, si més no, ‘Per les Repúbliques’ en plural. Per la Catalana i per la Valenciana, lliures i sobiranes. - Respecte a demanar la llibertat dels presos polítics… És lo de més trellat que diu la pancarta proposada. Però en sona a una reivindicació de fi de règim i malauradament no és el cas. Al contrari, Marxena té ja preparada la sentència i pense, com ho fa ‘La Crida Nacional per la República Catalana’ que és sobre la sentència que hi ha que posicionar-se i La Crida davant la sentència reivindiquen l’ABSOLUCIÓ.
- I per finalitzar una reflexió final. Sobre el que diuen de ‘la pancarta sense signar, unitària’. El no signar no és d’unitaris… Més bé és d’irresponsables… Al no existir la signatura, al no assumir l’autoria de la pancarta, ningú és responsabilitza d’allò que és diu. Ningú es responsabilitza d’atribuir-se la representació del País Valencià, com diu la pancarta. En això es pot dir que han estat prudents. Els ha pogut la vergonya.
Víctor Baeta i Subias, independentista valencià republicà.
Benimaclet, 27 agost 2019
(vídeo) El Front Nacional un partit necessari a Catalunya…
Hemeroteca (8 setembre 2014): Sobre la contradicció principal, ací i ara
Publiquem aquest article publicat en La Veu el 8 de setembre del 2014, i que en aquests moments per raons desconegudes no es pot accedir al seu contingut.
Sobre la contradicció principal, ací i ara
L’esquerra valenciana, en la seua acció política contra la dreta valenciana, actua de manera metafísica. L’esquerra valenciana concedeix a la dreta valenciana un valor de contradicció principal, de contrari preeminent, que no té. La contradicció entre l’esquerra política valenciana i la dreta política valenciana, és una contradicció ful.
Les contradiccions que afecten als valencians són múltiples. L’avanç de la societat valenciana es fa en la mesura que, aguditzades aquestes contradiccions, es superen. Però si no escollim amb cura, si ignorem la contradicció principal, aquella que en la seua resolució, ens ha de produir el major avanç, llavors els xicotets avanços en les contradiccions secundàries queden subsumits per la no resolució de la contradicció principal d’avanç.
L’esquerra valenciana té tantes dificultats per eixir del pou on està enfonsada tants anys, perquè, entre altres raons, actua de manera metafísica en la creença que les mancances que pateixen els valencians es resoldran dins de l’Estat espanyol. La contradicció principal per a aquesta esquerra és la que enfronta, dins de l’Estat, a l’esquerra i a la dreta. Per a l’esquerra valenciana les contradiccions entre l’Estat espanyol i els valencians, principalment l’espoli econòmic, o no existeixen o són secundàries o es poden resoldre en una altra Espanya.
Per a aquesta esquerra els valencians no tenim cap contradicció amb l’Estat espanyol, i sí existeix, és secundària i superable dins del mateix Estat. Per aquesta esquerra sols compta com a contradicció principal la que, com a part del pueblo español, se’ls ha destinat que resolguen i no és una altra que l’enfrontament contra la dreta valenciana, com a part de la dreta espanyola. Aquesta esquerra ignora la contradicció existent entre l’Estat espanyol, eufemisme d’Estat castellà – esdevingut Imperi espanyol, ara ja terminal- i els territoris que domina i espolia. Aquesta contradicció, vigent i resolta fins ara contra els valencians, té data documentada d’inici: el 29 de juny de 1707 amb el decret de Nueva Planta. Decret que es reflecteix en totes les Constitucions espanyoles esdevingudes, des de la primera en 1812, fins a la darrera de 1978, passant per la republicana de 1931.
Podem afirmar que la causa del perquè l’esquerra valenciana actua de manera metafísica rau en que no exerceix com a valenciana. Perquè exerceix de manera subsidiària, com espanyola. Perquè actua d’esquenes a la contradicció principal.
Ara, per primera vegada des de 1707, el sobiranisme valencià republicà ha teoritzat la superació de la contradicció principal d’avanç, per damunt de qualsevol altra, ara i ací.
Per als sobiranistes valencians, la contradicció principal, la que en la seua resolució ens ha de donar el major avanç per a superar les mancances de la nostra societat, és la que enfronta a l’ofegada economia productiva valenciana front a l’imperant economia especulativa i espoliadora espanyola. La contradicció entre els interessos del poble valencià (residents de l’actual Comunitat Valenciana) contraposats als interessos de l’Estat espanyol.
Aquesta contradicció sols es pot superar amb l’assoliment d’un Estat valencià que, d’Oriola a Vinaròs, controle els recursos econòmics que generem els valencians. Un Estat que face possible l’economia que ens ha caracteritzat sempre com a poble emprenedor i treballador: l’economia productiva. Economia productiva lluny de l’economia especulativa i espoliadora que ens han importat des de l’Estat espanyol.
Sols un Estat valencià sobirà i independent, amb la bandera de la República Valenciana onejant a la seu de les Nacions Unides, un Estat en mans dels valencians i al servei dels nostres interessos, que controle els nostres recursos econòmics, amb unes entitats financeres pròpies, podrà potenciar la nostra economia productiva.
Una política d’Estat –d’Estat valencià–, basada en una aliança de facto entre el Capital i el Treball, que aposte per guanyar en productivitat, però no baixant els salaris, sinó en millorar la tecnologia dels mitjans de producció, la qualificació de la ma d’obra i l’organització del treball, potenciant l’educació a tots els nivells, atenent suficientment la investigació, el desenvolupament i la transferència de tecnologia.
No tenim altre camí, ni cap altra alternativa.
Però per a arribar al nostre Estat valencià de benestar, cal des de ja assentar les bases que faciliten, en el seu moment, el poder assolir-lo. Caldrà començar per fer realitat dos objectius:
– aconseguir l’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA que recapte tots els impostos.
– refer el sistema financer valencià, partint de les nostres Cooperatives de Crèdit que ja existeixen i estan compromeses amb la nostra economia productiva, la valenciana.
Víctor Baeta, president d’AIVCAM / NEM Sabadell
i autor del llibre ’Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’
Valènci 8 setembre 2014